Litispendència: concepte, finalitats i procedència (005/05)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 9 de juny de 2005

Litispendència: concepte, finalitats i procedència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil andorrana S., S.A. va formular demanda, en data 15-9-2004, en reclamació de quantitat envers el Sr. Plana, de manera que sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 11.187, 45 EUR, amb més els interessos legals des de la data de venciment dels efectes i fins el pagament íntegre del deute, amb imposició de les costes processals.

La representació processal del Sr. Plana va oposar-se a la demanda, per escrit de data 29-9-2004, i va al·legar, en primer terme, excepció de litispendència i, subsidiàriament, que es dictés sentència absolent al defenent de les pretensions instades en la seva contra i amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 24-11-2004, en virtut de la qual va establir: "DECIDEIX: que ha d'estimar i estima l'excepció de litispendència interessada pel Sr. Plana contra la societat mercantil andorrana per accions "S., S.A.", imposant a la demandant les costes processals causades així com els honoraris de procurador del defenent de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica d'aquesta decisió jurisdiccional".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 17-3-2005, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la sentència dictada.

Per el contrari, la part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 12-4-2005, va sol·licitar la confirmació de la sentència i la imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer dels greuges o motius que addueix la part agent i recurrent és que l'acolliment de l'excepció de litispendència ha estat inadequat. Així, considera que no existeix identitat d'objecte i de demanda, atès que la demanda formulada pel Sr. Plana es va interposar en relació a unes quotes abonades indegudament, en aplicació d'una clàusula d'assegurança, mentre que en la present demanda l'objecte és la reclamació de quantitat i resolució del contracte per incompliment.

Així, la litispendència constitueix una institució que desenvolupa els seus efectes després de la interposició de la demanda i que desplega la seva eficàcia en dues vessants diferents. Per un costat, la litispendència, que actua a través de fingir que els extrems fonamentals del procés són immutables ("ut liti pendente, nihil innovetur"), i que es coneix com l'eficàcia interna de la litispendència i, per l'altre, els efectes externs que l'esmentada institució origina i que consisteixen en la projecció de la seva eficàcia en processos diferents. I, des d'aquesta òptica, quan s'inicia un plet amb un objecte idèntic a un altre ja iniciat i la resolució que pugui dictar-se en el primer esdevé contradictòria amb la del segon procés, per solventar aquesta problemàtica s'exclou el segon o ulterior procés i es pot articular, a instància de part, l'excepció de litispendència per a solucionar la problemàtica esmentada. En el present supòsit, la pretensió de la part apel·lant, no pot reeixirpels següents raonaments. En primer terme, es requereix per què l'excepció de litispendència triomfi que concorri una identitat de subjectiva, del petitum i de la causa petendi, com ja ha posat de manifest aquesta pròpia Sala en el seu Aute de 13 de juliol de 1995, quan sosté que "l'excepció de litispendència té per finalitat evitar que la simultània tramitació davant de les jurisdiccions, de dos processos sobre el mateix afer i les mateixes parts, pugui eventualment desembocar en una contradicció de decisions" i en la seva sentència de 16 d'abril de 2003.

Establert en aquest sentit l'objecte del debat, no existeix cap dubte sobre la identitat de les parts entre els dos processos, i s'escau ara analitzar si concorren les altres dues identitats necessàries per què pugui prosperar l'excepció de litispendència: de petitum i de causa petendi.

II.- Respecte del petitum, s'ha de dir que aquest fa referència a les pretensions de les parts que constitueixen l'objecte del procés. I des d'aquesta òptica, si es comparen les peticions de les parts, s'ha de convenir en la seva identitat. En efecte, en la demanda interposada per la part defenent es sol·licitava l'alliberament del pagament de les quotes des de la data del sinistre del vehicle i que es retornessin les degudament impagades (pretensió que fou acollida per l'òrgan judicial d'instància), mentre que en aquest procés es demana per la mercantil agent el pagament de les canvials que resten per vèncer, les despeses de retorn i retard, les penes convencionals i les despeses judicials i extrajudicials. Però, com es pot observar, les pretensions de les parts giren entorn del pagament o no de les quotes que integren el preu ajornat del vehicle adquirit, de forma que la part defenent entenia que no les havia d'abonar des del sinistre, atès que l'assegurança les cobria, mentre que la part agent reclama les quotes que resten per vèncer. En definitiva, les pretensions de les parts pivoten sobre la procedència o no de l'abonament de les quotes, de forma que de triomfar la tesi de la part defenent, com ha succeït a la instància, ha de decaure la tesi de l'agent, atès que en aquest cas restaria el defenent alliberat de la seva obligació de pagament des de la data del sinistre. D'aquesta manera l'excepció de litispendència impediria que es produïssin sentències o resolucions contradictòries, com es podria esdevenir si es resolgués aquest procés sense tenir en compte allò que es ventila i resolt en el procés ja entaulat entre les parts i relatiu també a l'obligatorietat o no de l'abonament del preu ajornat des de la data del sinistre del vehicle.

III.- I pel que fa a la causa petendi, esdevé forçós també concloure la seva identitat. En efecte, per causa petendi s'ha d'entendre el fonament fàctic i jurídic de l'acció exercitada per les parts. I, des d'aquesta línia d'idees, resulta que els fets que originen les dues demandes són els mateixos: existència d'un contracte de finançament entre les parts per l'adquisició d'un vehicle i el fonament jurídic de les pretensions també, atès que en el procés instat per la part defenent es fonament l'acció en l'alliberament de l'obligació de pagar les quotes i les obligacions del contracte de finançament, mentre que en la demanda que insta la part agent es sol·licita l'abonament de les quotes per vèncer, així com les despeses de retard i penalitzacions convencionals també amb fonament en el mateix contracte de finançament. Com es pot constatar és l'existència del contracte de finançament i la interpretació del seu clausulat el fonament de les accions d'ambdues parts litigants.

IV.- Pel que s'acaba d'exposar, s'escau confirmar la procedència de l'acolliment de l'excepció de litispendència i imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada, atesa la desestimació del recurs d'apel·lació interposat (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs formulat per la representació processal de S., S.A. contra la sentència, de data 24-11-2004, dictada per l'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.