Treballs de fusteria (TSJC 280/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000280/2014 ORIGEN: 5000111/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 01-03-2013, el Sr. Querol, titular del negoci X., va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la societat Y., demanant que se la condemnés a abonar-li en virtut de tres factures de diversos treballs de fusteria, la quantitat de 9.054,16.-euros, amb els interessos legals, així com a pagar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Y. va oposar-se a la demanda, sol·licitant la rebaixa de les factures demanades, tot i formulant una demanda reconvencional per tal de compensar amb els imports que la societat ha tingut de satisfer, per un total de 6.402,07.-euros.

El demandant es va oposar a dites pretensions i va mantenir les seves, tot i acceptant en fase de conclusions que s'havien de descomptar 430.-euros en concepte de defectes constatats i xifrats pel pèrit judicial.

La representació processal de la societat Y. també ha modificat les seves pretensions en fase de conclusions, ja que s'ha desistit de la seva demanda en concepte de perjudici per penalització per retard.

III.- Per Sentència de data 12-06-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "PRIMER.- Estimar parcialment la demanda presentada per part del Sr. Querol (X.) contra la societat Y. i estimar també parcialment la demanda reconvencional presentada per aquesta darrera en el sentit de condemnar a la societat Y. a satisfer a l'agent la suma corresponent a la diferència entre l'import de 8.398,23EUR impostos indirectes inclosos, i el cost de canviar la porta del saló, d'envernissar de nou el taulell de cuina, de tintar i envernissar la part exterior de les finestres, quantitat que restarà establerta en període d'execució de sentència, previ nomenament de pèrit a fi que dictamini sobre els extrems esmentats, havent de restar també a l'esmentat import 430EUR acceptats per l'agent i derivats dels treballs necessaris de coloració de la porta de l' armari de sobre la nevera, del biaix d'una de les portes subministrades i deI repàs en la coloració del plafó central de tres de les portes subministrades. La quantitat resultant generarà interessos a comptar de la fermesa de la present resolució.

SEGON.- No efectuar una especial condemna en costes."

IV.- Contra aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació processal del Sr. Querol demana la seva revocació en el sentit de descomptar les factures de 1.549,49.-euros, de 748,80.-euros i de 916,24.-euros, així com l'import de 150.-euros, amb imposició de la totalitat de les costes judicials de segon instància a la part adversa.

La representació processal de la societat Y. demana la seva revocació en el sentit de comptabilitzar l'ISI i de limitar l'import del descompte en 430.- euros, amb imposició de les costes del recurs a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en autes que el demandant i la societat demandada (de la qual el gerent és el Sr. ENTITY_5) van tenir un seguit de relacions contractuals, i que en el decurs de l'any 2012, el primer fou encarregat per la segona d'uns treballs de fusteria en un habitatge radicat a la parròquia de XXXX.

Dits treballs van donar lloc a tres factures, totes de data 07-08-2012:

-nº 12089 per l'import total de 12.775,39.-euros;

-nº 12089/1 per l'import total de 4.278,77.-euros;

-nº 12089/2 per l'import total de 569,66.-euros;

Sia un total de 17.650,80.-euros, dels quals el demandant ha cobrat un total de 8.000.-euros.

La societat demandada es va oposar al pagament del rossec d'aquestes factures adduint una sèrie de tres motius en relació al fet, que el Sr. Querol no hauria respectat el termini pactat, que la facturació no hauria de comportar l'ISI, i que existiria defectes en l'execució dels treballs.

II.- Els deures de motivació i de congruència fan necessari examinar en primer lloc el recurs de la societat Y. abans del recurs del Sr. Querol.

