Nul.litat contractes simulats de compravenda; ineficàcia del contracte de donació (243/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0243/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Manzano, actuant en el seu nom propi i en nom i representació del seu fill incapacitat, el Sr. Ramirez, va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, registrada amb el n° 014-6/2000, contra la Sra. Plana, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència declarant la nul.litat i el retorn de la propietat de:

el contracte de compravenda amb reserva d'usdefruit, pel qual el Sr. Tamarit figura que ven a la Sra. Plana 2 pisos ubicats en la porta A i en la porta B de la planta tercera; 2 places de garatge determinades amb els n° 1 i 2; i un traster situat al costat d'aquestes places de garatges; tots aquests béns situats a l'XXXX, segons l'escriptura notarial n° 1682/85, de data 17 de desembre de 1985;

el contracte de compravenda amb renda vitalícia pel qual el Sr. Tamarit figura que ven a la Sra. Plana 3 apartaments ubicats en la porta C, porta D i porta E, de la planta tercera de l'edifici conegut com Els Marginets d'Andorra la Vella, escriptura notarial n° 355/87, de data 5 de març de 1987;

el contracte, negoci jurídic o acte pel qual el Sr. Tamarit figura que transmet a la Sra. Plana, 3 places de garatge ubicades en l'edifici conegut com Els Marginets d'Andorra la Vella, que foren adquirits en data 15 de juliol de 1980 pel Sr. Tamarit, mitjançant un contracte de compromís de compravenda amb la mateixa constructora, integrada per les mateixes persones que varen permutar les parcel·les on es va construir l'edifici dels Marginets, escriptura notarial n° 1123/80, de data 15 de juliol de 1980;

el contracte, negoci o acte pel qual el Sr. Tamarit va traspassar tots els diners dels quins era titular, una quantitat aproximada, contravalor dels comptes bancaris en divises i pessetes de 25.000.000 de ptes, que ostentava dipositat en els seus comptes del banc ORG_0, a favor dels comptes de la Sra. ENTITY_6;

es condemni a la Sra. Plana a reintegrar i retornar immediatament els béns immobles i diners objecte de dits contractes, negocis o actes a l'herència relicta del difunt Sr. Tamarit, i entregar dits béns als hereus del Sr. ENTITY_7;

es condemni a la Sra. Plana a reintegrar i retornar immediatament a l'herència relicta del difunt Sr. Tamarit, els fruits, arrendaments, rendes i quantitats que ha estat percebent la demandada pels arrendaments d'aquestes propietats, i això fins a l'actualitat; així com els fruits i interessos bancaris en divises i pessetes de 25.000.000 ptes fins a l'actualitat;

Subsidiàriament, en l'improbable cas de que es declarés i es demostrés que va existir una donació del Sr. Tamarit a favor de la Sra. Plana, d'alguns d'aquests béns immobles o diners traspassats, i s'entengués que aital donació va ser vàlida i eficaç i va complir amb els requisits i la forma legal, que es declarin els béns donats com a col·lacionables en l'herència del Sr. ENTITY_7; i en conseqüència, es decreti per inoficioses la donació o donacions fetes pel Sr. Tamarit a favor de la Sra. Plana, en vulnerar el dret a la llegitima dels fills hereus del Sr. Tamarit, la part d'aquesta donació que excedeixi del que el donant podia disposar, consistent en les 2/3 parts dels béns donats, incrementats dels seus fruits i interessos .

II.- La Sra. Plana va plantejar les excepcions dilatòries de: indeguda formulació de la demanda; manca de llegitimació activa i de manca de llegitimació passiva, les quals foren resoltes per Aute de data 25 d'abril del 2001 en el sentit de: 1) apreciar d'ofici l'excepció de cosa jutjada entre la causa enregistrada amb el n° seqüencial 348-3/1994 promoguda pel Sr. Barba contra la Sra. Plana i resolta definitivament per Sentència dictada per la Sala civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra als 21 d'octubre de 1999 i les pretensions formulades en els punts I, II, III, IV, V i VI del petitum de la demanda; 2) donar lloc a l'excepció de manca de litisconsorci actiu necessari respecte de la pretensió formulada amb caràcter subsidiari i continuada en el punt VII del suplico de l'escrit principal; 3) desestimar en tots els seus termes les excepcions de manca de llegitimació passiva i d'indeguda formulació de la demanda pel que afecta al referit punt VII del suplico de l'escrit principal. La Sra. Manzano va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, el qual fou estimat per aquesta Sala en el seu Aute de data 18 d'octubre del 2001, que va revocar els pronunciaments primer i segon de l'Aute apel·lat, que van romandre anul·lats i sense cap efecte, desestimant les excepcions dilatòries de cosa jutjada i de manca de litisconsorci actiu.

