Mesures de suport a la discapacitat i gestió patrimonial per a Sr. Zurita

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Sr. Zurita

Representant: Sra. Gaya

Advocat: Sra. Olmo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Mesures de suport a la discapacitat. Assistència en matèria de gestió patrimonial a la fundació A. Assistència en matèria de salut a una persona de confiança de l'afectat. Limitacions al poder de disposició intervius o mortis causa.

SENTÈNCIA 000008/2025

Andorra la Vella, 14 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Ministeri Fiscal va interposar demanda a tramitar pel procediment de provisió de mesures de suport envers el Sr. Zurita.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 12.6.24 amb la següent part decisòria :

"PRIMER.- Declarar que el Sr. Zurita, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana, està afectat d'una discapacitat.

SEGON.- Constatar que el Sr. Zurita presenta necessitat de suports:

En l'àmbit de la salut, per al control i, supervisió en la presa de la seva medicació i, realitzar un bon seguiment mèdic;

En l'àmbit patrimonial en la mesura de que si bé el Sr. Zurita pot perfectament assolir el seu propi procés de presa de decisions, devent-se respectar la seva voluntat i preferències, esdevé necessari que en cas de descompensació -mèdicament omprovada- pugui ser assistit de manera adaptada a les seves capacitats, tot evitant tota mena de pressió, coerció o influència indeguda. Per això serà necessari establir uns suports de contingut econòmic que consistiran -de manera preventiva- en la monitorització de la seva situació econòmica i, doncs de control dels moviments dels seus comptes bancaris i, en la prohibició d'atorgar poders a favor de tercers.

TERCER.- Mantenir el mecanisme formal de suport de la curatela, si bé deferint el càrrec de curador del Sr. Zurita a la ORG_0. Es donarà possessió del càrrec a aquesta quan hagi guanyat fermesa la present sentència i, en període d'execució, devent comparèixer als efectes d'acceptar el nomenament i assabentar-lo dels deures i obligacions inherents a la funció.

QUART.- Ordenar la revisió d'ofici de les mesures de suports en el termini màxim de 3 anys, sense perjudici de que pugui ser instada per les persones legitimades per instar-ne la provisió i, per la persona què presta el suport si varien mentrestant les circumstàncies que han determinat avui la seva adopció i, el tot per tal de ampliar-les, reduir-les o, revocar-les (art. 15 de la Llei 30/2022).

QUART.- Lliurar còpia legalitzada de la present sentència, un cop esdevinguda ferma, al Registre Civil del Principat d'Andorra per a què es procedeixi a les inscripcions corresponents."

3.- La representació processal del Sr. Zurita ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit de recurs de 8.7.24, sol·licita que es revoqui la resolució d'instància i que es declari la plena capacitat jurídica del Sr. Zurita, endemés que es declari que la Sra. Serra ha estat i ha de continuar sent la persona de suport i/o acompanyament del Sr. Zurita, segons la Llei 30/2022, la Convenció de les Nacions Unides dels drets de les persones discapacitades, d'acord amb la voluntat manifestada pel mateix i perquè resulta ser la persona idònia, declarant així mateix, la validesa dels poders i testament atorgats en el seu dia a favor de la mateixa.

4.- Per escrit de 7.10.24 el Ministeri Fiscal s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, el Ministeri Fiscal insta la part defenent en demanda en la que sosté una petició de modificació de la capacitat del Sr. Zurita i que se li nomenés curador a la ORG_0.

L'interessat va contestar la demanda oposant-se a qualsevol mena de modificació de la seva capacitat i que ja comptava amb una guardadora de fet que era la Sra. Serra.

La sentència d'instància estima que el Sr. Zurita està afectat d'una discapacitat i que precisa comptar de suport en l'àmbit de la salut i també en l'àmbit de la gestió del seu patrimoni i acorda la prohibició d'atorgar poders en favor de tercers.

Contra tal decisió s'alça el Sr. Zurita. S'oposa el Ministeri Fiscal.

