Acció reivindicatòria, requisits (6000356/2016)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000132/2022 ORIGEN: 6000356/2016 - 00

NIG: 5300542120160002361

PARTS:

Apel·lant: Srs. Nogués, Cano, Varesc, Talavera i Palomo

Representant: Sr. Viñas

Advocat: Sra. Querol

Apel·lat: Srs. Barba i Marti

Representant: Sr. Carretero

Advocat: Sr. Agullo

Apel·lat: Sra. Estany

Representant: Sra. Bonet

Advocat: Sr. Zurita

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: acció reivindicatòria, requisits

SENTÈNCIA 028-2023

Andorra la Vella, el 7 de març del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 6-10-2016, la representació processal dels Srs. Nogués, Cano, Varesc, Talavera i Palomo va formular demanda contra els Srs. Barba i Marti, sol·licitant que es dictés sentència:

a.- Declarant que el límit entre el terreny propietat dels seus mandants denominat T i el terreny propietat de la contrapart denominat Prat del T, corresponia a la línia negra de 112,60 metres quadrats, que consta al plànol contingut a l’informe elaborat pel tècnic Sr. Moliner el 29 de juny del 2016 i que s’acompanya com a document número 4 a la demanda i que subsidiàriament i en cas que resulti que dita línia correspon a un altre espai i metratge, que es declari a la sentència que posi fi al procés, que els seus mandants són propietaris del terreny i/o espai que correspon al traçat que es tingui com a més cert en atenció a les pericials que es practiquin i s’avaluïn segons les regles de la sana critica;

b.- Declarant que els seus mandants són propietaris del terreny existent ocupat per l’adversa i que correspon a la línia negra definida al plànol de referència i s’imposi als demandats l’obligació de respectar i passar per aquesta declaració de propietat i que es declari igualment que la tanca instal·lada i/o qualsevol objecte en el terreny declarat propietat dels seus mandants envaeix dita propietat;

c.- En qualsevol dels casos anteriors, que es condemni la part defenent a retirar l’esmentada tanca i/o qualsevol objecte que impedeixi l’accés dels seus mandants a la seva propietat i es deixi el terreny al seu estat original i se’ls condemni a retornar als seus mandants la possessió del terreny fins al límit de propietat i a permetre als seus mandants col·locar les fites segons les declaracions de propietat anteriors. Subsidiàriament i en cas que la part defenent no retiri la tanca en el termini de quinze dies a partir de que sigui requerida, que s’autoritzi als seus mandants a fer-ho ells mateixos, anant les despeses a càrrec dels demandats, que s’hauran de satisfer en període d’execució de sentència;

d.- El tot amb imposició a la part defenent del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador, a acreditar en període d’execució de sentència.

2.- Per escrit presentat el 17-11-2016, la representació processal dels Srs. Barba i Marti va interessar la crida en causa de la Sra. Estany i de la Sra. RMA i en quant al fons va contestar la demanda, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que desestimi les pretensions formulades i declari el dret de propietat dels seus mandants sobre la porció de terreny objecte de litigi per raó de disposar d’un just títol i de forma subsidiària per raó d’haver adquirit la propietat per usucapió i imposi a la part demandada el pagament de les costes processals i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.

3.- Per aute de 19-1-2018 es va estimar la petició de crida en garantia formulada pel Srs. Barba i Marti i es va notificar a la Sra. Estany la pendència del procés.

4.- Per escrit de 22-3-2018, la representació processal de la Sra. Estany va contestar la demanda, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència que declari improcedents les pretensions que pugui arribar a formular l’agent contra la seva mandant i condemni als Srs. Barba i Marti al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador i eventualment de perit.

5.- Els 10 i 31 de gener del 2019, les parts van replicar i duplicar en forma habitual.

6.- Per aute del 24 de novembre del 2020, es va tenir al Sr. Estany, com a subrogat en la posició jurídica del Sr. Nogués per raó de la defunció del darrer.

7.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 31-3-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

“Primer.- Desestimar les pretensions exercitades a través de l’escrit de demanda per part dels Srs. Cano, Varesc, Talavera, Palomo i Nogués, aquest darrer succeït processal per part del Sr. Estany, contra els Srs. Barba i Marti, i absoldre aquests darrers de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el VII. Fonament de Dret de la present resolució judicial”.

8.- La representació processal dels Srs. Estany, i dels Srs. Cano, Varesc, Talavera i Palomo ha articulat recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dictés per aquesta sala nova sentència en el sentit que es demanava en l’escrit rector, el tot amb imposició de les costes ocasionades a la part demandada.

