Danys per aigua de pluja. No força major. Valoració de la prova i dels danys.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

PARTS:

Apel·lant: ORG_2, i

ORG_1

Representant: Sra. Seco

Advocat: Sr. JMB

Apel·lat: ORG_2, SA, i

Villegas

Representant: Sra. Morales

Advocat: Sr. SCP

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Danys per aigua de pluja. No força major. Valoració de la prova i dels danys.

SENTÈNCIA 000037/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- EL 20.7.23, la representació processal de la societat ORG_0 i del Sr. Villegas va interposar demanda de reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari contra la companyia ORG_2, i de la societat ORG_1, en què sol·licitava:

" que condemni solidàriament als demandats a satisfer a les meves mandants les següents quantitats:

a la cia d'assegurances ORG_0 la quantitat de 28.176,66 euros, juntament amb els interessos moratoris des de la data de la contesta a la demanda

al senyor Villegas la quantitat de 9.534,52 euros juntament amb els interessos moratoris des de la data de la contesta a la demanda

es condemni als demandats a la totalitat de les costes processals causades i els honoraris dels advocat i procurador intervinents"

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 5.6.24 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar íntegrament la demanda interposada per ORG_0 i el senyor Villegas contra B i ORG_2, havent aquests darrers de satisfer les quantitats de 28.176,66 euros a ORG_0 i 9.534,52 euros al senyor Villegas, quantitats que augmentaran dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda fins a total liquidació.

Segon.- S'imposen les costes a la part defenent. "

3.- El 8.7.24 la representació processal de la companyia ORG_2, i de la societat ORG_1 ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit demana que es revoqui íntegrament la sentència apel·lada, amb expressa imposició de costes i honoraris d'advocat i procurador de primera i segona instància a la part apel·lada.

4.- El 19.9.24 la representació de la societat ORG_2, SA, i del Sr. Villegas s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència d'instància íntegrament, fent expressa imposició de costes processals de segona instància, incloent els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent ORG_2,SA i el seu assegurat Sr. Villegas, titular de la Borda R, exerciten una acció per responsabilitat extracontractual contra B i la seva asseguradora ORG_2, com a conseqüència d'uns danys causats per negligència que van tenir lloc en el dia 27.8.22, en la suma de 28.176,66EUR a la companyia asseguradora ORG_2 i la suma 9.534,52EUR al Sr. Villegas, més interessos i costes.

La sentència d'instància va estimar íntegrament la demanda i contra ella s'alcen els defenents.

Segon.- Qüestió prèvia. Suposades infraccions processals

Hi ha dues qüestions de caràcter processal que han de ser tractades en lloc preferent i que planteja la part recurrent (asseguradora i assegurada) de manera conjunta en un mateix recurs. La primera fa referència a una suposada indefensió perquè s'han practicat proves que no estaven dirigides com a fets controvertits en l'Audiència Prèvia. Recordem que en aquesta es van fixar el següents fets controvertits:

Si el fenòmen meteorològic ocorregut en aquell dia és la causa del sinistre;

Si les casetes d'obra de B van taponar els conductes d'evacuació de les aigües i en qualsevol cas, si hi ha una relació causalitat entre aquest fet i el dany produït;

Quin és el valor dels danys produïts.

Hem de precisar en primer lloc que els fets controvertits els proposen les parts i en especial la part defenent que és la que ha d'articular els seus motius de discrepància sobre els fets que es ventilen en el litigi. Això vol dir que si a la vista dels fets que es recullen en la demanda (i en l'específic dictamen pericial que l'acompanya), la part defenent només posa l'accent en una sola de les afirmacions fàctiques de la part agent, això no significa que els fets no controvertits no puguin ser considerats per la sentència que resol el litigi.

Aleshores, si ara la part recurrent al·lega que s'han tingut en compte fets no objecte dels precisats en l'AP això no hauria de suposar-li cap indefensió perquè ja estaven expressats en la demanda la seva fonamentació pericial. Això ho diguem tot i no conèixer amb precisió a quins fets no especificats com controvertits en l'AP no podien ser acollits per la decisió judicial. En la demanda s'especifica i acredita per fotografies el lloc del sinistre i l'actuació professional que hi estava realitzant B i l'orografia on es treballava (en la faldilla d'una muntanya amb una forta pendent d'inclinació que en la part inferior és on es troba la borda sinistrada. És constata que hi havia ja realitzat els treballs de desforestació i en un sol que apareix fangós. Que abans de les obres ja hi havia unes sortides de desguàs d'aigües pluvials (abans de la desforestació) en el mur de canalització del riu Valira Nord.

