CASS. Procedència d'un alta mèdica

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0011-1/09 TSA: 073/09

S E N T È N C I A NÚM. 33-2010

PARTS:

Apel·lant: Romeu Representant: Espada Advocat: Morillo

Apel·lada: CASS Representant: Elías Advocat : Amador

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de maig de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0011-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 8 d'octubre de 2009 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada pel Sr. Romeu contra la CASS, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 9 de desembre de 2008 i 21 de gener de 2009, així com que es declarés el dret de l'agent a continuar de baixa mèdica i el reconeixement de les indemnitzacions que ha deixat de percebre.

2n.- La representació del Sr. Romeu va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en el fet de què presentava un quadre ansiós-depressiu com a conseqüència de la seva situació familiar, de manera que no podia reprendre la seva activitat laboral i havia de continuar en situació d'atur de treball fins al 15 d'abril de 2009, data en què es va reincorporar al treball.

3r.- La representació de la CASS ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la CASS amb efectes del dia 17 de desembre de 2008, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten de l'article 24 del Reglament Tècnic, el qual disposa que les prestacions s'acordaran per a cada malaltia durant sis mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que la prolongació de les mateixes s'atorgarà per successius períodes de sis mesos, renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica, reservant-se la CASS el dret d'efectuar prèviament tot control que jutgi necessari. D'altra banda, el mateix precepte contempla la possibilitat de prorrogar durant un altre any les prestacions de reembossament, en el cas de què sembli que pot obtenir-se d'aquesta forma el guariment de l'interessat.

D'això en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades o fins i tot progressives, la CASS podrà acordar el cessament de les prestacions de l'assegurança malaltia, i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys dos terços, tal i com ho disposen els articles 28 del Reglament Tècnic i 1r. del Reglament d'aplicació nº 18.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'agent va presentar una patologia consistent en una contractura cervical i un quadre depressiu com a conseqüència de la pèrdua d'un dels dos fills bessons que esperaven, a les 15 setmanes de gestació de la seva esposa. No es discuteix que la patologia cervical havia remès quan la CASS va adoptar les resolucions impugnades, de manera que l'única qüestió litigiosa es redueix a determinar si l'estat psicològic del recurrent li permetia reprendre la seva activitat laboral en la data del 17 de desembre de 2008, com va acordar la CASS, o bé la situació de baixa laboral havia de continuar fins al 15 d'abril de 2009, quan l'interessat va reincorporar-se definitivament al treball.

La sentència apel·lada ha valorat el conjunt de les proves practicades i ha arribat a la conclusió, en l'exercici de les funcions que corresponen al Tribunal com a peritus peritorum, que en la data assenyalada per la CASS l'interessat es trobava en condicions de reprendre les seves funcions. Convé recordar que l'article 47 in fine de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal disposa que "el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen obligació de seguir el parer dels experts".

La part apel·lant mostra la seva disconformitat amb les conclusions a què ha arribat la sentència impugnada, però els seus arguments no desvirtuen la validesa de la resolució adoptada. Cal tenir en compte, en primer lloc, el contingut de l'informe psiquiàtric realitzat pel Dr. Tamarit a instància de la CASS (foli 75 i següents de les actuacions), el qual realitza un examen detallat de la situació del pacient, i arriba a la conclusió de què l'interessat no presenta cap trastorn mental greu que l'incapaciti per desenvolupar una activitat laboral. Aquesta valoració es veu ratificada per la prova pericial realitzada en les actuacions, que confirma que l'agent té un estat mental adequat per a desenvolupar una activitat laboral, incloent la seva professió de bomber. És cert que aquest darrer informe es va fer en data posterior al període litigiós, però en tot cas no aporta cap indici que permeti desvirtuar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada.

En conseqüència, s'ha de considerar que la valoració de les proves practicades que ha dut a terme el Tribunal a quo resulta plenament racional i ajustada a dret, sense que la mateixa pugui ser substituïda per les manifestacions de l'agent, que es basen només en les dades proporcionades pel seu metge tractant.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el present recurs d'apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació del Sr. Romeu contra la sentència dictada el 8 d'octubre de 2009 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.