Diferència interessos convencionals o remuneratoris i moratoris (352/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 352/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Mena va interposar demanda, de data 15-12-2010, envers la Sra. Bueno i el Sr. Palau, segons la qual demanava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de les quantitats de 357.694,92 i 176.365,47 euros, amb més els interessos convencionals que s'indiquen i amb imposició de la totalitat de les costes processals.

En data 2-03-2011 la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va sol·licitar l'estimació parcial de la demanda i que es declarés la nul·litat de les clàusules sisena del préstec i cinquena del contracte de crèdit, relatives als interessos moratoris o clàusula penal, i sense que s'efectuï imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 28-09-2011, i la seva part decisòria és del tenor literal següent: "DECIDEIX: que estimant en part la demanda principal formulada per l'entitat "Mena" contra els Srs. Bueno i Palau, ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a pagar a la primera les quantitats de tres-cents cinquanta-set mil sis-cents noranta-quatre euros amb noranta-dos cèntims (357.694,92.- EUROS) i de cent setanta-sis mil tres-cents seixanta-cinc euros amb quaranta-set cèntims (176.365,47.- EUROS), ambdues incrementades dels interessos convencionals prevists d'ençà l'endemà de les liquidacions practicades, això és el 9 d'octubre del 2010 i fins que siguin íntegrament satisfetes, sense però, que en cap cas puguin operar els interessos moratoris addicionals anyals pretesos segons s'ha motivat en el II.- Considerant; sense fer especial imposició de les costes judicials produïdes en aquesta instància".

III.- La representació processal de la mercantil agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 5-12-2011, va articula escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.

Per escrit de contesta a les conclusions, de data 10-01-2012, la representació processal de la part defenent sol·licita la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que en el II Considerant de la sentència s'incideix en certa contradicció, ja que per una banda s'afirma que els defenents mai s'han oposat al càlcul d'interessos, i, per l'altra, declara el caire abusiu de les clàusules sisena del contracte de préstec i cinquena del contracte de crèdit en compte corrent, que estableixen les penalitzacions per incompliment. Afirma la resolució impugnada que es castiga al deutor dues vegades pel mateix incompliment i que aplicar un interès moratori del 4% a l'interès inicial del 4,912 anyal es abusiu.

Aquest primer motiu del recurs ha de ser acollit per les raons que, seguidament, s'exposen.

II.- Esdevé un fet no controvertit que la part defenent, en l'escrit de contesta a la demanda, s'oposa no al pagament dels interessos convencional, sinó a l'interès moratori addicional del 4%, atès que considera que aquest origina un gran desequilibri contractual. Consta provat que l'interès convencional establert en l'inici del préstec fou del 4,912 anyal i que en data 8- 10-2010 era del 1,642 anyal, i que el mateix esdevenia pel cas del crèdit.

Aquesta Sala ha de partir de la diferència, ja establerta en reiterades ocasions, per la jurisprudència, entre els interessos remuneratoris o convencional i els moratoris. En els primers, com ja va indicar la STSJA de 22-09-2000, l'interès es el fruit que s'obté per la cessió d'un capital aliè, de manera que constitueix la contraprestació que l'entitat bancària rep per la cessió a tercers d'un capital per a destinar-lo a les finalitats que el prestatari ha decidit. En canvi, l'interès moratori no s'adreça a remunerar una activitat legítima de cessió de capital, sinó que sanciona l'incompliment del deutor que no ajusta la seva actuació al programa prestacional pactat amb l'entitat financera.

Consegüentment, delimitat l'interès remuneratori o convencional en aquest supòsit, i que no ha estat objecte d'impugnació, s'ha de considerar legítim un interès moratori del 4% anyal des de la darrera liquidació pactada, per quant no s'està sancionant dues vegades al deutor pel mateix incompliment, sinó que com s'ha exposat, l'entitat financera està percebent l'interès remuneratori de la cessió del capital, i, a més, en les clàusules penals referides ha fixat a forfait el quantum de la indemnització per incompliment del deutor amb un percentatge del 4%. I si bé esdevé cert que les penes convencionals poden ésser moderades en supòsits d'incompliment parcial per part del deutor, d'acord amb l'equitat, aquesta Sala no entén que l'aplicació d'un 4% anyal des de la darrera liquidació, com a pena convencional que sanciona l'incompliment del deutor, es pugui entendre, d'acord amb la conjuntura econòmica i les prestacions que ambdues parts assumeixen, com a abusiva o que destrueix l'equilibri contractual, de manera que aquest motiu ha de ser estimat i la sentència revocada.

III.-El segon motiu de recurs s'adreça a impugnar la manca de pronunciament respecte de les costes de l'incident, l'Aute de 4-02-2011, estableix que les costes processals es determinaran en la sentència que posi fi al procés. En aquest cas, aquest motiu també ha de ser acollit, tota vegada que l'estimació del primer motiu comporta l'estimació íntegra de la demanda i, per tant, la imposició de les costes processals a la part defenent, en virtut del principi de venciment objectiu (arg. Codi 7,51,5).

Quant a les costes d'aquesta alçada, l'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals, segons deriva de la Novel·la 82, cap. X.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal d'Mena contra la sentència, de data 28-09- 2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit d'estimar íntegrament la demanda interposada per Mena contra els Srs. Bueno i Palau a l'abonament de les quantitats de 357.694,92 i 176.365,47 euros, i incrementades des de l'endemà de la liquidació practicada (9-10-2010), amb els interessos convencionals i el moratori del 4% establert en les clàusules penals pactades. S'escau imposar a la part defenent les costes processals de primera instància. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.