Reclamació a conseqüència de sinistre per filtracions d'aigua en local comercial (7000268/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000275/2020 ORIGEN: 7000268/2017 - 00

NIG: 5300542120170001554

PARTS:

Apel·lant : A Raya i Sr. Seco

Procurador : Sr. Salamanca

Advocat : Sr. Pina

Apel·lat : Tamarit

Procurador : Sr. Carranza

Advocat : Sra. Tejada

SENTÈNCIA 061-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 3 de juny del 2020 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió:

"Que estimant íntegrament la demanda principal formulada per la societat mercantil espanyola per accions Tamarit contra els defenents Raya i el Sr. Seco, hereu universal del seu pare Sr. Bonet, q.e.p.d-, ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a pagar a la primera la suma global de dos mil dos-cents trenta-cinc euros amb cinquanta-vuit cèntims (2.235,58.- EUROS), augmentada dels interessos legals descrits en el segon Fonament de dret, i a assumir les costes d'aquesta instància de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica de la present resolució."

Segon.- Contra l'esmentada sentència la representació processal de la societat Raya i del Sr. Seco va interposar recurs d'apel·lació.

En data 17 de novembre del 2020, la representació processal de la societat Raya i del Sr. Seco va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut del que s'hi exposa demana que es dicti una nova resolució revocant la sentència d'instància i contenint el següents pronunciaments:

"- Estimant, amb caràcter principal, l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa de la companyia Tamarit interposada.

Subsidiàriament i en quant al fons de la qüestió plantejada, estimant molt parcialment la reclamació formulada per l'actora en l'import de 245,10.-EUR corresponent a la quantia reclamada en concepte de continent (pintura).

Més subsidiàriament, en el negat cas que es considerés que sí hi ha lloc a satisfer una indemnització en concepte de contingut, estimant només parcialment la reclamació formulada per l'actora en l'import de 1.207,82EUR (245,10EUR + 962,72EUR).

Pel que fa a les costes judicials, imposant-les a la part actora en cas d'estimació de l'excepció de manca de legitimació activa peremptòriament formulada; no havent-hi lloc a la seva imposició en cas d'estimació parcial de la reclamació formulada; i, en qualsevol d'ambdós casos, imposant a l'agent les costes derivades d ela tramitació de la present segon instància."

Tercer.- En data 14 de desembre del 2020, la representació processal de la societat Tamarit va aportar el corresponent escrit de contesta a les conclusions demanant que es confirmi la sentència d'instància i s'imposin les costes a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte d'aquest procés versa sobre la reclamació que formula l'entitat "Tamarit" contra els defenents Raya i el Sr. Seco, com a conseqüència del sinistre ocorregut el 2 de juny de 2016, data en què es van produir unes filtracions d'aigua en el local comercial situat a l'XXXX, que van ocasionar danys en el propi establiment de restauració establert en aquell lloc i en alguns equipaments electrònics situats en el seu interior.

La sentència impugnada del Tribunal unipersonal del Batlle ha estimat íntegrament la demanda i ha condemnat solidàriament els defenents a satisfer a l'agent la quantitat de 2.235,58 EUR, més els interessos legals meritats des de la data en què aquest darrer va pagar les factures que es reclamen.

En el seu recurs d'apel·lació, la part demandada reprodueix els arguments que ja va articular en la instància. En primer lloc, al·lega la manca de legitimació activa de la societat agent i, en segon terme, invoca un error en la valoració de la prova relativa a la naturalesa i l'import dels danys que es van causar com a conseqüència de la filtració d'aigua.

Segon.- Quant a la manca de legitimació, els recurrents fan valer que no consta acreditat que l'agent hagués satisfet efectivament al perjudicat la indemnització que ara reclama, sinó que ho va fer l'entitat Macias (ENTITY_11). En conseqüència, segons la seva versió, la demandant no hauria assumit efectivament els perjudicis derivats del sinistre, de manera que no es troba legitimada activament per exercitar l'acció de responsabilitat.