9.- La representació processal dels Srs. Estany i Barba i Marti ha contestat el recurs d’apel·lació articulat oposant-se al seu triomf, interessant la confirmació íntegre de la sentència dictada pel tribunal de batlles, amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

10.- Per aute de 17-10-2022 es decidia no admetre les proves proposades per la part apel·lant en aquesta alçada, declarant tanmateix que no era necessària la celebració d’una vista per a resoldre el present recurs, que a partir d’aquell moment, quedava vist per sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la representació processal dels germans RG, articulava acció d'atermenament, declarativa de domini i reivindicatòria de propietat, a través de les quals pretén es declari que el límit entre el terreny de la seva propietat i aquell titularitat dels demandats ("prat del T"), corresponia al límit que s'indicava o subsidiàriament seguia el traçat que pogués determinar la Sentència dictada en atenció a la valoració del resultat de la prova que es practiqués; declarant que els demandants eren propietaris de la parcel·la de terreny que l'adversa ocupava, imposant als demandats l'obligació de respectar i passar per aquesta obligació, declarant que la tanca instal·lada i/o qualsevol objecte fixat en el terreny declarat propietat dels demandants envaïa dita propietat; condemnant els demandats a retirar l'esmentada tanca o altre objecte que impedís l'accés dels demandants a la seva propietat, deixant el terreny en el seu estat original i condemnar-los a retornar als actors la possessió del terreny, permetent als demandants col·locar fites o subsidiàriament autoritzant els seus representats a treure els indicats elements a càrrec dels actors, el tot sol·licitant que les costes s'imposessin a la part demandant.

La representació processal dels germans AR, cridava en garantia a la Sra. Estany, hereva de la Sra. Palau i contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions dels demandants argüint, en primer lloc, que la franja de terreny reivindicada pels demandants era de la seva titularitat i en l'eventualitat que es pogués considerar que els demandants disposaven al seu respecte de títol suficient, defensava que els seus representats, n'haurien adquirit la propietat per usucapió.

Quant a la Sra. Estany, la seva representació processal, després de realitzar diferents precisions respecte de la seva intervenció en el procediment, sostenia que el bocí de terreny reclamat per l'adversa pertanyia a Casa C des de temps immemorials; també sostenia que res se li podia reclamar atès que havia transcorregut més de 30 anys d'ençà que la finca "prat de T" havia estat donada per la seva mare, en concepte de dot, als demandats.

La Sentència dictada pel tribunal de batlles, si bé considera que el bocí de terreny reivindicat s'encabia en la parcel·la de terreny que inicialment era propietat dels demandants, desestimava la demanda argumentant que durant més de 30 anys, la família AR l'havia posseït en concepte d'amo, de manera pública, pacífica i ininterrompuda, estimant la prescripció adquisitiva al·legada pels demandats.

I és contra aquesta decisió que la representació processal de la part demandant articula recurs d'apel·lació que fonamenta en els següents motius de greuge.

Segon.- Exposició dels motius de recurs.

Argumenta, en primer lloc, que la resolució dictada incurria en error en la valoració de la prova, negant que els Srs. AR haguessin posseït la franja de terreny reivindicada, referint que aquesta conclusió resultava contrària a les previsions del conveni de societat civil que els veïns de X havien atorgat el 1971 atès que en els plànols que s'hi acompanyaven, s'admetia la titularitat de Casa G sobre aquesta. D'altra part, negava el valor probatori que la resolució d'instància atribuïa a les declaracions manuscrites ratificades en seu judicial pels Srs. MSB, JM i EAC i a les fotografies incorporades. També discrepava de la data en què la resolució d'instància fixava el termini "a quo" iniciador del còmput del termini de 30 anys propi a la prescripció adquisitiva.

D'altra banda, recordava que l'inici de les accions judicials s'iniciava el 27 de juliol del 2016 de tal manera que tot acte posterior al 27 de juliol del 1986 no resultava vàlid per a fonamentar la usucapió articulada. Afegia que cap dada concorria en les actuacions que avalés la inversió Del concepte possessori anterior al 30-10-1986 (data de la donació de la Sra. Palau als seus germans) i cap prova, la contrapart aportava que ho desvirtués.