Doncs bé, en aquest marc la part defenent va optar per presentar prova testifical de dos treballadors de B i també una pericial de la pròpia companyia asseguradora.

També hem de fer notar que la societat B va optar per la rebel·lia processal en no contestar a la demanda, amb la qual cosa tampoc podia al·legar en el judici fets obstatius que no haguessin estat consignats en la contestació a la demanda.

I en la sentència no s'esmenta cap fet relatiu al sinistre que no hagués estat esmentat en la demanda i més extensament en la pericial de part que es va aportar.

És per tot això que no arribem a copsar cap mena de motiu d'indefensió de la part defenent, sense perjudici de la valoració de la prova que més endavant analitzarem.

La segona qüestió formal que argumenta la part recurrent i defenent és que la sentència incorpora una "proves" que no havien estat presentades per cap de les parts i que el Tribunal incorpora de motu proprio i aquest fet suposa la infracció del principi dispositiu i d'aportació de part que configuren el procés civil (vegi's l'epígraf III de l'Exposició de Motius i els articles 6.1.i 9,1 del CPC). I és cert tal i com diu la part recurrent perquè les consideracions de la sentència obtingudes d'internet sobre aspectes tècnics en la pàg. 5 in fine de la sentència i en la pàgina següent no estan alineades amb els dits principis indicats doncs no han pogut ser controvertides o contradites per les parts, sobre tot en els aspectes tècnics que incorporen i en no tractar-se de fets notoris (com ja indicarem en la nostra sentència STJC 0176/2020 de 29.1.21, entre d'altres). Però dit això, la motivació recollida en la pàgina 5 anterior a les tres últimes línies del fonament jurídic Quart, recull la veritable fonamentació de la decisió, mentre que les posteriors consideracions són un argument de reforç (obiter dictum) que poden ser obviades i que no justifiquen sostenir una manca de motivació o una indefensió de la part defenent perquè no estan incorporades a la ratio decidendi de la sentència.

En conseqüència, aquestes argumentacions de caràcter formal, no poden impedir que entrem en els motius de fons del recurs.

Tercer.- Tres són el motius o greuges dels recurrents i que són reiteratius dels oposats en la instància, doncs consideren errònia la valoració de la prova efectuada per la batlle d'instància.

El primer motiu del recurs recau en si les pluges que varen caure en la zona de la Borda R es poden considerar unes pluges imprevisibles i inevitables constitutives d'un cas de força major. Les pluges que varen caure en dues hores a primera hora de la tarda del dia 27.8.22 en la zona Z- La Massana són quantificades (sense discrepàncies) en 67 litres per metre quadrat, de les quals 62,6 l/m varen caure entres les 15:40 hores i les 16:40 hores.

En la nostra STJC 173/20 de 29.1.21 ja varen tenir ocasió de referir-nos una vegada més al concepte de força major i del cas fortuït amb aquests termes:

"Aquest Tribunal ha tingut ocasió d'ocupar-se en concretes ocasions de la determinació de l'existència de cas fortuït o força major i ha entès que s'està davant d'un cas de força major quan la persona a la qual es pot imputar la producció d'un dany ha actuat amb tota la diligència exigible per a preveure i evitar totes les prevencions que la tècnica i la prudència imposen per a evitar uns danys (STSJ 15-02-1996) i que el cas fortuït o la força major es defineixen com un fet que no s'ha pogut preveure o que no es pot evitar segons el model de conducta que es pot exigir a un bon pare de família (STSJ 29-04-1999)".