Segon.- Sobre la discapacitat del Sr. Zurita. Esdeveniments rellevants

De tota la prova practicada no hi ha cap controvèrsia que el Sr. Zurita pateix des de fa temps d'un trastorn psicòtic (en algunes ocasions denominat trastorn esquizo-paranoïde o trastorn paranoide de la personalitat). Tampoc resta cap mena de discrepància mèdica entre els facultatius i psicòlegs que l'han tractat que aquest trastorn de personalitat requereix d'una absoluta i peremptòria necessitat de seguir les pautes terapèutiques fixades per evitar el risc de la descompensació que el faria vulnerable i influenciable. Ja va patir el Sr. Zurita una descompensació en el període de mitjans 2020- mitjans 2022 (segons el propi recurs) que va obligar a intervenir al Servei de Policia (en vuit ocasions) per atendre la seva situació i va ser objecte d'un informe de la psicòloga d'aquest Servei que va alertar de la greu situació del Sr. Zurita. Durant aquest període al Sr. Zurita (que va arribar a incorporar un ingrés hospitalari de l'1.3.22 al 11.3.22), uns pocs mesos més tard va adoptar diverses decisions personals que mereixen ser recordades -com ho fa el Ministeri Fiscal- : va atorgar testament en favor de la Sra. Serra en data 29.4.22; va atorgar poders especials a la mateixa Sra. en 30.11.21; va fixar en escriptura la seva autotutela i poder preventiu (equivalent a uns poders generals il·limitats de gestió i administració de la seva persona i béns) en la mateixa Sra. com a tutora en 13.5.22. En 9.12.22 va conferir amplis poders com a curadora a la Sra. esmentada, poc abans de ser nomenada curadora provisional per la Batllia. En el dia 23.2.23, un any més tard de l'alta hospitalària, va acudir per primera vegada a la consulta psiquiàtrica privada del Dr. C. Abans la venia atenent la psiquiàtrica Dra. G.

En data 30.3.22 el Sr. Zurita va revocar la designació de tutor en favor d'un mossèn i també va deixar sense efecte el testament efectuat al seu favor.

Consta que en data no precisada havia efectuat una donació de 45.000EUR en favor de la Sra. Serra que no ho ha negat.

La Sra. Serra havia estat nomenada curadora provisional per Aute de 30.11.23 i al mateix temps la Sra. Batlle revocava tot apoderament o mandat del Sr. Zurita en favor de tercer, ja sigui de forma privada, per escriptura pública o per qualsevol altre mitjà per la gestió i administrar el seu patrimoni i es va oficiar a la Cambra de Notaris i entitats bancàries del Principat. La Sra. Serra no va acomplir amb les seves obligacions com a curadora, malgrat haver-la requerit de fer inventari.

Tercer.- Sobre l'entorn pròxim al Sr. Zurita

L'esmentat senyor ha manifestat que la persona amb la que manté una relació d'afecte és la Sra. Serra i que és de la seva més absoluta confiança. Que tenen contactes gairebé diaris perquè va a veure-la a la seva botiga de roba, tot i que ell viu sol en un pis de lloguer i dina tot sovint o bé en la residència de gent gran o en un restaurant. Que té una relació familiar amb la indicada senyora i la seva filla. Desitja que sigui ella la que se'n ocupi de les seves coses.

No se li coneixen altres familiars.

Quart.- Sobre el Conveni de Nova York de 13 de desembre 2006 i la legislació actual aplicable al Principat.

Ja hem tingut ocasió de pronunciar-nos sobre el canvi de paradigma que va suposar la ratificació per part d'Andorra del Conveni de Nova York de 13-12-2006 en la Sentència de 27-2-2020, dictada en el rotlle TSJC-256/2019, sostenint:

