Vicis constructius (TSJC 067/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJENTITY_12- 0000067/2015 ORIGEN: 2100022/2009

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del ENTITY_11I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel ABRIL CAMPOY i els Magistrats

ENTITY_11I. Sr. Vincent ANIÈRE i ENTITY_11I. Sr. Carles CRUZ MORATONES, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de I., ORG_0 va interposar demanda, de data 23-02-2010, envers el Srs. Pina, Almansa, Barba, S.ENTITY_12O.S.ENTITY_14S.R. i ignorats hereus del Sr. Bernat, segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament a l'agent de la suma de 253.758,95 euros, amb més els increments legals des del venciment de cada factura impagada i, subsidiàriament des de la contesta a la demanda, amb imposició de les costes processals.

Per escrits de 16-11-2010 el Sr. Pina i l'asseguradora ENTITY_12O., S.Toll van contestar a la demanda.

Els Srs. Almansa, Barba i els ignorats hereus del Sr. Bernat foren declarats en situació de rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 14-10- 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM

Que estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la mercantil I., ORG_0, contra els Srs. Pina, Almansa, Barba i la mercantil S.ENTITY_12O.S.ENTITY_14S.R., hem de condemnar i condemnem a tots ells, de forma solidària, a satisfer a l'agent la quantitat de 253.758,95.- euros, més els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda.

Cal fer condemna en la totalitat de les costes processals als defenents, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal del Sr. G.T. i de l'asseguradora ENTITY_12O.,

S.Toll han interposat sengles recursos contra la sentència d'instància. Així, han presentat escrits de conclusions, de dates respectives 27-03 i 31-03- 2015, segons els quals demanen la revocació de la condemna solidària del Sr. G.T. i de la condemna de l'asseguradora i, en aquest darrer cas, de forma subsidiària, si procedeix la condemna que es tingui en compte el límit màxim de la pòlissa d'assegurances de 600.000 euros.

Consta a les actuacions que ENTITY_12O., S.Toll va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 27-04-2015, I., ORG_0 ho va efectuar en data 28-04- 2015, i el Sr. G.T. en data de 7-05-2015.

Ha actuat com a magistrat ponent el ENTITY_11I. Sr. Joan Manel ABRIL CAMPOY.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.- El deure de fonamentar en dret les decisions judicials (art. 10 i 86 CA), el de motivació i la necessària claredat expositiva requereixen examinar per separats els dos recursos interposats contra la sentència d'instància.

El recurs interposat pel Sr. G.T. es justifica en els següents motius de recurs. En primer terme, entén que la sentència no respecta el petitum ni la causa petendi quan condemna solidàriament al Sr. G.T. Així, fonamenta la responsabilitat del Sr. G.T. en uns fets anteriors als que porten causa de l'acció de reclamació de la part agent. La part agent reclama per la reproducció de les fissures del mur que van tenir lloc la primavera de l'any 1996 al no haver-se donat una resposta adequada en el primer projecte de consolidació del mur amb ancoratges. Afegeix que per a examinar de forma correcta el present recurs cal tenir en compte un seguit de fets provats que acrediten la participació i implicació de la pròpia agent a l'obra, amb presa de decisions i tasques de coordinació que han incidit en les patologies de l'edifici S. En segon terme, critica que la sentència d'instància entengui provat que el recurrent va participar en la direcció de les obres del mur de l'edifici, segons ressurt de la declaració del recurrent, dels Srs. Suárez i Benitez en el procés penal i del document 47. Afirma que el Sr. G. era delineant i es va limitar a traçar a net els plànols d'estructura. Precisament, assenyala que la seva feina està sota el control i supervisió de tècnics, com així ho reflecteix el document núm. 47. La seva declaració a la causa penal no comporta una assumpció de responsabilitat, sinó que la direcció de l'obra la portava el Sr.

