IMMIGRACIÓ. Regularització d’una autorització de residència caducada. Denegació per raons d’ordre públic. Processament per tràfic de drogues. Arrelament familiar. TSJA-IM-002/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0123-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-002/14

SENTÈNCIA 32-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Galan

Representant: ídem

Advocat: Sr. Varesc

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Recio

Advocat: Sr. Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, onze de juliol de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0123-2/2013.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 17 de març de 2014 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Galan contra el M.I. Govern, en què sol·licitava l’anul·lació de les resolucions administratives de 21 d’octubre i 4 de desembre de 2013, mitjançant les quals es va denegar la regularització de l’autorització de treball i residència de què disposava l’interessat.

El Tribunal a quo ha considerat que la decisió administrativa resulta ajustada a l’article 83.c) de la Llei qualificada d’immigració, ja que la conducta de l’agent pot suposar un risc per a l’ordre públic, com es desprèn del fet de què es troba processat per un delicte major continuat de tràfic de droga tòxica (cocaïna) en gran quantitat, pel qual va estar en situació de presó provisional durant més de tres mesos (del 27 de juny de 2013 al 14 d’octubre del mateix any).

2.- L’agent ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència del Tribunal de Batlles, el qual es basa, en síntesi, en les següents al·legacions:

No es pot presumir que l’interessat representi un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general, ja que encara no ha estat jutjat ni condemnat. Les resolucions impugnades vulneren la presumpció d’innocència de què gaudeix el recurrent.

No s’han valorat degudament les seves circumstàncies personals, ja que té un fill en comú amb una parella anterior i, en l’actualitat, manté una relació de parella amb una altra persona, amb la que conviu.

3.- La representació del Govern ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L’article 83.d) de la Llei qualificada d’immigració disposa que només és motiu de denegació de la sol·licitud de regularització d’una autorització d’immigració renovable caducada la constatació, entre d’altres extrems, de que l’interessat representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.

Com ja va declarar la sentència d’aquesta Sala núm. 16-2011, de 4 de març:

“... es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública”.

En conseqüència, en no tractar-se d’una mesura pròpiament sancionadora, no es pot parlar de la vulneració del principi de presumpció d’innocència, això sens perjudici de que la resolució s’hagi de basar en fets degudament contrastats, dels quals es pugui deduir raonablement l’existència d’un risc per a la seguretat i per a l’ordre públic. En garantia de l’afectat, el control judicial s’estén a la verificació d’aquests fets.

Tercer.- En aquest cas, l’Administració general ha denegat la regularització de l’autorització de residència i treball de l’interessat en base a la detenció i posterior processament del mateix per un delicte major continuat de tràfic de droga tòxica (cocaïna) en gran quantitat, pel qual va estar en situació de presó provisional durant més de tres mesos (del 27 de juny de 2013 al 14 d’octubre del mateix any).

Com ja va dir en un supòsit anàleg la referida sentència núm. 16-2011, de 4 de març:

“Als efectes d’aquest procés, resulta suficient constatar que no es tracta d’una mera denúncia, sinó que el Batlle instructor ha considerat que existeixen indicis suficients per acordar el processament de l’interessat. D’altra banda, els fets revesteixen una especial gravetat, de manera que no resulta improcedent considerar que el seu presumpte autor representa un risc per a la seguretat de les persones i per a l’ordre públic, en els termes previstos en els articles 52.2 i 65.d) de la Llei qualificada d’immigració” (en aquest cas, l’article 83.c) de la mateixa llei).

Quart.- Pel que fa a la proporcionalitat de la mesura, el recurrent al·lega els lligams familiars que manté al Principat. Ara bé, pel que fa a la seva actual parella, tal com diu la sentència apel·lada, s’ha de considerar que es tracta d’una relació molt recent, segons les manifestacions del propi interessat. I quant al fill resident a Andorra, l’agent es limita a invocar la seva presència, però no detalla ni acredita el tipus de relació que hi manté, ni si segueix un règim de visites, ni si es fa càrrec total o parcialment de les despeses que comporta la seva manutenció.

En aquestes circumstàncies, s’ha de concloure que no consta que l’arrelament familiar sigui de suficient intensitat com per enervar la situació de risc que deriva dels fets abans esmentats.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la part agent i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. Galan contra la sentència dictada el 17 de març de 2014 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.