Com resulta dels documents incorporats a les actuacions, ha quedat acreditat de forma suficient que "Tamarit" era l'asseguradora de l'immoble de què es tracta, com es desprèn inequívocament de la pòlissa acompanyada a la demanda (folis 49 i següents). També ha quedat acreditat per la certificació expedida per Campillo (foli 170) que la societat Macias estava autoritzada per exercir l'activitat de delegació al Principat de l'entitat agent, en la modalitat d'assegurances generals.

En aquestes condicions, resulta clar que la intervenció de Macias ho va ser en la seva qualitat de delegada de Tamarit, que aquella va fer el pagament de la indemnització a l'assegurat en nom de la segona i, finalment, que es van liquidar entre aquestes entitats les quantitats resultants (folis 135 i següents). És cert que aquest darrer extrem s'acredita mitjançant la documentació interna de les pròpies societats, però és perfectament lògic que això sigui d'aquesta manera, ja que es tracta de les relacions recíproques entre la companyia Tamarit i la seva delegada a Andorra, que no tenen cap projecció externa.

D'altra banda, tampoc consta que la delegada hagi iniciat l'exercici de cap acció per aquests fets, tot i que va ser qui va satisfer materialment les indemnitzacions al titular de l'establiment que va patir el sinistre, cosa que evidencia que ha actuat en tot moment per compte de Tamarit, la qual cosa descarta la possible duplicitat de reclamacions que tem la part apel·lant.

En conseqüència, resulta aplicable la doctrina que es conté en les sentències d'aquesta Sala de 23 de juliol de 2015 (TSJC-92/2015) i de 23 de març de 2017 (TSJC-311/2016). En la darrera d'aquestes resolucions es diu que:

"A la nostra sentència, de data 23-07-2015, i a l'anterior de 26-04-2007, es va establir la següent doctrina. Segons l'article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies asseguradores al Principat, el delegat contracta pòlisses en nom i representació de la Companyia i gaudeix d'amplis poders per a obligar a la companyia i representar-la en front de qualsevol tercer.

A partir d'aquesta constatació, enteníem que el delegat actuava en el tràfic com a representant de l'asseguradora, en la modalitat de representació directa, atès que manifestava que la seva actuació s'efectuava en nom i per compte aliè (contemplatio domini), de manera que es perfeccionava el contracte d'assegurança entre la companyia i el tercer, essent aquestes dues les parts de la relació jurídica d'assegurança, sense que el delegat fos una part contractant.

Les conseqüències de l'anterior doctrina han estat correctament enteses i aplicades per la resolució d'instància. La demanda s'ha d'interposar contra la part asseguradora i no contra els delegats (andorrans) de la companyia estrangera que opera al Principat, atès que el contracte d'assegurança s'ha perfeccionat amb aquella i els delegats són els representants de l'asseguradora i amb la seva actuació han vinculat contractualment a la companyia amb l'assegurat, sense que ells puguin respondre quan la seva actuació resulta adequada i ajustada a les facultats de representació atribuïdes i no s'han extralimitat en les seves funcions ni han actuat fora de l'àmbit del poder de representació".

En aplicació d'aquest criteri, s'ha de concloure que l'acció ha estat correctament interposada per l'entitat Tamarit, que és l'asseguradora de l'immoble que va patir el sinistre, i que es va fer càrrec finalment del pagament de les indemnitzacions corresponents, encara que hagués actuat en el seu nom la companyia Macias, que era la delegada a Andorra de la primera.