Benitez i el Sr. Suárez Afegeix que les declaracions d'aquests darrers revelen el ressentiment envers el recurrent per haver marxat del despatx Toll, alhora que es van efectuar en condició d'imputats. Indica que la prova testifical ha provat que el Sr. G. és delineant projectista, sempre s'ha presentat com a tal i no ha exercit funcions diferents de la seva titulació. En el mateix sentit, assevera que ressurt de la prova documental i que en l'obra concreta solament va repassar el ferro dels sostre de l'edifici. En tercer terme, sustenta que la sentència opina que el Sr. ENTITY_12V. va actuar com a fiduciari. En canvi, sosté que existeix prova suficient que acredita que no era un prestanoms (els Sr. Benitez i Suárez ja formaven part del despatx el 1991, abans que entrés a formar part el Sr. G.; el Sr. Benitez és el tècnic autor del projecte i director de l'obra segons la sol·licitud de permís d'obra, declaració de direcció d'obra i certificat de final d'obra; el Sr. Benitez reconeix que va ser ell qui va elaborar el projecte i que el càlcul de l'estructura el feu el Sr. Toll, contractat pel despatx ENTITY_14; segons el testimoni Sr. Rius el Sr. Benitez anava a l'obra i va participar en el primer projecte de consolidació del mur de forma activa i cobrava 300.000 ptes mensuals perquè preferia no assumir possibles pèrdues. En quart terme, assenyala que el Sr. G. va marxar de Toll el juny de 1994 i ho va comunicar a I. En aquest sentit, quan es va procedir al replè del mur durant la primavera de l'any 1995 ja no treballava i no es podia mantenir la seva condemna solidària. I, en darrer terme, insisteix en allò manifestat en primer lloc, de manera que l'informe pericial de Gálvez diferència l'origen dels danys que apareixen la primavera de 1995, en les que cap incidència té la participació del Sr. G., de les patologies aparegudes la primavera de 1996, que són les que justifiquen la reclamació de l'agent i en les que cap intervenció ha tingut tampoc el Sr. G.

L'asseguradora ENTITY_12O., S.Toll fonamenta el seu recurs en els següents motius. En primer terme, entén que la reclamació de la part agent es fonamenta en la responsabilitat extracontractual i, en atenció al termini de prescripció d'un any, el termini de prescripció ha transcorregut en excés entre la data de finalització del procés penal i la interposició de la demanda civil. En segon terme, i amb caire subsidiari en relació a l'excepció de prescripció, sosté que no es pot entendre que els Srs. Suárez, G. i Toll fossin personal al servei del Sr. Benitez Assenyala que no hi ha prova documental de la contractació per part del Sr. Benitez amb I. sinó que els Srs. Suárez i G. sí reconeixen haver contractat amb la promotora. Considera que el comerç Toll tenia com a titular administratiu al Sr. Benitez i com a responsables reals els Srs. Suárez i G., que aquests darrers tenien una societat civil particular de la que no formava part el Sr. Benitez, sinó que només percebia 300.000 ptes mensuals per signar la documentació oficial. Encara que el prenedor de l'assegurança fos el comerç anomenat Toll, s'assegurava la responsabilitat professional del Sr. Benitez En tercer terme, afirma que la doctrina del prestanoms respecte dels tercers de bona fe troba excepcions atès que I. va conèixer en el marc de la causa penal que dins dels autèntics responsables no es trobava el Sr. Benitez En quart terme, no està d'acord amb la consideració de la sentència d'instància que l'asseguradora va pagar prèviament, atès que van concórrer circumstàncies excepcionals al ser una solució d'emergència. I, en darrer terme, posa en relleu que la pòlissa no cobreix els danys, ja que la mateixa fou contractada en data 18-01-1993 (es va retrotraure al 7 de gener) i el projecte i execució del mur van finalitzar el 31-12-1992, de manera que quan es va projectar el mur i quan fou construït ni el Sr. Benitez ni Toll tenien contractada cap pòlissa. I, encara més subsidiàriament, manifesta que la pòlissa d'assegurances té un límit de 600.000 euros i que existeix una altra causa civil que porta causa del mateix sinistre, caldrà tenir present aquest límit màxim.

