Laboral - Prescripció i caducitat (0291/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 291/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Farré va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Ropero, en reclamació de la quantitat de 3.500,75 EUR en concepte d'havers laborals, més els interessos legals corresponents, i de 7.848,75 EUR en concepte d'indemnització amb els interessos legals; en regularització per davant la CASS dels salaris cotitzats a raó del salari satisfet, així com en declaració i cotització prop de la CASS de la quantitat que sigui condemnat el demandat.

II.- La societat Ropero va oposar-se a les pretensions de la part agent, però no va presentar cap escrit de contesta a la demanda.

III.- Per sentència del dia 16 d'octubre del 2009 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat Ropero a: 1) pagar al Sr. Farré la quantitat de 2.587,64 EUR en concepte de salari i hores extraordinàries del mes de desembre del 2008, sou del mes de gener del 2009 i vacances de 2008 i 2009, amb els interessos legals calculats de conformitat amb el IV Considerant; 2) pagar al Sr. Farré la quantitat de 5.912,50 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat, augmentada amb els interessos legals comptadors des del 27 de març del 2009; 3) cotitzar aquestes quantitats prop de la CASS; 4) fer-se càrrec de les costes processals causades amb menció dels honoraris d'assistència lletrada i procuradoria de l'actor.

V.- Contra aquesta resolució la societat Ropero ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que interposant l'excepció de prescripció de l'acció en període de proves, no ha limitat en cap moment el dret a la defensa del treballador, ni el principi de contradicció que regeix el procediment; que s'ha doncs d'estimar l'excepció de prescripció de l'acció derivada del desistiment unilateral de l'article 7 de la Llei, sense fer imposició de les costes de primera instància.

II.- El Sr. Farré va començar a treballar pel compte de la societat Ropero en data 1 de juliol del 2005, per tal de desenvolupar les tasques de gestor de serveis, mitjançant un salari mensual de 1.495 EUR. El dia 22 de gener del 2009, el Sr. Farré va lliurar a mà a l'empresari una carta en la qual li comunicava la seva dimissió per no haver percebut el salari pactat des de fa 2 mesos.

III.- S'ha prèviament de posar de manifest que la societat Ropero limita el seu recurs a l'excepció de prescripció que va al·legar en primera instància en període de proves. Per tant, totes les disposicions de la sentència impugnada relacionades a la pretensió del treballador en concepte d'havers laborals estan definitivament resoltes.

És cert que les excepcions processals al·legades en defensa pel demandat han de ser presentades en l'escrit de contesta a la demanda, i és el cas pel que fa a les excepcions de prescripció. Nogensmenys, en el present cas, no es tracta d'una excepció de prescripció, sinó de caducitat, ja que l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral del treballador té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que l'empresari té coneixement del desistiment unilateral. Prescripció i caducitat són dues institucions diferents encara que cadascuna té per objecte limitar l'exercici dels drets i pertinents accions. En front del caràcter complex de la prescripció que ha donat lloc a una abundant jurisprudència, la caducitat es caracteritzà per la seva simplicitat i facilitat de comprovació per quan es basa i fonamenta en l'element fix i objectiu del transcurs del temps o termini normativament determinat. Per tant, no essent possible ni la seva interrupció, ni la seva suspensió, ni la seva renúncia, ni la seva modificació, contràriament a la prescripció, pot ésser estimada i aplicada ex oficio, ja que és suficient que el Tribunal comprovi si l'exercici del dret o de l'acció que es pretén, s'hagi presentat dintre del temps de vigència, o pel contrari, per haver transcorregut, s'han d'estimar caducats. En conseqüència, encara que la caducitat no hagi estat invocada per les parts, la seva pròpia naturalesa fa que pot ésser estimada i declarada d'ofici, per iniciativa del Tribunal. Per tant, encara que en cas d'autes la societat Ropero hagi formulat l'excepció de manera extemporània, això no pot haver cap importància, atès que no es tracta d'una prescripció sinó d'una caducitat, i que pertoca als Tribunals estimar d'ofici la caducitat quan aquesta resulta d'una norma legislativa.

IV.- Atès que la carta de desistiment fou entregada directament a l'empresari el dia 22 de gener del 2009 i que el Sr. Farré ha presentat el seu escrit de demanda el dia 27 de febrer del 2009, força és de constatar que havent transcorregut el termini de 30 dies desprès de la comunicació escrita, previst en l'article 7 de la Llei laboral, l'acció en indemnització per desistiment unilateral del treballador ha caducat.

VI.- L'estimació, encara que sigui parcial, de la demanda del treballador, justifica la condemna en costes de la societat Ropero, d'acord amb la jurisprudència en matèria laboral. L'estimació parcial del recurs i la matèria del litigi determinen no fer especial imposició de costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_5; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 16 d'octubre del 2009, en el sentit de desestimar la demanda del Sr. Farré en concepte d'indemnització per desistiment justificat del treballador, per raó de caducitat apreciada d'ofici;

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions;

Sense fer especial imposició de les despeses processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.