Lesions per imprudència, danys per imprudència i contravenció penal de lesions i danys per imprudència (0023/99)

Sentència

Magistrats

Yves Picod

Sentència 10-00 DE 17 DE MAIG DE 2000

Ponent : M.I. Sr. Yves Picod

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 11 de març de 1999, en la causa de referència amb la següent part dispositiva: “FALLEM: que hem de condemnar i condemnem, fent-se aplicació dels articles 23,25.9, 26, 53.1 i 41 del codi Penal a:

-Sevillano com autor responsable d’un delicte major de lesions per imprudència de l’article 197 del Codi Penal i de les contravencions penals de lesions i danys per imprudència a la pena de UN MES DE RETIRADA DEL PERMIS DE CONDUIR.

-Gutierrez com autora responsable d’un delicte menor de danys per imprudència de l’article 337 del Codi penal i de les contravencions penals de lesions i danys per imprudència a la pena de TRENTA MIL PESSETES DE MULTA.

Condemnem ambdós processats al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, diem que la responsabilitat de l’accident ha de ser compartida per meitat entre els dos condemnats.

Condemnem solidàriament, d’una part Sevillano solidàriament amb la Cia. Aguilar SA, d’altra part Gutierrez solidàriament amb la Oficina Andorrana d’Entitats d’Assegurança d’Automòbils, a indemnitzar a Miró en la quantitat de 400.000.- pts.

Tenint en compte la repartició de responsabilitat, condemnem solidàriament Sevillano i la Companyia Aguilar SA a indemnitzar a Gutierrez pel perjudici material sofert les quantitats de 11.274.- FF i de 18.390.- pessetes, deixant-se pel període d’execució de sentència, previ peritatge mèdic la determinació del perjudici corporal sofert.

Atesa la repartició de responsabilitat condemnem solidàriament Gutierrez i l’Oficina Andorrana d’Entitats d’Assegurança d’Automòbils a pagar a Sevillano la quantitat de 128.738.- pessetes en reparació del seu perjudici corporal i a la Cia. Aguilar SA subrogada en els drets del seu assegurat Sevillano, la quantitat de 862.500.- pessetes en reparació del perjudici material sofert.

Posem fora de causa Eduard SANCHO BEA”.

Antecedents de fet

II.- RESULTANT: que la defensa d’Sevillano i de la cia. Aguilar SA va interposar recurs d’apel·lació contra la citada sentència, sol·licitant l’absolució de SANCHO. Manifesta que la imprudència de Gutierrez va ésser la única causa del sinistre, no havent quedat demostrat l’excés de velocitat de SANCHO. Demana també la modificació de vàries indemnitzacions, considerant que la quantitat amb la que hauria d’ésser indemnitzat Miró pels conceptes de perjudici estètic i del Pretium Doloris hauria d’ésser o bé la reclamada inicialment pel mateix durant el transcurs de la vista oral o bé la quantitat de 200.000.- pts per ambdós conceptes. Per últim s’oposa la indemnització fixada pel Tribunal de Corts en quant a la indemnització del valor material del vehicle, considerant que la Cia. Aguilar SA hauria d’ésser indemnitzada en la quantitat de 2.000.000.- pts corresponent al perjudici realment sofert i al valor de reposició del vehicle.

III.- RESULTANT: que la defensa d’Gutierrez s’oposa al recurs presentat, i formula també recurs d’apel·lació, demanant l’absolució de la seva defensada. Manifesta que la culpabilitat en l’accident procedeix bàsicament de l’actuació d’Sevillano que conduïa amb manifest excés de velocitat.

Pel que fa al perjudici de Gutierrez sol·licita a més de les indemnitzacions deixades per execució de sentència pel Tribunal de Corts una quantitat de 100.000.- pessetes extraviades a l’interior del seu vehicle accidentat.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s’oposa als recursos presentats i demana la confirmació de la sentència recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que pertany al Tribunal d’analitzar el lligam entre el dany sofert i els antecedents que en circumstàncies normals són de natura a provocar-ho, en aplicació de la famosa doctrina de “la causalitat adequada”.

En aquest accident, és cert que Gutierrez sortia d’un carrer secundari per incorporar-se a la carretera general i no va prendre les mesures elementals de seguretat per efectuar la seva maniobra: no va respectar l’stop i a més va creuar la línia longitudinal continua per anar en sentit contrari.

De tota manera a aquesta imprudència, que suposa una indiferència conscient als valors socials, es va afegir per part del conductor que circulava per la carretera general una actitud molt temerària que va facilitar l’accident: circulava, segons els testimonis d’autes, a una velocitat excessiva en circumstància de nit i amb una carretera humida; a més va efectuar una maniobra d’esquivament sense frenar al punt d’anar a xocar frontalment contra el vehicle de Gutierrez que s’havia incorporat al carril contrari.

L’actitud imprudent de Gutierrez no constituïa per Sevillano un cas fortuït, és a dir un comportament imprevisible i irresistible: si hagués conduït amb més prudència i adaptat la seva velocitat a les dificultats de la circulació, hauria pogut evitar aquell accident. Cal remarcar que SANCHO va ésser sancionat dues vegades en 1997 per excés de velocitat.

