Acció reivindicatòria béns mobles després relació sentimental - Préstec o donació - imposició de les costes per temeritat

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Castillo

Advocat: Sr. ACA

Apel·lat: Sra. Manzano

Representant: Sr. Sandoval

Advocat: Sra. MCO

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE : Acció reivindicatòria béns mobles després relació sentimental- Préstec o donació- imposició de les costes per temeritat.

SENTÈNCIA 000032/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Manzano i el Sr. Castillo van mantenir una relació sentimental que va finalitzar al gener del 2021.

En data 05-02-2021, el lletrat del Sr. Castillo va enviar un burofax a la Sra. Manzano, requerint-la de retornar al seu client una seria d'objectes (una clau de casa ; un iPhone amb 2 carcasses, 1 protector de pantalla i 3 cables de connexió ; una ORG_4 amb els accessoris (varoma, cistell, espàtula, papallona) ; un plomissol vermell marca ORG_0 ; 1 liquadora marca ORG_2 ; una samarreta de color negra i uns calçotets ORG_1), tot i deixant-li un termini fins al 12-02-2021.

Per correu electrònic del 09-02-2021, la Sra. Manzano va contestar a l'advocat que tenia hora amb el seu propi lletrat i que no podria contestar fins el 03-03-2021. Per un altre correu electrònic del 12-02-2021, va manifestar que tot i esser els objectes reclamats de la seva propietat, oferia retornar-los el dia 03-03-2021, però en contra de la producció d'un certificat indicant que el Sr. Castillo no la contactaria més per cap tipus de via.

Però, per correu 19-02-2021, el lletrat del Sr. Castillo va manifestar que havent finalitzat el termini concedit, tenia ordres d'interposar reclamació judicial.

2.- Prèvia citació a judici de data del registre 19-02-2021, per escrit de 22-04-2021, la representació processal del Sr. Castillo va presentar en contra de la Sra. Manzano una demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, sol·licitant es dictés sentència que contingués els següents pronunciaments:

"a) declarant que el demandant, Sr. Castillo soc propietari dels objectes que seguidament es descriuen:

Un (1) telèfon marca ORG_3, model iPhone 11, amb els components que vinguin de fàbrica.

Dues (2) carcasses, una de color groc i una transparent.

Un (1) protector de pantalla;

Una (1) liquadora marca ORG_2 model Pro-Compact 800;

Una (1) samarreta de color negra i uns calçotets ORG_1;

b) condemnant a la demandada, Sra. Manzano, a retornar al demandant la possessió dels esmentats objectes;

c) imposant a la defenent el pagament de les despeses processals i extrajudicials causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.".

3.- Per escrit de data 13-05-2021, la representació processal de la Sra. Manzano es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes a la part agent.

4.- Les parts van replicar i duplicar, essent precisat que en el seu escrit de rèplica la part agent va afegir uns objectes per a restituir (accessoris del thermomix).

5.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles va dictar sentència de data 17-05-2024, decidint :

"Primer.- Estimar molt parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Castillo contra la Sra. Manzano en el sentit de declarar que el primer és propietari d'una samarreta de color negre marca Calvin Klein que va deixar a la segona durant la vigència de la relació, desestimant la resta de pretensions formulades en la demanda.

Segon.- No fer imposició a cap de les parts de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el que es disposa al darrer Fonament de dret de la present resolució."

6.- En contra d'aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Castillo.

Demana la seva revocació íntegra i l'estimació íntegra de la seva demanda en els termes següents:

a) declarar que és propietari dels objectes següents : Un (1) telèfon marca ORG_3, model iPhone 11, amb els components que vinguin de fàbrica. Dues (2) carcasses, una de color groc j una transparent. Dos (2) cables de càrrega marca ORG_3; Un (1) protector de pantalla; Una (1) licuadora marca ORG_2 model Pro Compact 800; Una (1) samarreta de color negra i uns caiçotets ORG_1,

b) condemnant a la Sra. Manzano a retornar-li la possessió dels esmentats objectes,

c) imposant a la defenent el pagament de les despeses processals i extrajudicials causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies.

Fonamenta el seu recurs en que la decisió adoptada seria "jurídicament inapropiada i probatòriament errònia" el que, segons indica, correspondria una infracció de la llei en la primera instància, una infracció de les normes o garanties processals i en un error en la valoració de la prova.

Impugna el Fonament de Dret Tercer ja que no admet que el telèfon mòbil va ser una donació a favor de la Sra. Manzano.

Argumenta al respecte que ha quedat provat que es tracta d'un préstec i que la lectura que fa el Tribunal de les converses per "Whatsapp" no és correcta, perquè la realitat és que ambdós van convenir que li deixava el telèfon però que el mateix seguia essent de la seva propietat. Afegeix que manca el requisit de la insinuació doncs no es va comunicar la donació. Acaba indicant que, pel que fa a la liquadora, la part adversa no nega que se li hagi prestat i que, per tant, procedeix la condemna a retornar aquest objecte.