"En aquesta situació resulten especialment rellevants les disposicions del Conveni de Nova York del 13-12-2006 sobre els drets de les persones amb discapacitat. El mateix integra l'ordenament jurídic andorrà d'ençà de la seva ratificació però també l'espanyol en mèrits de les previsions dels articles 96-1 de la seva constitució i 1.5 del Codi Civil (aplicable al supòsit examinat atesa la nacionalitat de la Sra. R.T.R.P.). Aquest conveni obliga els Estats part a reconèixer "que totes les persones són iguals davant la llei i que tenen dret a la protecció legal igual i a beneficiar-se de la llei en igual mesura sense discriminació alguna", obligant-se a prohibir "tota discriminació per motius de discapacitat i han de garantir a totes les persones amb discapacitat protecció legal igual i efectiva contra la discriminació per qualsevol motiu" (art. 5.1 i 5.2). Aquesta igualtat ha de ser efectiva en totes les facetes de la vida incloses les inherents al procés de presa de decisions i amb aquesta finalitat el Conveni opta per un model de "suports" que s'encamina a fer efectius els drets de les persones amb discapacitat (art. 12.3), amb vocació a "promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promocionar el respecte de la seva dignitat inherent" (art. 1). Per tal de materialitzar aquest lloable objectiu, els Estats parts han d'assegurar que en totes les mesures relatives a l'exercici de la capacitat es proporcionin garanties (tallafocs) efectives i adequades per impedir abusos. Aquestes garanties han d'assegurar que les mesures relatives a l'exercici de la capacitat respectin els drets, voluntat i preferències de la persona, que no existeixin conflictes d'interessos ni influències indegudes, que obeeixin a criteris de proporcionalitat i siguin adaptades a les circumstàncies de la persona. Amb aquesta finalitat, han de ser proporcionals al grau en què aquestes mesures afectin els drets i interessos de la persona (cfr. art. 12.4). Especialment rellevant resulta l'observació general núm. 1 del Comitè sobre els Drets de les persones amb discapacitat de l'ONU d'11-4-2014 que estableix una interpretació de l'art. 12 del Conveni acord als seus principis generals resultants del seu art. 3. Aquest fixa que l'art. 12 mencionat no permet negar la capacitat jurídica amb les persones que presentin un dèficit de capacitat mental, sinó que exigeix que es proporcioni mecanismes de suport pel seu exercici que sempre hauran de respectar els drets, voluntat i preferències de les persones.

Segons resulta de la Llei interpretada de conformitat amb l'esperit del Conveni, s'haurà de defugir de tot règim rígid prioritzant la instauració d'un sistema flexible que s'adapti a les concretes necessitats de suport de la persona concernida per l'expedient. Amb aquesta finalitat s'ha d'admetre la possibilitat de graduació de la capacitat per tal d'ajustar-se al màxim a les limitacions de la persona i al context en que cada persona afectada desenvolupa la seva vida. En definitiva cal configurar el judici de capacitat com una valoració concreta i particularitzada per a cada persona encaminada a dotar-la d'un vestit a mida que s'ajusti a la seva real capacitat d'autogovern. I és que en definitiva la persona amb la capacitat judicialment modificada pot requerir de sistemes de protecció diferents atès que pot tenir que fer front a situacions diverses i per a cadascuna d'elles caldrà adoptar un sistema de protecció adequat.

Quant al sistema de suports a que fa referència el conveni està integrat en el dret espanyol aplicable al supòsit examinat -de la mateixa manera que en el dret andorrà-, per la tutela i la curatela -juntament a altres figures tals com les figures del guardador de fet i del defensor judicial que també despleguen la seva activitat en l'àmbit de la protecció de les persones-. Aquestes han de ser interpretades de conformitat amb els principis convencionals, sense però que el procediment de modificació de la capacitat i la constitució dels organismes tutelars sigui discriminatori i contrari als principis de la convenció (cfr. en aquest sentit la Sentència del Tribunal Suprem espanyol 716/2015 de 15 de juliol de l'any corresponent)".

