Accident-pòlissa d'assegurances-acció subrogatòria de pagament (TSJC 340/14)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000340/2014 ORIGEN: 5001887/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda formulada el dia 11 de desembre de 2013, la societat X. exposava que el 12 de desembre de 2012 va tenir lloc un accident de circulació entre el vehicle XXXX, conduït pel Sr. Giner i assegurat per Y. i un vehicle matrícula XXXX assegurat per Z. i conduït per la Sra. L.; que l'accident va ser degut a la culpa del Sr. B.; que el cotxe XXXX va resultar amb danys d'un import de reparació de 958,13 euros; que l'actora ha indemnitzat al propietari del cotxe. I després d'invocar els fonaments de Dret que considerava d'aplicació al cas, demanava de dictar sentència condemnant-los solidàriament al pagament de 958,13.- EUR, incrementats amb els interessos corresponents i les costes processals.

II.- En l'audiència del 21 de març del 2014 la representació processal de la companyia Y. contestà la demanda dient que l'actora no acredita la seva legitimació activa per a actuar en subrogació de la perjudicada; que no s'ha aportat el contracte d'assegurança i, per tant, es desconeix si el vehicle es trobava efectivament assegurat prop de l'agent així com la legitimació en la que actua; que malgrat reconèixer que el Sr. B. impactà per darrera el vehicle propietat del Sr. P., la suma reclamada no es correspon amb l'entitat dels danys, reconeixent únicament un import màxim de 501,73EUR.

III.- Obert el judici a proves, s'han practicat les proposades per les parts, llevat de la II de l'actora que es considera innecessària.

IV.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 25-07-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 11 de desembre de 2013 per part de Z., contra la societat Y. i el Sr. Giner.

SEGON.- Condemnar en costes a la part agent, amb exclusió dels honoraris d'advocat i procuradora.".

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal X. i, en data de registre 14-11-2014, ha presentat el seu escrit de conclusions, segons el qual, i en atenció als arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 7 d'agost de 2013 el Sr. Sarabia cedeix els seus drets a reclamar els danys i perjudicis soferts en el seu vehicle matrícula XXXX a conseqüència de l'accident del dia 12 de desembre del 2012 a la companyia agent X. la qual s'havia fet càrrec de la reparació del seu vehicle a conseqüència de la pòlissa 2001/0110255/002.

Com a conseqüència d'aquests fets la dita companyia va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra el conductor contrari, el Sr. Giner i la seva companyia d'assegurances Y., sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar-li la suma total de 958,13 EUR que va ser el cost total de la reparació del vehicle. Els demandats s'hi van oposar tant per estimar que hi havia una manca de legitimació activa en l'agent com -de manera subsidiària- van al·legar una plus petició. No van negar que la responsabilitat de l'accident era del demandat Sr. Giner.

La Sentència d'instància va resoldre entenent que efectivament hi havia una manca de legitimació activa de la part agent per no haver dut a les actuacions una còpia de la pòlissa d'assegurances que el vinculava amb el conductor perjudicat en la col·lisió. Contra aquest darrer pronunciament que s'aixeca la recurrent.

SEGON.- No podem compartir el raonament de l'Hble. Batlle d'instància quan afirma que el fonament de la reclamació de la companyia asseguradora era la pòlissa d'assegurances que la vinculava amb el Sr. P. (que no ha aportat), sinó que el fonament de la seva acció subrogatòria per pagament era que aquest darrer li havia cedit el dret a reclamar l'import de la reparació dels danys que havia sofert en l'accident. I d'aquí que la part agent aporti el document número 5 amb la seva demanda titulat "Document de rebut i subrogació" on es pot llegir "...cedeix i subroga a Z., SA en els drets i accions que li corresponen per reclamar contra els responsables del sinistre de que porta causa la present indemnització".

Altra cosa diferent és que expliqui la raó per la qual aquell senyor li havia cedit el seu crèdit ("en mèrits del contracte d'assegurança" es diu en la demanda) però es podia haver estalviat tal explicació perquè en res hauria d'afectar a la part contrària. No resulta transcendent el per què li va cedir el dret al deutor d'una reclamació per responsabilitat extracontractual. El que importa és que la part agent havia de demostrar que efectivament s'havia produït aquella cessió i que ella havia fet front al pagament de la factura que reclama. Cap transcendència té saber si la pòlissa cobria danys a tercers o bé tot risc, perquè tant en un cas com en l'altre, el que interessa és que la companyia agent els ha pagat en estimar que el seu assegurat no tenia cap responsabilitat en la mecànica de l'accident i que li ha cedit el dret a rescabalar-se davant el responsable de la causació del dany.

Per tant, la part demandada no pot afirmar que desconeix quina acció exercita la part agent, perquè aquest ja diu que és una acció subrogatòria per pagament enfront de qui ha causat el dany i del qual ha de suportar per responsabilitat extracontractual. I la prova està en què la part defenent ni discuteix la responsabilitat del Sr. Giner ni de que la companyia agent no hagués pagat la reparació del vehicle del Sr. P.P.

Per tant, en cap moment la part agent ha modificat la seva causa petendi quan s'ha defensat en els mateixos termes. Estem davant d'una acció subrogatòria per pagament en la que calia demostrar és que hi havia hagut la cessió del dret a reclamar i, que l'agent -que podia haver no estat una companyia asseguradora - s'havia fet càrrec efectivament del pagament de la despesa que ara reclama al causant de l'accident i a la seva companyia asseguradora.

El motiu ha de fracassar.

TERCER.- Aclarida aquesta qüestió i acceptada la legitimació activa ad causam de la part agent hem d'entrar en el fons de la qüestió constituint- nos en instància. La part defenent accepta la responsabilitat de l'accident a càrrec del codemandat Sr. Giner. També accepta que, en la lleu col·lisió produïda per escomesa entre l'angle posterior dret del vehicle del Sr. P. i l'angle davanter esquerra del vehicle del Sr. Giner, els danys causats directament per la dita topada pugen únicament a la suma de 501,73 EUR en lloc dels 958,13 EUR que es reclamen. I efectivament analitzada la prova pericial practicada pel Sr. B. resulta convincent que per la lleu topada entre els vehicles -com es pot apreciar en les fotografies aportades-, per l'alçada dels danys que presenten els dos vehicles i per la tipologia dels mateixos que presentava el vehicle X. en la part inferior del seu para-xocs, els danys reclamats no poden ser tots derivats de la col·lisió. Resulta versemblant la seva conclusió que 1) els danys inferiors en el para-xocs del darrera per sota dels 48 cm puguin ser atribuïts a l'accident que analitzem; 2) que aquests danys en la part inferior es corresponen amb el fregament amb una superfície abrasiva i no amb la planxa llisa d'un altre vehicle; i 3) que els danys a la tanca del portò que va poder observar, són derivats de cops per fatiga més que no per un impacte lleu com el que va patir el X.. Acceptem, doncs, la seva valoració dels danys únicament atribuïbles a la col·lisió (els que estan a una alçada superior al 48 cm del X.) i que xifra en 501,73 EUR, més els interessos legals des de la fermesa de la present sentència.

En conseqüència, el motiu és estimat.

QUART.- L'estimació parcial de la demanda comporta no fer pronunciament de condemna de les costes de la instància.

CINQUÈ.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de X. contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 25-07-2014, que revoquem i condemnem al Sr. Giner i a la companyia Y. a pagar, de manera conjunta i solidària, a la part recurrent la suma total de 501,73 EUR més els interessos legals des de la data de fermesa de la present sentència. No fem pronunciament de condemna en costes de cap de les dues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.