En darrer lloc, afirmava que l'element relatiu a la publicitat en la possessió per part dels demandats també feia defecte. Referia per això, que tots els veïns de X formaven part d'una societat civil la qual encara estava vigent en què cadascun d'ells van pactar un percentatge de participació en funció dels terrenys que aportaven a excepció del promotor atès la funció d'agent urbanitzador que va assumir. En aquesta eventualitat sostenia que la possessió no podia ser pública perquè en aquesta eventualitat, els percentatges de participació en la societat haguessin estat uns altres, insistint que quan es va permetre els Srs. AR conrear uns horts, va ser per mera tolerància que no per quan se'ls considerés propietaris de la franja de terreny discutida.

Tercer.- En el present litigi, els germans RB articulen una acció reivindicatòria respecte d'una franja de terreny situada en la part més meridional de la línia divisòria de les finques "prat del T" i "el T" ubicades a la carretera de X, parcel·les aquestes que originàriament pertanyien respectivament a casa C (família AR) i Casa G (família RG).

Per tal de centrar els termes del debat des d'una perspectiva subjectiva destacarem que la titularitat dominical sobre la parcel·la "prat del T", correspon als germans Barba i Marti en haver-los estat donada per la seva germana Somoza (pubilla de casa C) en pagament de dot. Quant als drets que els demandats afirmen ostentar sobre la finca "el T", aquests derivarien de l'acte d'acceptació i adjudicació de la successió de llur difunta mare Palau.

Pel que es refereix finalment a la circumstància que aquell petit bocí de terreny que es reivindica pels demandants i que en l'actualitat ocupen els demandats, integrava la finca "el T" de casa G, segons la seva configuració originària, ja no pot ser discutida en aquesta alçada atès que els tres dictàmens pericials que han estat incorporats en les actuacions ho certifiquen, si bé discrepen de la concreta superfície ocupada (vegeu per això els informes dels Srs. Moliner, Varesc i MM).

Quart.- Malgrat el què acabem d'exposar, en el present supòsit concorren diferents vicissituds que en la pràctica incideixen de manera decisiva en les pretensions respectives de les parts. En efecte, malgrat la titularitat que cada casa pairal indicada ha ostentat històricament sobre les parcel·les indicades, no es pot obviar que per conveni de 30-3-1971, els propietaris de les cases pairals a) F, a) C, a) G i a) P de X juntament amb el Sr. Nogués (soci capitalista), constituïen una societat civil amb vocació a "urbanitzar i planificar les finques dels quatre propietaris (···) de la forma més idònia a fi de poder obtenir un conjunt urbanístic que, per l'interès que pugui atreure als compradors de parcel·les representi pels venedors una revaluació substancial de llurs propietats". En aquest contracte, convenien encarregar a l'arquitecte Sr. Castilla, la realització d'un treball topogràfic per a conèixer la superfície de cada un dels propietaris en la zona considerada, l'emplaçament i delimitació de cadascuna de les finques i finalment la realització d'un projecte d'urbanització. També es pactava que una volta acomplerta aquesta tasca per l'arquitecte, s'establiria la participació de cadascun d'ells, fixant-se ja en aquells moments les bases de valoració de l'aportació que s'efectuaria a raó de 4 ptes/pam 2 (pacte 2), les bases de l'aportació econòmica del soci capitalista (pacte 3) i es delegava a un document posterior la determinació del percentatge de participació dels contractants en els beneficis, pactant-se posteriorment i entre altres extrems, les modalitats de repartiment dels beneficis (pacte 6è).

Una volta executada la tasca encarregada al Sr. Castilla, el 30 de març del 1972 (foli 51), les mateixes parts atorgaven un nou document on precisaven la concreta superfície que cada casa pairal aportava a la urbanització, la participació Del soci capitalista, el percentatge d'aportació de cada participant en la societat i finalment el coeficient de participació en els beneficis que s'obtindrien per a cadascun d'ells, el tot amb sotmetiment als plànols realitzats pels Srs. Pombo (topogràfic) i Castilla (urbanització). Remarcarem que el conjunt documental que acabem de referir es protocol·litzava notarialment.

En relació amb aquests darrers plànols, resulta especialment significatiu el relatiu a les propietats en la parcel·lació del projecte d'urbanització (foli 371), on se superposen els límits de les propietats originals de cada casa participant en la societat civil i el projecte d'urbanització a pròpiament parlar. En aquest document es projectaven els serveis necessaris (carreteres i zones verdes), i, tanmateix, s'aprecia com el projecte passava per una reparcel·lació de totes les propietats aportades en petites parcel·les totes elles degudament proveïdes d'accés rodat (accés rodat aquest que ja va ser bastit en el seu moment). Aquest darrer plànol resulta aquí transcendental atès que permet observar com les dues finques "prat del T" de a) C i "T" de a) G, van ser incloses en el projecte d'urbanització i van ser reparcel·lades, formant part en definitiva de l'aportació que tant a) G com a) C van realitzar en la societat civil esmentada.

