Responsabilitat administrativa (0045/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0101-1/05 TSA: 16/06

S E N T È N C I A NÚM. 45-2006

PARTS:

Apel·lant: Corbacho Representant: Suárez Advocat: Sarabia

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Porras Advocat : Ramirez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0101-1/2005.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El dia 28 d'abril de 2005, el Sr. Corbacho va presentar, en el Comú de La Massana, una sol·licitud d'indemnització pel sobrevol del telecabina que uneix la parròquia de La Massana i l'estació d'esquí de Pal-Arinsal, que afectava diversos terrenys de la seva propietat, sense obtenir cap resposta per part del Comú.

2.- Interposada demanda jurisdiccional demanant una indemnització de 1.435.011,02 EUR més interessos, al·legant que el Comú, en la mesura que havia acordat indemnitzacions amb altres propietaris, superiors a les que havia decidit la Comissió d'Expropiació i compte tingut que a ell no se n'hi havia atorgat cap, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2006-03, de 20 de gener de 2006, la va desestimar substancialment, considerant que no s'havia produït cap trencament del principi d'igualtat, que és el que denunciava la demanda.

3.- En el seu recurs d'apel·lació, la representació del demandant sosté que hi ha hagut un trencament del principi d'igualtat, que no és cert que la instal·lació del telecabina hagi produït efectes tant positius sobre les propietats i l'activitat hotelera del Sr. G., i que la signatura d'un contracte de cessió gratuïta de la servitud per part seva amb el Comú no eximeix de respectar el principi d'igualtat quan a altres propietaris se'ls ha indemnitzat per la mateixa servitud; afirma, també, que la denegació injustificada de la prova demanada en la primera instància el situa en indefensió i demana que sigui practicada en aquesta segona instància.

4.- Donat trasllat del recurs a la representació del Comú, sol·licita la desestimació del mateix en atenció a que la renúncia a les indemnitzacions en convenis signats pel Sr. G. quan era cònsol major de La Massana li impedeix ara formular cap petició, a banda que durant el seu càrrec mai va fer cap al·legació en contra de res ni va manifestar cap oposició a les resolucions i acords sobre les indemnitzacions dels afectats pel giny mecànic, i que no hi ha trencament del principi d'igualtat perquè les situacions no són comparables.

5.- El dia 24 de maig de 2006 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa en aquesta segona instància és si el Sr. Corbacho te dret a percebre una indemnització per la servitud perpètua de passatge i de sobrevol del giny mecànic d'enllaç entre el centre vila del poble de La Massana i l'estació d'esquí de Pal-Arinsal, i per resoldre-la caldrà recordar, sintèticament, els fets més significatius relacionats amb les expropiacions dels terrenys afectats per la instal·lació.

En una primera fase dels fets i paral·lelament a l'inici dels treballs que havien de culminar amb el projecte definitiu, el Sr. Corbacho, que era cònsol major a la Parròquia de La Massana, el 10 de gener de 2002 va signar dos contractes (tot i que en la demanda només parla d'un) amb el Comú: el primer es refereix a la propietat de 414,96 m2 i te per objecte la constitució de la servitud esmentada de sobrevol del giny mecànic; el segon es refereix a la propietat de 264,74 m2 i té el mateix objecte.

En els dos contractes es fa constar -expositiu IV- que "el Sr. Corbacho, conscient de la millora que suposa per al poble de La Massana aquest projecte i a la vista de la plusvàlua que generarà pels terrenys implicats la referida construcció, ha decidit permetre, sense cap contraprestació, el pas del cablejat esmentat a través del terreny de la seva propietat ...".

Com veurem més endavant, aquesta clàusula no es pot interpretar d'altra manera que com una renúncia per part del propietari dels terrenys a percebre una indemnització.

