GOVERN - FUNCIÓ PÚBLICA. Aplicació de la mesura de contenció de despesa pública a la "paga extraordinària de la dotzena part del sou". (2000007/2018)
- Resolució
- Sentència · 27/03/2019
- ROJ
- STSJAD 88/2019
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2019:88
- Recurs
- 111/18
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Elsa Puig Muñoz
- Descriptors
- LLEI FUNCIÓ PÚBLICA COS COMPLEMENT D'ANTIGUITAT BATLLES COS DE POLICIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per diversos agents policials contra la resolució del Govern d'Andorra que havia denegat el seu recurs inicial. Els agents argumentaven que la "paga extraordinària" prevista en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei Qualificada del Cos de Policia no estava subjecta a les restriccions establertes en la Llei 2/2012, que suspendia els complements d'antiguitat. Tanmateix, el tribunal ha dictaminat que aquesta "paga extraordinària" té la mateixa naturalesa que una prima d'antiguitat i, per tant, està subjecta a les restriccions establertes en la Llei 2/2012. Per aquest motiu, el tribunal ha confirmat la sentència del Tribunal de Batlles i ha declarat que la resolució del Govern d'Andorra era ajustada a dret.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz
Núm. de Protocol: 2000007/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000111/2018
SENTÈNCIA 27-2019
PARTS:
Apel·lants: Sr. Galván
Sr. Canales
Sra. Estany
Sr. Tejada
Sr. Andrade
Sr. Mena
Sr. Gomila
Sr. Cano
Sra. Estany
Sra. Yuste
Sra. Duque
Representant: Sra. Arcos
Advocada: Sra. Gaya
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Garzón
Advocada: Sra. Suárez
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: Sr. Bernard Suárezgnet
Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, vint-i-set de març de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000007/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Suárezgnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Els recurrents van interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 20 de desembre del 2017 mitjançant la qual es desestimava el recurs interposat pels ara apel·lants.
2.- En la sentència del 3 de setembre de 2018 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 29 d'octubre del 2018, els recurrents estimen en substància:
-la disposició transitòria quarta no és una continuïtat del que recollia el Decret del 21 de maig de 1992.
-no es pot mantenir a donar continuïtat a una paga que ha estat derogada per la Llei de la Funció pública.
-la paga extraordinària prevista en la disposició transitòria quarta no té el mateix règim jurídic que una prima d'antiguitat.
En l'escrit de conclusions de data 10 de desembre del 2018 es precisa que els càlculs descrits en els apartats 2 i 3 de l'article 6 de la Llei 2/2012 no estan pensats per a la paga extraordinària que perceben el apel·lants.
4.- En la seva contesta de data 16 de novembre del 2018, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:
-l'abast de l'article 6 de la llei 2/2012 encabeix qualsevol complement d'antiguitat, sigui quin sigui la seva denominació.
El Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 6 de desembre del 2018.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Segons l'escrit d'apel·lació, la paga prevista en la disposició transitòria quarta de la LQCP no s'encabeix en l'article de la Llei 2/2012.
Per resoldre el present litigi, s'ha de presentar la cronologia dels texts aplicables:
El Decret del 21 de maig del 1992 que complementa el Decret Orgànic del Servei de Policia. (BOPA núm. 23, Juny 1992), disposa:
Article 1
Es crea una prima d'antiguitat per al personal del Cos de Policia.
Article 2
Tot el personal del Cos de Policia (policies pròpiament dits, personal administratiu i personal tècnic) percebrà, a comptar dels 20 anys de servei, una prima d'antiguitat mensual.
La Llei de la funció pública del 15 de desembre del 2000 disposa en la seva disposició addicional tercera :
"Dins els dotze mesos següents a l'entrada en vigor de la Llei, s'haurà d'aprovar la normativa de funcionament dels cossos especials de l'Administració general que sigui necessària.
Fins que no s'aprovi la normativa esmentada, continuarà vigent la normativa anterior que els sigui aplicable, en tot allò que no contradigui o vulneri l'establert per la present Llei."
Existeix, per tant, una continuïtat amb la normativa anterior aplicable al Cos de Policia.
La Llei qualificada del Cos de Policia (llei 8/2004 del 27 de maig) s'ha d'interpretar a la llum d'aquesta lògica de la continuïtat:
Exposició de motius
"En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, regula aquells aspectes que, per l'especificitat del Cos de Policia al qual va dirigida, han de diferenciar-se clarament del règim general dels funcionaris del Govern, el qual s'aplica en els aspectes no regulats expressament per la present Llei pel que fa als membres propis del Cos, i íntegrament pel que fa als llocs de treball de caràcter administratiu i tècnic"
Disposició transitòria Quarta
"Els membres del Cos de Policia i els agents administratius i tècnics que van ingressar al Cos abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei mantenen el dret a percebre la paga extraordinària de la dotzena part del sou quan hagin assolit vint anys de servei al Cos. A partir dels vint-i-dos anys de servei aquesta paga extraordinària també forma part del còmput corresponent a la jubilació". (la negreta és nostra).
La Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal disposa:
Exposició de motius
"Una altra mesura de contenció de la despesa és la suspensió provisional del complement d'antiguitat o els triennis de tot el personal que percep aquest complement retributiu, amb el benentès que la suspensió no afecta els complements o triennis que ja es perceben, que formen part de la retribució consolidada"
Article 3
Criteris d'aplicació
1. Als efectes de l'aplicació d'aquesta Llei, es consideren compresos en la retribució fixa els conceptes següents:
a) Quan es tracta de funcionaris, agents de l'Administració de caràcter indefinit o eventual, alts càrrecs de l'Administració, o personal de relació especial, les rúbriques següents:
... 180 (Antiguitat Policia) (la negreta és nostra). Article 6
Complement d'antiguitat i triennis
El temps transcorregut a partir de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei no genera drets per al càlcul del complement o prima d'antiguitat o els triennis del personal comprès en l'article 1 que tingui dret a percebre el concepte retributiu esmentat, qualsevol que sigui la seva denominació. (la negreta és nostra)
Pel que fa al complement o prima d'antiguitat o trienni que es trobi en curs en el moment en què entra en vigor aquesta Llei, es continua computant el temps només a l'efecte de determinar quan es completa el període de tres anys; en aquell moment, la persona afectada té dret a percebre la part proporcional del complement o trienni que correspongui al temps transcorregut des de l'inici del còmput i fins al dia en què s'hagi començat a aplicar aquesta Llei.
Els apartats precedents s'apliquen analògicament al personal que tingui dret a percebre un complement de retribució per raó de quadriennis o quinquennis.
La disposició de l'apartat 1 té vigència per un període de tres anys. Transcorregut aquest termini, torna a computar el temps a efectes del càlcul del complement d'antiguitat, triennis, quadriennis o quinquennis del personal que tingui dret a percebre aquest concepte retributiu".
Resulta clarament de la combinació d'aquests texts que la "paga extraordinària" prevista en la disposició transitòria quarta de la Llei qualificada del Cos de Policia segueix el mateix règim que una prima d'antiguitat. Els criteris d'aplicació són els mateixos , "...quan hagin assolit vint anys de servei al Cos"
Per conseqüent, aquesta "paga extraordinària" té la naturalesa d'una prima d'antiguitat i, per tant, l'article 6 de la llei 2/2012 li és aplicable.
Per aquests motius, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació.
Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Galván, Canales, Sra. Estany, Sr. Tejada, Sr. Andrade, Sr. Mena, Sr. Gomila, Sr. Cano, Sra. Estany, Sra. Yuste i Sra. Duque.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del GOVERN D'ANDORRA de data 20 de desembre del 2017, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.