Indirecte (TSJC 330/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000330/2014 ORIGEN: 2000536/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Cañellas i de la Sra. Oller va presentar demanda, de data 16-04-2013, envers el Sr. Sanz, en virtut de la qual demanava que es disposés l'obligació del defenent de retornar la possessió del pis que ha desposseït a la Sra. Cañellas, amb l'abonament de reparacions i desperfectes, els danys de reposar la porta, la indemnització de les rendes perdudes, els preus dels subministres, si es produeix consum pel Sr. Sanz, els interessos legals i amb imposició de les costes processals.

En data 7-05-2013 la part defenent va formular escrit, segons el qual articulava excepció peremptòria de defecte en la formulació de la demanda, subsidiàriament defecte de constitució de la litis; més subsidiàriament manca de legitimació activa i, encara més subsidiàriament respecte al fons, que es desestimi la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent,

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 2-09-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIXO

Primer.- Desestimar l'excepció peremptòria de defecte de formulació de la demanda, subsidiàriament defecte de constitució de la litis, doblement subsidiàriament de manca de legitimació activa, interposades per la part defenent.

Segon.- Que estimant substancialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Cañellas i de la Sra. Oller, he de condemnar i condemno al Sr. Sanz a:

Retornar immediatament la possessió del XXXX

Abonar a la part agent l'import de 1.000,43.- euros corresponents a la reposició de la porta de l'habitatge, juntament amb els interessos legals devengats des del dia de la contesta a la demanda, a saber el dia 7 de maig del 2013.

Abonar a la part agent l'import del subministrament de calefacció, d'aigua i de subministrament elèctric, si s'acredita que s'ha produït consum per part del Sr. Sanz, en fase d'execució de sentència, juntament amb els interessos legals devengats des del dia de la contesta a la demanda, a saber el dia 7 de maig del 2013.

Abonar la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.".

III.- La representació processal del Sr. Sanz ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 12-01-2015, ha presentat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada.

Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 6-02-2015, mitjançant el qual demana la confirmació de la sentència dictada a la instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, manifesta que a la demanda no s'indica en quin concepte possessori les agents fonamenten la seva demanda i per això es va articular l'excepció, ja que solament una de les dues persones pot interposar l'interdicte. La sentència assenyala que la Sra. Cañellas actua com a propietària i la Sra. Oller com a mandatària, per la qual cosa solament la primera pot exercitar l'acció. En segon terme, la Sra. Oller va prendre per la força la possessió del pis ocupat pel Sr. Sanz. La possessió del Sr. Sanz està provada a les actuacions per les manifestacions de la Sra. Oller com pels emails que es troben incorporats, així com per l'informe de la policia i els consums des de l'agost del 2011. Manifesta que erròniament la sentència estima que no hi hagut voluntat d'atorgar una posició estable o indefinida,

quan sí que ha existit. Afegeix que la part agent mai ha ostentat la possessió del pis i que, si ens trobéssim davant una hipòtesi de precari, com enuncia la sentència, l'acció s'hauria de desestimar ja que caldria haver plantejat l'interdicte de precari i no l'interdicte unde vi.

II.- El present recurs ha de ser acollit per les raons que, a continuació, s'exposen. Resta provat a les actuacions que la Sra. Oller va permetre que el Sr. Sanz s'instal·lés en el pis que es troba a Arinsal, a la parròquia de La Massana. També ha quedat acreditat, sense perjudici de les diferents versions de les parts litigants sobre l'antiguitat de la possessió (l'agent, sustenta que des de la tardor del 2012 i la defenent des de l'agost del 2011), que el dia 1 de març del 2013 la Sra. Oller es va personar al pis amb el serraller i que la policia requerida per X. (cfr. Folis 136 i ss) va poder constatar, després de les explicacions de la Sra. Cañellas que sospita que li ha pogut succeir quelcom a l'ocupant ja que des del mes de desembre no s'ha pogut posar en contacte amb ell, que, oberta la porta, el pis es trobava totalment moblat i amb signes evidents que algú hi viu (quadres, i mobles amb roba que no són de la Sra. Cañellas.). Així mateix, en el moment de la inspecció arribà la Sra. Sarabia per a fer la feina domèstica del pis i que havia parlat per darrer cop amb ell el 27 de febrer del 2013. De les actuacions ressurt també que el defenent no ha provat l'existència de cap títol que l'empari en la seva possessió, de manera que la seva tinença del pis s'ha de qualificar, encertadament, com ho fa la sentència d'instància de precari.

