Laboral - Indemnització per desistiment justificat del treballador; prescripció acció (318/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 318/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Marcos va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Plaza en reclamació de la quantitat de 13.965,86 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat (11.653,06 EUR), de salari del mes de novembre del 2007 (1.985,50 EUR) i de vacances (327,30 EUR), amb cotització dels esmentats imports a la CASS .

II.- La societat Plaza va oposar-se a totes les pretensions de l'actora, llevat pel que fa al salari del mes de novembre, oferint la quantitat de 946,11 EUR per aquest concepte; i va plantejar una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 1.063,74 EUR en concepte d'avançaments de salari.

III.- Per sentència de data 28 d'octubre del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant majoritàriament la demanda de l'agent, i íntegrament la demanda reconvencional, va condemnar la societat Plaza a satisfer al Sr. Marcos la suma de 10.997,99 EUR, més els interessos legals a comptar de la fermesa de la resolució, i a regularitzar les cotitzacions per davant la CASS, pel que fa al salari del mes de novembre de 2007 i les vacances degudes; fent imposició de les costes judicials a Plaza.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Plaza ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que del conjunt probatori aportat i obrant en autes és desprèn que 1) l'empresa no ha retingut unilateralment el salari del treballador, 2) tampoc ha quedat acreditat en cap mesura que l'empresa baixes el càrrec i el salari de l'empleat, 3) ha quedat acreditat que totes les declaracions i cotitzacions per davant la CASS han estat correctes, 4) l'agent no ha acreditat l'origen, tractament i seguiment de la seva malaltia i que aquesta hagi estat ocasionada per les pressions del patró; que per tant els 4 motius principals al·ludits per l'adversa han estat desacreditats i sorprenentment el primer jutge basa íntegrament la seva resolució en el fet que l'empresa no va efectuar el pagament del salari del mes de novembre del 2007; que el Sr. Marcos que no va percebre el salari des del mes de desembre de 2007 i fins el 31 de març de 2008 va deixar transcórrer més de 3 mesos sense fer cap reclamació al respecte, havent prescrit clarament l'acció relativa a l'únic dels motius que serien aplicables cas real d'existir; que la baixa mèdica no pot aturar la prescripció; que aquesta part no ha de ser condemnada en costes quan s'ha estimat parcialment la demanda de l'agent i íntegrament la demanda reconvencional de la part defenent.

II.- Són fets incontrovertibles : que el Sr. Marcos va començar a treballar pel compte de la societat Plaza al mes d'abril del 2004, desenvolupant la tasca de responsable de vigilants; que en data 27 de novembre del 2007 el mateix va causar baixa per malaltia fins el dia 3 de març del 2008; que per carta del mateix dia 3 de març del 2008, lliurada per via notarial, el Sr. Marcos va notificar a l'empresa, el seu desistiment justificat pels motius contemplats en l'article 75 apartats 2, 3, 4, 5 i 6 de la Llei sobre el contracte de treball, i més concretament: "No heu procedit a pagar-me la totalitat del salari del mes de novembre de 2007; Heu retingut de forma unilateral part del meu salari, sense el meu consentiment; No heu procedit a realitzar correctament les meves declaracions salarials davant la CASS, entre d'altres la del mes de novembre de 2007; M'heu baixat el salari i el meu càrrec de responsabilitat de forma unilateral, havent-vos manifestat el meu desacord; M'heu exigit la realització de treball nocturn, no estant en cap cas aquest pactat, havent-me negat a fer-ho; En darrer lloc, i degut a les pressions a les que ha estat sotmès per la vostra part, actualment pateixo una depressió, motiu pel quin estic de baixa laboral."

III.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció de caducitat de l'acció en indemnització plantejada per la societat Plaza. La relació laboral entre les parts es va rescindir no per acomiadament del treballador, sinó per desistiment justificat del mateix. Per tant són d'aplicació pel que fa a la prescripció i caducitat de l'acció, les disposicions de l'article 7 apartat 3 de la Llei sobre el contracte de treball que estableixen que la reclamació d'indemnització per desistiment unilateral del treballador té el mateix termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació verbal o escrita, ja sigui per absència injustificada al treball del treballador durant almenys 3 dies de treball seguits. En cas d'autes, l'empresari va tenir coneixement del desistiment del Sr. Marcos per carta lliurada el dia 3 de març del 2008 i el treballador va formular la seva demanda en indemnització per desistiment justificat el dia 31 de març del 2008, és a dir dins el termini legal de 30 dies. Per conseqüent al contrari de que sosté la societat Plaza, l'acció del Sr. Marcos no ha prescrit ni caducat.

IV.- L'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball estableix: "El treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents: 1) l'incompliment per part de l'empresari de les mesures de seguritat i higiene en el treball, o l'exposició del treballador a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió. 2) l'exigència de treball diferent a l'estipulat, salvats els supòsits extraordinaris d'urgència. 3) La falta o retard injustificat en el pagament del salari. 4) La manca d'afiliació del treballador a la CASS o el falsejament per l'empresari de les declaracions cursades a aquella. 5) L'incompliment greu del contracte per part de l'empresari. 6) El perjudici dolos o per imprudència greu ocasionat per l'empresari o els seus representants al treballador. 7) En general qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui greument vexatori per al treballador o ofengui la seva dignitat com a persona" i afegeix que la concurrència de qualsevol dels supòsits esmentats dóna dret al treballador a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat. En el present cas, la carta de desistiment justificat del dia 3 de març del 2008 fonamenta la rescissió unilateral del contracte pel treballador en les disposicions 2, 3, 4, 5 i 6 de l'article 75.

La societat Plaza reconeix que no va abonar el salari del mes de novembre del 2007 al Sr. Marcos, infringint així el supòsit n° 3 del referit article 75, però manifesta que això fou perquè va ésser impossible de contractar amb el treballador en raó de la nova situació de baixa mèdica. Aquesta argumentació no pot prosperar de cap manera. En efecte, l'obligació cabdal de l'empresari és la de pagar puntualment el salari al treballador. Per tant, encara que per motiu de baixa mèdica el Sr. Marcos no s'hagi presenciat a l'empresa per tal de cobrar el seu salari, pertocava a l'empresari prendre totes les disposicions útils per assegurar el pagament de la nòmina del treballador, sigui per expedició d'un xec per correu o per una transferència bancària, o, en cas de dificultat, per consignació de la quantitat deguda per aquest concepte a la Batllia, i tot això en el termini imprescindible de 3 dies naturals següent la fi del període de pagament establert per l'article 60-2 de la Llei sobre el contracte de treball. En conseqüència i sense que es necessití examinar els altres motius al·legats pel Sr. Marcos per fonamentar la rescissió unilateral del contracte, força és de constatar que la societat Plaza ha vulnerat el seu deure de pagar el salari del treballador sense retard justificat, el que legitima, d'acord amb les disposicions de l'article 75-5 de la Llei, el desistiment del Sr. Marcos amb dret a indemnització.

IV.- Respecte a la condemnació en costes de primera instància, s'ha de confirmar la resolució impugnada, atès que en matèria laboral, encara que la demanda del treballador sigui estimada parcialment o que s'hagi igualment estimat la demanda reconvencional de l'empresari, és costum de posar les costes a càrrec de l'empresari, ja que fou l'incompliment de les obligacions d'aquest darrer que ha necessitat que el treballador hagi de reclamar els seus drets per via judicial.

V.- La desestimació del recurs determina la confirmació de la resolució recorreguda en tots els seus extrems i d'imposició de les costes de segona instància a la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 28 d'octubre del 2008 en totes les seves disposicions, imposant les costes judicials de segona instancia a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.