Prestanoms i titular real. Conflictes interns (7100652-2013)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000228/2016 ORIGEN: 7100652/2013 - 00

NIG: 5300542120140003596

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de gener del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de 13 de setembre de 2013, en l'audiència de data 11 d'octubre de 2013, la part agent va formular demanda en judici verbal civil, pel procediment ordinari, contra la part defenent, en la qual prèvia al·legació dels fets i fonaments de dret que considerava escaients, sol·licitava es dictés Sentència amb els següents pronunciaments que es transcriuen literalment:

"...que condemni al Sr. Duque a satisfer al meu manant les següents quantitats:

CENT DOS MIL NOU-CENTS VUITANTA-SET EUROS AMB VINT-INOU CÈNTIMS (102.987,29 EUR), corresponents a la promoció anomenada "Casa de la Fulla".

QUATRE-CENTS MIL (400.000) EUROS corresponents al deute reconegut al PROTOCOL PRIVAT.

Els interessos legals d'ambdues quantitats des de la contesta a la demanda fins el seu total pagament.

La totalitat de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocats, procuradors i pèrits."

II.- En l'Audiència del subsegüent dia 22 de novembre de 2013, la part defenent va formular contesta a la demanda tot oposant excepció de manca de legitimació activa del Sr. Nuñez, en la qual prèvia al·legació dels fets i fonaments de dret que van considerar escaients, va sol·licitar es dictés Sentència amb els següents pronunciaments que es transcriuen literalment:

"...estimant l'excepció de manca de legitimació activa del Sr. Nuñez, i subsidiàriament, desestimant en tots els seus extrems la demanda formulada pel Sr. Nuñez, condemnant en tot cas a l'agent al pagament de la totalitat de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part."

III.- En les Audiències de dates 13 de desembre de 2013 i 17 de gener de 2014, les parts agent i defenent van presentar sengles escrits de rèplica i contesta a l'excepció, i dúplica en què van reproduir les seves pretensions inicials.

IV.- El dia 4 d'abril de 2014, es va obrir el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte la part actora va proposar la pràctica de les proves I a III; la part defenent va proposar la pràctica de les proves I a VII, segons el detall constant en l'acta celebrada aquell referit dia (cf. f. 80).

V.- Després d'haver practicat la totalitat dels mitjans probatoris proposats per les parts -excepte aquells expressament denegats per Providència de data 24 de juliol de 2015- amb el resultat que figura en autes, per diligència judicial de mateixa data, es va procedir al tancament del present judici, havent formulat ambdues parts les seves corresponents conclusions, el subsegüent dia 23 d'octubre de 2015, insistint en les pretensions inicials.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 23 de març de 2016 i va decidir : "Que donant lloc íntegrament a la demanda interposada pel Sr. Nuñez, ha de condemnar al Sr. Duque a pagar la suma total de 502.987,29 EUR incrementada pels interessos legals comptadors a partir del 22 de novembre de 2013 i fins a total liquidació del deute, així com a sufragar les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, a acreditar en període d'execució de sentència."

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Duque i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació total i que es desestimi íntegrament la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present procediment, la part agent Sr. Nuñez reclama al Sr. Duque el pagament de diversos préstecs, concretament un de 102.987,29EUR i un altre de 400.000EUR, que s'havien suposadament meritat al llarg de la seva col·laboració empresarial. El defenent nega l'existència de cap préstec en favor del Sr. Nuñez i encara menys després de l'acord que varen arribar en el dia 3 de gener de 2012.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda i condemna al defenent Sr. Duque a pagar les sumes reclamades més els interessos legals i les costes.

Contra tal decisió s'alça la part defenent i vençuda.

SEGON.- El motiu del greuge que aixeca la part recurrent contra la sentència d'instància es situa en la valoració de la prova practicada que al seu parer ha estat errònia. Vegem-ho.

Ens trobem davant d'una relació professional entre el Sr. Nuñez de nacionalitat espanyola, i el Sr. Duque, de nacionalitat andorrana. Aquesta relació es va iniciar aproximadament a l'any 2005 i va finalitzar a finals de 2011. El primer era el titular real de les participacions de fins i tot 6 societats mercantils (P,SL, XL,SL, CF,SL, CFO,SL, PO,SL i L.S.,SL) algunes de les quals operaven en el territori del Principat (primera posició confessada del defenent, foli 300). Atès que fins l'any 2010 la legislació del nostre país impedia als ciutadans estrangers posseir més del 33% de les participacions i que s'exigia que entre els seus administradors hi hagués una persona de nacionalitat andorrana, el Sr. Duque va fer el paper que la seva nacionalitat andorrana li permetia en els negocis del Sr. Nuñez. Així en totes les societats d'aquest últim hi figurava com administrador social, mentre que en la societat P,SL hi figurava també amb una petita participació de 14 participacions de les 100 existents. No s'ha acreditat cap inversió en capital del Sr. Duque i sí que la seva feina consistia, a més de prestanoms, la de facilitar els contactes al Sr. Nuñez per a captació de socis locals (cas del Sr. Puig i de la seva esposa i també les seves gestions per obtenir finançament quan va ser necessari, per exemple, per la societat P,SL quan va obtenir una pòlissa de crèdit de 10 milions d'euros del A,SA). A canvi, el Sr. Nuñez confessà (foli 300, posició segona) que "...el Sr. Duque efectuava d'Administrador perquè en tenia els seus rendiments, els rendiments no estaven pactats per escrit però que quan es feien operacions immobiliàries, sempre cobrava alguna quantitat com si es tractes d'una comissió".

