Contracte d'obra; Sobrefacturació; defectes d'execució (228/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-0228/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15-10-2002 la representació processal de Jover va interposar demanda envers la mercantil Talavera, per la qual sol·licita que es dicti sentència condemnant a la defenent a l'abonament de 59.649,81 euros, amb més els interessos legals des del 28-2-2002 i amb imposició de les costes processals.

En data 19-11-2002 la representació processal de la defenent va oposar-se a la demanda i va articular demanda reconvencional, i va sol·licitar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Primer.- Que estimant parcialment la demanda principal com la reconvencional, ha de condemnar i condemna a la societat Talavera a pagar a la societat Jover la quantitat de 52.554,40 euros, més els interessos legals a partir de la data de fermesa de la present resolució.

Segon.- Condemnar a Jover a reparar les deficiències aparegudes en l'aparell d'aire condicionat del local comercial del negoci "M." propietat de Talavera Una volta s'hagi realitzat la reparació esmentada Talavera haurà d'abonar a Jover l'import de 7.095,41 euros, més l'interès legal a partir del dia en què sigui requerida a tal efecte. En el cas que Jover no realitzi els treballs esmentats, quan sigui requerida a tal efecte, aquests treballs es faran realitzar per una tercera persona designada per la Batllia al seu càrrec.

Tercer.- Fer imposició de les costes judicials segons l'establert en el III. Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de Talavera ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 22-12-2008, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 27-1-2009, segons el qual demanava que es procedís a la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la recurrent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que si bé el jutjador d'instància supedita el pagament de la segona canvial al fet que els treballs estiguessin correctament acabats, però no entra a analitzar la sobrefacturació que s'havia denunciat. Afegeix que segons la pericial més exhaustiva de PERITAXA i diferenciant entre M., F. 4 I F. 20 la suma de quantitats que s'han de descomptar és de 38.558,03 euros. En segon terme, i respecte dels defectes d'execució, manifesta que per les proves testificals haurien de restar acreditats alguns defectes i remetre la seva quantificació a la fase d'execució de sentència. Quant a l'aparell d'aire condicionat, manifesta que també cal deduir el cost de desmuntar i tornar a instal·lar l'aparell d'aire condicionat i els imports de retorn de la canvial. En darrer terme, manifesta que no es justifica la imposició de les costes processals invocant una presumpta mala fe.

II.- El primer motiu o greuge del recurs té a veure amb la pretesa sobrefacturació que l'agent hauria efectuat envers Talavera Segons resulta de les al·legacions de les parts litigants i de les proves que es troben a les actuacions, convé posar de manifest el que segueix. En primer lloc, del document que es troba al foli 31, de data 29-11-2002, ressurt que es lliuraven les canvials i que abans de fer efectiu l'import de 9.839.617 ptes, les parts tindrien una reunió de verificació en la que "comprovar que tots els treballs que estan pendents de acabament al dia d'avui, estiguin correctament fets, per així donar total conformitat al pagament d'aquest esmentat efecte". Així mateix, del document, de data 29- 04-2002 (foli 35) es sol·liciten còpies de les factures dels industrials per tal de quadrar els imports finals de les mateixes, tenir detallades les factures de cada botiga i comptabilitzar els diferents conceptes. S'afegeix que, en relació a l'import de 9.839.617 ptes, i abans d'atendre'l s'ha de fer una reunió amb l'objectiu de "veure si tots els treballs que estaven pendents d'acabar estaven correctes i fets, veient també les factures emeses per vostès amb les pendents d'entregar dels industrials intervinents. Tal i com saben vostès amb la visita efectuada a les nostres botigues, els i varem manifestar els punts pels que no estaven d'acord amb l'acabament dels treballs i que fins que els mateixos no estiguessin del tot solventats no atendríem l'import pendent indicat...". I cal també ressenyar que en el fet cinquè de la contesta (foli 29) s'assenyala que constatat l'incompliment contractual per defectes d'execució és òbvia l'oposició al pagament de la segona canvial.

D'acord amb el que s'ha exposat, aquesta Sala ha de convenir amb la sentència d'instància que les al·legacions que es porten a terme en l'escrit de dúplica, i en virtut de les quals es reclama per sobrefacturació i, en concret es qüestiona l'import de la comissió que es pugui haver establert, van molt més enllà de l'objectiu d'aquests escrits, consistent en aclarir, precisar les al·legacions realitzades o subsanar errors en els quals es pugui haver incidit, però no en el fet d'introduir noves al·legacions, com la referent a supeditar el pagament del segon efecte a l'anàlisi d'una possible sobrefacturació, tota vegada que com s'ha vist resta molt clar en les comunicacions escrites que solament els defectes en l'execució o la manca d'acabament dels treballs impedien el pagament del segon efecte, mentre que les factures es demanaven per atendre a requisits de control de les obres, de determinació de partides per diferents establiments i per conceptes. Aleshores, es torna perfectament adequada i en consonància amb el dret a la defensa de l'altra part litigant que solament s'analitzin les pretensions correctament introduïdes en els escrits rectors i no en escrits posteriors que cerquen altres finalitats.