7.- La representació processal de la Sra. Manzano s'oposa al recurs i formula recurs d'adhesió.

Quant a la contesta al recurs, demana la seva desestimació i exposa, de forma resumida, que pel que fa a la liquidadora Taurus, sempre ha mantingut que es va tractar d'un regal, i pel que fa al telèfon i els seus complements i a la ORG_4, que l'agent es limita a reproduir fil per randa el que va dir en primera instància, sense rebatre les argumentacions contingudes en la sentència i obviant el resultat de les proves practicades, les quals confirmen que els objectes prestats foren retornats i que el telèfon és un regal.

Quant al recurs d'adhesió, demana la revocació de la sentència en relació a les costes del procediment de primera instància i que s'imposin les mateixes al Sr Castillo.

Argumenta al respecte que l'estimació va ser molt parcial, i que la demanda no només és temerària sinó que el comportament processal de l'agent ha sigut reprovable.

8.- La representació processal del Sr. Castillo es va oposar al recurs d'adhesió argüint que la seva demanda no va ser íntegrament desestimada i que per tant no és procedent imposar-li les costes.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En aquesta alçada, malgrat invocar de forma genèrica una infracció de la llei en la primera instància i una infracció de les normes o garanties processals, sense però explicar en que constiturien tals infraccions (sinó és la referència a la insinuació en matèria de donació), la part agent i ara recurrent concentra el seu recurs sobre la qüestió de la prova en relació al telèfon.

Segon.- Pel que fa als principis aplicables, és de recordar en primer lloc que la part agent està exercitant una acció reivindicatòria, el que exigeix, entre altres requisits, demostrar que disposa d'un dret de domini sobre els bens posseïts per la defenent.

En el present cas la discussió sobre el domini ha portat al debat sobre la qüestió de determinar si els béns en qüestió foren només prestats, cas en el qual el prestador conserva el domini, o donats, cas en el qual abandona el domini.

En segon lloc, s'ha de recordar que la prova del préstec (negoci de mutu en el present cas) és lliure i no exigeix cap escrit ( veure les sentències de data 13-10-2000, número 1432 del llibre, i de data 13-03-1997, número 733 del llibre, relatives a la prova del préstec en una situació de parella estable de fet, que no és la del present cas però que és propera), essent la prova essencial la del lliurament de la cosa.

En tercer lloc, és cert que, segons el Digest 53, 3, les donacions no es poden presumir en cas de dubte ("donatio non praesumitur in dubio"), i serà a aquell que pretengui prevaldre's de la seva existència qui l'haurà de provar a través de tots els mitjans admesos sense que calgui que consti documentalment la voluntat del donatari (Sentència de 29-11-2007, rotlle TSJC152/07).

És així que vam motivar en la recent sentència de data 17-07-2023 (281/2022) :

"En tot cas, l'existència d'una liberalitat entre dues persones, ha d'apreciar-se des del vessant intern, intentant esbrinar quina va ser la voluntat de qui es pretén donant i donatari quan l'acte discutit es realitzava.".

Ens remetem al respecte a les sentències citades en la sentència d'instància.

Quant a la qüestió de la insinuació, la mateixa no té cabuda en un cas com el present on la qüestió litigiosa no és de cap manera la nul·litat de la donació.

Tercer.- Pel que fa a la prova, poc tenim a afegir a la acurada, ponderada i circumstanciada valoració de la prova efectuada en la sentència d'instància.

A partir del moment on quedava acreditada l'entrega sense cap altra forma que la remesa de diversos objectes per part del Sr. Castillo a la Sra. Manzano en el decurs de llur relació sentimental, en particular el telèfon (que és l'objecte amb més valor), tota la qüestió era establir si els dos havien concertat que la Sra. Manzano els havia de tornar o si es tractava de regals.

No és possible fonamentar la prova de l'existència del préstec al·legat en base a unes conversions WhatsApp, extraient unes frases fora del context per donar-les el sentit interessat pel Sr. Castillo, quan al contrari, les mateixes, que corresponen als intercanvis durant les diferents fases (entre el període idíl·lic i la separació) de la relació que van mantenir la Sra. Manzano i el Sr. Castillo, exigeixen una valoració molt cautelosa i global.

La valoració de totes les converses i del conjunt dels elements de prova segons els criteris de la sana crítica ens porten a considerar més versemblant la versió de la Sra. Manzano que la del Sr. Castillo, i que s'ha de considerar acreditat l'animus donandi d'aquest darrer quan va remetre el telèfon mòbil i la liquadora, objectes que mai la Sra. Manzano va admetre que només se l'hi havia prestats, contràriament al que s'ha sostingut per part de l'agent.