Aquests mateixos criteris els varen reiterar en la TSJC 034/2022 que s'expressa així:

"En mèrits d'aquest raonament sosteníem que en l'ordenament andorrà, la tutela suposa la modalitat de suport més intensa que només resultava concebible quan, d'acord amb criteris objectius, s'apreciés que la persona amb discapacitat no podia adoptar amb el suport de tercers, cap mena de decisió en relació als assumptes propis. Quan aquesta facultat es trobi mínimament conservada, escaurà decantar-se per la institució de la curatela amb els suports que en cada ocasió es considerin escaients, preservant així la seva dignitat com a persona, integrada en la societat el que obligarà a tots els actors concernits a defugir d'aquell patró paternalista en què fins ara, tant Andorra com els Estats del nostre entorn més propers, hem concebut la protecció de les persones amb discapacitat; orientant-nos vers una sistemàtica integradora orientada a inserir el subjecte concernit en la societat, assegurant-li un reconeixement ple dels seus drets individuals, que mitjançant el sistema de suports i salvaguardes en cada ocasió escaient, s'orienti a respectar la seva voluntat, desitjos i preferències.

I en aquesta mateixa línia ja s'ha pronunciat el TEDH, mantenint que la privació, fins i tot parcial, de la capacitat legal, ha de ser una mesura únicament concebible com a darrer recurs, quan les autoritats nacionals, després de descartar motivadament possibles alternatives, hagin conclòs que cap altra mesura menys restrictiva podia servir al propòsit corresponent o quan, s'hagi assajat l'establiment d'una altra mesura menys restrictiva amb un resultat i que el resultat hagi estat una altra mesura menys restrictiva hagi estat intentada sense èxit (Sentència de 18 de setembre de 2014, Assumpte Ininovich contra Croàcia i Sentència de 17 de juliol de 2008 X. i Y. contra Croàcia)".

La nostra llei qualificada de 30/2022 de 21 de juliol de la persona i de la família, ha vingut a traslladar els principis informadors i imperatius del dit Conveni de Nova York, tal i com es recull en l'Exposició de Motius. I el fet que hagi mantingut la figura de la curatela no és una qüestió uniforme ni contradictòria amb el Conveni, atès que hi ha ordenaments propers al nostre que l'han mantinguda (cas del Codi Civil espanyol) o bé l'han suprimida nominalment com en el cas del Codi Civil de Catalunya, però els efectes són els mateixos: acompanyar a la persona amb discapacitat amb un suport d'assistència i, en alguns casos més extrems, també de representació. En conseqüència no hi ha cap contradicció entre la nostra legislació i el Conveni de Nova York. El que sí es una fita compartida en tots els ordenaments jurídics és el reservar la tutela només pels menors d'edat.

La sentència d'instància recull en el Fonament Jurídic Segon aquesta encertada coincidència legislativa i fa un repàs pel text de la Llei qualificada 30/22 de 21 de juliol que compartim plenament i que ratifiquem.

Cinquè.- Suport en l'àmbit de la salut

Entrant ja en la primera de les mesures de suport que disposa la sentència impugnada hem de dir que a la vista de la prova practicada, tant la de caràcter mèdic com la testifical, compartim el criteri de la recurrent en el sentit de que la cura dels aspectes de salut del Sr Zurita els pot assumir perfectament la Sra Serra doncs la qüestió és que el Sr Zurita malgrat les seves deficiències mentals centrades en un trastorn psicòtic exigeixen exclusivament el control de la seva continuïtat en el tractament mèdic, i en especial, farmacològic. Amb el tractament continuat i supervisat en mesura de suport, el Sr Zurita pot assolir un nivell d'autonomia relativa. I ell ha expressat de totes les maneres (fins i tot un xic desordenada i confusa en l'acte del judici) que desitja que la Sra Serra es faci cura dels seus aspectes de salut i ha demostrat tenir una dependència emocional amb ella que la mesura li ha de suposar un benestar psicològic estabilitzador. Per la seva banda la Sra Serra ha demostrat tenir un notable interès en tenir cura d'ell i es veu preparada per assumir aquesta responsabilitat amb afecte i voluntat. En conseqüència, la mesura de suport més aconsellable pel benestar de la persona afectada d'incapacitat ha de ser plenament coincident amb la seva voluntat.

