Sentència sobre declaració de domini públic en favor del cridat en garantia

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Srs. Esteban, i Vendrell

Representant: Sr. Machado

Advocat: Sr. JMB

Apel·lant: Sra. Expósito

Representant: Sra. Calatayud

Advocat: Sra. RBP

Apel·lat: COMÚ C

Representant: Sra. Valverde

Advocat: Sr. ALP

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Acció declarativa de domini. Valoració de la prova. Funció i efectes del cadastre. Desestimatòria. Demanda reconvencional estimatòria. Declaració de domini públic en favor del cridat en garantia.

SENTÈNCIA 000006/2025

Andorra la Vella, 14 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 20.2.18 la representació processal dels Srs. Esteban i Vendrell va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Benitez, en què sol·licitava que :

"es dicti sentència que contingui els següents pronunciaments:

a) Declarant el dret de propietat dels senyors Esteban i Vendrell sobre la franja de terreny referenciada amb el número 7LXXXXX al Cadastre C;

b) Condemnant al senyor Benitez,

b.1) a realitzar el tancament amb paret de pedra o obra la porta de garatge i les finestres, balcons i terrasses situades en la façana del seu edifici de nova planta (assenyalades amb les lletres A,B,C,D,E,F i G en la fotografia acompanyada com a document número 10); i a què respecti les distàncies mínimes exigides pel nostre ordenament en qualsevulla obertura que pretengui executar en la façana de l'edifici que confronta amb la unitat cadastral número XXXXLXXXXX propietat dels meus mandants;

b.2) a enderrocar tota aquella part de la coberta (i forjat de la coberta) del seu nou edifici que envaeix l'espai aeri de la propietat dels meus mandants (unitat cadastral núm. 7LXXXXX, del Cadastre C).

Així mateix, vulgui condemnar a la part defenent al pagament de les costes judicials, incloses els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part."

El 27.9.19 es va dictar un Aute pel quin s'estima el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Benitez i Expósito contra l'Aute de data 5 de desembre del 2018 que es revoca en el sentit d'estimar pertinent la crida en garantia del Comú C.

2.- Realitzats tots els tràmits, el Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 23 d'abril del 2024 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar la demanda formulada en data 20 de febrer del 2018 per la representació processal dels Srs. Esteban i Vendrell contra els Srs. Benitez i Expósito.

Segon.- Desestimar la demanda reconvencional articulada en data 16 d'abril del 2018 per la representació processal dels Srs. Benitez i Expósito contra els Srs. Esteban i Vendrell.

Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VIII.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial.".

3.- Per escrits de 18.6.24, les representacions processals de la Sra. Expósito i dels Srs. Esteban i Vendrell han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

La representació de la Sra. Expósito demana que s'admeti el recurs d'apel·lació respecte els apartats segon i tercer de la sentència d'instància, i que es dicti sentència en el sentit d'estimar la demanda reconvencional articulada per ella contra els Srs. Salamanca, i s'acordi, la no imposició de les costes judicials, ni de primera ni de segona instància derivades de la crida en garantia del Comú C, a aquesta part.

La representació processal dels Srs. Salamanca sol·licita que

"tot revocant la Sentència apel·lada, i declarant i condemnant a la part apel·lada de conformitat amb el Suplico del nostre escrit de Demanda en primera instància, amb expressa imposició de costes de primera i segona instància a la part apel·lada".

4.- Per escrits de 5.9.24 la representació processal del Comú C s'ha oposat als recursos d'apel·lació formulats i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, tot imposant les costes processals a les parts apel·lants.

Per escrits de 5.9.24, les representacions processals dels Srs. Salamanca i de la Sra. Expósito s'han oposat al recurs d'apel·lació de l'altra part apel·lant i han reiterat les peticions que han fet en els seus escrits de recurs.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent els Srs. Salamanca, a) XXXX, reclama front la part defenent Sr. Benitez a) XXXX o XXXX, posteriorment succeït per la seva filla Expósito, en demanda en la que sosté una acció declarativa de domini sobre la parcel·la cadastral 7LXXXXX de la vila C i unes mesures accessòries sobre la propietat de la part defenent derivades de la declaració de domini de la dita parcel·la.