Una segona fase neix a partir del moment en que, compte tingut que altres propietaris afectats van mostrar disconformitat amb les indemnitzacions a percebre, la Comissió d'Expropiació, per decisió de 5 de gener de 2004, va taxar les indemnitzacions dels expropiats; tant aquests com el Comú van interposar recursos davant aquesta jurisdicció i el Comú, per acord de 29 d'abril de 2004 va atorgar una indemnització complementària als afectats, que va comportar el desistiment de les accions judicials iniciades.

El Sr. Corbacho, tanmateix, no va interposar cap recurs contra l'acord de la Comissió d'Expropiació ni va impugnar l'acord comunal que millorava les indemnitzacions acordades per la Comissió.

El tercer moment no te lloc fins que el dia 28 d'abril de 2005 el Sr. Corbacho demana al Comú la indemnització que posteriorment ha demanat davant aquesta jurisdicció, que és la primera presa formal de posició per part seva en tot el procediment d'expropiació.

Tercer.- Per resoldre el present recurs cal determinar quin és el sentit i l'abast dels convenis signats -que no van ser els únics- el 10 de gener de 2002.

Amb la signatura dels convenis, el Sr. Corbacho va renunciar a percebre indemnitzacions per les servituds de sobrevol que imposava la instal·lació del telecabina de La Massana a Pal-Arinsal, i tot i que en la seva decisió, molt probablement, va ser determinant el fet d'ocupar un càrrec públic de singular rellevància en el Comú, la realitat és que la voluntat recollida en els convenis és la renúncia a percebre contraprestacions, com ha quedat palesat en la clàusula contractual que transcriu l'anterior fonament de Dret.

I si la renúncia a percebre contraprestacions equival a la renúncia avançada a la indemnització per la servitud que es constituïa en el contracte, la causa de la renúncia no és gratuïta sinó que l'és l'explícit reconeixement de la plusvàlua que sobre els terrenys genera el futur projecte i que actua com a mecanisme compensatori del perjudici ocasionat per la servitud.

Quart.- És a conseqüència del que acabem d'exposar que el Sr. Corbacho no va tenir cap intervenció en els moments que hem assenyalat amb (ii) en el fonament de Dret segon. Tot i que per fer valer els drets econòmics que ara exerceix el més correcte era impugnar els acords que recullen el suposat tracte discriminatori (ja sigui l'acord de la Comissió d'Expropiació de 5 de gener de 2004 o més probablement l'acord del Comú de 29 d'abril de 2004) l'acció que exerceix l'any 2005 és la de responsabilitat patrimonial per la causa que estableix l'article 59.3 del Codi de l'Administració i que la jurisprudència d'aquesta Sala, en diverses sentències que cita, ha reconegut en ocasió d'indemnitzacions expropiatòries que s'han acordat sense respectar el principi d'igualtat.

El precepte citat considera que es trenca la igualtat davant els poders públics quan aquests refusen a una persona els avantatges atorgats a d'altres que es trobin en la mateixa situació, sense que la desigualtat de tracte pugui justificar-se per motius legítims; en el cas, no juga el principi d'igualtat des del moment en què el Sr. Corbacho es va situar voluntàriament al marge del dret a rebre una valoració i a percebre una indemnització mitjançant els convenis de 10 de gener de 2002, la significació i causa dels quals ha estat explicada.

Per tot el que s'exposa, cal desestimar el recurs d'apel·lació amb confirmació de la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Cinquè.- En el recurs d'apel·lació, la representació del Sr. Corbacho demana novament la pràctica de les proves denegades en la primera instància (concretament, la confessió en judici del cònsol major Sr. Briones, la ratificació del peritatge sobre les indemnitzacions demanades i la inspecció ocular dels llocs), però no procedeix acordar-les a l'empara de l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa per quan foren correctament denegades, com ho palesa la raó que justifica la desestimació de la demanda, que confirmem en aquesta sentència, amb raonaments que no haurien variat encara que s'hagués practicat la prova demanada.

Sisè.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància processal.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Corbacho l contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2006-03, de 20 de gener de 2006, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.