Arrendaments urbans (0040/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-040/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de novembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 28 d'abril del 2010 la representació processal de la societat "Mena" va formular demanda de desnonament i reclamació de quantitat contra els Srs. Arnau i Querol, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant als defenents a deixar lliure, vacu i expedit l'apartament situat a la Ctra. d'Arinsal, Urb. Borda Domingó, edifici B., planta baixa 3ª de La Massana i les places d'aparcament números 5 i 6 i el traster número 3 radicats al mateix immoble i a pagar a la seva mandant la suma de 4.015 euros en concepte dels lloguers vençuts i impagats de les citades unitats immobiliàries i les despeses bancàries originades pel seu retorn; més els lloguers que poguessin resultar impagats a partir de la data de presentació de la demanda a títol d'indemnització per ocupació indeguda; més els interessos acreditats des del moment en què havia d'efectuar-se el seu abonament o, subsidiàriament, des de la data de contesta a la demanda; més les despeses extraordinàries que resultessin acreditades en període d'execució de sentència corresponents al subministrament elèctric, d'aigua, de calefacció etc. de les unitats arrendades mentre perdurés l'ocupació, juntament amb la totalitat de les despeses judicials, quantitats de les què s'haurien de deduir 2.000 euros corresponents a la fiança dipositada pels arrendataris en el seu dia si es constatava que els immobles es trobaven en perfecte estat de conservació.

II.- La representació processal dels Srs. Querol i Arnau va contestar la demanda en data 30 de juliol del 2010 oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació íntegra.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 19 de novembre del 2010 estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de "Mena" i condemnant solidàriament als defenents a pagar a l'agent la suma de 3.781,67 euros, augmentada amb l'interès legal a comptar de la data fixada per a la contestació a la demanda i a satisfer la totalitat de les despeses processals causades a la part agent.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de "Mena" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació integra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 1 d'abril del 2009 "Mena" va arrendar als Srs. Arnau i Querol un apartament situat a la planta baixa 3ª porta de l'immoble radicat a la XXXX, així com un traster i les places de pàrking números 5 i 6 del mateix immoble, pel termini de cinc anys i per un import de 1.000 euros mensuals, abonant la part arrendatària la suma de 2.000 euros en concepte de fiança per tal de respondre de qualsevol desperfecte que eventualment s'ocasionés a les coses arrendades i, en general, per cobrir qualsevol responsabilitat econòmica que, a càrrec de la part arrendatària, es derivés del contracte i que restés pendent de pagament a la seva extinció.

Tampoc es discuteix que els arrendataris no van abonar el lloguer de les citades unitats immobiliàries corresponent als mesos de gener a abril 2010, ni que en data 23 de juny d'aquell any van lliurar al Sr. Pera, les claus del pis i del traster, que aquest senyor, com a mandatari verbal del legal representant de l'agent, va dipositar a la Batllia en data 25 de juny del mateix any (foli 46), ni que el 5 de juliol subsegüent es va portar a terme una inspecció ocular a l'apartament en la què es va constatar que aquest estava brut i les cantonades del sòcol estaven rascades (foli 54).

Ateses aquestes circumstàncies, la representació processal de "Mena" va formular demanda contra els Srs. Arnau i Querol sol·licitant que es condemnés als defenents a deixar lliure, vacu i expedit el citat apartament, a pagar la suma de 4,015 euros en concepte de lloguers vençuts i impagats i de despeses bancàries, més una indemnització per ocupació indeguda des de la data de presentació de la demanda, amb els corresponents interessos, més les despeses de subministrament de llum, aigua i calefacció mentre perdurés l'ocupació, descomptant de dita suma la de 2.000 euros lliurats com fiança una vegada es constatés que l'immoble es trobava en perfecte estat de conservació i la Sentència que ara es recorre va decidir declarar resolt el citat contracte i condemnar als defenents a pagar la suma de 3.781,67 euros, que es corresponien amb els 4.015 euros de lloguers impagats, més 1.766,67 euros per ocupació indeguda, entenent que l'agent va recuperar les claus de l'immoble en data 23 de juny del 2010, menys l'import de 2.000 euros lliurat pels arrendataris en concepte de fiança, considerant que en la inspecció ocular realitzada no es va constatar que l'apartament presentés cap desperfecte significatiu.