Per la seva banda la part defenent s'oposa la declarativa de domini i, al seu torn, articula una demanda reconvencional per demanar que es declari la parcel·la controvertida propietat de domini públic i més concretament del Comú de la dita parròquia, amb les corresponents mesures accessòries com la de la retirada de la tanca de filat metàl·lic que la part agent ha col·locat en la dita via pública per impedir el pas dels vehicles a la planta baixa de la seva edificació.

Per decisió d'aquesta Sala es va estimar que la petició de la crida en garantia en el procediment del Comú C (en endavant el Comú) resulta necessària atès el plantejament de la part defenent.

La sentència d'instància desestima les dues demandes, sense imposició de les costes respectives i fent imposició de les costes del cridat en garantia, a la part defenent principal.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts principals.

Segon.- Objecte del litigi i antecedents d'interès

Els precedents del litigi sobre la parcel·la 7LXXXXX del Cadastre C, d'extensió de 3,99 metres quadrats es remunta ja a començaments de l'any 2006 (23.2.2006) quan els germans Salamanca varen interposar una demanda d'interdicte d'obra nova per aturar el bastiment del seu veí XXXX que es troba en el llindar nord de la seva finca. La raó de l'interdicte era la mateixa que ara ha dut al present litigi 200000272018, considerar que l'obra del veí afectava a la propietat de XXXX en la qual els dos germans havien bastit dos xalets. Aquest interdicte no va prosperar i finalment va ser resolt per aquesta Sala en sentència de 29.6.10 (STJC 310/09). Convé ressaltar el que ja va dir aquesta Sala en relació a la possessió de l'espai en disputa:

"V.- Respecte d'aquest punt, en el mateix sentit que la Sentència recorreguda, aquesta Sala estima que l'agent no ha aportat a les actuacions proves suficients que permetin concloure que, com a mínim aparentment, gaudeix de la possessió o és titular de la franja de terreny en qüestió, com li corresponia fer.

En efecte, els agents han acreditat l'existència de algunes circumstàncies que podrien portar a pensar que ells són els titulars de l'esmentada franja. Així proven que l'Hble. Comú C els va autoritzar a construir dos xalets unifamiliars en la seva parcel·la i posteriorment a tancar la franja de terreny en discussió amb una reixa, acrediten igualment que en dita franja es troben dos bancs de pedra amb el nom de la casa i aporten una fotografia antiga de la borda situada dins la seva finca amb un pujador que es trobaria dins del terreny que afirmen és seu. No obstant, del plànol presentat per la construcció dels xalets no es dedueix quins eren els límits de la finca dels agents, ja que l'únic que consta en ell és que a través d'aquest terreny s'entra al pas cobert de la mateixa, fet que es permetria igualment si aquest fos de titularitat pública (foli 17); l'autorització per tancar la parcel·la que llinda amb el camí comunal es va obtenir fins aquest límit, amb uns plànols fets a mà de manera molt esquemàtica i mentre no perjudiqués a tercers (folis 105 i 106) i, en tot cas, la competència per declarar a qui pertany un determinat immoble no correspon als Hbles. Comuns; el fet que ella es trobin dos bancs que cal presumir que va construir la família propietària de la finca dels agents (foli 473), tampoc és determinant, ni comporta necessàriament possessió, ja que es tracta de dues construccions antigues i el control de l'Administració sobre aquests fets no sempre ha estat el que és ara i la fotografia que consta al foli 18 de les actuacions tampoc mostra clarament la situació del pujador de la borda, que segons l'agent estaria dins d'aquesta parcel·la. Pel que fa al joc dels plànols que l'agent ha aportat, l'informe pericial que consta als folis 438 a 441), elaborat per l'enginyer topogràfic Sr. JTA, posa de relleu que existeix una incongruència entre els diferents decrets del Comú C i els plànols que els acompanyen, de tal manera que s'emeten resolucions acceptant límits contradictoris del "Camí R" i que de les proves que consten a les actuacions no es pot deduir a qui correspon la titularitat del terreny. Finalment tampoc s'ha provat en quin lloc es trobava la paret de pedra que, segons l'agent, feia de termenal i que s'havia enderrocat, ni quina era la seva funció.