II.- Quant al recurs interposat pel Sr. G., convé efectuar les següents consideracions. En primer terme, s'han d'examinar conjuntament aquelles al·legacions que sustenten que s'ha alterat la causa petendi i el petitum per quant la sentència condemna per uns fets anteriors mentre que la demanda sol·licita la condemna pels danys derivats de la inadequada reparació efectuada l'any 1996, com així diferència ambdues patologies l'informe de Gálvez

Si s'examina la demanda interposada per la part agent es pot observar com l'agent no es limita a demanar la indemnització dels danys i perjudicis derivats de la primera reparació del mur de contenció, mitjançant la fixació d'uns ancoratges, realitzada l'any 1996. En efecte, a l'escrit rector de la part agent s'exposa que l'any 1991 es va encomanar per I. al despatx d'arquitectura O., després Toll, del qual era titular el Sr. ENTITY_12V. i on treballaven els Srs. Suárez i G. la realització d'un projecte d'edifici amb el nom Edifici S. a la urbanització E.P.Toll, parcel·la X., a XXXX. Aquest projecte fou realitzat amb la col·laboració de l'enginyer Sr. Toll pel càlcul de l'estructura de l'edifici i del mur de contenció de la part posterior. Quan finalitzaven els treballs de tancament van aparèixer fissures a les parets dels trasters i del mur de contenció. Es va encarregar a l'empresa E. que determinés les causes i aquestes derivaven del moviment del mur de contenció per l'empenta del terreny. Es va encarregar un projecte de consolidació del mur a l'empresa Toll i l'enginyer Toll va donar la seva conformitat i l'asseguradora defenent va abonar l'import dels treballs consistents en instal·lar una sèrie d'ancoratges. A la primavera de l'any 1996 E. va constatar que el mur encara tenia moviment i que la instal·lació d'ancoratges no havia estat suficient. La promotora agent va encomanar un nou estudi de les patologies de l'edifici i propostes de solució a E. i l'enginyer Sr. Marti i, després d'una visita d'obra el 8 de maig de 1997 es va desallotjar l'edifici per l'eventual risc que afectava a l'edifici. Interposada querella criminal contra els demandats, en el procés penal es va efectuar un informe pericial per Gálvez (28-7-1998) que estableix com a causes del dany en l'edifici i el mur (l'agent assenyala igualment aplicables a la segona fase d'intervenció a l'edifici i el mur) la no realització d'un estudi geotècnic previ al projecte de construcció, el no seguiment de l'execució dels treballs del mur ni de rebliment dels trasdòs ni dels drenatges i la no comprovació que les hipòtesis de càlcul es mantenien durant la construcció i una vegada finalitzats els treballs. A la demanda es reclama per l'actuació derivada de la incorrecta direcció d'obra dels Srs. G. i Suárez, que la van portar a terme malgrat no disposar de la titulació necessària, i del Sr. Toll

pels càlculs del projecte inicial i per l'aprovació del projecte d'Toll com a enginyer.

Per tant, no es pot convenir amb la part agent que els danys que es reclamin siguin només els derivats de la intervenció que es va fer en el mur, mitjançant la instal·lació d'un ancoratges, i que va resultar insuficient per evitar el moviment del mur i la causació de danys estructurals, sinó que es reclama per les manques de diligència en la fase de càlcul i direcció d'obra i a l'enginyer demandat també per la inadequada supervisió de la intervenció en el mur. Per tant, la impugnació que s'efectua a la sentència d'instància fonamentada en que no s'adequa a la causa petendi i al petitum de la demanda ha de ser refusada.

Dins d'aquest primer motiu afegeix que per a examinar de forma correcta el present recurs cal tenir en compte un seguit de fets provats que acrediten la participació i implicació de la pròpia agent a l'obra. Així, destaca en el seu recurs que I. és la promotora de l'edifici i que va encarregar el projecte d'arquitectura a Toll, que van intervenir altres empreses (P. com a gestora i comercial i aquelles que van efectuar el desmunt de terres -J.B.-, la realització de l'estructura -U.-, els tancaments interiors -ENTITY_12- industrial -Suárez, estudi de les primeres patologies -E.-, treballs de consolidació del mur- ENTITY_14) i que va fer tasques de coordinació amb els industrials, alhora que junt amb el Sr. Suárez (ENTITY_14), el Sr. V. (E.), EL Sr. Capellà (ENTITY_14), el Sr. V. (ENTITY_12) i el Sr. Toll van donar conformitat al projecte de consolidació del mur amb ancoratges, realitzats per l'empresa ORG_1 i ENTITY_12Toll,SToll Així mateix, assevera que no es fins a la segona fase dels danys provocats que no s'encarrega un estudi geotècnic a

Salcedo que s'efectua al mes de gener de 1997.