Doncs bé, en el cas present ni s'ha acreditat per cap prova pericial d'un especialista en meteorologia del país, ni per cap certificat emès pel Departament de Medi Ambient que les pluges esmentades poguessin ser qualificades de precipitacions que resultaven imprevisibles a finals del mes d'agost en el nostre país. Únicament és diu en el certificat de 8 de maig de 2024 emès pel Director del Servei Meteorològic Nacional i de l'Oficina de l'Energia i del Canvi Climàtic que en els darrers quatre anys (2020 al 2023) es constata que només hi va haver un episodi de pluges superiors a 40 l/m2 en aquesta zona i que va ser el que aquí ens hem referit, però això no aclareix si en un període més ampli de dades estadístiques de la zona (no únicament en els darrers quatre anys que és poc significatiu estadísticament) es podria considerar imprevisible una caiguda d'aigua de pluja de 64 l/m2, cosa que resultaria rellevant per a la tesi de la defenent. Però tot i això, encara tampoc seria una dada decisiva i suficient, perquè caldria conèixer quina incidència te el fet que la faldilla de la muntanya afectada estava ja desforestada amb la qual cosa la incidència de la pluja caiguda es veuria agreujada per aquest fet que comportava una arrossegament major tant de pedres i de terra, fangosa o llimosa, muntanya avall i que els desguassos d'aigua previstos al peu de la muntanya fossin suficients en condicions prèvies a la intervenció de B (sense desforestar) i posteriorment insuficients (com així ha resultat). I això és el que calia que hagués tingut en compte B doncs si havia alterat les condicions orogràfiques i naturals de la faldilla de la muntanya (en una zona catalogada de "corrent d'arrossegalls" on la borda estava situada en la cota més baixa i un terreny que absorbeix poca aigua), tenia que haver près les precaucions adients davant el desguàs de la pluja pel seu camí natural en direcció al riu i evitar qualsevol obstacle en el seu camí, bé per material d'obra, material vegetal arrancat, o bé amb casetes d'obra molt properes als embornals de la canalització del riu Valira Nord i que, segons la pericial de la part agent -no desmentides per la pericial contrària-, haurien d'haver-se recollit en el Pla de Seguretat i Higiene de l'Obra (pàg. 7 del seu dictamen, foli 43). D'aquesta manera s'hagués evitat que l'embassament de les aigües fangoses del terreny s'estanquessin a l'entrada de la borda i inundessin els seus baixos.

Aleshores, hem de concloure que les precipitacions caigudes eren per l'època perfectament previsibles i no es van prendre les mesures de prevenció necessàries per evitar un sinistre com el que es va produir.

Quart.- Finalment, el tercer motiu vinculat a l'acreditació del danys, consideren les recurrents que en no haver estat avisades en un primer moment del sinistre sinó al cap de dos dies més tard ja justifica que no poguessin fer un dictamen sobre els danys. Aquest argument no té cap consistència quan resulta que l'informe pericial es va fer finalment per la companyia asseguradora més d'un any més tard (segurament si haguessin anat l'endemà de la comunicació que ORG_2 els hi va fer el 30.8.22 haurien pogut examinar l'estat de la borda i els resultats de la inundació), però sense perdre de vista que B la mateixa nit del 27.8.22 ja va enviar personal amb maquinària per intentar pal·liar els efectes del sinistre, amb la qual resulta inversemblant que no en tingués comunicació de la seva assegurada en el mateix moment i en canvi es va limitar a respondre els requeriment de la companyia asseguradora contrària al·legant que no tenia declaració de sinistre del seu assegurat. Si s'hagués personat al lloc, hauria després tingut la possibilitat de contradir de manera específica els danys reclamats i no a fer una quantificació preufetera equivalent al 50% de l'import reclamat.

Cinquè.- Conclusió

La part ha demandat a la societat que estava realitzant unes obres d'urbanització en la muntanya propera a la borda R i en acabar la setmana laboral no va prendre cap mesura de prevenció del risc d'avinguda d'aigua de pluja intensa que va ocasionar que el desguàs previst en la zona de la borda indicada per a condicions anteriors a la intervenció constructiva, fos insuficient per evitar una inundació d'aquella que es troba situada en la cota més baixa. No s'ha acreditat que la pluja caiguda fos excepcional i extraordinària en la zona, segons les dades estadístiques disponibles, per poder qualificar el sinistre derivat d'una força major que exonerés de responsabilitat a la constructora i de retruc a la seva asseguradora. Els danys han estat acreditats per la part agent, davant la inacció de la part defenent.

En conseqüència, la sentència d'instància ha de ser confirmada i el recurs desestimat.

Sisè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de de Procediment Civil en el seu article 354.2 darrer incís.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia ORG_2 i de la societat ORG_1 contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de juny de 2024, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.