Però per respectar la jerarquia de les faltes, s’ha de modificar la repartició de culpes de la manera següent:60% per Gutierrez i 40% per SANCHO.

En canvi, les sancions penals pronunciades, molt moderades compte tingut de la personalitat de Gutierrez així com l’absència d’antecedents greus per part d’Sevillano han de ser confirmades en absència de recurs per part del Ministeri Fiscal.

II.- CONSIDERANT: que el Tribunal no està lligat per les conclusions dels perits, aquestes tenen un valor purament indicatiu; per tant, pot modificar el quantum fixat pel perit, però a condició de motivar suficientment la seva decisió (obligació positiva de motivació) i de respectar el límit del petitum (obligació negativa de no estatuir ultra petita).

Miró ha reclamat en el curs del judici oral la quantitat forfetaria de 500.000.- pts (segons el cinquè resultant de la sentència i l’acte de judici oral). No existeix cap indici que aquesta quantitat hagi estat fixada pel Tribunal de Corts, sense respecte del principi contradictori com ho pretén la defensa d’Sevillano.

Per altra part, el Tribunal de Corts ha constatat en la vista oral que les cicatrius post-traumàtiques en el cap i la cara, constatades pel Forense Varesc, mereixien un millor nivell d’avaluació. En efecte, tractant-se de cicatrius a la cara (cicatriu en regió fronto temporal dreta de 8 cm de llargada i cicatriu en zona supra orbitral vertical de 2 cm) el Tribunal de Corts va considerar de manera adequada que la fixació de 1/7 corresponent a un perjudici molt lleuger no era correcta i corresponia en realitat a 2,5/7. En fi, l’avaluació del Pretium Doloris correspon a la fixació (1,5/7) del metge Forense.

III.- CONSIDERANT: que el principi, d’aplicació universal, “res inter alios acta aliis nocere neque prodesse potest” vincula dos regles que s’apliquen al contracte d’assegurances.

En primer lloc, l’oposabilitat d’una situació contractual als tercers és el complement necessari del principi “pacta sunt servanda”; en l’absència d’una tal oposabilitat, el contracte, i particularment el contracte d’assegurances, seria ineficaç: impediria a un assegurat manifestar la seva situació. Per tant el contracte d’assegurances crea una situació de fet oponible als tercers.

En segon lloc la relativitat del contracte implica que el contingut d’aquest, com a acte jurídic, no pot perjudicar als tercers. Per tant, les clàusules particulars d’extensió d’indemnització no poden ser oposades als tercers. Cap principi de subrogació legal pot influir, com ho pretén la defensa d’Sevillano, sobre aquesta regla: en efecte, la subrogació permet únicament al solvens d’exercitar els drets de la víctima contra el responsable, drets fonamentals en un fet jurídic, font de reparació.

En conclusió, l’avaluació del Tribunal de Corts, basant-se en el preu del mercat d’ocasió i prenent en consideració el valor de les restes és correcta.

IV.- CONSIDERANT: pel que fa a Gutierrez es desprèn de l’informe del Servei de Medecina Legal i Forense que les lesions no necessiten un altre peritatge tenint en compte la consolidació d’aquestes. Cal aprovar per conseqüència la decisió del Tribunal de Corts de deixar pel període d’execució de sentència, previ peritatge mèdic l’avaluació del perjudici corporal de Gutierrez i de fixar únicament els danys materials i d’hospitalització.

Per altra part, Gutierrez va denunciar davant el Servei de Policia quan li varen retornar els objectes de la seva propietat trobats en el vehicle accidentat que havia desaparegut una bossa negra contenint 100.000.- pts. Sense sospitar la bona fe de SALOMÉ, el Tribunal de Corts ha considerat que el lligam de causalitat entre l’accident i el furt no era suficient.

És cert que els danys indirectes no entren en consideració, però tota la dificultat és d’avaluar els danys previsibles i directes en cas d’accident. En aquest cas s’ha de tenir en compte que Gutierrez va perdre la consciència i va haver de ser traslladada urgentment a l’hospital. Ara bé, la impossibilitat de prendre mesures per protegir els objectes que es trobaven a l’interior del vehicle està lligada directament a l’accident que va sofrir. La conclusió, Gutierrez pot pretendre a aquest tipus d’indemnització, compte tingut de les circumstàncies de l’accident i de la seva declaració espontània als serveis de policia.

V.- CONSIDERANT: en aquestes condicions s’ha de modificar parcialment la sentència recorreguda, declarant d’ofici les costes processals devengades pel recurs.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar parcialment els recursos interposats per Sevillano i la Cia. Aguilar SA d’una part, i per Gutierrez d’altra part.

2.- Es modifica la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 11 de març de 1999, pel que respecta la repartició de la responsabilitat civil, que queda fixada en:

-60% per Gutierrez, i

-40% per Sevillano, i en conseqüència queden modificades, en proporció, les quantitat atorgades pel Tribunal de Corts pels diversos perjudicis.

3.- Condemnem, a més, Sevillano solidàriament amb la Cia. Aguilar SA a pagar a Gutierrez la suma de 40.000.- pessetes (40% de les 100.000.- pts. que es trobaven a l’interior del vehicle).

4.- Es confirma la resta de pronunciaments de la sentència recorreguda.

5.- Es declaren d’ofici les costes processals causades pel recurs.

6.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.