Contracte d'obra; honoraris direcció obra; danys patits pel cotxe de col.lecció; desperfectes (227/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 227/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Elías va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Vendrell en reclamació de la quantitat de 32.779,98 EUR en concepte d'impagament de la part de la certificació n°27 i les factures 04.10.104 i 05.11.161, amb les corresponents despeses bancàries de retorn, mes els interessos legals, les despeses d'aval i les costes processals.

II.- El Sr. Vendrell va oposar-se a totes les pretensions de l'actora, i va plantejar una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 13.809 EUR en concepte de saldo del balanç econòmic de la situació comptable entre les parts (5.614 EUR) i d'indemnització per embargament indegut.

III.- Per sentencia de data 15 de juliol del 2008, l'Hble Tribunal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de l'agent i desestimant la demanda reconvencional, va condemnar al Sr. Vendrell a pagar a la societat Elías, la suma de 32.779,98 EUR, mes els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, fent imposició de les costes judicials al Sr. Vendrell..

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Vendrell ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la darrera liquidació ha estat manifestadament augmentada i inflada per Elías de manera totalment artificial, en un intent deslleial de compensar indegudament tots els imports que, en la seva contraproposta, el Sr. Vendrell havia legítimament restat en concepte de vicis i desperfectes de construcció que Elías coneixia perfectament; que per assolir el seu objectiu Elías no dubta en inventar l'existència d'un crèdit suplementari degut pretesament per aquesta part, per uns conceptes fins llavors inaudits i totalment contraris a la realitat; que la contractació de la prestació de servei no estava recolzada per res mes que les afirmacions gratuïtes, unilaterals i tardanes de ENTITY_5; que l'empresa no podia facturar la direcció facultativa de l'obra ates que aquesta no li es permesa pel seu objecte social i per tant la reclamació al respecte esta afectada d'un vici per esser formulada sense legitimació activa; que pel que fa als danys soferts pel cotxe de col·lecció Aston Martin, Elías no es va oposar mai al emmagatzematge del cotxe en el xalet, ni tant sols va emetre reserves; que el garatge estava definitivament acabat i tancat i per tant la constructora podia perfectament continuar treballant sense cap risc, si no es que va actuar amb tant poca prudència i professionalitat que va arribar a foradar la capa de 30 cm de formigó que constituïa el sostre del garatge; que l'adversa ja havia reconegut el fet que devia una indemnització en concepte de danys causats al cotxe; que la factura de reparació del cotxe la te la companyia d'assegurances desprès d'haver estat tramesa per ENTITY_5; que quant a la reclamació reconvencional referent a la terrassa, la pròpia societat Elías va reconèixer la seva imperícia en la materia, mitjançant l'aplicació d'un descompte que ella mateixa consentis voluntàriament i per escrit en les dues liquidacions, per un import de 19.400,44 EUR; que no es pot reprotxar ara a aquesta part el fet que l'actor no hagi pogut accedir als vicis per ell provocats, quant el temps passat es degut únic i exclusivament a ENTITY_5; que enlloc consta cap norma legal que condicioni el pagament d'una indemnització per trava indeguda d'embargament, al fet d'haver-se oposat a l'embargament; que el que condiciona el pagament de la indemnització es el fet de vèncer en el judici, ja que si el pretès deutor venç es que l'acció, i de pas l'embargament, no tenien objecte o estaven mal o il·legítimament formulats; que no existeix cap obligació de quantificar el dany, ates que en cas de trava abusiva, la indemnització esta constituïda per l'import fiançat que la Llei fixa de manera preufetera; que en virtut del principi de ZENO, la part adversa ha d'esser condemnada al pagament de totes les costes, amb expressa inclusió de les costes pericials..

II.- Son fets incontrovertibles que al mes de febrer del 2000, el Sr. Vendrell va pactar amb la societat Elías la construcció d'un xalet a XXXX, mitjançant un preu pressupostat de 138.364.328 ptes; que el Sr. Vendrell va ocupar el xalet abans de la finalització de les obres de construcció; que la certificació n° 27 de febrer del 2005, d'un import de 22.019,76 EUR i les factures n°04.10.104 i 05.11.161 per import de 10.018,19 EUR i 737,38 EUR respectivament, no han estat satisfetes pel Sr. ENTITY_4; que per tant la societat Elías ha reclamat per via judicial al Sr. Vendrell el pagament de la quantitat de 32.779,98 EUR corresponent a la certificació i factures romases impagades, amb les despeses bancàries de retorn. En tràmit d'apel·lació el Sr. Vendrell manifesta que de la quantitat que es li reclama, s'ha de deduir l'import de 15.458,88 EUR, indegudament facturat en concepte de pretesos honoraris de direcció de l'obra, l'import de 8.195 EUR en concepte d'indemnització dels danys soferts pel seu cotxe de col·lecció de marca Aston Martin, l'import de 12.500 EUR en concepte de compensació de desperfectes i vicis de construcció causats per Elías en la terrassa del xalet, i sol·licita reconvencionalment la condemna de l'adversa a pagar-li, en concepte d'indemnització per embargament travat sense dret, la quarta part de les sumes reclamades per qui va sol·licitar l'embargament.