III.- El primer greuge de la societat Y. és en relació amb la seva demanda reconvencional i a la decisió del Tribunal d'instància de desestimar la seva demanda a compensar la factura de 1.549,49.-euros en concepte dels treballs que va tenir que fer efectuar per la societat A. Argumenta en essència, d'una banda, que sí que existia un termini de l'obra amb data 6-08-2012 i el Sr. Querol va deixar l'obra a mitges, i d'altra banda, que el tribunal no ha valorat el fet que la societat Y. havia perdut la confiança en el Sr. Querol.

Afirma la societat Y. que el termini pactat de les obres era el dia 06-08-2012 i que l'incompliment del Sr. Querol al respecte la va obligar a contractar una altra empresa.

Nogensmenys, compartim el criteri de la instància i considerem que cap element suficientment convincent existeix en autes per acreditar tal extrem.

En efecte, no existeix en autes cap prova escrita que les parts havien pactat tal termini.

Les proves testificals, la valoració de les quals feta pel primer jutjador és del tot encertada, deixen subsistir una part massa gran de dubte pel que fa l'existència d'aquest termini, quan una condició contractual de tal importància s'ha d'establir de manera indiscutible.

A més, el fet que la societat Y. per manca de prova, va desistir de la seva demanda en relació al fet que afirmava que havia tingut de fer-se càrrec d'una penalització a conseqüència de l'esmentat retard, sí que és un element que s'ha de prendre en compte a l'hora de valorar les proves aportades per ella.

Així les coses, la pèrdua de confiança invocada per la societat Y. per explicar que no va voler deixar més el Sr. Querol participar en l'obra, no queda justificada, atès que, com ho exposarem en el FONAMENT següent, els defectes reprotxats al Sr. Querol no tenien una transcendència tal per justificar tal decisió.

Per conseqüent, és amb raó que el Tribunal ha desestimat la compensació de la factura de 1.594,49.-euros.

IV.- El segon greuge de la societat Y. és en relació a la decisió per part del tribunal de deixar per execució de sentència la fixació del cost de les reparacions, ja que es tractaria d'un pronunciament ultra petita.

Aquest greuge s'ha d'estimar per les raons següents.

El tribunal a quo, tot i considerant que si bé s'havia de descomptar de les factures reclamades el cost dels defectes imputables, segons ell, al Sr. Querol, ha motivat que els imports corresponents "es determinaran en període d'execució, previ nomenament del pèrit judicial a aquest efecte, ja que cal estar al preu de mercat a fi de no provocar un desequilibri entre les prestacions d'ambdues parts.".

Però, considerem que el Tribunal no podia deixar per execució de sentència la determinació d'aquests imports.

En efecte, tan en consideració, primer, del principi d'economia processal, qui ha de portar els òrgans jurisdiccionals a aprofitar, en la mesura del possible, el procediment en curs per resoldre les qüestions plantejades, segon, del principi de congruència que obliga el jutge a pronunciar-se sobre totes les qüestions del litigi, tercer, del principi dispositiu que l'obliga a resoldre el litigi en els termes plantejats per les parts, considerem que el tribunal no podia deixar per la fase d'execució la determinació dels imports de les deficiències imputades al Sr. Querol, ja que existien en autes els elements suficients, aportats i debatuts per les parts, per resoldre de manera definitiva aquesta qüestió, i finalment efectuar els comptes entre les parts.

De fet, la societat Y. havia aportat les factures acreditant segons ella l'import dels costos de reparacions que s'havien realitzat, i s'ha practicat una pericial en relació a part d'aquells costos, elements sobre els quals les parts han degudament discutit. Per tant, pertanyia al Tribunal determinar si la part agent havia o no acreditat el cost dels treballs necessaris a la reparació de les mancances imputables al Sr. Querol, i la compensació del qual la part defenent sol·licitava de manera reconvencional.

V.- Pel que fa a la dels defectes imputables al Sr. Querol, la societat Y. argumenta que: 1) s'ha acreditat que ha abonat 748,80.-euros a la societat A. en concepte de tornar a col·locar una porta; 2) també s'ha acreditat que ha tingut de tornar a fer el taulell de fusta de la cuina per 916,24.-euros i 3) s'ha de descomptar els 150.-euros que el pèrit ha xifrat en concepte del treball de pintura d'una porta de la cuina.