Ara bé, amb la finalitat d'aclarir per a tothom (inclosos tercers) cal precisar amb més detall quines són les funcions atribuïdes a la curadora. I per aquesta raó hem de precisar que a) la curadora ha de prestar el seu consentiment per a totes les mesures i intervencions mèdiques i per a l'estat de salut del afectat; b) assumeix la interlocució, compartida amb el Sr Zurita, davant metges, hospitals i residències assistencials, incloent la facultat d'examinar la documentació mèdica i l'obtenció de tota classe d'informes, anàlisis i qualsevol altra informació, sense veure's afectada pel secret professional dels professionals ni la protecció de dades. Així mateix haurà de posar en coneixement de les autoritats mèdiques qualsevol alteració que apreciï en la salut del Sr Zurita o bé en la pròpia curadora si la seva salut o qualsevol altra circumstància li impedeix o dificulta notablement la seva funció de suport.

Sisè.- Suport en l'àmbit patrimonial

En l'àmbit de la gestió i administració del patrimoni del Sr Zurita la decisió que cal prendre ja no pot ser la mateixa de l'àmbit de la salut que hem examinat.

En primer lloc, cal posar de relleu que el Sr Zurita disposa d'un cert patrimoni. Disposa en l'entitat B1 una suma equivalent a 194.000EUR; diversos productes financers (en dollars, euros i lliures esterlines); un pis en propietat que té llogat; una pensió de la CASS i de la F per l'import de 2.749EUR mensuals. També disposa en un compte B2,SA per un import de 8.000EUR i satisfà un lloguer del pis que ocupa. Per tant és un patrimoni que requereix un cert coneixement tècnic i experiència en l'àmbit de la gestió patrimonial.

En segon lloc, ja ha declarat la Sra Serra que ella que no ha supervisat mai els comptes dels bancs i que si no va acomplir en les mesures cautelars de manera correcta la seva obligació de presentar un inventari (malgrat els requeriments que se li van fer) va ser per falta de coneixement tècnic del que calia fer i va reiterar en l'acte del judici que en aquest tema estaria a allò que decidís la Sra. Batlle. No se li coneixen altres parents al Sr Zurita que poguessin ajudar-lo en aquesta tasca.

Aleshores, el que aconsella la prudència en la protecció del Sr Zurita és que qui s'ocupi de donar-lo suport en aquests temes patrimonials, sigui lORG_0 A que és una institució experimentada en aquestes funcions i que ha acreditat coneixements en aquestes matèries i que li pot ajudar de manera més efectiva pels seus interessos, i així també s'allibera d'aquestes funcions a la Sra Serra que es pot centrar en les que ella ha manifestat el seu interès per ajudar a una persona amb la que manté uns vincles d'afecte que, de ben segur, la impulsaran a tenir cura del seu benestar i si cal sol·licitar la corresponent ajuda si la situació personal del Sr Zurita patís algun canvi.

En conclusió, lORG_0 A haurà d'assistir al Sr Zurita en les decisions que afectin a tota la gestió i administració del seu patrimoni -tant si està compensat com descompensat perquè no es pot traslladar la responsabilitat de determinar-ho a terceres persones en cada moment- i a tal fi caldrà posar-ho en coneixement de les entitats bancàries del país i a la Cambra de Notaris. Aquesta mesura de suport inclourà la monitorització de la seva situació econòmica i el control dels moviments del comptes bancaris i a obtenir les informacions pertinents davant de tercers, siguin persones públiques o privades. La Fundació quedarà sotmesa al règim de prohibicions establert en l'article 26 de la Llei qualificada de la persona i de la família i d'acord també amb el seu article 56 haurà de fer inventari del patrimoni devent informar a la Batllia cada tres mesos de la situació patrimonial de la persona assistida.

Setè.- Poder de disposició i llibertat de testar

Finalment, la sentència d'instància pren la decisió de la prohibició de que el Sr Zurita pugui fer poders en favor de tercers i a més (encara que s'oblidi de ratificar la seva decisió de 30.1.23 en establir mesures provisionals) cal entendre que la sentència la seva decisió de revocar tots els apoderaments o mandats efectuats per l'afectat, tant en escriptura pública o per qualsevol altre mitjà sobre la gestió i administració del seu patrimoni.