En aquesta eventualitat, i encara que en el conveni indicat contemplés una tolerància per a les persones que aportaven finques a la societat que els permetia continuar conreant-les mentre no resultessin venudes, s'ha de considerar que el dret material de propietat que els germans RG afirmen ostentar ja no existeix com a tal sobre la parcel·la "el T" i les altres finques de a) G aportades a la societat civil, sinó que aquest, s'ha transformat en un coeficient de participació en una societat civil, societat civil aquesta que ha esdevingut en definitiva la titular real de tots els drets dominicals de les parcel·les afectades pel projecte d'urbanització de la zona. I corrobora aquesta conclusió, el títol mateix en què els demandants pretenen sustentar la titularitat que afirmen sobre la finca reivindicada. En efecte, en el testament de la mare dels instants (Sra. CGR) d'1-9-2005, cap referència expressa s'efectua en els lots en què va distribuir l'herència a la finca del T. Aquesta es trobava inclosa en aquell lot final que s'atribueix a tots els fills en indivisió en què, juntament amb altra parcel·la que identifica, incorporava "els drets que corresponen a Casa G en la urbanització de X, per raó de l'aportació de diverses finques, d'una superfície conjunta de 38.239 m2 que la senyora Palau va fer a aquesta urbanització, i per raó de la qual, li va ser adjudicada una participació d'11,05% de la dita urbanització (···)".

Aquest conveni no tan sols modificava la titularitat singular de cada propietari sobre la finca que originàriament li corresponia en els paràmetres que hem indicat, sinó que endemés, i en mèrits de la reparcel·lació realitzada, invalidava tota acció sobre la base de les delimitacions anteriors de les finques aportades. Aquestes finques van passar a ser dividides en unes parcel·les de configuració més o menys regular i amb confrontacions pròpies i en tot cas diferents d'aquelles que històricament podien existir, argument aquest que per si sol ja desautoritzava l'acció reivindicatòria o declarativa de domini que articulaven en el seu escrit rector atès que el "prius" necessari en què se sustenten passa per acreditar el dret de propietat sobre el bé objecte de l'acció.

Cinquè.- Afegirem, d'altra part, que si bé els germans Barba i Marti (tampoc ho ha fet la successora de la Sra. Somoza que ha estat cridada en garantia en el present judici), no han justificat en cap moment les modalitats que van permetre a la pubilla de casa C segregar una franja de 3.709 m2 del "prat del T" (segons plànols topogràfics en tenia originàriament uns 10.400 m2) i donar- la als seus germans en pagament de dot el 30-10-1986, malgrat que aquesta finca havia estat aportada totalment a la societat civil, nogensmenys els límits propis d'aquesta parcel·la han de ser valorats, ja no des de la seva configuració inicial, sinó des de la nova realitat fàctica i jurídica que resulten de la reparcel·lació practicada, tal i com d’altra banda ho argumenta la seva direcció lletrada.

En aquesta eventualitat, tampoc el recurs a la usucapió, entès com el mecanisme encaminat a preservar la seguretat del tràfec jurídic, assegurant a la persona que ostenti com a propis determinats drets sense oposició del seu titular que pugui assolir determinades facultats sobre els mateixos amb el transcurs del període de temps fixat per la Llei resultava procedent. En efecte, i sense perjudici de les eventuals accions que des de la societat civil indicada es puguin articular per aquesta raó, la franja de terreny controvertida, integra la parcel·la que els va ser donada, essent-ne plens propietaris sense que per això escaigui recórrer a la usucapió com el tribunal de batlles ha fet en la sentència dictada.

Sisè.- Per tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels recurrents contra la Sentència 17/2022 dictada en data 31-3-2022 pel tribunal de batlles quina part decisòria confirmem íntegrament.

Això no obstant, atesos els dubtes de fet que concorrien en el present supòsit, no ha de fer-se pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Estany (successor processal del Sr. ENTITY_4), Cano, Varesc, Talavera i Palomo contra la Sentència 17/2022 dictada en data 31-3-2022 pel tribunal de batlles quina part decisòria confirmem íntegrament. No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.