Altrament, a les actuacions consten igualment proves que contradiuen aquesta possibilitat i porten més aviat a pensar que la franja en litigi és de titularitat pública, ja que forma part del denominat "Camí R". Així, existeix a la citada franja un fanal de l'enllumenat públic i un placa amb la menció "Camí R" (foli 469), en el terra es troben plaques corresponents tant a "FEDA" com a "STA" (foli 476) sense que l'agent provi haver donat la seva autorització per aquestes instal·lacions, el certificat emès per la primera entitat destaca que "en la part del camí R C que limita amb la Borda o Era de l'E, existeixen uns comptadors d'energia elèctrica adossats a la paret del carrer" (foli 401). D'altra banda, l'empedrat del camí i el de la franja en litigi és el mateix, l'existència de la línia divisòria que apareix a les fotografies respon perfectament al diferent desnivell del terreny en una banda i l'altre (foli 471) i, malgrat les afirmacions d'alguns testimonis, el certificat emès pel Sr. JCC, arquitecte assessor del Comú C, posa de relleu que el Camí R no té la mateixa amplada en tota la seva extensió, doncs aquesta varia en molts punts al llarg del mateix (foli 393)."

Posteriorment, el Sr. Benitez va interposar un altre litigi civil contra el seu veí perquè volia demanar una indemnització pels danys i perjudicis que li havia causat l'interdicte d'obra nova que va aconseguir en el moment inicial la paralització de l'obra en construcció de XXXX. També el litigi va acabar davant aquesta Sala (TSJC 327/15). Aquesta sentència es va fer ressò de la ja esmentada de 29.6.10 i va considerar que la interposició de l'interdicte d'obra nova no justificava cap mena d'indemnització de danys i perjudicis pel Sr. Benitez (aleshores propietari de l'XXXX) i també confirmava la impossibilitat d'acumular una demanda reconvencional que pretenia la declarativa de domini sobre la parcel·la en disputa.

En l'intermedi, els Srs. Salamanca varen instar un procediment administratiu davant el Cadastre C que va ser resolt pel Ple del Comú en 17.11.11 al seu favor en el sentit de que la parcel·la ja indicada era una propietat privada dels dits germans a efectes cadastrals. Aquest pronunciament va ser impugnat judicialment i finalment la Sala Administrativa d'aquest Tribunal en sentència de data 21.11.14 va confirmar que la decisió administrativa era correcta, dins dels límits de la seva competència que no inclouen els pronunciaments sobre la propietat i que sempre resta la via civil perquè els propietaris puguin debatre sobre el domini.

Posteriorment, i en consonància amb la decisió del Comú sobre la parcel·la, els germans Salamanca varen demanar autorització per tancar amb un filat la zona que es trobava davant l'entrada de vehicles de la nova edificació i així varen obtenir una autorització en 2011 per fer el tancament provisional que barrava el pas de vehicles a la planta baixa del veí i així s'ha mantingut fins ara, com es veu a les fotografies aportades i en l'acta de reconeixement judicial.

Tercer.- La parcel·la cadastral de referència. La seva titularitat discutida. L'acció declarativa de domini de cada part.

Els dos recurrents demanen declaracions de domini contradictòries sobre la parcel·la 7LXXXXX, però la sentència no ho aclareix en desestimar les dues demandes. En especial desestima la demanda reconvencional després d'haver resolt que no pertany als demandants principals, germans Salamanca, i d'arribar a la conclusió que la finca de la Sra. Expósito confronta en el seu límit sud amb el carrer Camí R i no amb la finca dels agents de XXXX (germans Salamanca).

Compartim plenament els fonaments jurídics I a Vè de la sentència d'instància en la mesura que:

1) la part agent havia d'acreditar en la seva acció declarativa de domini exactament el "bocí de terreny" de la parcel·la 7LXXXXX que confronta amb el límit de la finca de la Sra. Expósito i de la qual en proclama la seva propietat i que portaria com a conseqüència una afectació del dret de pas de vehicles a la finca, el seu dret de vol i el seu dret de vistes. Aquesta identificació resulta imprescindible per a tota acció declarativa de domini (veure per totes les STJC 147/16 i 217/18);