L'estudi de tots aquests elements demostra com el Sr. Castillo tenia en aquests moments de la relació la voluntat i l'afany de "hacer feliz" a la Sra. Manzano amb l'entrega dels objectes en qüestió. Això apareix clar en particular pel que fa al telèfon, objecte que fou escollit a una talla que corresponia a la ma de la Sra. Manzano, que li fou remés directament en la botiga embolicat com a regal, i en relació al qual aquesta darrera es va mostrar "molesta" rebre-ho donat el seu valor.

També s'ha de tenir en compte que després de la ruptura el Sr. Castillo no va reclamar el telèfon sinó altres objectes, fet que crida l'atenció quan es tracta de l'objecte més car.

Tampoc es pot ignorar que el Sr. Castillo no va comparèixer en la seva confessió en judici, fet que va portar a tenir-lo per confés i va impedir que s'expliqui sobre els missatges intercanviats, en particular els que tradueixen la seva voluntat de mostrar-se generós al benefici de la Sra. Manzano, així com el fet que li va costar donar la relació per acabada.

Així les coses, res es pot reprotxar a la valoració de la prova per part del Tribunal.

Per tot l'exposat, el recurs de la part agent s'ha de desestimar.

Quart.- Pel que fa al recurs d'adhesió i a la qüestió de les costes, recordem que l'article 350 CPC disposa :

"Disposicions generals

1. En tots els processos, les costes de la primera instància s'imposen a les parts a les quals el tribunal ha desestimat totes les pretensions que han exercit.

2. L'estimació substancial de les pretensions exercides per les parts s'equipara a l'estimació íntegra d'aquestes pretensions a l'efecte d'imposar les costes processals. No obstant això, en cas que concorrin dubtes fàctics o jurídics, o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal, no s'imposen les costes processals a cap de les parts.

3. Si el tribunal estima parcialment les pretensions exercides per les parts, cada part satisfà les costes processals que hagi ocasionat a instància seva i també satisfà les costes comunes per meitat. No obstant això, si el tribunal aprecia temeritat d'alguna de les parts en exercir les seves pretensions, pot imposar les costes processals a aquesta part.

4. El tribunal pot limitar de forma motivada la quantitat màxima que les parts poden percebre en concepte de costes processals.".

En el present cas, l'estimació és parcial però considerem que existeix temeritat.

En efecte, dita estimació molt parcial només ho és en relació a la samarreta negra. Ressurt de la motivació del tribunal que va donar lloc a dita pretensió en consideració del fet que, si bé la Sra. Manzano havia anunciat que havia perdut l'objecte prestat en qüestió i que no el podia retornar, la part agent havia presentat i mantingut la seva petició de retorn sense formular cap demanda d'indemnització alternativa o subsidiària, i que per tant, no havent avançat la Sra. Manzano cap justificació per la pèrdua de la referida samarreta, no es podia decidir una altra cosa.

Considerem que existeix temeritat per part de la part agent, tota vegada que va decidir presentar la seva demanda tot i esser conscient del poc recorregut que podia tenir i invocant el termini que ell havia fixat sense voler donar la possibilitat a la negociació que suposaven la petició de la Sra. Manzano de voler entrevistar-se primer amb el seu advocat i la proposició de remetre tots els objectes que tenia en la seva possessió en aquest moment però a canvi d'un compromís formal del Sr. Castillo de només entrar en contacte amb ella.

Dit d'una altra manera, el present litigi s'havia i es podia resoldre de manera extrajudicial però el Sr. Castillo va voler seguir de totes maneres segons la via judicial, i ha d'assumir les despeses generades pel fracàs de la seva acció.

Per tant, estimem el recurs d'adhesió i revoquem parcialment la sentència d'instància en el sentit de condemnar el Sr. Castillo a pagar les costes processals de primera instància.

Cinquè.- La desestimació íntegra del recurs de la representació processal del Sr. Castillo ha de portar a imposar a la part apel·lant vençuda les costes d'aquesta alçada, de conformitat amb l'article 354.2 CPC.

En aplicació del mateix article, l'estimació del recurs d'adhesió de la representació processal de la Sra. Manzano comporta no efectuar cap imposició de les costes generades pel recurs en qüestió.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar íntegrament el recurs de la representació processal del Sr. Castillo.

SEGON.- Estimar el recurs d'adhesió de la representació processal de la Sra. Manzano en contra de la sentència de data 17-05-2024, que revoquem parcialment en el sentit de condemnar al Sr. Castillo a pagar les costes processals de primera instància.

TERCER.- Condemnar al Sr. Castillo a pagar les costes judicials de segona instància generades pel seu recurs d'apel·lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.