Criteris imposició de les costes processals cas estimació parcial de la demanda (TSJC-309/12)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-309/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Pulido va interposar demanda, en data 22-02-2012, envers el Sr. Ropero, segons la qual interessava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 160.192,30 euros, incrementada amb els interessos convencionals del 4,5% anyal des del dia 29 de juliol de 2011 i fins al seu total pagament i a la constitució d'hipoteca sobre el terreny de la seva propietat (B.), així com la imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va presentar escrit, de data 21-03-2012, segons el qual reconeix deure la quantitat reclamada, però que no disposa de recursos econòmics, i s'oposa a la condemna a la constitució d'hipoteca i a la imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, de data 21-11-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant majoritàriament la demanda principal interposada per la Sra. Pulido el Sr. Ropero, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar a la primera la suma global de cent seixanta mil cent noranta-dos euros amb trenta cèntims (160.192,30.- euros), augmentada de l'interès pactat a raó del 4,5% anyal des del 29 de juliol del 2011 i fins que sigui íntegrament satisfeta, i tanmateix a assumir les costes processals d'aquesta instància segons s'ha articulat en el darrer Considerant, sense però donar lloc a la constitució d'hipoteca sobre el terreny conegut per "B." d'una superfície aproximada de 251 m2 segons es descriu en el contracte de reconeixement de deute subscrit pels litigants el catorze de juliol del dos mil onze i que seria propietat del defenent".

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la Sentència d'instància i, en data 5-02-2013, va articular escrit de conclusions, segons el qual demana la revocació parcial de la sentència d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions de data 26-02-2013, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la part defenent es fonamenta en la impugnació de la imposició de les costes processals efectuada per la Sentència d'instància. Així, entén que el venciment no ha estat total sinó parcial. Manifesta que tampoc s'ha estimat majoritàriament perquè no s'ha donat lloc a la pretensió adreçada a la constitució d'hipoteca sobre el terreny B., i segons la Novel·la 82, cap. X, no procedeix la imposició de les costes processals.

II.- El present recurs ha de ser estimat. Consta que en la demanda rectora del present procés la part agent va exercitar dues pretensions clarament diferenciades: una condemna de la quantitat (160.192,30 euros), amb més els interessos que demanava, i una condemna a la constitució d'una hipoteca sobre un terreny propietat del defenent.

La Sentència només dóna lloc a la primera pretensió i refusa la constitució d'hipoteca, però malgrat això argumenta (II Considerant) que la demanda principal ha prosperat substancialment, de manera que segons el criteri del venciment objectiu (Codi 7,51,5) procedeix imposar les costes processals.

A criteri d'aquesta Sala l'articulació de les dues pretensions en la demanda i l'estimació d'una d'elles i el refús de l'altra no pot ésser conceptuat com una estimació substancial de la demanda, sinó, com assenyala el recurrent, com una estimació parcial de la mateixa. I al tractar-se d'una estimació parcial, la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala (cfr. entre altres, la Sentència TSJC-123/05 de data 26-01-2006, i l'Aute TSJC-222/05 de data 11-05-2006) entén que en els casos d'estimació en part de les pretensions de la part agent no procedeix imposar les costes processals a cap de les parts, devent cadascuna suportar les causades a la seva instància i les comunes per meitat.

Per altra part, en la demanda argumentava l'agent que la imposició de les costes processals es derivaria també de la previsió continguda en aquest sentit en el conveni de data 14 de juliol de 2011 perfeccionat entre les parts litigants. En aquest ordre d'idees, els pactes que sobre les costes processals puguin portar a terme els litigants no vinculen als òrgans judicials, perquè la determinació de la imposició de les costes processals, derivades de les normes de l'ordenament jurídic andorrà, correspon als tribunals de justícia per quant així es desprèn del caire imperatiu de la norma processal que estableix els criteris i paràmetres que els jutjadors han d'emprar per a fixar a qui li pertoca el pagament de les costes, enteses com a determinades despeses, produïdes per raó del procés judicial.

III.- Les consideracions anteriors justifiquen que s'hagi de procedir a la revocació de la Sentència d'instància, de manera que s'escau deixar sense efecte la imposició de les costes processals a la part defenent, atesa l'estimació parcial de la demanda.

L'estimació del recurs justifica la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ropero contra la Sentència, de data 21- 11-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, respecte únicament del pronunciament sobre costes processals, tot declarant que no procedeix efectuar imposició de les costes processals, devent cada part suportar les causades a la seva instància i essent les comunes per meitat. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.