II.- La representació processal de "Mena" fonamenta el seu recurs en dos motius o greuges: per un cantó, considera la data en què s'ha d'entendre que se li va retornar la possessió de l'immoble és aquella en la què en va poder disposar, és a dir el dia 5 de juliol del 2010, de tal manera que la indemnització per ocupació indeguda s'ha de fixar en 2.166,67 euros i, per un altre, defensa que és precís compensar l'import de la fiança lliurada pels arrendataris, i que se'ls hi ha de retornar, amb la suma de 1.485,74 euros, que és el cost que va suposar per ella reparar el sòcol de l'apartament malmès i reposar el forn que va trobar avariat.

III.- Pel que fa a la data en què els arrendataris van retornar als propietaris de l'immoble la seva possessió, cal entendre que en el moment en què aquells van lliurar les seves claus a un empleat de "Mena" aquesta entitat en podia disposar lliurement, raó per la qual no es pot compartir l'argument de la recurrent en el sentit de que aquest retorn no es va produir fins el 5 de juliol del 2010, data de la inspecció ocular que es va realitzar a l'immoble. És cert que en l'acta d'aquesta inspecció es fa constar que l'Hble. Batlle va acordar el retorn de la possessió als propietaris de l'immoble mitjançant lliurament de les claus, però això era degut a que aquests, una vegada les van rebre dels arrendataris, les havien lliurat a la Batllia, però això no suposa que els Srs. Arnau i Querol en gaudissin fins aquell moment, ni tampoc que la propietat no en pogués disposar, ja que si "Mena" va dipositar les claus de l'immoble a la Batllia i va demanar una inspecció ocular va ser amb la finalitat d'acreditar l'estat en el què es trobava el pis, però la mateixa finalitat l'haurien pogut obtenir mitjançant un acta notarial sense haver-se de desprendre de les seves claus i en qualsevol dels dos casos quan se li van lliurar l'apartament va quedar a la seva disposició.

IV.- En relació al greuge exposat referent a què la Sentència recorreguda no condemna als defenents a abonar els desperfectes que presentava l'immoble i per tant no dedueix el seu cost de la fiança aportada per aquests en el seu dia, s'ha de posar de relleu que en l'acta d'inspecció ocular sols es constata l'existència de rascades en les cantonades del sòcol que, en principi, no justifiquen que fos precís reposar-lo, sense que l'agent hagi acreditat en cap moment la impossibilitat, o la dificultat, de la seva reparació. S'ha de destacar també que en el període probatori la recurrent no va acreditar, ni tant mitjançant un pressupost, quin era el cost de reposició de l'esmentat sòcol, aportant una factura per l'import de 887,81 euros per aquest concepte en data 21 d'octubre del 2010 quan les parts ja havien presentat els seus escrits de conclusions, de tal manera que els defenents no van tenir la oportunitat d'oposar-se a aquesta reclamació provant la seva incorrecció, raó per la qual no es pot estimar aquest motiu del recurs sense posar en situació d'indefensió als demandats.

Tampoc es pot estimar per les mateixes raons la petició de la recurrent en el sentit de que es condemni a l'adversa a abonar-li la suma de 597,93 euros, que és el cost que, segons ella, ha tingut l'adquisició d'un forn nou, ja que a l'acta d'inspecció ocular no es va constatar que aquest electrodomèstic estigués avariat i, si bé és veritat que això va ser degut a que aquell dia no hi havia llum a l'apartament, la factura es presenta igualment fora de període probatori quan es podia haver aportat en aquell moment, donat a l'adversa la possibilitat d'oposar-se al seu cost i a la procedència del canvi d'aquest equipament.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de "Mena" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.