Tampoc aquest escull pot prosperar. En primer lloc, perquè la contractació de les empreses que han de portar a terme la direcció facultativa i l'execució de l'obra en les seves diferents partides és tasca de l'empresa promotora, a la vegada que realitzar feines de coordinació entre els diferents industrials en ares a una millor execució de l'obra que s'efectua no pot ésser considerat, en aquest cas i a manca de prova que acrediti la repercussió en l'aparició de defectes d'aquesta coordinació, no pot comportar una assumpció de responsabilitat per la promotora. I, en segon lloc, per quant l'actuació de l'empresa promotora s'ha revelat correcte des del punt de vista de la protecció dels interessos dels adquirents d'habitatges de la seva promoció en ares a minimitzar els riscos existents. Així, l'actuació, davant l'aparició d'esquerdes en el mur de contenció, d'encarregar a una empresa d'enginyeria un informe sobre les patologies i solucions i reunir-se amb la direcció facultativa, l'empresa que hauria de fer les obres i l'enginyer que havia calculat el mur resulta diligent i adreçada a corregir i reparar els defectes existents, de manera que tampoc des d'aquesta òptica se li pot atribuir responsabilitat a la promotora que encarrega a aquells que gaudeixen dels coneixements tècnics l'estudi de les patologies i les propostes de solucions, atès que no existeix cap negligència que la faci compartir responsabilitat amb els demandats, que són, precisament, els tècnics que van participar a la fase de construcció i l'asseguradora ENTITY_12O., SToll

En segon terme, correspon ara analitzar aquells motius que esgrimeix la recurrent que s'adrecen a posar de manifest que el Sr. G.T. és delineant, com resulta de la prova testifical i documental, i que aquesta és la seva titulació, de manera que sempre actua sota la direcció de tècnics. Combat les apreciacions de la sentència d'instància que li atribueix la direcció d'obra perquè del document 47 es revela que actua sota el control d'un tècnic i que les declaracions del Sr. Benitez i Suárez són fruit d'un recel envers el recurrent. A més, sosté que va marxar d'Toll l'any 1994, de manera que quan es va efectuar el replè del mur la primavera de 1995 ja no treballava i, aleshores, no pot respondre solidàriament.

Tampoc aquests motius de recurs poden prosperar en atenció a les següents consideracions. La sentència d'instància ja va valorar les al·legacions del Sr. G. i dels testimonis proposats pel mateix que indiquen que no dirigia les obres i que era només delineant. Però també va tenir en compte que en el procés penal -no per les declaracions del Sr. Benitez i Suárez, que per altra part coincideixen en la realitat de la direcció de l'obra pel Sr. G.- el propi Sr. G. va reconèixer, en presència de l'Hble. Batlle i assistit de lletrat, que mentre van durar els treball d'U. i fins al 14 de juny de 1993 va dirigir pràcticament tota l'obra i puntualment també ho feia el Sr. Suárez I assenyala que aquestes tasques de direcció incloïen l'estructura del mur i de l'edifici. I, malgrat la recurrent no vulgui atribuir-li al document núm. 47 el valor probatori que d'ell ressurt, en el mateix el Sr. G. signa el document, en el qual s'assevera que "Els sotasignants acorden realitzar els treballs especificats de direcció d'obra i acabats del projecte realitzat". Per tant, malgrat la seva titulació fos la de delineant, com afirma el recurrent, s'ha d'entendre acreditat, per via documental i per les pròpies declaracions del Sr.