2) tampoc resulta de cap títol de propietat dels aportats per la part agent que aquesta parcel·la cadastral (i el seu corresponent bocí de terreny en la seva part superior) sigui de la seva propietat. Ni l'escriptura d'acceptació d'herència i d'entrega de llegat de 25.3.99 número protocol XX2 ho aclareix, com tampoc l'escriptura següent (protocol XX3) en la seva precisió del límits de la finca dels germans Salamanca inclou aquest triangle de 3,9 m2 denominat parcel·la 7LXXXXX. Els límits d'aquesta zona d'est són el perímetre de les lletres F-G-H que s'assenyalen a l'escriptura. Fins i tot en l'escriptura notarial de 27.2.62 es delimita la finca H de la defenent actual ) Sra. Expósito com en el límit migdia (sud "amb camí") i només a ponent amb l'hera (sic) i prat de XXXX, propietat actual del germans Salamanca. El Cadastre de 1950 recull la mateixa (no) confrontació entre les dues finques. Els mateixos testimonis que han declarat corroboren la versió de la Sra. Expósito en el sentit que la seva finca sempre ha confrontat amb un sobreample del Camí R, és a dir, amb la via pública.

3) Però cal afegir un altre element al respecte que no ha estat inclòs en la sentència i és que el pujador(rampa) que existia des del Camí R fins la part superior de la borda existent en la finca de XXXX va desaparèixer en l'any 1980 (ja es reconeix en l'acta del reconeixement judicial, foli 1066) quan es van bastir en la finca dels dos xalets dels germans Salamanca i la zona va transformar-se tal i com està en l'actualitat. És a dir, que es va convertir -amb la complaença o la passivitat- dels germans agents en un sobreample del camí públic indicat que els hi donava accés rodat a l'obertura ampliada de la planta baixa de la borda per facilitar l'accés amb cotxe als dos xalets (amb inclusió d'una servitud de pas de vehicle en favor d'un dels germans per accedir a la zona comuna). O sigui, que la discussió sobre la llargària del dit pujador ja resulta intranscendent perquè la zona ja no es va mantenir i es va transformar amb sobreample del carrer i en el quan es visualitzen les arquetes registrals de FEDA i STA (folis 913 i 1013) i el mateix enllosat (com ja observarem en la STJC de 29.6.10 (310/2009) ja transcrita parcialment, signes inequívocs de que es tracta de via pública. En conseqüència, el debat del desaparegut pujador ja resulta irrellevant per inexistent en la realitat, tot i que ni tampoc la part agent ha pogut precisar fins on arribava respecte la finca H que és la que actualment es propietat de la Sra. Expósito.

4) L'expedient administratiu del Cadastre. La sentència d'instància ja recull detalladament quina és la seva funció i també la doctrina de la Sala Administrativa d'aquest Tribunal (STJA 17.6.10 TSJA 042/09) sobre els pronunciament en aquesta jurisdicció sobre la delimitació cadastral només empara situacions possessòries i que en l'acte administratiu de delimitació no es creen ni eliminen drets de propietat perquè aquesta qüestió només correspon decidir-ho a la jurisdicció civil.

Doncs bé, el recolzament essencial de la part agent ha estat proclamar la decisió del Comú de declarar de propietat privada (dels agents) aquella parcel·la cadastral que en la delimitació que se li atorga, afectaria als drets de la finca veïna de manera essencial (pas, vol i vistes). Però la sentència no ha tingut en compte que en fase de confessió en judici (folis 834 i 835) el Comú ha estimat que va resoldre en aquell moment segons les afirmacions de les persones concurrents i que el pujador ja no existia i van prendre de referència una fotografia de 1957 i en fase conclusions (foli 1140) de manera expressa ha considerat que " De manera que havent transcorregut més de 30 anys (d'Usatge Omnes Causae) des del moment en què tot el terreny (de l'antic pujador o altre) es va incorporar al camí comunal R, tota aquesta superfície s'hauria de considerar de domini públic i possiblement, així s'hauria de declarar, salvat millor criteri del Tribunal". En altres paraules, el Comú després de la prova practicada en aquestes actuacions ha arribat al convenciment que la parcel·la de referència era de domini públic al estar integrada en el Camí R, tal i com demana la part defenent i demandant reconvencional.