III.- En segon lloc, manifesta la recurrent que respecte dels defectes d'execució, aquests resten provats per la prova testifical i que s'haurà de concretar en fase d'execució de sentència el seu import.

Insisteix el recurrent en l'existència de defectes i que els mateixos s'han d'entendre acreditats per la prova testifical. Al respecte, convé indicar que la prova pericial no s'ha practicat perquè el perit proposat no s'ha personat per a emetre el seu informe. I de les proves testificals s'extreu que el Sr. Alvarado indica (foli 395) que seguint instruccions va redactar una carta demanant les reparacions, però que no pot certificar l'existència de defecte perquè no forma part del seu comès. Els Srs. Moliner i Pulido (folis 401 i 402) manifesten que sí existien defectes, però s'ha de tenir en compte que el primer és Director Comercial de la defenent i el segon treballa per compte de la mateixa mercantil. I el testimoni Sr. Martin (foli 412) no solament treballa per la defenent, sinó que a més consta a les actuacions que compareix amb un full que conté transcrites les preguntes que se li formulen. Per contra, de la testifical del Sr. Calatayud (folis 397 i 398) es desprèn que un dels defectes que s'al·lega (cantonades quadrades per comptes de rodones) es va fer així per instruccions de la defenent. En definitiva, de la prova testifical, en atenció a les consideracions esmentades, no es pot tenir per provada l'existència dels defectes i aquesta manca de càrrega probatòria ha de perjudicar a la part que al·legava els esmentats defectes.

Sí que s'ha de coincidir amb la sentència amb el fet que el funcionament de l'aparell d'aire condicionat és defectuós i, per tant, s'escau donar lloc a la pretensió de la defenent respecte d'aquest extrem. Ara en aquesta alçada, sol·licita la recurrent que s'ha de deduir l'import de 1.180.577 ptes relatiu al cost d'instal·lar, muntar i posar en marxa l'aparell d'aire condicionat. Però si s'examina la sentència d'instància es pot constatar com en el II. Considerant ja s'ha restat el pagament d'aquesta quantitat i es diu que la mateixa no s'abonarà (part dispositiva de la sentència) fins que s'hagi portat a terme per l'agent les reparacions escaients. No es pot atendre a la sol·licitud de considerar que l'import dels danys i perjudicis pel mal funcionament de l'aparell són iguals al seu cost total, tota vegada que, un cop més, existeix una clara absència probatòria al respecte.

IV.- LA condemna als imports de retorn de la segona canvial també s'han de mantenir per aquesta Sala perquè la sentència no els imposa pel fet que no hagin existit defectes (l'aire condicionat) que podien justificar la no atenció de la canvial, sinó per la forma d'actuar de la part defenent que lliura la canvial, dóna ordre al Banc de no atendre-la, abans de requerir a la part contractista i permetre-li reparar els defectes o substituir l'aparell instal·lat. I aquesta argumentació de la instància no es veu contradita pel recurrent, qui es limita a afirmar que no s'ha retornat de forma prematura i que es va retornar pels defectes adduïts.

En darrer terme, s'escau analitzar la condemna en costes que es justifica, a criteri de la resolució d'instància, en la mala fe de la part defenent. La sentència d'instància fonamenta la mala fe de la part defenent es dos fets diferents: un, que, malgrat s'havia pactat que abans d'abonar la lletra de 29-11-2001 amb venciment 28-1-2002, es portaria a terme una reunió entre les parts per a verificar el compliment, la defenent va donar ordres al Banc de no pagar la canvial (foli 41). Per tant, no es va donar opció a la part agent a reparar els defectes que poguessin existir i, en tot cas, aquesta comunicació de no atendre la canvial va tenir lloc molt abans de les reclamacions per escrit de dates 18 i 29 d'abril de 2002. I dos, que el testimoni Sr. Calatayud, encarregat dels treballs de fusteria, va observar com el legal representant de la defenent trencava el document de 29-11-2001 i així donava conformitat als treballs executats.

Per tant, atès que la recurrent solament assenyala que la mala fe que se li atribueix no ha estat provada i no impugna les consideracions que en aquest sentit efectua la sentència d'instància, procedeix confirmar també en aquest extrem la mateixa.

V.- El refús de tots els motius de recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Talavera contra la sentència, de data 22-7- 2008, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.