TERCER.- Així doncs el principal beneficiari de tot l'entramat de societats era el Sr. Nuñez el qual havia d'actuar de manera aparent a través de la col·laboració del defenent i al mateix temps havia de documentar de manera opaca la situació real dels seus negocis. Compartim plenament l'esperit de les consideracions que fa l'Hble. Tribunal en el seu fonament Segon sobre el tractament jurisprudencial davant d'aquest casos de forçada doble aparença comercial i inversora de temps passats i de la dificultat en aquest casos de conèixer a fons la realitat, per distingir-la de la ficció que els actors han creat. Però cal no perdre de vista que tota aquesta fictícia situació es prepara en benefici del titular real dels negocis i no de l'aparent, encara que aquest es pugui veure beneficiat en menor mesura (en aquest cas a mode de "comissions" per operacions immobiliàries realitzades). Això comporta que la càrrega de la prova hagi de córrer essencialment a càrrec del Sr. Nuñez per a desvirtuar l'aparença que ha creat en el seu propi benefici.

QUART.- Dit això, és important ressaltar l'activitat de la societat P,SL perquè serà rellevant per a resoldre aquest litigi. Aquesta societat a la que hi van entrar com a socis el Sr. Puig i la seva esposa Sra. Escolano, a l'any 2008 tenia com finalitat més important la compra de l'HA situat en xxxxxxxxxxxxxxx, per posteriorment fer-hi una promoció immobiliària. Per aquesta activitat de compra i d'inversió posterior (enderroc de l'H, elaboració del projectes immobiliari) es va obtenir -mitjançant la gestió del Sr. ENTITY_5- una pòlissa de crèdit per part de A,SA de 10 milions d'euros. Però també aquesta disponibilitat d'efectiu va dur als socis de P,SL a decidir la compra en el mes de juny de 2009 d'una altra finca (Cxxxxxxxx) a la localitat de xxxxxxxxxxx (pregunta vuitena al Sr. Puig i pregunta tretzena al Sr. ENTITY_8). El preu de 460.000EUR va poder ser pagat de la dita pòlissa de crèdit en principi destinada a la compra de la finca on hi havia l'Hostal indicat. Malgrat posteriorment es va documentar comptablement com una aportació dels tres socis a parts iguals, ja es pot llegit en el document 1 de la demanda com diu al començament "saldo pendent amb P.". És a dir, que la compra de la Cxxxxxxxxxxxxx era també una operació duta a terme per P,SL., tot i que la previsió comptable en cas de repartiment de beneficis fos la de terços.

CINQUÈ.- Pel que fa a l'operació immobiliària prevista inicial sobre la finca de xxxxxxxxxxxx (HA), va resultar que no es va poder dur a terme la promoció immobiliària a causa de la crisi econòmica i la solució final que es va decidir entre els tres socis formals (Srs. Nuñez, Puig i esposa, i ENTITY_5) fou la que 1) el Sr. Puig i esposa es quedaven l'actiu de la societat (la finca) i 2) també el passiu (més de 9 milions d'euros que restaven pendents de pagament a A,SA per la seva pòlissa de finançament). 3) Els dits compradors i també el Sr. Duque van vendre les seves participacions socials (els dos primers eren titulars de 25 en conjunt i el Sr. Duque de 14) a un preu simbòlic d'1 euro en global per a cada grup.

4) I a més el Sr. Nuñez va cobrar del Sr. Puig la suma confessada de 450.000EUR sense que consti altra denominació que la genèrica de "relacions societàries".

Quan va posar fi a la dita relació societària formal (respecte el Sr. Duque que com s'ha vist ni ha desemborsat cap suma ni n'ha percebut cap altra) en la Junta d'accionistes de 30.12.11 i posteriorment elevada a escriptura pública en el dia 3 de gener següent, hi figurava que el Sr. Duque renunciava a un crèdit de 523.881EUR que ha resultant inexistent ni tan sols esmentat per l'agent, cosa que ens dur a concloure que no era més que un artifici comptable que només podia interessar al Sr. Nuñez. Cap altra explicació raonable s'ha donat. Però això acredita de nou que el Sr. Duque no era de fet un soci real sinó únicament una ficció convenient als interessos del titular real de les participacions i del negoci com era el Sr. Nuñez.

SISÈ.- Vegem ara quin són els suports probatoris del Sr. agent per reclamar els suposats préstecs al Sr. defenent . Són dos documents. El primer el número 1 de la demanda que fa referència a uns apunts comptables sobre l'operació Cxxxxxxxxxxxxx en el que l'única data que hi figura és la de 28.6.11 (foli 17) tot i que els testimonis han declarat que es va fer l'operació en el mes de juny de 2009, i el segon un "protocol privat" de data 5.4.11, document 4 de la demanda, folis 36 a 39).

