Sinistre d'aigües (417/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-417/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 261-3/2010, acumulat amb el procediment abreujat B-1067- 4/2009, instades d'una banda per la Sra. Plana contra el Sr. Salamanca i les societats "Luís", "Cano" i "Farré" i, d'altra banda, pels Srs. Salamanca i Catalá contra les societats "Cano" i "Luís", en data 16 de novembre de 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- que en ordre a la demanda formulada per la Sra. Plana contra el Sr. Salamanca, "Farré, SA", la "Cano" així com contra la companyia "Luís", enregistrada aquesta amb el número seqüencial 261-3/2010, ha de condemnar i condemna solidàriament al Sr. Salamanca i a la companyia "Farré, SA" a pagar a la primera la suma global de tretze mil dos-cents trenta-set euros amb catorze cèntims (13.237,14.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia deu de novembre del dos mil nou i fins que sigui íntegrament satisfeta, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància als vençuts segons s'ha descrit en el I.- Considerant; i ha de desestimar i desestima la demanda mencionada respecte de la "Cano" i de la companyia "Luís" per haver prosperat l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam" que els darrers interessaren. Segon.-

que ha de desestimar i desestima íntegrament la demanda principal formulada pels Srs. Salamanca i Catalá contra la "Cano" i la companyia "Luís"; i en estimar íntegrament la reconvenció pretesa contra aquells per part de la "Cano", ha de condemnar i condemna solidàriament als Srs. Salamanca i Catalá a pagar a aquella la quantitat de mil quatre-cents trenta-sis euros amb cinc cèntims (1.436,05.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts a comptar del tres de desembre del dos mil nou i fins que sigui íntegrament satisfeta; tot plegat amb imposició de les costes d'aquesta instància als referits segons contempla el darrer Considerant".

II.- Els Srs. Salamanca i Catalá i la companyia "Farré, SA" han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El present litigi arrenca amb la citació a judici que interposen els Srs. Salamanca i Catalá contra les societats "Cano" i "Luís", a resultes d'un sinistre d'aigües produït a la planta soterrània del seu immoble l'1 d'agost de 2008 (autes B-1067-4/09). Els agents reclamaven una indemnització de 1.950 EUR en concepte de tasques de neteja i de danys causats a divers material de la seva propietat. La "Cano" va interessar la desestimació de la demanda i va promoure alhora demanda reconvencional contra els Srs. Salamanca i Catalá, per quant va assumir el cost dels treballs per impermeabilitzar correctament l'edifici dels Srs. C. i B.

Pocs dies desprès, la Sra. Plana (arrendatària d'un local del Sr. C., ubicat en el mateix edifici objecte de la demanda anterior) formula altra citació contra el Sr. Salamanca i les societats "Farré, SA", "Cano" i "Luís" per motiu de la idèntica inundació i que considera responsabilitat dels esmentats defenents, tota vegada que l'aigua i el fang van entrar en el seu magatzem per un forat de l'immoble (propietat del Sr. C.) i per on transcorrien les instal·lacions elèctriques de la "Cano" (expedient 261- 3/2010).

Les causes ressenyades van ser acumulades per Aute del 21 de març de 2011.

Com és de veure en el dispositiu de la sentència apel·lada, l'Hble. Tribunal de Batlles ha estimat que la responsabilitat de la inundació havia de recaure en la propietat de l'immoble.

Els recurrents sol·liciten la revocació de la sentència emesa pel Tribunal a quo pels motius següents:

l'aigua va accedir al soterrani de l'immoble pel forat -no segellat- que duia l'electricitat des de la xarxa (situada al carrer) fins l'interior de la propietat privada. Els Srs. Salamanca i Catalá i la seva asseguradora ("Farré, SA") estimen, per tant, que la companyia elèctrica havia supervisat defectuosament els treballs de connexió de la xarxa de baixa tensió.

la "Cano" incomplia l'article 9 del Reglament d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió del 6 de desembre de 1994.

subsidiàriament, la indemnització havia de quedar establerta en 7.270,86 EUR, de conformitat amb el criteri del pèrit judicial.

la reconvenció de la "Cano" havia prescrit, doncs havia transcorregut més d'un any entre la realització dels treballs de segellament i la formulació de la demanda reconvencional.

