RESPONSABILITAT PATRIMONIAL. Mala praxi mèdica. No es van realitzar les proves diagnòstiques aconsellades per l'estat de salut de l'interessat.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000002/2024 ORIGEN.- 2000074/2019 - 0

NIG: 5300545320190000130

SENTÈNCIA 52-2024

PARTS:

Apel·lant: SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS)

Representant: Sra. Campillo

Advocat: Sr. Expósito

Apel·lats: Srs. Gomila

Representant: Sra. Serra

Advocat: Sr. Carnero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 19 de setembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000074/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació dels Srs. Gomila, que actuen en nom propi i també en representació del seu fill menor d'edat Galan, així com el Sr. Tejada, van interposar demanda contra el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), en què impugnaven la desestimació presumpta per silenci de la reclamació formulada el 2 d'agost de 2019, en què sol·licitaven que es declarés l'existència d'una responsabilitat administrativa, derivada de la negligència produïda en l'atenció prestada al Sr. Mercader en el servei d'urgències de l'ORG_1 en data 19 de setembre de 2018.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 28 de novembre de 2023 va estimar parcialment la demanda, declarant la responsabilitat administrativa del ORG_2 i condemnant-lo a abonar als agents les quantitats expressades a la part dispositiva de la resolució.

3.- La representació del ORG_2 ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No ha existit falta de servei i la sentència conté una errònia valoració de la prova sobre aquest extrem. El pacient patia una espondilitis anquilosant de llarga evolució i va millorar durant la seva estada al servei d'urgències. No es justificava la realització d'altres proves complementàries i va ser donat d'alta amb la recomanació d'acudir al seu metge de capçalera en les 72 hores següents i de contactar el servei d'urgències en cas d'empitjorament.

No hi ha relació de causalitat entre la pretesa falta de servei i el perjudici sofert per l'interessat. El perit afirma que l'evolució del pacient hagués estat la mateixa, ja que no va aparèixer un ressagnat fins a l'ingrés a ORG_3.

Es produeix una exempció de responsabilitat per culpa de la víctima o pel fet d'un tercer. Atès que l'estat del pacient devia agreujar-se durant el temps previ al trencament de l'aneurisma, l'interessat va fer cas omís de la indicació de retornar al servei d'urgències, i també ho va considerar innecessari el metge de capçalera.

En tot cas, la incapacitat temporal s'hauria de calcular en funció dels 215 dies de baixa laboral i no dels 462 que ha tingut en compte la sentència. Quant a la incapacitat parcial permanent (IPP), no procedeix incrementar en un 50% el valor del punt, per raó de la presumpta incidència professional soferta per l'interessat.

4.- La representació dels agents s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

Es va produir una falta de servei. La manca d'antecedents migranyosos del pacient, el nivell elevat de dolor, així com la notable hipertensió arterial -que no consta que es controlés posteriorment-, i el mareig i la visió borrosa requerien realitzar una tomografia computeritzada (TC) urgent.

Existeix relació de causalitat. Si resultava essencial la prova del TC cranial, era perquè amb el seu resultat s'hauria pogut evitar l'hemorràgia subaracnoidal (HSA).

No hi ha cap culpa de la víctima. L'interessat va visitar el seu metge de capçalera el dia següent i va tornar a urgències quan va empitjorar el seu estat de salut. La possible negligència professional del metge de capçalera no exclouria la del ORG_2, ja que ambdues serien independents i solidàries.

La indemnització pel període de baixa laboral ha seguit el criteri de la CASS i s'ha de perllongar fins al moment en què va començar a percebre una pensió d'invalidesa. Quant a la IPP, s'han d'incloure tant les seqüeles com la pèrdua econòmica per la impossibilitat de tornar a treballar.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si ha quedat compromesa la responsabilitat patrimonial del ORG_2, com a conseqüència de la negligència que s'hauria produït en l'atenció prestada a l'agent Sr. Mercader en el servei d'urgències de l'ORG_1 (HNSM) en data 19 de setembre de 2018.

En síntesi, el contingut de les actuacions posa de relleu que l'interessat va acudir al referit servei d'urgències en la data indicada, ja que patia una forta cervicàlgia i cefalea de dos dies d'evolució, que s'havia tractat amb analgèsics. En el moment de l'ingrés, presentava una elevada hipertensió arterial (192/104), sense que constin controls posteriors de la mateixa. Atesa la milloria progressiva, se'l va donar d'alta, en persistir només un lleu dèficit de la conjugació de la mirada, amb indicació d'acudir al metge d'atenció primària, i de retornar a urgències en cas d'empitjorament, moment en què es plantejaria una prova d'imatge.

Després de la visita amb el metge de capçalera, l'estat del pacient va empitjorar, per la qual cosa va ser traslladat a l'ORG_4, on, desprès de detectar-li una hemorràgia subaracnoidal (HSA), va ser derivat a l'ORG_5. En aquest centre, es diagnostica un trencament d'aneurisma amb HSA i infarts cerebrals múltiples.

El nucli de la qüestió litigiosa consisteix en determinar si va existir una falta de servei en l'atenció prestada inicialment al servei d'urgències de l'ORG_0, ja que el quadre clínic que presentava l'interessat feia necessària una prova d'imatge (TC cranial), que hauria pogut detectar l'aneurisma i l'hemorràgia "sentinella" que seria la causa del dolor agut que presentava el pacient, i adoptar així els tractaments pertinents encaminats a evitar el trencament de l'aneurisma.