G. en el procés penal, així com dels testimonis que el situen a l'obra porten a terme visites d'obra, que aquest efectuava el seguiment i direcció de les obres d'estructura de l'edifici i del mur, de manera que ha de respondre dels danys produïts a conseqüència d'una deficient direcció que no va controlar que els càlculs efectuats s'adeqüessin a la construcció del mur ni l'execució del mateix. I en aquest sentit, per molt que el replè del mur s'efectués a la primavera de l'any 1995, el mur estava finalitzat en la seva execució abans que el Sr. G. marxés del despatx Toll l'any 1994, de manera que les deficiències esmentades, consistents en no examinar durant la fase de construcció del mateix que els càlculs efectuats es mantinguessin o el seguiment i control de l'obra durant l'execució del mur li són imputables i, per tant, ha de respondre d'una direcció d'obra no desenvolupada conforme a les regles de la lex artis ad hoc.

I, en darrer terme, s'ha d'analitzar la pretensió de la part recurrent que s'alça contra la consideració que el Sr. Benitez era un titular formal o fiduciari del negoci d'arquitectura quan els reals titulars del mateix eren el Sr. Suárez i G. Així, manifesta que el Sr. Benitez ja formava part del despatx d'arquitectura amb el Sr.

Suárez abans que el Sr. G. entrés a formar part l'any 1991, que és el tècnic autor del projecte constructiu així com el director de l'obra (permís d'obres, declaració d'obres i certificat final), que el Sr. Toll fou contractat pel despatx Toll i el Sr. Suárez reconeix que els plànols d'estructura els va elaborar el Sr. Toll en col·laboració amb el Sr. Suárez Assenyala que a la pràctica sí va portar la direcció d'obra, com resulta de la testifical del Sr. V., va intervenir en el projecte de consolidació del mur amb ancoratges, signava els fulls d'obra i percebia 300.000 ptes del despatx d'arquitectura perquè preferia assegurar una quantitat fixa i no assumir possibles pèrdues.

Aquest motiu no pot prosperar per les següents raons. La representació processal del Sr. G. impugna la consideració que efectua la sentència, segons la qual el Sr. Benitez era un mer titular fiduciari perquè era l'únic autoritzat a desenvolupar la professió a Andorra, mentre que no succeïa el mateix amb els Srs. G. i Suárez Si s'analitza la prova practicada s'ha de concloure amb la sentència d'instància. En primer terme, el fet que només el Sr. Benitez estès autoritzat a desenvolupar la professió a Andorra, extrem no contradit en aquesta alçada, ja evidencia que només ell podia signar els documents relatius al projecte, a l'assumpció de la direcció de l'obra i al certificat final d'obra, alhora que explica que pogués intervenir a la reunió relativa a la consolidació del mur amb ancoratges per si calia la seva signatura en algun projecte o modificació que es derivés de la seva intervenció. També avala aquesta conclusió el fet que el Sr. Benitez percebés mensualment la quantitat de 300.000 ptes, mentre que els reals titulars de l'empresa Toll (sense que sigui rellevant que abans de la incorporació del Sr.

G. només ho fos el Sr. ENTITY_11) es repartien els beneficis al 50% de les obres realitzades. I, en segon terme, perquè la real activitat del Sr. Benitez en les tasques de direcció i supervisió de l'obra no ha restat acreditada a les actuacions. Així, el propi Sr. Benitez, en les declaracions en el procediment penal, assevera que el Sr. Suárez era el gerent del despatx d'arquitectura i qui contractava amb els clients i el Sr. G. era l'encarregat de la direcció de les obres, a la vegada que aquest nul paper atribuït en la direcció de les obres al Sr. Benitez, es posa de nou en relleu quan el Sr. G. reconeix que qui dirigia les obres era ell i el Sr. Suárez, extrem estrany quan qui tenia la titulació per a fer-ho era el Sr. Benitez, a qui a més no se li atribuïa segons ressurt de les declaracions cap paper en l'empresa d'arquitectura. Si a això, afegim que les signatures del llibre d'obres (folis 535 i 536) apareixen els Srs. G. i Suárez, però no el Sr. Benitez, que el legal representant de la promotora manifesta que no ha vist mai al Sr.