III.- La Sra. Durán va formular igualment contra la Sra. Plana una demanda, registrada amb el n° 93-5/2000, a tramitar pel procediment ordinari, en anul·lació d'actes de disposició consistent en: el retorn dels efectes personals i documentació bancària i dels negocis, pertanyent al Sr. ENTITY_7; el traspàs de la titularitat o entrega per part de la Sra. Plana de la tomba i del cadàver del difunt, Sr. Tamarit, pare biològic de la segona;

determinar els béns patrimonials i dineraris acumulats pel difunt Sr. Tamarit, fins a la seva mort; recuperació de 5 pisos de l'edifici Els Marginets i devolució dels bens situats a Andorra la Vella, planta 33 porta A, amb plaça de garatge n°1 i un traster; planta 33 porta B, amb plaça de garatge n°2; planta 33 porta C; planta 33 porta D; planta 33 porta E, adquirides en dates 17 de desembre de 1985 i 5 de març de 1987 mitjançant documents privats protocol·litzats davant del Notari, Sr. Almansa, sol.licitant la nul.litat d'aquests contractes; recuperació de la propietat de 3 places de garatge ubicades en l'XXXX, i la nul.litat del contracte de compravenda; recuperació de la quantitat dinerària aproximada de 25.000.000 ptes que ostentava el pare de la demandant en els seus comptes del banc CREDIT ANDORRA; nul·litat de la cessió d'aquesta quantitat dinerària a favor dels comptes de la Sra. Plana.

IV.- La Sra. Plana va plantejar les excepcions dilatòries de: litisconsorci actiu necessari; manca de llegitimació passiva; litispendència i de defecte en la formulació de la demanda, les quals foren resoltes per Aute de data 6 d'abril del 2001, en el sentit de: 1) desestimar en tots els seus termes les excepcions de manca de llegitimació passiva i de defectes en la formulació de la demanda; 2) donar lloc a les excepcions de litispendència entre les pretensions formulades als punts IV, V, VI, VII, VIII, IX i X de la demanda i les que figuren amb els punts I, II, III, IV, V, VI i VII de la demanda promoguda per la Sra. Manzano, actuant en nom i representació del seu fill incapacitat Ramirez, en data 7 de juliol del 2000 i amb el n° 014-6/2000; així com de manca de litisconsorci actiu necessari respecte de les pretensions formulades en els punts IV, V, VI, VII, VIII, IX i X de la demanda; 3) establir que existeix cosa jutjada entre la causa n° 348-3/94 promoguda pel Sr. Barba contra la Sra. Plana i resolta per sentència de la Sala civil del Tribunal Superior del 21 d'octubre de 1999 i les pretensions formulades en els punts IV, V, VI, VII, VIII i IX de la demanda principal. La Sra. Durán va interposar recurs contra aquesta resolució. Per Aute d'aquesta Sala del dia 18 d'octubre del 2001 es va estimar el recurs i revocar l'extrem tercer de la part dispositiva de l'Aute apel·lat i també del extrem segon la part referent a l'apreciació de manca de litisconsorci actiu necessari respecte de les pretensions que esmenta, part que queda anul·lada i sense efecte; i confirmar la part dispositiva de l'Aute esmentat en el demes.

V.- Per Aute de data 27 de març del 2002, l'Hble. Tribunal de Batlles va, a petició de les parts, acumular els autes n° 014-6 /2000 amb els autes civils n° 93- 5/2000.