Com es pot observar, els dos documents són anteriors en mesos a l'acord plasmat en Junta d'accionistes de 30.12.11 folis 117 i seg. i de l'escriptura pública d'aquests acords (entre els quals passava a ser administrador únic i soci únic el Sr. ENTITY_4) de 3.1.12, folis 98 i seg.

Ja hem dit que tant el propi document número 1 de la demanda, com la mateixa confessió del Sr. Nuñez, i els testimonis del Srs. Manzanares (folis 310-314) i Puig (folis 304-308) coincidien en que l'operació de la Cxxxxxxxxxx estava vinculada a la societat P,SL la qual es va fer càrrec de totes les despeses (pregunta 15ena del Sr. Manzanares.).

Doncs bé el Sr. Nuñez tant a la Junta d'accionistes com en l'escriptura notarial que la va seguir van fer una quitança recíproca amb el Sr. Duque (foli 101 revers) en relació a la dita promoció de l'HA, però cal interpretar-la per les raons que hem dit a tota l'activitat de P,SL, inclosa la de la Cxxxxxxxxx, molt anterior a la data del protocol privat. Aleshores, els documents en què es fonamenta la reclamació del Sr. Nuñez que són molt anteriors a l'acord que tots els socis formals de P,SL van quedar sense efectes per l'acord arribat entre ells. I això ha de ser així perquè com hem dit en l'operació de la Cxxxxxxxxx, el Sr. Duque no havia actuat realment com inversor prestatari del Sr. Nuñez, com ho demostra el propi protocol exhibit que no fa cap menció de la Cxxxxxxxxxxxxx, operació duta a terme gairebé dos anys abans.

En efecte, en el mateix protocol el que resta evident és que el Sr. Nuñez el que vol és assegurar-se que si l'operació immobiliària sortia bé, ell recuperaria els diners que havia invertit (fictíciament) el Sr. Duque. I si resultava que els beneficis no haguessin cobert aquella suposada inversió que en realitat era al seu favor, allò més lògic i raonable hagués estat que es pactés que el Sr. Duque ho hauria de satisfer del seu propi patrimoni. Però no va ser així, sinó que es deixa en l'ambigüitat la qüestió apel·lant a que "ambdues parts acordaran la forma i el termini per a la liquidació del saldo romanent". I no es podia dir el contrari perquè realment el Sr. Duque no hi havia invertit realment en aquella operació.

Tampoc ha d'estranyar que a continuació de la dita Junta de 30.12.11, el Sr. Nuñez i el Sr. Puig passessin comptes entre ells com es veu en el document 8 (folis 126 i seg.) en el que el Sr. Nuñez va percebre 450.000EUR i altres conceptes menors, perquè ells eren realment eren socis, cosa que no succeïa amb el Sr. Duque amb el qual no hi havia comptes a passar perquè no s'havia fet cap mena d'operació que hagués produït uns fruits i hagués generat una "comissió" al seu favor. Era un simple prestanoms que ja no era necessari pels negocis del Sr. Nuñez en el Principat perquè la legislació (Llei 93/2010) havia modificat la situació dels estrangers en aquest àmbit, tal i com expressament es recull en el protocol privat en el seu antecedent V (foli 37).

Així doncs hem de concloure que resulta coherent que la prova en confessió en judici del Sr. Duque abastés únicament dues posicions sense voler cap altra informació o explicació per part seva (per exemple, sobre els nombrosos préstecs que es recullen en l'annex al document 1 que no va ser signat pel Sr. Duque, com la prova pericial cal·ligràfica ha demostrat). Aquell document (protocol privat) era un document de conveniència pel Sr. Nuñez per poder assegurar-se que recuperaria la inversió real que havia fet en l'operació de l'Avinguda xxxxxxxxxxx, cosa que explica, dins el context de la relació aparent mantinguda entre els dos, que el Sr. Duque el signés. Ni tampoc ha donat ni demostrat cap explicació raonable sobre l'arrodoniment a 400.000EUR del suposat préstec quan el document annex aportat per ell (i signat només per ell) feia referència a suposats préstecs per import de 383.000EUR.

SETÈ.- En conclusió, de tota l'abundant prova practicada no resta cap mena de dubte que els suposats préstecs que reclama el Sr. Nuñez no varen realment existir sinó que formaven part de la ficció comptable que calia establir amb el Sr. Duque per donar una aparença que no es volia revelar. I en qualsevol cas en data de 3.1.12, es van fer una quitança respectiva i mútua entre els dos senyors que havien treballat tants anys sota una plena confiança.

Això comporta la revocació de la sentència d'instància i la desestimació de la demanda amb imposició de les costes a la part agent, per aplicació del principi de venciment objectiu (Codi 7,51,5).

VUITÈ.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Duque contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de març de 2016, que revoquem. DESESTIMAR la demanda interposada pel Sr. Nuñez i absoldre al Sr. Duque, al qual absolem de les pretensions deduïdes en contra seva. Imposem les costes de la instància a la part agent.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.