Declaració nu·litat decret (AD-095-1/94)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-095-1/94

S E N T E N C I A NUM. XXXX

PARTS:

Apel.lant: Sr. Briones

Representant: Sra. Tejada

Advocat: Sr. Girona

Apel.lada: M.I.Govern

Representant i Advocada: Sra. Jover

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: Bernard Plagnet

Albert Andrés Pereira

1995.

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 d'octubre de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-095-1/94.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Tribunal de Batlles, en la sentència núm. XXXX, de 10 d'abril de 1995, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Briones i va declarar ajustada al dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa el decret núm. 102/GJ/94, de 12 d'octubre de 1994 i ferma la resolució de data 27 de juliol de 1994.

2.- Contra aquesta sentència, la representació processal de l'agent va interposar recurs d'apel.lació l'11 de maig de 1995, en el qual demanava la revocació de la sentència i la declaració de nul.litat de les resolucions impugnades.

3.- Un cop feta la designació del ponent, es va donar trasllat de l'escrit d'apel.lació al M.I. Govern, que el contestà amb un escrit presentat el 31 de maig, en el qual demanava la confirmació de la sentència del Tribunal de Batlles.

4.- Es va assenyalar dia per l'acte de la vista oral, que tingué lloc el 6 de setembre de 1995, en el qual les parts van manifestar allò que van considerar més adient per a la defensa dels seus interessos, i posteriorment van quedar les actuacions vistes per deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i en el 56 i següents de la llei processal d'aquesta jurisdicció

Segon.- Per resoldre aquest recurs d'apel.lació, en el que es discuteix la correcció de la sentència que declarava ajustat al dret un decret del M.I. Govern d'inadmissibilitat d'un recurs de reposició contra un d'anterior, és necessari relacionar l'iter procedimental que ha culminat en la sentència de la primera instància.

En un procediment sancionador instruït com a conseqüència d'unes actes aixecades per l'Inspecció de Treball, el M.I. Govern, en una resolució adoptada el 27 de juliol de 1994 va imposar, al titular administratiu d'un establiment del ram de l'hostatgeria, tres sancions per diversos incompliments de la normativa que li era aplicable. La resolució donava un termini de 13 dies hàbils per a poder interposar-hi recurs de reposició.

Notificada que fou el 18 d'agost de 1994, no es va presentar el recurs de reposició fins el 21 de setembre de 1994, per la qual cosa, el Govern en el Decret 102/GJ/94, de 12 d'octubre, va decidir no admetre'l a tràmit en haver estat interposat fora del termini legalment establert per a fer-ho.

La sentència de la Batllia considera correcte aquest segon acte administratiu i per tant no fa valoracions sobre si la resolució que imposava les sancions era o no era ajustada al dret.

Tercer.- El recorrent considera que el termini de tretze dies per a interposar el recurs de reposició no començava a córrer sinó des de l'1 de setembre, ja que al exercir l'Administració, per a resoldre'l, competències jurisdiccionals, serien d'aplicació les normes de la Llei Qualificada de la Justícia i no les del Codi de l'Administració, i per tot això no s'haurien de contar els dies del mes d'agost.

Els recursos administratius contra els actes de l'Administració pertanyen a l'àmbit del procediment administratiu i no del procés jurisdiccional, ja que s'inscriuen en el marc de les relacions entre l'administrat i l'Administració. Així ho dóna a entendre l'article 124 del Codi de l'Administració quan diu que "La resolució del recurs, sigui de reposició, sigui d'alçada, posa fi a la via administrativa", el que evidencia que les facultats de l'Administració de resolució dels recursos administratius formen part del procediment administratiu. Això ho palesa també l'article 125, a l'establir que "La interposició prèvia d'un recurs administratiu és un requisit necessari per a tenir accés a la via jurisdiccional". Consegüentment, als terminis per a recórrer hi són d'aplicació les normes del Codi de l'Administració i no les de la Llei Qualificada de la Justícia.

Concretament, l'article 131 del Codi de l'Administració estableix que "Els terminis determinats en dies ho seran en dies hàbils, i s'exclouran del còmput els dies festius". Per tant, si la resolució que imposava la sanció va ser notificada el 18 d'agost, el termini de tretze dies per a interposar-hi el recurs de reposició transcorria des del dia 19 d'agost i no des de l'1 de setembre, i és clar que quan es va presentar el termini ja estava llargament exhaurit.

La sentència, per tant, aplica correctament les normes exposades i ha de ser íntegrament confirmada en tant que declara ajustat al dret el decret 102/GJ/94, de 12 d'octubre de 1994, i la fermesa de la resolució de data 27 de juliol de 1994, respecte al contingut de la qual no és possible fer cap consideració ja que era ferma pel transcurs del temps legalment fixat per a poder recórrer contra ella i haver esdevingut jurídicament inatacable.

Quart.- No apreciem circumstàncies determinants d'una especial imposició de les costes ocasionades en aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Briones contra la sentència núm. XXXX, de 10 d'abril de 1995, dictada per la Batllia, que es confirma íntegrament. No fem imposició de costes en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Farré