Legitimitat per contractar (0267/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-267/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 3 de setembre del 2008 la representació processal de la Sra. Pulido va formular demanda contra el Sr. Arcos en reclamació de la suma de 34.650 euros, imports que, segons argumentava, havia cobrat el defenent per la meitat dels lloguers d'un local i un pàrquing situats al XXXX, del qual eren propietàries l'agent i a la seva filla, la Sra. Garzón, que havia cobrat l'altre meitat.

II.- La representació processal del Sr. Arcos va contestar a la demanda en data 24 de setembre del 2008 argumentant que el contracte de lloguer es va signar amb unes condicions prèviament acordades amb la Sra. Garzón que l'agent coneixia, que la seva participació en el mateix era deguda a que al comprar-li el domini útil del local i el pàrquing del carrer la S. les Sres. Pulido i Garzón no havien regularitzat la seva situació davant de l'Hble. Comú, que els citats immobles romanien tancats, que els arrendataris sols van pagar les primeres mensualitats de lloguer, deixant a deure la resta, i que el seu mandant no havia percebut els lloguers que se li reclamaven.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 23 de setembre del 2009 desestimant íntegrament la demanda interposada per la Sra. Pulido contra el Sr. Arcos, absolent al demandat de totes les pretensions de l'agent i imposant a aquesta la totalitat de les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representant de la Sra. Pulido i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment en primera i segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Arcos i la Sra. Sancho eren titulars del domini útil del local número 11 i l'aparcament número 1 formant part de l'edifici situat al carrer S. del Pas de la Casa (foli 22 i ss). Tampoc es discuteix que el dia u de juny del 2004 l'entitat "Banca Mora" va concedir un crèdit hipotecari a les Sres. Pulido i Garzón per l'import de 297.000 euros destinats a pagar una part del preu d'adquisició de les esmentades unitats immobiliàries als anteriors propietaris, que van fiançar el préstec i van notificar la transmissió a l'Hble. Comú (folis 33 i ss i 64 i ss), ni que el dia 15 de febrer del 2006 el Sr. Arcos, que continuava sent titular del domini útil del citat immoble en front de l'Hble. Comú d'Encamp, i la Sra. Garzón, que afirmava ser la seva propietària, van arrendar-lo a la societat "F. SL" per la suma de 2.200 euros mensuals, manifestant que, degut a un acord entre el Sr. Arcos i la Sra. Garzón, l'arrendatària pagaria la meitat del citat preu al primer mentre la segona no hagués efectuat totes les gestions precises per a tenir oficialment el cens emfitèutic al seu nom tant davant de l'Hble. Comú, com del M.I. Govern, moment a partir del qual l'arrendatari pagaria tot el lloguer a la Sra. Garzón. (folis 52 i ss).

L'agent en el present procediment reclamava al Sr. Arcos en la seva demanda les sumes que aquest havia percebut com a conseqüència d'aquest pacte, el defenent es va oposar a aquesta pretensió amb l'argument que la Sra. Pulido havia de conèixer les condicions en les què es va pactar l'arrendament, que si ell va signar va ser merament perquè la Sra. Garzón i l'arrendatària el van convèncer perquè ho fes, que la societat "F. SL" sols va pagar les primeres mensualitats i que ell no havia percebut els imports que se li reclamen i la Sentència recorreguda considera que l'actuació dels Srs. Arcos i Garzón va comportar un perjudici per la Sra. Pulido, ja que era ella qui tenia dret a fer seva la meitat de les rendes obtingudes amb el lloguer de l'immoble, raó per la qual aquesta podia impugnar el contracte o reclamar danys i perjudicis a la persona que va rebre el que li corresponia cobrar a ella, és a dir el Sr. Arcos, però desestima la demanda considerant que el defenent no va incórrer en cap tipus de negligència doncs, atès que la Sra. Pulido era la mare de la Sra. Garzón, podia pensar que l'agent coneixia el pacte al que ell va arribar amb la seva filla i que li permetia cobrar la meitat del preu de l'arrendament del local.

II.- La recurrent s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància argumentant que no ha quedat acreditat a les actuacions que ella conegués l'existència del pacte al qual van arribar la seva filla i el defenent en virtut del qual aquest es podia quedar amb la meitat dels lloguers obtinguts per l'arrendament d'un immoble que ja no era propietat seva i aquest motiu s'ha d'estimar.

