PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. Recurs administratiu extemporani. La invocació de causes de nul·litat de ple dret s'ha de fer a través del recurs interposat dins de termini. No es reconeix una acció autònoma de nul·litat.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000001/2024 ORIGEN.- 1000025/2023 - 0

NIG: 5300545320230000046

SENTÈNCIA 47-2024

PARTS:

Apel·lant: Amorós

Representant: Sra. Manso

Advocats: Srs. Talavera i Zapata

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Peña

Advocada: Sra. Tejera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000025/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat "Amorós" va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord de data 1 de febrer de 2023, que va inadmetre a tràmit, per extemporani, el recurs formulat contra una anterior resolució del Ministeri de Presidència, Economia i Empresa de 10 d'octubre de 2022, mitjançant la qual es van imposar a la societat agent dues sancions per sengles infraccions a la normativa laboral, per un import global de 1.951 euros.

La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 29 de novembre de 2023 va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència no ha analitzat cap de les causes de nul·litat de ple dret plantejades per la recurrent.

No es pot apreciar l'extemporaneïtat del recurs administratiu, atès que s'està invocant l'existència de causes de nul·litat que són imprescriptibles.

Sobre el fons, existeix manca de motivació, així com una desviació de poder del Servei d'Inspecció de Treball i diversos errors en la resolució sancionadora.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

L'extemporaneïtat del recurs administratiu ja va ser apreciada pel Govern en la seva resolució d'1 de febrer de 2023 i, a més, es va invocar en l'escrit de contestació a la demanda, de manera que no s'ha vulnerat cap garantia processal de la part agent.

No és cert que l'acció per declarar la nul·litat dels actes administratius no prescrigui, ja que l'article 124 (actual article 129) del Codi de l'Administració estableix el caràcter obligatori de la interposició d'un recurs administratiu en el termini d'un mes.

No procedeix examinar la qüestió de fons, atesa l'extemporaneïtat del recurs administratiu. Tanmateix, amb caràcter subsidiari, la resolució sancionadora és ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per a una adequada resolució de les qüestions plantejades en aquest recurs, s'ha de fer una breu recopilació de les dades que són rellevants amb aquesta finalitat.

El Ministeri de Presidència, Economia i Empresa va dictar resolució, en data 10 d'octubre de 2022, mitjançant la qual es van imposar a la societat agent dues sancions per sengles infraccions a la normativa laboral, per un import global de 1.951 EUR.

Aquesta resolució va ser notificada a l'entitat agent el 28 d'octubre següent, amb indicació del recurs que podia interposar-se contra la mateixa.

La interessada va formular recurs administratiu davant del Govern en data 1 de desembre de 2022.

El Govern, mitjançant acord d'1 de febrer de 2023, va acordar la inadmissió del recurs, ja que s'havia presentat de forma extemporània.

La societat agent va formular la demanda inicial d'aquest procés el 31 de març següent.

Tercer.- No es discuteix en cap moment que el recurs administratiu que va formular la societat agent es va presentar un cop transcorregut en excés el termini d'un mes que preveu l'article 124 del Codi de l'Administració (actual article 129), i això malgrat que la resolució sancionadora contenia la preceptiva indicació del recurs procedent contra la mateixa i del termini per interposar-lo.

En efecte, la resolució sancionadora es va notificar el 28 d'octubre de 2022, de manera que el termini d'un mes vencia el 28 de novembre. Tanmateix, l'agent no va presentar el recurs administratiu fins l'1 de desembre de 2022, tres dies després del transcurs del termini legal.

En conseqüència, no hi ha dubte que aquest recurs era extemporani, i que la resolució del Govern d'1 de febrer de 2023 que així ho va declarar és plenament ajustada a dret, com ha declarat la sentència apel·lada.

Quart.- La recurrent pretén obviar aquesta extemporaneïtat al·legant que la resolució sancionadora inicial incorria en vicis determinants de la nul·litat de ple dret, i que, per aquest motiu, l'acció per declarar la nul·litat és imprescriptible.

Tanmateix, el nostre ordenament no regula una acció autònoma de nul·litat, com la que contemplen altres sistemes jurídics. A títol d'exemple, la Llei espanyola 39/2015, reguladora del procediment administratiu comú de les Administracions públiques, estableix en el seu article 106.1 que aquestes poden declarar, en qualsevol moment i amb determinats requisits, la nul·litat d'un acte administratiu, d'ofici o a sol·licitud de part interessada. Ara bé, fins i tot en aquest sistema, no s'admet la interposició de forma extemporània d'un recurs administratiu o jurisdiccional contra qualsevol resolució, encara que s'invoqui en aquest recurs extemporani la concurrència de causes de nul·litat de ple dret. Ben al contrari, s'ha de promoure la referida acció de nul·litat, que dona lloc a la incoació d'un procediment específic, en què ha d'intervenir el Consell d'Estat o l'òrgan equivalent de la corresponent Comunitat Autònoma.

La legislació andorrana, ben al contrari, disposa en el seu article 129 que tota persona que es consideri perjudicada per un acte o una resolució de l'Administració pot interposar-hi recurs en via administrativa, en el termini d'un mes a comptar de la data de la notificació. Així mateix, l'article 132 estableix que la interposició prèvia d'aquest recurs administratiu és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional, amb determinades excepcions que no són del cas.

En conseqüència, la interposició d'aquest recurs administratiu en el termini legal és la via establerta en el nostre ordenament per fer valer qualsevol motiu d'invalidesa de l'acte, ja es tracti de la nul·litat de ple dret com de la mera anul·labilitat.

En aquest cas, la societat recurrent fa un transvasament sui generis de la normativa espanyola, que no resulta aplicable, de manera que el fet d'haver deixar transcórrer el termini per formular recurs en via administrativa contra la resolució sancionadora tanca les ulteriors vies d'impugnació.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense que sigui pertinent examinar els arguments que addueix la recurrent sobre el fons de la resolució sancionadora.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'entitat "Amorós" contra la sentència dictada el 29 de novembre de 2023 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.