Aquesta mesura precisa de matisos per no afectar a la llibertat personal del Sr Zurita que no oblidem que està sotmès a una curadora amb suports assistencials i no de representació.

Òbviament si hem pres la decisió de donar-li suport en l'àmbit patrimonial però se li manté intacta la seva capacitat de disposició unilateral i sense el suport de la FUNDACIÓ resultaria estèril aquella precaució. Per tant, hem de dir que qualsevol forma de disposició patrimonial sigui davant de Notari o davant de qualsevol Administració Pública o Autoritat haurà de comptar amb l'assistència de la curadora i d'aquí la necessitat i conveniència de que es posi en coneixement aquesta decisió a la Cambra de Notaris, a les entitats bancàries i al Registre Civil.

Fetes aquestes precisions, només ens resta afegir que la seva capacitat per actes de darrera voluntat (testament, codicil i d'altres) no precisa de la necessitat de l'assistència de la curadora perquè aquestes decisions ja no afectaran a la seva vida personal, tal i com encertadament informa el Ministeri Fiscal.

Vuitè.- No fem pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada atesa l'estimació parcial del recurs i a la naturalesa d'aquesta classe d'assumptes.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMEM PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Zurita contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 12 de juny de 2024, que revoquem parcialment i fixem la seva part dispositiva en els següents termes:

PRIMER.- Declarar que el Sr. Zurita, nascut en el dia 00 de febrer de 1948 a Girona, i de nacionalitat andorrana, està afectat d'una discapacitat;

SEGON.- Constatar que el Sr. Zurita presenta necessitat de curatela en els següents àmbits:

En l'àmbit de la salut, per al control i supervisió de la presa de medicació i realitzar un bon seguiment mèdic. S'anomena CURADORA en aquest àmbit a la Sra. Serra la qual a) ha de prestar el seu consentiment per a totes les mesures i intervencions mèdiques i per a l'estat de salut del afectat; b) assumeix la interlocució, compartida amb el Sr. Zurita, davant metges, hospitals i residències assistencials, incloent la facultat d'examinar la documentació mèdica i l'obtenció de tota classe d'informes, anàlisis i qualsevol altra informació, sense veure's afectada pel secret professional dels professionals ni la protecció de dades. Així mateix haurà de posar en coneixement de les autoritats mèdiques qualsevol alteració que apreciï en la salut del Sr. Zurita;

En l'àmbit de la gestió i administració del seu patrimoni es designa com a CURADORA a la ORG_0 haurà d'assistir al Sr. Zurita en les decisions que afectin a tota la gestió i administració del seu patrimoni -tant si està compensat com descompensat-. Aquesta mesura de suport inclourà la monitorització de la seva situació econòmica i el control dels moviments del comptes bancaris i a obtenir les informacions pertinents davant de tercers, siguin persones públiques o privades. La Fundació quedarà sotmesa al règim de prohibicions establert en l'article 26 de la Llei qualificada de la persona i de la família i d'acord també amb el seu article 56 haurà de fer inventari del patrimoni devent informar a la Batllia cada tres mesos de la situació patrimonial de la persona assistida.

En l'àmbit de les disposicions de voluntat sobre el seu patrimoni sigui davant de Notari o davant de qualsevol Administració Pública o Autoritat haurà de comptar amb l'assistència de la curadora. Manté intacta la seva llibertat d'atorgar actes de darrera voluntat, sense necessitat d'assistència de la curadora.

TERCER.- Ordenar la revisió d'ofici de les mesures de suport en el termini màxim de tres anys, sense perjudici de que pugui ser instada la revisió per les persones legitimades per llei i les que presten la CURATELA si varien mentrestant les circumstàncies que han determinat la seva adopció, per tal d'ampliar-les reduir-les o revocar-les.

QUART.- Lliureu còpia legalitzada de la present sentència al Registre Civil del Principat d'Andorra perquè es procedeixi a les inscripcions corresponents. També lliureu-la a la Cambra de Notaris i a les entitats bancàries. Notifiqueu aquesta sentència a la ORG_0.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.