VI.- Sobre el fons de les demandes, la Sra. Plana va oposar-se a totes les pretensions de les parts adverses, contestant que les operacions eren vendes perfectes, amb causa, títol i modo, que complien tots els requisits legals; que la teoria que formulen els actors careix de fonament i no pot contradir el comportament del difunt Sr. Tamarit que mai es queixà de no haver rebut el preu i/o la contraprestació pactada amb la seva companya; que fins i tot si s'hagués tractat d'una donació, aquesta seria perfectament vàlida per existir causa justa; que tractant-se de perfectes compravendes no cal entrar en si la donació perjudicaria els drets llegitimaris dels fills del Sr. Tamarit, que no acrediten ni el dret aplicable, ni les circumstàncies de l'herència del Sr. Tamarit que justificarien una pretensió com la seva.

VII.- Per sentència de data 30 de juliol del 2008, l'Hble. Tribunal de Batlles, estimant majoritàriament les demandes acumulades interessades per la Sra. Manzano, actuant en nom i interès propi així com en nom i representació del seu fill incapacitat Ramirez, i Durán, contra la Sra. Plana,va efectuar els següents pronunciaments:

que ha de declarar i declara la nul.litat absoluta dels contractes simulats, és a dir de les compravendes celebrades entre els Srs. Tamarit i Plana, afectant als apartaments ubicats a les portes A,B,C,D i E de la planta tercera, les places de garatge determinades amb els n° 1 i 2 així com el traster situat al costat d'aquestes, béns immobles tots ells pertanyent a l'edifici Els Marginets d'Andorra la Vella; no podent ésser considerades vàlides les donacions encobertes afectant a dites unitats immobiliàries -sent la causa d'aquestes il·lícita- pel que procedeix que tots els béns immobles enumerats anteriorment siguin restituïts d'immediat al patrimoni de l'herència jacent i per conseqüent als hereus legals del difunt Sr. Tamarit, a l'igual que ho hauran de ser també d'immediat els fruits, arrendaments, rendes i quantitats que la defenent Sra. Plana hagi percebut a tenor de dits béns immobles, i això fins que sigui efectiu el reintegrament al·ludit;

que ha de declarar i declara que la causa de la donació de diners mencionada en el V.- Considerant era il·lícita, per tant dita donació no pot considerar-se vàlida ni eficaç, el que necessàriament implica que la defenent Sra. Plana hagi de restituir d'immediat al patrimoni de l'herència jacent i per conseqüent als hereus legals del difunt Sr. Tamarit, els imports monetaris transferits del compte del darrer al d'ella durant els anys 1986 i 1987, és a dir 14.356.545,25 ptes el dia 31 de desembre de 1986, 277.120,75 FF el dia 31 de març de 1997 i de 300.918,34 CRA NOR el dia 30 de juny de 1987, més els interessos bancaris que s'hagin produït fins a la data en que operi efectivament dita restitució;

que en ordre a les places d'aparcament il·lustrades en el VI.- Considerant i que la Sra. Plana posseeix sense títol, correspon que la possessió d'aquestes sigui restituïda d'immediat per part de la darrera, al patrimoni de l'herència jacent i per conseqüent als hereus legals del difunt R.N.O.;

que ha de condemnar i condemna a la Sra. Plana a que efectuí al favor de la Sra. Durán el traspàs de la titularitat o lliurament de la tomba i del cadàver del difunt Tamarit, pare biològic de la segona;

que ha d'imposar les costes processals d'aquest plet a la vençuda segons preveu el IX.- Considerant.

VIII.- Contra aquesta resolució la Sra. Plana ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que els actors, en llur qualitat d'hereus, com a continuadors, que ho són, de la personalitat del causant, no poden impugnar els actes del difunt; que els actes jurídics que ens ocupen son perfectament vàlids; que si els negocis visibles a tots encobrissin altre negoci jurídic, aquest seria el de la donació, essent també aquest un negoci jurídic perfecte, lícit i vàlid; que en tot cas, les presumptes donacions, perfectament vàlides, solament podrien resultar inoficioses totalment o parcialment, si els actors haguessin provat que perjudicaven la lllegitima; que resulta que els actors no han acreditat quin era el patrimoni del difunt, ni quina era la lllegitima a protegir, ni en quina part aquells negocis jurídics la perjudicarien; que respecte a les 3 places d'aparcament i els diners, es tracta d'actes voluntaris, de traspàs de propietat entre persones que s'estimaven, permanents en el temps i que permeteren a la Sra. Plana atendre les necessitats del Sr. Tamarit i de la llar comuna, com es fa normalment.