Abans de resoldre la qüestió de la valoració dels defectes, escau resoldre la de la seva realitat i de la seva imputació.

La societat Y. feia valer que les obres s'havien executat de forma defectuosa i que s'havia vist obligada a contractar d'altres empreses per reparar-ho. És així que la seva demanda reconvencional tendia a la compensació del ròssec de la factura amb els defectes de l'obra per uns imports de 748,80.-euros (porta interior), 916,24.-euros (taulell de cuina) i 442.-euros (finestres exteriors). També invocava el fet que el preu de la cuina realitzada fora de pressupost era excessiu i que la seva execució era defectuosa (portes).

De l'informe pericial de Jover, efectuat a petició de la societat Y. el qual versa només sobre la qüestió de les portes i del cost de la cuina, ressurt que:

l'execució de muntatge i col·locació de les portes dels armaris de la cuina és conforme a les regles de l'art, menys pel que fa a la porta del damunt de la nevera qui presenta una destonificació ultrapassant l'admesa, i el cost de reparació és de 150.-euros, ja que no cal tornar a pintar totes les portes de la cuina;

el cost dels mòduls de la cuina tal com ressurt de la factura 120819/1 és un preu admissible;

la coloració de les portes de l'habitatge és correcta i dins les regles de l'art, donat que les portes de fusta massissa natural admeten una certa destonificació;

el pèrit precisa que ha pogut constatar que l'engonal de la tapeta d'una de les portes era defectuós i tres de les portes que havien patit moviments de la fusta en què estan fabricades i presentaven una petita decoloració en un dels costats de la motllura, i que el cost de reparació total d'aquests defectes és de 280.-euros;

el cost de les portes tal com ressurt de la factura 120819 és admissible.

Per conseqüent, s'ha de constatar que no queden acreditats els costos de reparació que invocava la defenent, sinó només l'import total de 430.- euros que s'haurà de descomptar del ròssec de la factura total.

Pel que fa als altres defectes, el Tribunal Unipersonal ha donat una gran transcendència al correu electrònic de data 27-11-2012, mitjançant el qual el Sr. Querol va contestar a les queixes de la societat, i en el qual va efectuar la seva pròpia valoració de la reparació de certs defectes.

Però, no compartim el punt de vista del primer jutjador segons el qual "El Sr. Querol acceptà en el correu de data 27 de novembre de 2012 (Foli 27) un seguit d'incidències que assumiria, tot i que amb certes reticències, que anessin al seu càrrec...".

En efecte, les reticències referides pel Tribunal són més que reticències, tota vegada que el mateix Sr. Querol, després d'indicar que el Sr. Vaquero no li ha donat cap oportunitat per tal de resoldre els punts que segons el primer s'havien de corregir, indica que "donat a que vull tancar definitivament el tema i que hem puguis pagar les factures corresponents...et faig la valoració del cost que m'hauria suposat a mi resoldre les incidències que segons tu el client no estava conforme...he tirat a l'alçà per fi de no tenir més a parlar..".(el subratllat és nostre).

Així les coses, en cap moment del document assumeix qualsevol defecte, i no es pot considerar que havia acceptat sense ambigüitat la seva responsabilitat i la realitat del defectes invocats, sinó que ha intentat proposar una solució per cobrar. Donat que les parts no han assolit cap acord, la valoració feta pel Sr. Querol en aquestes circumstàncies no el pot vincular en seu judicial.

Al contrari, pertanyia a la societat Y., aportar la prova de la realitat dels defectes que invocava per oposar-se al pagament dels treballs que s'han realitzat, i no ho ha fet.

En efecte, com hem precisat anteriorment, la pericial que ha sol·licitat aquesta part no concerneix aquests punts.

