Bancari-actuació regular del banc-utilització targetes de crèdit (TSJC 378/13)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000378/2013 ORIGEN: 3100056/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7-03-2012 la representació processal de l'entitat bancària X. va formular demanda en reclamació de quantitat pels deutes derivats del saldo en descobert en compte corrent i pel saldo negatiu de dos préstecs que no han estat amortitzats i demanant la imposició a les parts defenents les costes del procediment.

II.- La Sra. Escudero va contestar la demanda en data 19-09-2012 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, i demanant que fos desestimada Amb imposició de les costes a la part agent. Per la seva banda el codemandat Sr. Rius va aplanar-se a la demanda, fora del termini processal adient.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 30-10- 2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:

que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "X." contra els Srs. Escudero i Rius, ha de condemnar i condemna a la primera dels mencionats a pagar al banc la suma de tres mil dos-cents noranta-vuit euros amb cinquanta-cinc cèntims (3.298,55.- EUROS), i a aquesta darrera i al Sr. Rius, de forma solidària entre ells, a pagar al banc les sumes de deu mil quatre-cents seixanta-nou euros amb noranta cèntims (10.469,90.- EUROS) i de quatre mil set-cents seixanta-set euros amb setanta cèntims (4.767,70.- EUROS), totes elles augmentades dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ORG_0 segons ho té interessat l'instant d'aquest plet; imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el IV.- Considerant de la present resolució."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Escudero i, en data de registre 27-01-2014, ha presentat el seu escrit de conclusions, segons el qual, i en atenció als arguments continguts en el mateix, demana la seva revocació de la resolució d'instància, imposant a l'adversa les costes del procediment.

VI.- Per Aute de data 26 de gener del 2015, aquesta Sala va refusar les pretensions probatòries, com a diligències per a millor proveir, interessades per la part recurrent en el seu escrit de conclusions de data 27 de gener del 2014.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present litigi la part agent X. (en endavant, X.) va presentar una demanda en reclamació de quantitat contra la seva clienta pels descoberts (3.298,55 EUR) que presentà en el seu compte corrent número 0 actualment amb número d'IBAN 1 i per l'incompliment de la devolució de dos préstecs, números 78867 i 78868, ja vençuts i amb un ròssec total de 10.469,90 EUR i de 4.767,70 EUR respectivament. La part demandada Sra. Escudero (titular del compte corrent i prestatària dels dos préstecs) s'oposa a la reclamació i l'altra codefenent Sr. Rius (com a fiador solidari dels dos préstecs) es va aplanar a la demanda.

La Sentència d'instància va resoldre entenent que el deute estava plenament acreditat i va estimar íntegrament la demanda. Contra aquest darrer pronunciament que s'aixeca la recurrent Sra. Escudero.

SEGON.- El motiu únic del seu recurs -coincident amb la seva contesta a la demanda- consisteix en què -segons la Sra. Escudero.- el codefenent Sr. Rius que era la seva parella sentimental aleshores, va fer disposicions dels seus comptes sense el seu consentiment ni coneixement, inclús va operar amb targetes VISA Clàssic i VISA OR que havia obtingut de l'entitat sense que aquesta li hagués demanat autorització a ella.

Aquestes al·legacions -que ja varen ser objecte de denúncia penal primer, i posteriorment de querella que va ser arxivada provisionalment en data 2-05-2012 i confirmada la decisió pel Tribunal de Batlles en data 18-07- 2012 posen de relleu quatre fets inalterables: 1) que no nega la Sra. Escudero que sigui la titular única del compte corrent ni l'única prestatària dels dos préstecs ja ressenyats; 2) que no discuteix el ròssec que se li reclama ni es fa impugnació de cap apunt comptable ni del càlcul dels interessos imputats;

3) que la imputació d'operatives concretes que s'imputen a una actuació unilateral del Sr. Rius, no consten detallades; i 4) que la codefenent no distingeix entre el deute provinent de l'amortització dels préstecs i el saldo negatiu del compte corrent.

TERCER.- Aleshores, cal examinar aquestes objeccions sobre l'actuació il·lícita del Sr. Rius que -segons la titular del compte corrent i prestaria dels dos préstecs- hauria obtingut de manera incorrecta i amb la connivència de l'entitat bancària, dues targetes VISA (Clàssic i Or) i hauria "operat" amb els seus comptes. Bé, cap prova existeix d'aquestes afirmacions.