En efecte, el fet que tant el Sr. Arcos com la Sra. Garzón manifestin que la Sra. Pulido coneixia el pacte no és prova suficient d'aquesta circumstància, ja que els dos són persones interessades en què sigui aquesta la versió dels fets que finalment s'accepti. Tampoc es prova d'aquest coneixement el fet que de la seva demanda es dedueixi que l'agent sabia que l'arrendatària havia estat desnonada del citat local, perquè una cosa és que ho sabés en el moment de reclamar les quantitats obtingudes pel defenent i un altre que ho conegués en el moment en què es va produir el pacte, tenint en compte que la Sra. Pulido pel que sembla no resideix al Principat, com posa de relleu el fet que se li hagués de comunicar per edictes la Sentència de data 23 d'octubre del 2008 (foli 85) i que es pot presumir que confiava en la seva filla.

Pel contrari queda clar que el Sr. Arcos coneixia que les propietàries del local eren les Sres. Garzón i Pulido perquè ell i la seva esposa els hi havia venut, sense que el fet que la primera fos filla de la segona pogués portar-lo a presumir que aquesta coneixia l'existència d'un pacte d'aquesta naturalesa D'altra banda, no es poden admetre els arguments del defenent en el sentit que si va signar ho va fer exclusivament per complaure a la Sra. Garzón i que no li preocupava la manca de pagament del lloguer perquè aquest fet no li concernia (foli 117 en relació al 88), ja que, en virtut de l'acord establert ell tenia dret a cobrar la meitat del lloguer del locals quan no existia cap causa que li permetés fer-ho, ja que el fet que la transmissió no s'hagués regularitzat davant de l'Hble. Comú d'Encamp era un problema de caire administratiu que havien de resoldre les compradores i que no afectava a la titularitat de l'immoble.

En qualsevol cas, tant si el defenent va actuar de bona com de mala fe, si la societat arrendatària va abonar la meitat del lloguer degut a una persona que no era la propietària de l'immoble arrendat no se li pot exigir que torni a pagar al veritable creditor en quan estimem que existia una aparença de titularitat suficient per justificar la seva actuació. Pel contrari, si el Sr. Arcos va cobrar unes sumes que no li eren degudes el veritable creditor té dret a reclamar-li que li siguin retornades i el defenent no les pot retenir si no prova l'existència d'una causa civil o natural que li permeti fer-ho.

III.- Per tal d'esbrinar si el defenent va cobrar o no les sumes que se li reclamen cal tenir en compte que el local propietat de l'agent i de la seva filla va estar arrendat a la societat "F. SL" des del 15 de febrer del 2006 fins el 17 d'octubre del 2007, d'acord amb l'informe d'aquesta societat que consta al foli 107 i amb les manifestacions de la Sra. Garzón. En les seves declaracions aquesta senyora afegeix que l'arrendatària va pagar el lloguer convingut en un principi, deixant després d'abonar- lo, raó per la qual va ser desnonada (foli 120 en relació al 101), mentre que al contestar a la demanda el Sr. Arcos afirma que "el local llogat a la societat "F. SL" roman tancat des de fa temps i, únicament, es van rebre les primeres mensualitats de lloguer, deixant a deure la resta", manifestant en el seu escrit de conclusions que el local va estar llogat "des del 15 de febrer fins el 16 d'octubre del 2007, per tant, com manifestava aquesta part, el local roman tancat des de fa temps, sense haver rebut cap més mensualitat en concepte de lloguer", afirmació que, a contrari, suposa reconèixer que abans d'aquesta data n'havia cobrat la meitat dels lloguers que li corresponien.

Atès que el contracte d'arrendament signat amb a societat "F. SL" li permetia al defenent cobrar la meitat de l'import del lloguer pactat, tenint en compte que tant la Sra. Garzón com el Sr. Arcos admeten que el lloguer de 2.200 euros pactat es va pagar durant un temps i valorant la facilitat amb la què el defenent podia haver requerit a l'esmentada societat per tal que acredités que no li havia pagat a ell el que per contracte li corresponia, cal presumir que aquest es va complir durant el temps que va durar l'arrendament i condemnar al defenent al pagament a l'agent de la suma de 22.000 euros (1.100 euros per 20 mensualitats)

Decisio

IV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, atès que la demanda no s'ha estimat substancialment, ni tampoc sobre les generades en aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representant de la Sra. Pulido contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de setembre del 2009 que REVOQUEM íntegrament, condemnant al Sr. Porras a pagar a l'agent la suma de vint-i-dos mil euros, amb els interessos legals corresponents a partir de la contesta a la demanda, sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.