II.- Són fets pacífics que el Sr. Tamarit i la Sra. Manzano varen contreure matrimoni el dia 5 de maig de 1944, amb el regim econòmic de la societat ganancial; que fruit del matrimoni van néixer 3 fills: Ramirez, Barba i H.N.U.; que el dia 27 d'abril de 1970 el Tribunal Eclesiàstic de la SEU d'URGELL va dictar sentència de separació dels cònjuges i que el dia 4 d'octubre de 1988 es va dictar sentència en un judici de divorci, que decretava la dissolució del matrimoni; que el Sr. Tamarit va viure en parella amb la Sra. ENTITY_6; que aquesta relació sentimental va durar 23 anys, fins a la defunció del Sr. Tamarit , la qual es va produir el dia 27 d'agost de 1991; que durant aquest període de convivència, el Sr. Tamarit va vendre a la seva companya sentimental, uns béns immobles, més concretament els pisos A,B,C,D i E de la tercera planta, places de garatge 1 i 2, amb traster contigu de l'edifici Els Marginets d'Andorra La Vella i va entregar-li unes quantitats de diners, en ptes, FF i CAR NOR; que per Aute de data 10 de febrer de 1994, van ser declarats hereus del Sr. Tamarit, els seus tres fills per terceres parts iguals.

En el present procediment, els Srs. Ramirez i Durán, hereus del Sr. Tamarit, sol·liciten que es declari la nul.litat dels contractes de compravenda dels bens immobles firmats entre el Sr. Tamarit i la Sra. Plana, amb retorn dels referits béns en l'herència, i el retorn de les quantitats entregades a la companya sentimental del seu pare.

III.- Les compravendes de béns immobles impugnades corresponen a:

un contracte protocol·litzat el dia 17 de desembre de 1985 segons el qual el Sr. Tamarit ven, cedeix i traspassa, amb reserva d'usdefruit i d'administració, perpètuament i irrevocablement un apartament planta tercera , porta A i planta tercera porta B, juntament amb dues places de garatge determinades amb els n° 1 i 2, i un traster situat al costat, el tot situat en l'XXXX, mitjançant un preu total de 11.000.000 ptes;

un contracte protocol·litzat el dia 5 de març de 1987 segons el qual el Sr. Tamarit ven, amb renda vitalícia de 40.000 ptes mensuals, mes el pagament d'una quantitat de 3.000.000 ptes, 3 pisos o apartaments situats, planta tercera de l'XXXX, porta C, porta D i porta E.

La compravenda és un contracte consensual, i tal com ho precisa el Digest 18,1,2, és el conveni entre les parts el que determina la perfecció del contracte i no el pagament del preu; així la compravenda es perfecta amb el mutu consentiment de les parts sobre la cosa venuda i sobre el preu de la mateixa. Ara bé, aquest mutu consentiment ha de ser sincer; és a dir que no ha d'existir una divergència conscient entre la voluntat realment volguda per les parts i la que es manifesta en el contracte, els efectes de la qual no son volguts. Si aquesta divergència existeix, es tracta d'un contracte simulat. El propòsit buscat per les parts que celebren un contracte simulat es crear l'aparença d'existència d'un determinat contracte que en veritat no es volgut, i això, en la majoria dels casos, per induir tercers a engany. Per tant, un contracte de compravenda, encara que manifesti la seva perfecció a l'exterior, no pot tenir validesa i eficàcia, si les parts han convingut anteriorment a la seva celebració, que mai el venedor transmetrà al comprador els drets que té sobre la cosa objecte del contracte, o que mai el comprador en pagarà el preu o la contraprestació al venedor.

En cas d'autes, força és de constatar que la Sra. Plana no ha provat de manera concreta, mitjançant rebuts, transferències bancàries o altres, que hagi pagat el preu convingut en els contractes de compravendes dels dies 17 de desembre de 1985 i 5 de març de 1987, fins i tot tractant-se de la renda vitalícia pactada. Ates el temps passat entre la celebració dels contractes i la defunció del Sr. Tamarit, sense que aquest darrer hagi mai reclamat el preu de les referides compravendes a la Sra. Plana, s'ha de considerar que la voluntat de les parts era de cedir gratuïtament els drets de propietat dels immobles objectes dels contractes de compravenda, del Sr. Tamarit a la Sra. Plana. Si no existeix la voluntat de les parts de pagar el preu o la contraprestació en diners de la cosa traspassada, no hi ha compravenda i per tant no es pot considerar que els referits contractes siguin vàlids i eficaços, sinó que s'ha de pronunciar la nul.litat de les compravendes pactades per manca de consentiment.