Hauria estat prudencial fer constatar de manera objectiva la realitat dels defectes, tota vegada que és insuficient intentar acreditar la realitat dels defectes d'uns treballs mitjançant la testifical dels empresaris suposadament intervinguts per llur reparació, i mitjançant la certificació per part dels mateixos que van cobrar per la seva intervenció (lo que, dit de pas, és diferent de la prova directa del pagament). En efecte, aquests extrems no permeten acreditar de manera objectiva els defectes invocats, compte tingut que dites empreses tenen un interès directe i una implicació personal en els treballs, i en l'absència de tot element exterior de caire tècnic i establert de manera independent, permetent recolzar les seves manifestacions, aquestes darreres no constitueixen una prova suficient.

Aquesta situació només li pot perjudicar a la societat defenent i demandant reconvencional.

Per conseqüent, cap compensació suplementària es pot efectuar.

VI.- El primer motiu del recurs del Sr. Querol és en relació a la qüestió de l'ISI ja que torna a afirmar que el mateix s'havia de calcular a part com ho prèvia el pressupost.

Aquest motiu s'ha d'estimar.

En efecte, potser existia entre les parts una certa costum de flexibilitat al respecte, però, pel que fa als treballs que donen lloc al present litigi, el Sr. Querol va establir un pressupost que serveix de referència, i del qual ressurt sense cap mena de dubte que el preu pactat correspon al "TOTAL PRESSUPOST + IMPOST INDIRECTE 4%".

A títol d'exemple, es pot indicar que la comparació entre dit pressupost i la factura 120819 confirma tal extrem, puix es pot contemplar en el primer que el preu sense ISI dels treballs de la planta baixa (vidres de cambra) ascendeix l'import de 3.307.-euros, i que en la factura és el mateix import abans ISI que s'ha aplicat.

En data 21-06-2012, el Sr. Querol va sol·licitar un acompte "en relació al pressupost de realització de reformes en el pis", pagament que el Sr. Vaquero va acceptar el mateix dia, no podent per tant aquest darrer afirmar que mai el pressupost s'ha acceptat com ho va fer en la seva confessió en judici.

Per conseqüent, cap element objectiu existeix per considerar que l'ISI era inclòs en els preus del mercat i que s'hauria de descomptar dels imports reclamats.

VII.- El segon motiu del recurs del Sr. Querol és que el Tribunal no podia deixar obert el conflicte entre les parts remetent-se a la fase d'execució, quan ha quedat establert finalment que l'únic cost que havia quedat acreditat en concepte de defectes era l'import de 430.-euros determinat pel pèrit judicial, mentre que la resta de les reclamacions de la part defenent i demandant reconvencional no era acreditada .

Aquest greuge també s'ha d'estimar.

Pel que fa la qüestió de deixar per la fase d'execució la realització dels comptes definitius entre les parts, ja hem motivat en el IV.-FONAMENT que efectivament aquesta qüestió s'havia de resoldre pel primer jutjador.

Pel que fa la qüestió dels defectes, ja l'hem resolt en el V.- FONAMENT, i només cal afegir que efectivament els únics costos acreditats són els imports de 150.-euros + 280.-euros determinats pel pèrit judicial, a l'exclusió de cap altre cost.

Un cop efectuat la compensació, queda un rossec de 9.054,16 - 430 = 8.624,20.-euros, import al pagament del qual s'ha de condemnar a la societat Y.

VIII.- L'estimació parcial del recurs de la societat Y. i l'estimació íntegra del recurs del Sr. Querol aconsellen no efectuar cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs de la representació processal de la societat Y., i ESTIMAR íntegrament el recurs de representació processal del Sr. Querol, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 12-06-2014, que revoquem en el sentit de condemnar a la societat Y. a pagar al Sr. Querol, l'import de 8.624,20.-euros en lloc de 8.398,23.- euros, i sense efectuar cap més compensació o descompte;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.