Responsabilitat del titular administratiu d'un negoci (0305/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-305/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 de juny del 2010 la representació processal del Sr. Ribes, propietari del comerç "H.", va formular demanda contra la Sra. Villegas, titular de l'establiment "A." en reclamació de la suma de 663,01 euros, import de diverses mercaderies que la seva mandant havia subministrat a l'adversa i que aquesta no li havia abonat.

II.- La representació processal de la Sra. Villegas va contestar a la demanda en data 21 de juliol del 2010 oposant-se a la mateixa i formulant excepció de manca de legitimació passiva de la seva mandant amb l'argument que, en virtut del contracte de compravenda de fons de comerç i de gerència celebrat entre la Sra. Villegas i els Srs. Soriano i Andrade, els únics responsables de qualsevol deute o reclamació derivada de l'explotació del negoci "A." eren aquests darrers i que l'agent era coneixedora d'aquest fet.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 6 d'octubre del 2010 estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Ribes, titular administratiu del negoci "H.", condemnant a la Sra. Villegas, titular administrativa del negoci "A.", a pagar al primer la suma de 663,05 euros, augmentada amb els interessos legals produïts a comptar del dia 21 de juliol del 2010 fins que fos íntegrament satisfeta, així com a suportar les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Villegas i, en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions, demana la seva revocació, la desestimació íntegra de la demanda formulada contra la seva mandant i que s'imposin a l'adversa les costes del procediment. Mitjançant un primer altressí, la defenent demana igualment que es practiqui la prova de confessió en judici del comercial de l'entitat agent sol·licitada en la instància i, en virtut d'un segon, que s'oficiï a l'entitat bancària "XX" per tal que manifesti qui tenia poders de signatura sobre el compte número 1111 del qual era titular la "A." els anys 2008 i 2009, peticions que van ser denegades per l'Aute d'aquesta Sala de data 17 de març del 2011.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de controvèrsia en les presents actuacions que els mesos de maig del 2008 i gener i febrer del 2009 el comerç "H.", del qual és propietari el Sr. Ribes, va subministrar al restaurant "A.", del qual és titular administrativa la Sra. Villegas, una sèrie de mercaderies recollides en les factures i albarans que consten als folis 5 a 14 de les actuacions i que l'import de les mateixes sols va ser pagat en part, quedant un romanent de 663,01 euros, que és el que es reclama en aquest procediment.

La defenent s'oposa al pagament d'aquesta suma argumentant que, malgrat ella és la titular administrativa del negoci al qual es van subministrar les dites mercaderies, en data 19 de març del 2009 es va signar un contracte de compravenda de fons de comerç i gerència en virtut del qual els Srs. Soriano i Andrade es comprometien a respondre amb tots els seus béns presents i futurs de qualsevol deute o reclamació (tant judicial com extrajudicial) derivat de l'explotació del negoci del qual eren titulars reals i que l'agent era coneixedora d'aquest fet.

II.- Com a prova d'aquest coneixement afirma la recurrent que els tractes es van fer directament amb els titulars reals del negoci, que altres vegades aquests havien pagat l'import de les mercaderies rebudes, que el compte a través del qual es pagaven era gestionat exclusivament pels Srs. Soriano i Andrade i ella no hi tenia signatura, que aquests senyors ja explotaven el negoci l'any 2008, que els albarans estaven signats per ells i que l'agent coneixia el caràcter fiduciari de la seva titularitat.

Per tal de donar resposta als arguments de la part recurrent cal destacar que és jurisprudència constant dels Tribunals andorrans que dels deutes d'un determinat negoci responen els seus titulars administratius i que, en el supòsit que aquests hagin cedit el seu nom a altres persones per tal que puguin gestionar-lo, tant el cedent com el cessionari responen solidàriament front de tercers dels deutes que hagués generat la seva activitat, a menys que es provi que el que reclama el deute coneixia qui era el titular real del negoci i la naturalesa fiduciària de la titularitat administrativa del mateix.

En el cas present, entenem que en el moment en què es van girar la factura i l'albarà de dates 31 i 27 de maig del 2008 per un import de 99,91 euros (foli 5) la única titular del negoci, tant del punt de vista administratiu, com del real, era la Sra. Villegas, ja que en cap moment s'ha acreditat, ni s'ha intentat d'acreditar, el contrari, raó per la qual era ella la responsable del pagament d'aquest import.

Pel que fa a les factures de dates 31 de gener i 28 de febrer del 2009, malgrat el contracte de compravenda en virtut del qual aquesta cedia als Srs. Soriano i Andrade el fons de comerç del restaurant "A." porta data de 19 de març del 2009, en ell es fa constar que les claus del local se'ls hi van lliurar als cessionaris el dia 5 de desembre del 2008, moment en el què aquests van entregar a la cedent la suma de 3.700 euros en concepte d'arres sobre el preu de la compravenda. Per aquesta raó, cal entendre que a partir d'aquell moment el van gestionar, ja que disposaven de les claus que els hi permetien accedir-hi, conclusió que ve reforçada pel fet que la signatura que consta a l'albarà relatiu a la primera de les factures que es reclamen no és la mateixa que la que apareix als corresponents a les dues darreres, que són posteriors al 5 de desembre del 2008. Per aquesta raó, es pot entendre que dels deutes generats en aquella etapa responen solidàriament els titulars reals del negoci i la seva titular administrativa, raó per la qual la demanda es podia dirigir contra qualsevol d'ells indistintament, sense perjudici de la possibilitat d'aquella part que hagués satisfet el deute de repetir contra l'altre, si ho entenia procedent.

III.- No obstant, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és també constant en considerar que no es pot entendre que el titular administratiu d'un negoci és responsable del deute generat per aquest si s'acredita que el creditor, en aquest cas el Sr. Ribes, coneixia que qui l'explotava en realitat eren els Srs. Soriano i Andrade.

Pel que fa a aquest coneixement, argumenta la recurrent que ella ja va avisar d'aquest fet a les empreses que subministraven les mercaderies, fent-los avinent que serien ells qui en tot cas respondrien dels deutes contrets perquè existia una clàusula en el contracte de compravenda que així ho establia. Malgrat això, cal destacar, per un cantó, que aquestes manifestacions proven que era precís que s'avisés als agents del canvi de la situació que s'havia produït, ja que, en cas contrari aquests continuarien considerant a la Sra. Villegas com responsable dels deutes generats pel negoci i, per un altre, que aquesta clàusula estava inserida en el contracte de data 19 de març del 2009 i, per tant, aquesta conversa, va ser, en tot cas, posterior al subministrament de la mercaderia que els agents reclamen que li sigui abonada.

Per aquests motius, entenem no sols que aquestes manifestacions resulten irrellevants, sinó que posen de relleu que abans del moment en què es va comunicar a l'agent el canvi produït en la gestió del negoci aquest no coneixia que la Sra. Villegas ja no responia dels deutes generats per aquest, quan, a més a més, entre la primera comanda, lliurada als primitius gestors, i la segona, que la recurrent afirma que es va entregar als segons, sols havia transcorregut un mes. D'altra banda, el fet que en el compte corrent en el què es feien els pagaments no hi tingués signatura la recurrent tampoc seria rellevant, ja que el compte estava a nom del negoci "A." i el venedor no tenia perquè conèixer qui en tenia signatura.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Villegas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 6 d'octubre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.