Sanció de duana (0013/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0071-2/04

S E N T È N C I A NÚM. 13-2006

PARTS:

Apel·lant: Aguilar Representant: Ramirez Advocat: Alvarado

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Jover (S.G.) Advocat : Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de març de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 21 de març de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'entitat Aguilar contra el M.I. GOVERN, en què postulava l'anul·lació de les resolucions de 25 de febrer i 19 de maig de 2004, que van imposar a l'agent una sanció de 1.164'09 euros de multa, com a responsable d'una infracció de falsa declaració en la importació.

2n.- La representació de l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en considerar que la mateixa no li ha reconegut el dret a rectificar o completar la declaració que inicialment havia formulat davant la Duana, la qual contenia un error formal. Com que la manca d'adequació entre la mercaderia efectivament importada i la declaració que va presentar l'agent només podia ser constatada mitjançant la verificació de la mercaderia, i això no es va dur a terme, la recurrent considera que la declaració complementària es va presentar abans que s'hagués comprovat la inexactitud de la declaració.

3r.- La representació del M.I. GOVERN va impugnar el recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, ja que la conducta de l'agent es constitutiva de la infracció que recullen les resolucions impugnades, en haver-se presentat a la Duana una declaració que no es corresponia amb la mercaderia importada, la qual cosa és imputable a la recurrent a títol de negligència.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució sancionadora que va considerar la societat agent com a responsable d'una infracció de l'article 6.1.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera, de 4 de març de 1999, per falsa declaració en la importació de mercaderies.

La recurrent argumenta, com a principal motiu d'impugnació, que va procedir a regularitzar voluntàriament l'errada que existia en la declaració inicial, i això abans de l'inici de l'expedient sancionador, la qual cosa comportaria l'exclusió de qualsevol tipus de responsabilitat.

L'examen de l'expedient administratiu i dels documents incorporats a les actuacions permet apreciar, però, que l'esmentada regularització no va ser feta de forma espontània, sinó com a conseqüència de l'acta de submissió aixecada pel Servei de Duana, de manera que ha quedat ben establerta la responsabilitat de l'agent en la comissió de la infracció, a títol de negligència.

L'article 63 del Codi de Duana no resulta aplicable en aquest cas, ja que concorre el supòsit previst al seu apartat b), segons el qual no es pot autoritzar cap rectificació quan la sol·licitud ha estat feta després que les autoritats duaneres hagin constatat la inexactitud dels enunciats de la declaració. Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, la rectificació ha de ser feta abans de què les autoritats duaneres hagin constatat l'existència d'una inadequació entre el contingut de la declaració i les mercaderies importades. Això suposa que la rectificació ha de ser feta de manera espontània, abans de l'inici de les actuacions que segueixen a la comprovació de que existeix una inexactitud, a diferència del que succeeix en aquest cas, en què la constatació d'aquesta inexactitud va ser feta per part dels agents de Duana, encara que inicialment no es coneguessin tots els detalls de la mateixa, per la qual cosa es va formalitzar un acta de submissió.

Tercer.- La resolució administrativa impugnada tipifica correctament els fets com una infracció de l'article 6.1.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera, ja que només es va declarar la mercaderia corresponent a la factura núm. 4290019882 i no la de la factura núm. 42900019857, la qual cosa comporta "una menció incompleta en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana andorrana". D'altra banda, aquesta inexactitud hagués produït una defraudació dels drets exigibles, cas de no haver tingut lloc la intervenció del Servei de Duana, per la qual cosa concorren en aquest cas tots els elements constitutius de la infracció que s'imputa a l'agent.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Aguilar" contra la sentència dictada el 21 de març de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.