Tercer.- Sobre l'existència de la indicada falta de servei, resulta suficientment expressiu el dictamen pericial judicial emès en les actuacions, segons el qual:

"Ha pogut existir mala praxis del metge d'urgències responsable de l'ORG_1 per haver menystingut les xifres de tensió arterial elevada i al no haver considerat que una cefalea refractària de 48h d'evolució en un pacient de 49 anys, no conegut o no clarament migranyós, és un signe d'alarma que requereix la realització d'una TC cranial urgent".

El quadre que presentava l'interessat, amb la cefalea persistent, que ocasionava un grau de dolor elevat (EVA 8/10), unit als símptomes col·laterals com els vòmits i la visió borrosa, i especialment el nivell d'HTA (192/104), que, com abans s'ha dit, no consta que es controlés posteriorment, feien necessària la realització d'una TC cranial, que hagués permès detectar la situació real i iniciar el protocol de tractament adient.

Per altra part, la preexistència d'una espondilitis anquilosant no constitueix un element suficient per descartar la necessitat d'aquesta prova, en funció de les diverses simptomatologies que presentava l'interessat.

En conseqüència, procedeix desestimar el primer motiu d'impugnació, ja que l'actuació del facultatiu no es va ajustar a la lex artis ad hoc.

Quart.- Pel que fa a la relació de causalitat, s'han de compartir les conclusions de la sentència apel·lada, que s'aparta en aquest punt del contingut de l'informe pericial.

El facultatiu afirma que "l'evolució clínica del pacient hauria estat la mateixa donat que no van aparèixer complicacions ni ressagnat, ni hidrocefàlia ni vasospasme des de l'alta d'urgències de l'ORG_1 fins a l'ingrés a ORG_3, excepte la crisi d'epilèpsia de la qual el pacient es va recuperar totalment".

El perit es refereix a la inexistència d'un "ressagnat", és a dir, d'un segon sagnat posterior a l'hemorràgia (HSA) produïda pel trencament de l'aneurisma, però el mateix dictamen exposa que els símptomes del pacient en el moment d'acudir a urgències eren els propis d'una hemorràgia "sentinella", perquè encara no s'havia produït la ruptura completa de l'aneurisma, amb hemorràgia massiva. També consta que l'interessat va patir un empitjorament després de ser donat d'alta a urgències, la nit del dia 22 de setembre de 2018, que va motivar el seu trasllat a l'Hospital de Lleida i posteriorment al de Badalona, llocs on ja es va detectar l'hemorràgia subaracnoidal motivada pel trencament de l'aneurisma.

En conseqüència, el dictamen s'ha d'interpretar de forma coherent i d'acord amb les regles de la sana crítica. Si s'afirma en primer lloc que l'estat del pacient requeria realitzar una TC cranial urgent, a la vista de la situació del pacient, la qual hauria permès detectar l'aneurisma i activar el circuit per tal de tancar-lo i evitar el ressagnat, la conseqüència lògica és que la manca d'aquest mecanisme de diagnòstic va ser un element determinant de la posterior hemorràgia subaracnoidal, de la qual l'interessat hauria patit una primera manifestació en forma d'hemorràgia "sentinella", segons el propi dictamen pericial.

Per aquests motius, procedeix desestimar el segon motiu d'apel·lació.

Cinquè.- S'ha de descartar igualment la concurrència de culpa de la víctima o del fet d'un tercer que siguin susceptibles d'eximir o modular la responsabilitat del ORG_2.

En primer lloc, pel que fa al pacient, es va limitar a complir les indicacions del servei d'urgències, acudint al seu metge d'assistència primària, i va tornar al centre hospitalari quan va patir un notori empitjorament del seu estat de salut. No és imaginable, ni molt menys exigible, cap altre actuació per la seva part, de manera que el seu capteniment no va tenir cap incidència en el nexe causal existent entre la falta de servei constatada i el resultat lesiu consegüent.

En segon lloc, quan a l'actuació del metge de capçalera, no consta que s'hagués produït cap variació en l'estat de salut del pacient en el moment de visitar-lo, ja que el seu empitjorament va tenir lloc la nit del 22 de setembre, quan va tornar a recórrer als serveis d'urgències i va ser traslladat, successivament, a Lleida i a Badalona.

En conseqüència, l'única causa eficient de la patologia que pateix l'interessat és la manca de les proves diagnòstiques aconsellades en funció de l'estat de salut que presentava, i que haguessin permès adoptar les mesures de prevenció necessàries.

Sisè.- Finalment, pel que fa a la quantia de les indemnitzacions fixades per la Batllia, s'han de confirmar íntegrament les conclusions a què arriba la sentència apel·lada.

Així, pel que fa a la incapacitat total transitòria (ITT), s'ha de tenir en compte la data de consolidació de les lesions que ha tingut en compte la CASS, i que ha determinat l'inici de l'abonament de la pensió d'invalidesa corresponent.

Quant a la incapacitat parcial permanent (IPP), procedeix també l'increment del valor del punt en un 50%, per tal d'indemnitzar la pèrdua de guanys futurs derivats del treball. La part recurrent addueix que l'import que resultaria de no aplicar aquest increment ja és equivalent al salari que l'agent argumenta que cobrava cada mes. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que, en el concepte d'IPP, s'ha d'incloure no tan sols la pèrdua de l'expectativa de guany, sinó també les seqüeles que pateix com a conseqüència de la seva situació física. En conseqüència, procedeix confirmar el criteri de la sentència apel·lada.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) contra la sentència dictada el 28 de novembre de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.