III.- Respecte als honoraris per direcció facultativa de l'obra, s'ha de posar de relleu que els mateixos corresponen a la factura n° 3.12.05 del 14 de desembre del 2005, que no esta inclosa en la demanda de la societat Elías, puix que aquesta societat nomes reclama el pagament de la certificació n°27 i de les factures n° 04.10.104 i 05.11.161. Per tant, això acredita que la factura dels honoraris per direcció facultativa fou pagada i doncs acceptada pel Sr. Vendrell. Pot ser, com ho confirma el Sr. Zurita del banc ORG_0, que aquest pagament es va realitzar mitjançant una lletra de canvi no acceptada, presentada quan el Sr. Vendrell era fora del Principat; nogensmenys, encara que el Sr. Vendrell hagi demanat al banc de retornar la referida cambial, sense èxit, força es de constatar que no consta en autes cap queixa ni protesta formulada en contra la societat Elías relacionada a la factura dels dits honoraris. A mes a mes, si el Banc va pagar la referida lletra de canvi sense assegurar-se del consentiment del seu client, pertoca al Sr. Vendrell reclamar la corresponent indemnització al Banc per la seva culpa, sense poder oposar a la societat Elías el seu litigi amb el Banc, que roman totalment aliè a la relació contractual entre les parts. El pagament de la factura per part del Sr. Vendrell estableix una presumpció de la realitat del deute, i per tant, si el mateix denega l'existència del dit deute, ha de provar les seves al·legacions. En cas d'autes no consta la prova suficientment significativa de que la factura pagada i doncs presumiblement acceptada, no correspongui a prestacions pactades, ates que el fet que la Direcció d'obra no sigui una prestació fent part de l'objecte social de la societat Elías no impedeix les parts de contractar aquesta direcció que algú ha d'assumir. En conseqüència, s'ha de desestimar aquest motiu del recurs.

IV.- Pel que fa als danys patits pel cotxe de col·lecció de marca Aston Martin del Sr. Vendrell, a conseqüència d'una maniobra d'un obrer de la societat Elías, es cert que l'empresa va reconèixer la seva responsabilitat en els balanços provisionals del dies 8 i 23 de novembre del 2005 (fol 923 i 958). La societat Elías va declarar el sinistre a la seva companyia d'assegurança, nogensmenys la mateixa no ha rebut en cap moment, ni per part del perjudicat, ni de la seva companyia d'assegurances, cap justificant (informe pericial, fotos etc). Per tant, desconeixent el cost de la reparació del vehicle, no ha pogut fer cap proposta per tal d'indemnitzar el propietari del mateix. Força es de constatar que al dia d'avui el Sr. Vendrell no ha provat, no tant sol l'abast dels danys, sinó el cost de les reparacions dels mateixos, ja que el peritatge del Sr. Ropero fou realitzat sense que el perit pugui examinar el vehicle i determinar els danys, i que no consta en autes cap factura relacionada a les reparacions del referit cotxe. Encara que la societat Elías hagi fet arribar a la seva companyia d'assegurances, una factura d'un import de 8.435,55 EUR corresponent a la reparació dels danys soferts pel cotxe del Sr. Vendrell, la diferencia entre el cost elevat de les reparacions reclamades i la poca importància del dany declarat (petita ratllada) no permetia solucionar el litigi en l'absència de justificació de l'abast dels danys. El Sr. Vendrell va traslladar el seu vehicle a ALEMANYA per fer reparar-lo quan ho podia fer al Principat, el que no va permetre la realització de cap peritatge contradictori per establir la natura i l'àmbit dels danys, com el preu de la reparació que es necessitava. A mes a mes, com ho manifesta la sentencia impugnada, es podria, com a mínim, establir un repartiment de la responsabilitat entre les parts, ates que el Sr. Vendrell a pres el risc d'aparcar el seu vehicle en el garatge del xalet sense esperar que totes les obres siguin finalitzades. Per tant, tampoc aquest motiu del recurs pot prosperar.

IV.- Quant a la reclamació derivada dels perfectes de la terrassa del xalet, no es pot deduir de les certificacions del mes de novembre del 2005 (fol 923 fins a 928) que la societat Elías hagi reconegut que els vicis afectant la terrassa en practicar un descompte per un import de 19.400,44 EUR, ates que la part dels documents que interessa la terrassa esta redactada en anglès i que no s'ha aportat cap traduccio de la mateixa. Dit això, pertoca a la part que al·lega els desperfectes provar-los i també provar el cost de la reparació dels mateixos. Força es de constatar que no consta en autes cap prova de l'abast i de la valoració de les deficiències de la terrassa. Ara be, el Sr. Vendrell ha venut el xalet amb una retenció de preu d'un import de 12.500 EUR corresponent a les obres de reparació de la terrassa, però no s'ha fet al moment de la compravenda cap informe pericial per tal de determinar quines obres es necessitaven per reparar els desperfectes de la terrassa, ni tampoc el cost de les mateixes. Per tant no es cert, al contrari de que afirma la part que recorre, que la responsabilitat en la impossibilitat d'avaluar l'import de les reparacions incumbeix a la societat Elías. La prudència la mes elemental exigia que abans de transferir el domini del xalet al comprador, el Sr. Vendrell obligui l'empresa constructora a reparar els desperfectes o, en cas que refusi la societat Elías, que faci realitzar un peritatge contradictori dels vicis existents de la terrassa, abans que el nou propietari faci ell mateix les reparacions escaients. Per la resta, no hi ha res a afegir al raonament particularment encertat del primer jutge que s'ha de confirmar.

V.- L'estimació de la demanda de la societat Elías estableix que la trava d'embargament preventiu sobre els bens del Sr. Vendrell no fou abusiva, el que determina la desestimació de la demanda reconvencional del Sr. Vendrell en concepte d'indemnització per mesura cautelar indeguda.

VI.- La desestimació del recurs i la confirmació de la resolució recorreguda en tots els seus extrems determina l'imposicio de les costes de segona instancia a la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentencia del Hble Tribunal de Batlles, de data 15 de juliol del 2008 en totes les seves disposicions, imposant les costes judicials de segona instancia a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-