CASS. Procedència d'un alta mèdica (0032/08)
- Resolució
- Sentència · 05/05/2008
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 83/2008
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2008:83
- Recurs
- 32/08
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Lluís Saura Lluivia
- Àrea
- Administratiu Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- INFORMES CASS PROVA PERICIAL SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ribes contra la resolució de la CASS que li havia denegat la baixa mèdica. El tribunal ha considerat que la prova per millor proveir estava justificada degut a la imprecisió del primer informe del Dr. Jover i que no hi havia hagut una pèrdua de la seva independència i imparcialitat. També ha destacat que el diagnòstic dels metges era incert, però que el fet que el Sr. Ribes hagués reprès el seu treball a partir del 7 de maig de 2007 suggeria que el seu estat de salut no l'impedia de reprendre un treball. Per tant, el tribunal ha confirmat la sentència recorreguda i ha declarat que la resolució de la CASS era ajustada a dret.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia
Núm. de Protocol: SS-0068-1/06 TSA: 35/07
S E N T È N C I A NÚM. 32-2008
PARTS:
Apel·lant: Ribes Representant: Benitez Advocat: Carretero
Apel·lada: CASS Representant: Calatayud Advocat : Andrade
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet
M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de maig de 2008
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0068-1/06.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Ribes va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 18 d'octubre de 2006, confirmant en alçada la decisió del 4 de setembre anterior sol·licitant l'anul·lació de l'acte impugnat i el reconeixement del dret a ser reposat en situació de baixa mèdica des del 9 de setembre del 2006.
2.- En la sentència del 27 de juliol del 2007, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Ribes.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 15 d'octubre del 2007, el Sr. Ribes manifesta principalment que:
-la prova per millor proveir no havia d'haver estat acordada
-l'informe elaborat pel Dr. Jover no es pot tenir en compte puix no ha actuat de forma imparcial
-l'informe del Dr. Azorin tampoc es pot tenir en compte per quant no es imparcial
-de la prova pericial practicada en autes en primera instància, és a dir, del primer informe del Dr. Jover, es desprèn clarament que el meu mandat no podia treballar en la situació en que es trobava el mes de setembre de 2006.
-demana el pagament de les costes processals
4.- En la seva contesta de data 6 de novembre del 2007, la CASS manifesta principalment que:
-el Batlle va decidir, per a millor proveir, obrir de nou el període de proves per tal que el perit proporcionés informació complementària i clarifiqués la seva resposta numero 3 i complimentés el seu informe valorant l'informe del metge psiquiatra de la CASS.
Ha quedat plenament acreditat i ratificat que el dia 1 de setembre de 2006 la depressió que presentava el Sr. Ribes no era incapacitant ni li impedia d'incorporar-se al treball.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre el procediment:
En el seu recurs d'apel·lació, el Sr. Ribes estima que la prova per millor proveir no havia d'haver estat acordada.
El desenvolupament del procediment és el següent:
El Batlle ha nomenat perit, per decisió de data 22 de febrer del 2007 (veure foli 77), el Dr. Jover.
El perit ha elaborat el seu informe el 24 de maig del 2007 (veure foli 80). En el punt 3 d'aquest (foli. 81) indica: « la seva depressió no es incapacitant a nivell laboral. Donat que te dificultats en concentrar-se en mantenir l'atenció continuada, a més de l'apatia que presenta, encara no pot treballar ».
És cert que aquest paràgraf és ambigu: en efecte, les dues frases semblen tenir indicacions contradictòries
En aplicació de l'article 49 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i Fiscal el Batlle ha obert de nou el període de proves per tal que el Dr. Jover clarifiqui la resposta numero 3 i que complimenti el seu informe en el sentit de valorar l'informe emès pel psiquiatra de la CASS, Dr. Azorin ( providencia de data 26 de juny de 2007, veure foli 104).
Resulta de l'examen d'aquests elements de l'expedient i principalment de la redacció de la resposta numero 3 citada més amunt que la reobertura del nou període de proves quedava justificat per raó de la imprecisió del primer informe. D'altra banda, el fet de demanar al Dr. Jover de valorar l'informe emès pel psiquiatra de la CASS no ha afectat negativament els drets del demandant. En efecte, aquest informe constitueix un nou element d'informació pel Dr. Jover i la seva comunicació no ha comportat una pèrdua de la seva independència i de la seva imparcialitat.
El Sr. Ribes no s'ha trobat en situació d'indefensió: el segon informe del Dr. Jover és de data 6 de juliol de 2007 (veure foli 111) i l'interessat ha pogut presentar un escrit de conclusions complementaries en data 24 de juliol del 2007 (veure foli 114).
En conseqüència, el recurs s'ha de rebutjar en aquest punt.
Tercer: Sobre el fons
La CASS ha donat d'alta al Sr. Ribes el dia 9 de setembre del 2006. L'interessat manifesta que no podia reprendre el seu treball per raó del seu estat depressiu. La patologia que pateix és per tant de naturalesa psiquiàtrica. Varis metges l'han examinat i les seves conclusions són contradictòries.
En un informe de data 1 de setembre de 2006, el metge psiquiatra de la CASS manifesta que: «no presenta un trastorn mental sever que l'incapaciti pel desenvolupament d'una activitat laboral » (veure foli 63).
Al contrari, el Dr. Pera ha manifestat que: « el seu estat actual no li permet reprendre la feina » (certificat del 25 de setembre del 2006 ; veure foli 12).
En un nou informe de data 17 de gener del 2007, el metge psiquiatra de la CASS ha manifestat: «En el meu parer, el Sr. Ribes no té impediment des del punt de vista psiquiàtric per desenvolupar una activitat laboral » (veure foli 67).
Segons procediment habitual, el Batlle en aquesta circumstància ha nomenat un perit, el Dr. Jover. En el primer informe elaborat per aquest perit no es pronuncia clarament sobre el punt de saber si el Sr. Ribes podia o no reprendre el treball (veure més amunt, punt Segon).
En un nou informe de data 6 de juliol de 2007 (veure foli 111), el Dr. Jover manifesta que el dia que el va examinar (el 26 de abril del 2007), « el seu estat psíquic l'impedia desenvolupar en aquell moment qualsevol treball amb un mínim de regularitat », però afegeix que està d'acord amb l'informe del Dr. Azorin metge psiquiatra de la CASS, qui deia que podia treballar (informe de data 17 de gener de 2007). En efecte, segons el Dr. Jover, el seu estat de salut s'hauria empitjorat desprès d'aquesta data. Així i tot, conclou el Dr. Jover, « és d'esperar que els seus símptomes psiquiàtrics remetin en els propers mesos, donat que la seva malaltia depressiva es més reactiva que endògena i per tant, no compleix criteris de gravetat, malgrat que els seus símptomes han tingut intensitat » (veure foli 112).
El diagnòstic dels metges és per tant incert. No obstant podem remarcar que es produeix un fet concret: el Sr. Ribes reprèn el seu treball a partir del 7 de maig de 2007 (veure certificat, foli 101). Front a la imprecisió dels informes mèdics, el jutge pot concloure que aquest fet tendeix a provar que el seu estat de salut no l'impedeix de reprendre un treball.
En aquestes condicions, s'ha de confirmar la sentència recorreguda.
Quart .- No s'aprecien circumstànies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ribes.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 18 d'octubre del 2006, confirmant en alçada la decisió del 4 de setembre del 2006, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer : De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.