Procedeix, doncs, desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Tercer.- Pel que fa al fons, no es discuteix la responsabilitat del titular de l'immoble, ja que les filtracions d'aigua es van produir per causa d'una obstrucció al desguàs de l'edifici. La qüestió litigiosa queda circumscrita a determinar quina va ser la veritable entitat dels danys que va patir l'establiment situat a la planta baixa. Sobre aquest punt, s'han de fer les següents consideracions:

Les parts es manifesten conformes quant a l'import de la reparació de les plaques de guix del sostre del local i de la pintura, per import de 245,90 EUR, de manera que la reclamació corresponent ha de ser estimada en la seva integritat.

Els informes pericials que han acompanyat les parts als respectius escrits de demanda i contestació es mostren discrepants quant a l'afectació del quadre elèctric del local, que el tècnic de la defenent nega que hagués patit danys, ja que afirma que va ser protegit amb una bossa i es va canalitzar l'aigua cap a la paret del costat. De tota manera, resulta poc versemblant que aquesta instal·lació no hagués patit algun tipus de desperfecte, quan la filtració es va produir just a sobre del lloc on estava situat el quadre elèctric i el volum d'aigua que va penetrar al local va ser important. S'ha d'acceptar, doncs, la versió del perit de la part agent, que a més ve confirmada per la declaració testifical del tècnic que va intervenir en un primer moment a instàncies tant de la propietat com de l'arrendatari (folis 133-134 i 186-187). Segons aquest darrer, a causa de l'aigua s'havia produït un curtcircuit i s'havia interromput el subministrament elèctric, trobant-se afectat l'armari elèctric i diversos interruptors, així com els diferencials de la presa de terra. En conseqüència, s'ha d'incloure en la indemnització l'import a què va ascendir la reparació o substitució dels diferents elements del quadre elèctric que van ser efectivament danyats.

Els danys al modulador digital estan admesos pel tècnic de la defenent (revers del foli 107) el qual reflexa que es van produir danys a dos equips de TV digital, un modulador digital i un DVD home cinema. Resulta evident, doncs, que també s'ha d'incloure la substitució d'aquest aparell electrònic.

Els defenents s'oposen a la indemnització dels danys causats als dos equips de TV digital, adduint que no estaven autoritzats per funcionar fora del territori portuguès. Ara bé, aquest procés versa sobre la indemnització dels perjudicis causats per la filtració d'aigua, i no hi ha dubte que aquests equips van ser malmesos per aquesta causa, cosa que va fer necessari substituir-los. En conseqüència, és obvi que la indemnització ha d'incloure el preu corresponent, sense que sigui rellevant que l'arrendatari disposés o no de llicència per a l'exhibició pública de la TV portuguesa, qüestió que podrà produir els seus efectes en altres àmbits.

Quant a la depreciació per l'antiguitat dels equips electrònics, consta la declaració testifical del tècnic que els va instal·lar (folis 186-187), el qual afirma que com a màxim tenien dos anys de funcionament i que es trobaven en bon estat i tenien poc desgast per l'ús, ja que aquest era esporàdic. En aquestes circumstàncies, s'ha de considerar correcta la valoració que ha determinat la sentència apel·lada.

Finalment, pel que fa a l'al·legació de que el perit de la defenent no va poder examinar els aparells malmesos, la mateixa declaració testifical del tècnic que els va substituir (folis 186-187) indica que els va tenir a disposició durant uns mesos i que ningú li va demanar verificar-los. Lògicament, aquesta circumstància desvirtua el motiu d'impugnació dels recurrents.

Quant al càlcul dels interessos legals, s'ha de confirmar el pronunciament de la sentència apel·lada, ja que en el dies a quo que la mateixa determina ja s'havia produït la reclamació extrajudicial de la indemnització (folis 73 i 74) i, a més, els defenents no es van oposar en la seva contesta a l'esmentat mètode de càlcul.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Quart.- En haver-se desestimat el recurs, procedeix imposar als apel·lants les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, d'acord amb la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen el Sr. Seco i l'entitat Raya contra la sentència dictada el 3 de juny de 2020 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, la qual es confirma en els seus propis termes, amb imposició als recurrents de les costes causades en aquesta instància, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-