Moment a partir del qual es te dret a la pensió de vellesa (SS-081-1/94)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: SS-081-1/94

S E N T E N C I A NUM. 95-27

PARTS:

Apel.lant: CASS

Representant: Sra. Vendrell

Advocat: Sr. Morillo

Apel.lada: Sr. Peña

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sr. Briones

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: Bernard Plagnet

Albert Andrés Pereira

1995.

A la vila d'Andorra la Vella, el 6 de setembre de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-081-1/94.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Peña va presentar un recurs contra una decisió de la CASS en data 27 de juliol de 1994, confirmada el 12 de setembre de 1994.

Des del 8 de juny de 1976, el Sr. Peña rebia una pensió d'invalidesa derivada d'un accident de treball. El 27 de juliol de 1990, la CASS li va notificar la decisió acordant-li una pensió de vellesa mínima corresponent a 5.000 punts a partir del primer de juliol de 1993. El Sr. Peña exposà que havent nascut el *** de 1930 complia els 60 anys el *** de 1990, per tant escau procedir a la liquidació de la pensió de vellesa a partir d'aquesta data i no del primer de juliol de 1993.

2.- Segons sentència de 24 de febrer de 1995, el Batlle va estimar la demanda i anul.là en part la decisió recorreguda de data 27 de juliol de 1994 en allò referent a la data del dia primer de juliol de 1993 i declara que la pensió mínima de vellesa ha d'ésser pagada a l'agent a comptar del 23 de gener de 1990, més els interessos legals per les quantitats degudes.

3.- En el seu recurs d'apel.lació de data d'11 d'abril de 1995, la CASS exposa principalment que en aplicació de l'article 4 del Reglament tècnic núm. 18, l'interessat té dret a partir dels 60 anys, a la més elevada de les dues pensions ( pensió d'invalidesa o pensió de vellesa). Però no té dret a partir d'aquesta data a la pensió mínima prevista en l'article 41 del Reglament tècnic. Per error, la CASS li va acordar una pensió mínima des del juliol de 1993 i la CASS demana doncs que aquesta pensió se li mantingui des del juliol de 1993 però no a partir del primer de juliol de 1990. La CASS confirma els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data de 25 de maig de 1995.

4.- En la seva contesta de 4 de maig de 1995 i en el seu escrit de conclusions de 23 de maig de 1995, el Sr. Peña demana la confirmació de la sentència del Batlle.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 41 del Reglament tècnic introdueix un principi general: "Les pensions definides en els articles precedents no podran ésser inferiors a un mínim de 5.000 punts en les condicions següents...".

D'altra banda, l'article 4 del Reglament d'aplicació núm. 18 disposa: "La pensió invalidesa malaltia o accident de treball queda automàticament transformada en pensió vellesa en complir l'assegurat els 60 anys, mantenint-se la mateixa tarifa de que gaudia fins a aquell moment si la pensió vellesa que hagués de pertocar-li resultés inferior en quantitat a les pensions d'invalidesa mencionades".

Resulta doncs que l'article 41 exposa un principi general referent al muntant de la pensió de vellesa i aquest text no comporta cap excepció sobre aquest punt. L'article 4 fixa simplement un cas particular d'atribució de la pensió de vellesa. Els dos texts es refereixen doncs a qüestions diferents. L'article 41 determina les modalitats de fixació del muntant de la pensió. Per la seva part, l'article 4 fixa les condicions d'atribució de la pensió de vellesa als 60 anys pels beneficiaris d'una pensió d'invalidesa malaltia o d'accident de treball. Aquest últim text no institueix doncs pensions de vellesa d'una naturalesa particular; aleshores, les condicions generals de càlcul de pensions de vellesa, fixades, principalment, per l'article 41 són igualment aplicables a les pensions abonades en virtut de l'article 4 del Reglament núm. 18.

Tercer.- En aplicació de les disposicions de l'article 4 ja vist, el Sr. Peña tindria dret a rebre una pensió d'invalidesa a comptar del 22 de gener de 1990, data dels seus 60 anys d'aniversari.

El muntant mínim de les pensions de vellesa, previst en l'article 41 ja citat, concerneix a totes les pensions de vellesa. En efecte, podem veure que aquest text es va redactar de manera molt general i no comporta cap restricció en funció de l'edat de l'interessat. El reglament ha tingut en efecte la preocupació de preveure un ingrés mínim per tots els assegurats que compleixin les condicions legals i cap disposició legislativa o reglamentaria no s'oposa a que el muntant mínim de pensió es pogués concedir al Sr. Peña .

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix confirmar la sentència del Batlle de data de 24 de febrer de 1995.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Morales