CASS. Invalidesa per malaltia. Classificació de la invalidesa. Procedeix el grup A-3 quan l'interessat no pot desenvolupar una activitat laboral de forma regular.TSJA-027/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0039-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-027/14

SENTÈNCIA 30-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sr. Téllez

Apel·lat: Sr. Almansa

Representant: ídem

Advocat: Sra. Sanç

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, onze de juliol de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0039-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 30 de gener de 2014 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada pel Sr. Almansa contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant la resolució del seu Consell d'Administració de 25 de març de 2013 i reconeixent el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup A-3, amb efectes econòmics des del 1r. de febrer de 2013.

2.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, que es fonamenta en que ha existit una errònia valoració de la prova pericial i que l'interessat pot desenvolupar una activitat laboral de tipus sedentari, per la qual cosa considera que la invalidesa havia de ser classificada en el grup A-2, tal com va decidir la resolució administrativa impugnada.

3.- L'agent s'ha oposat al recurs de la CASS. En la seva opinió, no existeix cap tipus de contradicció a l'hora de valorar la prova practicada, ja que el perits posen de relleu que no pot seguir una disciplina regular de treball, ja que això derivaria en un increment dels dies de baixa laboral. En conseqüència, la possibilitat de realitzar un treball sedentari és merament teòrica.

4.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les al·legacions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la discrepància que mantenen les parts versa sobre la determinació del grau d'invalidesa que correspon a l'interessat, d'acord amb els criteris que estableix l'article 170 de la Llei de la seguretat social.

Sobre aquest punt, la sentència apel·lada ha recollit les pretensions de l'agent i li ha reconegut un grau A-3, en considerar que està incapacitat per exercir qualsevol activitat professional, mentre que la CASS sosté que hi ha una capacitat residual i que pot dur a terme un treball sedentari. A més, defensa que el dictamen pericial resulta contradictori sobre aquest punt, ja que el mateix admet la possibilitat, i fins i tot la conveniència, de què l'assegurat realitzi alguna activitat que no comporti esforços físics, mentre que, d'altra banda, conclou que està incapacitat per a qualsevol tipus de treball sota una disciplina laboral.

Tercer.- La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.

Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'article 170 de la Llei de la seguretat social, a què abans s'ha fet referència. En efecte, quan es distingeix entre els tres grups que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional.

Quart.- En aquest cas, la sentència apel·lada ha acceptat les conclusions de l'informe pericial, segons les quals la patologia que pateix l'agent, que consisteix bàsicament en una anquilosi del raquis, amb afectació inflamatòria crònica i degenerativa de les grans articulacions, fa impossible que dugui a terme qualsevol treball de manera regular. Encara que, en principi, podria fer activitats sedentàries, això estaria condicionat a que no impliqués una jornada completa, sinó que pogués fer-se a estones curtes o quan no tingui dolor. Tampoc pot sotmetre's a una disciplina de treball, ja que això podria comportar una reactivació de la patologia.

En aquestes condicions, no s'aprecia cap contradicció en l'informe pericial, que extreu les seves conclusions a partir de la situació física de l'interessat.

En conseqüència, s'ha de concloure que l'agent no pot dur a terme una activitat professional regular, com posen de relleu els perits mèdics, de manera que procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa la CASS.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la CASS contra la sentència dictada el 30 de gener de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.