IV.- Dit això, un contracte simulat pot tenir una eficàcia relativa quan la voluntat simulada amaga una altra voluntat de les parts, amb un contingut i abast diferent del manifestat i declarat al contracte. La cessió gratuïta de drets sobre un bé immoble correspon a una donació; per tant s'ha de determinar si la donació dels apartaments de la planta tercera de l'edifici Els Marginets pel Sr. Tamarit a favor de la Sra. Plana, disfressada pels referits contractes simulats de compravendes, té plena validesa i eficàcia. La donació és una atribució patrimonial, feta de forma voluntària, definitiva i sense cap mena de contraprestació, d'acord amb els requisits que estableix la Llei. D'aquesta definició se'n deriva que la donació es una atribució feta de forma voluntària, que suposa una atribució de caràcter patrimonial, que suposa l'atribució definitiva d'un dret al donatari, que comporti una disminució del patrimoni del donant i un augment correlatiu del patrimoni del donatari, i que no ha de tenir cap causa especifica sinó el concepte de liberalitat. Des d'aquesta òptica la donació esdevé perfecta amb l'acceptació del donatari, tal com ho declara el Digest 44,7,55 i la jurisprudència ( sentència del 26 d'octubre de 1995). La donació feta d'acord amb els requisits que estableix la Llei esdevé irrevocable des de la seva acceptació per part del donatari (Codi 8,56,10), però aquest principi de la irrevocabilitat no es porta fins a les seves conseqüències, ja que les donacions es poden rescindir per frau de creditors i es poden fins i tot suprimir o limitar si perjudiquen els drets dels llegitimaris, segons les regles sobre inoficiositat llegitimaria. Així s'ha d'afegir a l'actiu hereditari l'import de les liberalitats que ha fet el causant de la successió en vida, amb independència de que el donatari tingui o no la condició de llegitimari, ja que el dret dels llegitimaris es preferent al dret dels donataris (Codi 3.29.6 i 7).

Es cert que resulta de les circumstàncies en les quals es varen realitzar les donacions esmentades que la voluntat de les parts fou de posar el patrimoni immobiliari del Sr. Tamarit al nom de la seva companya sentimental, amb qui va viure durant 23 anys, i que, en l'ordenament jurídic andorrà no té els mateixos drets que la Llei deriva del matrimoni, i això es va complir en perjudici dels fills legítims del Sr. Tamarit. Encara que aquesta voluntat pugui ser qualificada de reprovable com ho fa la sentència de primera instància, no deriva únicament de la determinació del donant de privar els seus hereus llegitimaris de la part d'herència que li corresponen, sinó igualment d'afavorir la companya amb qui va viure, per no deixar-la desprès de la seva mort, sense recursos. En tot cas, la motivació del donant no pot tenir cap conseqüència sobre la validesa de la donació perfectament realitzada, sinó que únicament pot limitar els seus efectes, si aquesta donació perjudica a tercers, hereus o creditors. Per tant, essent manifestament atorgades les referides donacions en vulneració dels drets a la llegitima, s'ha de declarar els béns donats com a comptables en l'herència del Sr. Tamarit, decretar inoficioses les referides donacions i condemnar a la Sra. Plana a lliurar a l'herència la part d'aquelles donacions que excedeixi el que el donant podia disposar, amb els fruits i interessos a comptar de la demanda, perquè el donatari no pot patir de la dilatació amb la qual els hereus han iniciat l'acció contra ell mateix.