En consonància amb aquests fets, no es pot convenir amb la sentència d'instància que la Sra. Oller hagi ostentat la possessió immediata del pis, sinó que, una volta canviat el pany del pis, es va deixar una clau a la encarregada de les tasques domèstiques i amb aquesta clau l'ocupant va procedir a canviar de nou els panys. Per tant, en aquestes coordenades fàctiques l'actuació de la Sra. Oller, si bé es pot justificar en les sospites que quelcom li podia haver succeït a l'ocupant, al no obtenir contesta dels correus electrònics que se li havien adreçat, no esdevé apta per a atribuir-li la possessió immediata del pis, sinó que aquesta pertany des de la cessió de la mateixa al Sr. Sanz, qui ostenta aquesta possessió immediata del pis. El sol fet d'haver canviat el pany i deixar-li una clau a la dona de la neteja, amb la qual el Sr. Sanz hauria tornat a entrar al pis que ocupa com a residència, i restar en poder de la Sra. Oller una clau no la converteix en posseïdora immediata del referit pis, tota vegada que continua essent el Sr. Sanz qui manté la relació directa i el control dels béns i objectes que es troben en el pis, i respecte d'aquest, la que caracteritza la possessió immediata.

Establerta l'anterior consideració, la Sra. Oller no pot actuar com a posseïdora, sinó solament com a mandatària de la propietària del pis, la Sra. Cañellas, qui és la única legitimada per a exercitar una acció interdictal, en la seva qualitat de posseïdora mediata contra el posseïdor immediat. Per tant,

des d'aquesta òptica el greuge quant al fons ha de ser acollit i desestimada l'acció interdictal de la propietària del pis contra l'ocupant, no solament per les anteriors asseveracions, de les que ressurt que l'acció interdictal no és el mitjà adequat per a recuperar la possessió cedida voluntàriament al posseïdor, sinó perquè aquesta Sala, ja va tenir ocasió d'indicar (STSJA de 19-07-2011) que serà en el procediment ordinari, on haurà d'acreditar l'agent el seu dret a posseir i la manca de títol del defenent i sol·licitar la condemna del defenent al retorn de la possessió, així com a la liquidació que de l'estat possessori procedeixi.

III.- Quant al fons del litigi, la pretensió que s'exercita s'adreça a la recuperació de la possessió mitjançant la interposició d'un interdicte de recuperar la possessió. L'interdicte com a acció possessòria permet a aquell que ha patit una pertorbació (interdicte de retenir) o una despulla possessòria (interdicte de recuperar) recuperar la possessió pacífica o la possessió que li ha estat sustreta. Però, en tot cas, com s'ha afirmat en repetides ocasions per aquesta Sala el debat esdevé estrictament possessori. És a dir, no es pot discutir en seu de judicis possessoris més que l'anomenat ius possessionis o la possessió com a fenomen fàctic, de manera que l'existència de drets dels quals la possessió pugui ésser conceptuada com una facultat (ius possidendi) s'ha de deixar pels procediments declaratius.

En el cas que ens ocupa, resta clar, i així també ho estableix la sentència recorreguda, que la possessió del Sr. Sanz s'ha de qualificar com a prototípica del precari, és a dir, aquella possessió que no s'empara en l'existència de cap títol, bé perquè aquest s'hagi extingit o sigui ineficaç, o que respon a la mera tolerància o permís del titular del bé. Per tant, l'acció interdictal de recuperar la possessió no es pot adreçar contra el Sr. Sanz, precarista, tota vegada que ell posseeix el bé en funció de la cessió voluntària i revocable de la possessió per part de la propietat, però això no permet que la propietat pugui fer cessar aquesta possessió com si el fet possessori del precarista s'hagués iniciat arrel d'una despulla possessòria, sinó que té el seu inici, com així ho reconeix la part agent, en la cessió voluntària de la possessió del bé immoble. Per tant, des d'aquesta òptica el greuge quant al fons ha de ser acollit i desestimada l'acció interdictal de la propietària del pis contra l'ocupant, no solament per les anteriors asseveracions, de les que ressurt que l'acció interdictal no és el mitjà adequat per a recuperar la possessió cedida voluntàriament al posseïdor, sinó perquè aquesta Sala, ja va tenir ocasió d'indicar (STSJA de 19-07-2011) que serà en el procediment ordinari, on haurà d'acreditar l'agent el seu dret a posseir i la manca de títol del defenent i sol·licitar la condemna del defenent al retorn de la possessió, així com a la liquidació que de l'estat possessori procedeixi.

IV.- L'estimació del recurs justifica la revocació de la resolució d'instància. Malgrat aquesta revocació, els dubtes jurídics que es poden plantejar en relació a l'exercici de la tutela del propietari en relació a la possessió a títol de precari i l'absència d'una regulació processal de les accions interdictals, fonamenta que, d'acord amb allò que disposa la Novel·la 82, cap. X, no s'efectuï imposició de les costes processals de cap de les dues instàncies, devent cada part suportar les comunes per meitat i les causades a la seva instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Sanz contra la sentència, de data 2-09-2014, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria, en el sentit de desestimar la demanda interposada per les Sres. Oller i Cañellas contra el Sr. Sanz. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-