Aquesta transcendental conclusió del Comú no ha vingut reflectida en la sentència i que suposa el triomf de la demanda reconvencional doncs el beneficiari de la mateixa, ja ha manifestat la seva conformitat en que sigui declarada la parcel·la com de la seva propietat. Per tant, ja no es pot dir que l'acció només la podia promoure qui en tenia el domini exclusivament (i no el tenia ni el demanava la Sra. Expósito) sinó que el cridat en garantia s'ha adherit a l'acció de la defenent principal i agent reconvencional, Sra. Expósito. Tot i això, sense oblidar que els béns de domini públic són irrenunciables per les Administracions Públiques (article 79 del Codi de l'Administració aprovat per Llei 14/2023). Per això cal ja posar fi de manera definitiva al litigi entre els veïns i dur la pau veïnal que porta tants anys malparada.

Quart.- Per tot el que hem dit, la conclusió és que l'acció declarativa de domini dels germans Salamanca ha de ser desestimada de manera íntegra perquè aquella antiga parcel·la 7LXXXXX (actualment 7PXXXXX) denominació) no els hi pertany en tractar-se d'un sobreample del Camí R i així ha de prosperar l'acció principal de la demanda reconvencional que demana que "es declari la titularitat pública la franja sobre la qual es basteix una tanca instal·lada pels Srs. Salamanca davant la porta del garatge de l'edifici propietat de la Sra. Expósito que obstaculitza l'accés rodat al seu habitatge, i s'ordeni enretirar la tanca autoritzada pel Comú C que impedeix l'accés rodat a l'habitatge" pètita a la que ha mostrat el seu acord el mateix Comú.

Aquesta acció principal de la Sra. Expósito i ja no cal entrar en les seves pretensions subsidiàries.

Cinquè.- Costes de la instància.

En resultar la demanda principal desestimada de manera íntegra, correspon imposar les costes causades per dita demanda als Srs. Salamanca. Pel que fa a les costes de la demanda reconvencional que s'ha vist estimada en la seva pretensió principal, cal imposar-les als demandats reconvencionals Srs. Salamanca que s'hi han oposat. Pel que fa a les costes ocasionades al Comú C que ha estat encertadament cridat en garantia per la Sra. Expósito i n'ha resultat beneficiat, no es fa exprés pronunciament en matèria de costes.

Sisè.- Costes del recurs

Atesa la desestimació del recurs interposat pels Srs. Salamanca, cal imposar-los les costes d'aquesta alçada derivades del seu recurs.

Atesa l'estimació del recurs de la Sra. Expósito, no es fa pronunciament sobre les costes d'aquest recurs ni tampoc de les ocasionades al Comú.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Expósito contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 d'abril de 2024, que revoquem parcialment en el sentit de:

Declarem que l'antiga parcel·la 7LXXXXX (actualment 7PXXXXX) del Cadastre del Comú C és de propietat comunal.

Que la finca de la Sra. Expósito , denominada XXXX o H llinda en la seva part sud amb el camí comunal R i no amb la finca dels Srs. Salamanca i que la finca de la Sra. Expósito no es pot veure afectada en aquesta zona ni sobre els seus drets de vol, ni de pas ni de vistes.

Ordenem als Srs. Esteban i Vendrell que retirin -a costa seva- en el termini de CINC dies naturals a comptar des de la notificació d'aquesta sentència, tot el tancament de filat metàl·lic que ocupa actualment la zona de la parcel·la ja esmentada per deixar-la buida i expedita.

Imposem les costes causades per la demanda dels Srs. Salamanca a ells. Pel que fa a les costes de la demanda reconvencional cal imposar-les als demandats reconvencionals Srs. Salamanca que s'hi ha oposat. Pel que fa a les costes ocasionades al Comú C que ha estat encertadament cridat en garantia per la Sra. Expósito i n'ha resultat beneficiat, no es fa exprés pronunciament en matèria de costes.

Mantenim la desestimació de la demanda principal interposada pels Srs. Esteban i Vendrell.

Segon.- Atesa la desestimació del recurs interposat pels Srs. Salamanca, cal imposar-los les costes d'aquesta alçada derivades del seu recurs.

Tercer.- Atesa l'estimació del recurs de la Sra. Expósito, no es fa pronunciament sobre les costes d'aquest recurs ni tampoc de les ocasionades al Comú.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.