V.- Respecte al traspàs de diners, no està discutit que el Sr. Tamarit va traspassar tots els seus diners, una quantitat aproximada de 25.000.000 ptes que tenia dipositada en els seus comptes bancaris, en divises i ptes, a favor de la Sra. Plana. La part que recorre pretén que es tracta d'actes voluntaris, de traspàs de propietat entre persones que s'estimaven, permanents en el temps i que permeteren a la Sra. Plana atendre les necessitats del Sr. Tamarit i de la llar comuna com es fa normalment. Es cert que existeix una seria de drets i deures que s'imposen als convivents per tal d'evitar l'enriquiment injust d'uns dels membres de la parella. Això es tradueix en el fet que mentre perdura la situació de parella estable, els convivents tenen el deure de contribuir al sosteniment de les despeses familiar que origina una unió de fet. Ara bé, aquestes despeses tenen el seu límit quantitatiu en el nivell de vida que la parella mantingui i venen determinades per les despeses ordinàries que genera la vida en comú. Com la jurisprudència d'aquesta Sala ho ha posat de relleu (S 10 de maig de 1994), si els diners lliurats per un membre de la parella a l'altre, son raonablement proporcionats al que aquest té obligació de lliurar, s'entendrà que són la seva aportació a les despeses comunes, si es tracta d'una quantitat superior es presumirà que son préstecs i no donacions. En cas d'autes es manifestament evident que una suma de 25.000.000 ptes per contribuir a les despeses de la llar, és més que desproporcionada i increïble. Pels altres tipus de donacions, s'ha de provar l'animus donandi i el seu abast, ja que com ho ha tingut l'oportunitat aquesta Sala de precisar-lo, (S 25 de maig de 1994), segons una regla de bon sentit, els actes de liberalitats no es presumeixen, i la donació, prototipus dels actes de liberalitats, exigeix sempre uns requisits de forma que no son complerts en autes, respecte a les quantitats litigioses.

VI.- Per contracte de data 15 de juliol de 1980, el Sr. Tamarit va adquirir 3 places de garatge ubicades a l'edifici Els Marginets, mitjançant un preu de 1.350.000 ptes. Les rendes d'aquestes places d'aparcament les va cobrar la Sra. Plana, sense que la mateixa tingui qualsevol títol, de propietat o d'usdefruit, per compravenda o donació. Per tant, les referides places, fan part de l'herència del difunt Sr. Tamarit, i és de manera ajustada al dret i als fets, que la sentència de primera instància va ordenar la restitució de la possessió dels béns esmentats al patrimoni de l'herència.

VII.- Pel que fa a la reclamació de la Sra. Durán relativa al traspàs de la titularitat o lliurament de la tomba i del cadàver del difunt Sr. Tamarit, la part recurrent s'aplana al pronunciament de la sentència apel·lada sobre aquest tema.

VIII.- L'estimació parcial del recurs, i la complexitat del litigi determinen de no fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la Sra. ENTITY_6;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30 de juliol del 2008 en els seus pronunciaments

1 i 2 en el sentit de:

declarar la nul.litat dels contractes simulats firmats entre els Sr. Tamarit i la Sra. Plana, protocol·litzats els dies 17 de desembre de 1985 i 5 de març de 1987; declarar que les compravendes objectes del contractes esmentats corresponen en realitats a donacions fetes pel Sr. Tamarit a favor de la Sra. ENTITY_6; declarar els béns així donats, comptables en l'herència del difunt Sr. ENTITY_7; declarar inoficioses les referides donacions per vulnerar el dret a la llegitima dels fills hereus del Sr. Tamarit, i per tant, condemnar a la Sra. Plana a lliurar a l'herència jacent, la part d'aquestes donacions que excedeixi el que el donant podia disposar, incrementats dels seus fruits, arrendaments, rendes i interessos a comptar del dia de contesta a la mes antiga demanda, es a dir el 26 d'abril del 2000;

declarar que no s'ha provat que hi hagi hagut donació de diners per una quantitat aproximada de 25.000.000 ptes entre el Sr. Tamarit i la Sra. Plana a favor d'aquesta darrera, i en conseqüència condemnar a la Sra. Plana a restituir d'immediat al patrimoni de l'herència del difunt Sr. Tamarit, els imports monetaris següents: 14.356.545,25 ptes, 277.120,75 FF i 300.918,34 CRA NOR, o el seu equivalent en EUR, mes els interessos bancaris a comptar del dia 26 d'abril del 2000;

Confirmar els pronunciaments 3,4 i 5 de la resolució recorreguda .

Sense fer especial imposició de les costes processals de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.