En primer lloc, resulta evident que si "operar" vol dir que havia fet disposicions de diners d'ella o bé ordenar traspassos a altres comptes, cap constància hi ha d'aquestes actuacions. No hem d'oblidar que en els dos contractes de préstecs aportats existeixen dues clàusules, la IV (folis 44 i 53) que autoritzen a l'entitat a "...transferir discrecionalment de qualsevol compte individual, mancomunat o indistint dels quals aquella en sigui titular o cotitular, respectivament, -en la mesura en què estiguin aprovisionats-, els fons necessaris per a la cancel·lació o rebaixa del saldo deutor exigible derivat d'aquest préstec"; i també la Clàusula VII (folis 46 i 55) que diu "Sense perjudici de les restants garanties que s'hagin estipulat a resultes del present préstec, X. té dret de compensació de saldos, certificats de dipòsit i altres valors que la part prestatària tingui dipositats en altres comptes per cobrir, en la mesura concorrent, el saldo deutor derivat dels present préstec". En compliment d'aquest pacte contractual, X. podia fer les corresponents operacions entre els comptes de la Sra. Escudero.

En segon lloc, el Sr. Rius ha reconegut -i la documental aportada per l'entitat també acredita- que ha fet imposicions de diverses quantitats en el compte de la Sra. Escudero, cosa ben allunyada de la de fer reintegraments o traspassos o transferències a altres comptes que no fossin de la Sra. Escudero. I també s'ha acreditat que en aquell compte hi arribaven transferències fetes per la mare del Sr. Rius. Tot això no són operatives defraudadores o irregulars en perjudici de la titular.

En tercer lloc, la codefenent no distingeix entre el ròssec negatiu del compte corrent (del qual no impugna cap càrrec o moviment) i la devolució dels dos préstecs que tampoc ha negat que n'hagués estat la perceptora. Per tant, com a prestatària estava obligada contractualment a la seva devolució.

En quart lloc, pel que fa l'ús de les targetes VISA ha quedat demostrat que la Clàssic va ser sol·licitada per ella personalment acompanyada del Sr. Rius i que posteriorment la va recollir el seu company sentimental. La targeta VISA Or la va recollir ella personalment. En qualsevol cas, el contracte de la targeta Clàssic (foli 118) ja especifica que es tracta d'una targeta personal, individual i intransferible i que va vinculada a la identitat del seu titular i d'un número d'identificació personal. Això significa que si algú va fer ús de la seva targeta va ser perquè ella li va autoritzar i, fins i tot, facilitar el seu número secret. I encara que no disposem del contracte de l'altra targeta (VISA Or), aquelles condicions son comuns a totes les targetes de crèdit, com ja es un fet notori en els temps actuals. En conseqüència, a tot això no podem concloure que hagi existit alguna actuació bancària irregular, com acusa la Sra. Escudero.

QUART.- Especialment es fa convenient fer referència a la negativa a la pràctica de la prova proposada en aquesta alçada i que era la mateixa que li va denegar l'Hble. Tribunal de Batlles. Les proves denegades tenen la seva justificació en què: 1) Resultava innecessari que un equip d'experts (V. Requeriment) examinés la documentació aportada o bé que ho fes sobre moviments anteriors als dos préstecs, quan a més la mateixa entitat ha donat (escrit de data 15-02-2013, folis 171 i seg.) plenes explicacions i ha aportat documentació justificativa davant el IV Requeriment que li va ser efectuat; 2) tampoc resultava necessària conèixer l'opinió jurídica de l'ABA sobre l'operativa dels contractes de préstec i de compte corrent tota vegada que aquesta correspon fer-la als Tribunals segons el contracte subscrit entre les parts ni tampoc era necessari conèixer cap protocol que sense tenir caràcter vinculant res podia aportar a la resolució del present litigi.

Finalment, no cal dir que la resolució del litigi en res pot afectar a les relacions entre els codefenents (res inter alios acta) perquè el present conflicte només podia veure's afectat si l'entitat bancària hagués tingut alguna actuació contraria allò que s'havia pactat en els contractes amb la seva clienta.

En conclusió, el recurs ha de ser desestimat i la sentència d'instància plenament confirmada.

CINQUÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Escudero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30-10- 2013, que confirmem íntegrament, i imposar les costes judicials d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.