II.- És pacífic que el mur de la propietat del Sr. C. comptava amb una obertura, indret per on va endinsar- se aigua i fang, els quals van danyar els locals del recurrent i de la seva arrendatària (Sra. T.). El propi Sr. C. així ho va confessar (respostes 3, 4 i 5 del foli 482). Les fotos del foli 117 són especialment il·lustradores doncs mostren encara la humitat que envolta la canalització del fluid elèctric, cosa que acredita que el seu voltant no va ser degudament segellat durant la fase de construcció de la finca del Sr. C. Aquesta deficiència és clarament imputable a la propietat -sense perjudici de les eventuals accions contra els agents de la construcció- doncs havia de posar la cosa arrendada "en perfecte estat de funcionament" (sentència 156/97 del 12.03.98), de conformitat amb l'article 26.1 de la LAFU. L'incident d'autes no té res a veure amb les instal·lacions elèctriques i el seu manteniment, sinó amb l'obra civil privada que la suporta, la qual no va ser executada per la "Cano".

L'immoble d'autes va ser construït vers l'any 1996, de manera que li és d'aplicació el Decret dels Veguers del 28 de juliol de 1975 i més concretament el seu article 10. La norma esmentada estipula que els treballs de connexió en baixa tensió són a càrrec de les empreses distribuïdores del país (entre elles: la "Cano"). Per tant, a sensu contrario, les altres despeses han de ser suportades pels abonats. En tot cas, si la tesi dels recurrents fos certa, les regles de la distribució de la prova i de la facilitat probatòria exigien, almenys, la demostració del pagament de l'obra civil a la repetida distribuïdora, cosa que no han realitzat.

Els recurrents s'alcen també contra l'import de la condemna pecuniària que tenen que abonar a l'arrendatària. La resolució d'instància es fonamenta, amb bon criteri, en el peritatge emès a instància de la Sra. T. En efecte, el pèrit Sr. Águila va quantificar els danys en 13.237,14 EUR en data 10 de setembre de 2008, desprès d'elaborar una relació detallada de la mercaderia malmesa i deduint el marge comercial i salvament (folis 57-61). El peritatge elaborat per l'expert de "Farré, SA" (Sr. ENTITY_11) no aporta cap dada significativa sobre els danys experimentats per la Sra. T. (folis 85-87). L'expertesa de "Gutierrez" (folis 288-290) tampoc és suficient per desmerèixer l'informe del Sr. Águila, doncs la seva visita té lloc el dia 17 de febrer de 2011, quan una part important del material objecte de la inundació havia estat llençada, no podent-se exigir a la Sra. T. que tingui en dipòsit durant més de dos anys material inservible, oxidat o en estat de descomposició. Per tant, escau donar plena validesa a la quantificació del Sr. Águila (represa per la sentència), no podent-se beneficiar la companyia "Farré, SA" del seu propi abandó perquè el seu pèrit ja havia advertit de la producció de danys al local adjacent del seu assegurat.

Per acabar, el Tribunal de Batlles ha donat lloc a la demanda reconvencional interposada per la "Cano", en el sentit de condemnar els Srs. Salamanca i Catalá a pagar la quantitat de 1.436,05 EUR, import que resulta dels treballs de reparació de l'escapament. La sentència accepta la reclamació car entén que el Sr. C. havia encomanat a l'empresa "Luís" l'obra de segellat i que no havia prescrit en ser d'aplicació el termini de tres anys reservat a les reclamacions comercials. Això no obstant, es desprèn de les afirmacions del legal representant de "Luís" (resposta 1, foli 489) -que no té cap interès particular en el resultat d'aquest litigi- que va ser contractat per la "Cano", cosa que concorda amb el destinatari i pagador de la factura corresponent (foli 426), és a dir la "Cano". Per conseqüent, no es pot sostenir l'existència d'un negoci jurídic entre la "Cano" i els Srs. Salamanca i Catalá, però tampoc responsabilitat extracontractual perquè no hi ha, en puresa, cap actuació culposa dels Sra. C. i B. vers la "Cano" en ordre a obtenir la contractació de "Luís". En efecte, tot indica que la "Cano" va satisfer les obres, doncs podia entendre, en un primer moment, que eren de la seva responsabilitat. Ara bé, l'ordenament jurídic andorrà -com molts altres- s'oposa a que una persona obtingui un lucre en detriment d'una altra sense una raó vàlida que ho justifiqui. Per aquest motiu, s'ha de recórrer aquí a l'acció personal d'enriquiment injust, dirigida a recuperar un desplaçament patrimonial sense causa vàlida i definitiva d'atribució. Aquestes condicions es troben reunides aquí, perquè la "Cano" va satisfer una suma que ha incrementat, sense motiu, el patrimoni dels Srs. Salamanca i Catalá. L'acció no ha prescrit car, a defecte de termini especial, s'aplica la prescripció trentenària de l'Usatge Omnes Causae (sentència 51/00 del 30 de novembre de 2000).

Per tot l'exposat, s'imposa el refús del recurs.

III.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes processals dels recurrents (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. Salamanca i Catalá i la companyia "Farré, SA"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 16 de novembre de 2011; condemnar els recurrents a satisfer les costes processals d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.