Benitez i que creia que els Srs. Suárez i G. eren arquitectes o com a mínim aparelladors i que en la declaració del Sr. V. a les preguntes del Sr. G., declara desconèixer si el Sr. Benitez va intervenir per compte d'Toll en el primer projecte de consolidació no es pot arribar a la conclusió volguda per la part recurrent i, per tant, la sentència ha de ser confirmada també en aquest extrem.

III.- Respecte del recurs interposat per l'asseguradora ENTITY_12O., S.Toll es poden analitzar conjuntament la qüestió relativa a la natura de l'acció exercitada, en relació a la prescripció, la cobertura de la pòlissa pel que fa als danys coberts i pel que fa a les persones que desenvolupaven la seva tasca professional per Toll

Esdevé un fet no controvertit, així ho reconeix l'asseguradora recurrent en el seu escrit pel qual formula l'excepció de prescripció i de legitimació passiva, i així també ho admet I., que aquesta darrera va encomanar a Toll la realització del projecte de l'edifici S. El titular administratiu del despatx d'arquitectura i únic habilitat per a desenvolupar professionalment la seva tasca al Principat d'Andorra era el Sr. ENTITY_12V. Ja hem posat de manifest anteriorment que, malgrat ell fos el titular fiduciari del negoci, els titulars reals del mateix eren els Sr. G. i Suárez, i foren aquests darrers els que s'encarregaran d'efectuar les tasques de direcció de l'obra, alhora que fou el Sr. Toll l'enginyer, contractat per Toll, qui es va encarregar d'efectuar els càlculs estructurals.

L'assegurança de responsabilitat civil professional fou contractada per l'O. (O.) per a cobrir la responsabilitat civil de l'aparellador Sr. ENTITY_12V. al Principat d'Andorra i a Espanya, amb efectes des del dia 7 de gener de 1993. En les clàusules addicionals a les condicions particulars s'inclou com a risc cobert (2.7) la responsabilitat per actes del personal al seu servei i es delimita temporalment la cobertura de la pòlissa (4) als danys produïts durant el període de vigència de l'assegurança per errades professionals comeses durant aquell mateix període.

Des d'aquesta òptica, l'acció exercitada per I. envers els defenents i l'asseguradora s'emmarca dins de l'òrbita contractual, atès que la promotora exercita una acció de rescabalament dels danys que ha patit derivats de la manca de diligència en les tasques professionals dels facultatius que van actuar a la projecció i direcció de l'obra encarregada al despatx d'arquitectura Toll (abans O.). Cal ressenyar que el Sr. ENTITY_12V. era el titular administratiu del negoci d'arquitectura i l'únic que podia desenvolupar professionalment la seva tasca a Andorra, de manera que era la seva responsabilitat civil la que s'assegurava. A la pràctica, com a titular formal va signar la sol·licitud de llicència i el projecte, però els directors de l'obra eren uns altres, tota vegada que aquests s'emparaven en la titularitat fiduciària front a tercers.

Consegüentment, contractada pel despatx d'arquitectura (com a prenedor de l'assegurança) una pòlissa de responsabilitat civil respecte de l'arquitecte tècnic, titular administratiu del despatx, que donava cobertura al personal al seu servei, s'ha d'entendre que, front a tercers, l'asseguradora ha de respondre dels sinistres per les actuacions del personal al seu servei. I dins d'aquest personal s'ha d'incloure tots aquells que han desenvolupat les seves funcions pel despatx d'arquitectura, tota vegada que el Sr. ENTITY_12V. era el titular del mateix i front a tercers els defenents havien estat contractats per ell o s'integraven en el seu despatx d'arquitectura. I aquesta interpretació que realitza la sentència d'instància s'ha de mantenir per la Sala front als tercers, com és el cas de la promotora agent, sense perjudici que la companyia asseguradora pugui després, i en funció de les reals relacions entre el Sr. Benitez i els defenents exercitar, si procedeixen, les accions de subrogació o repetició oportunes. I s'ha de mantenir perquè resulta la interpretació que s'adequa amb el condicionat particular i addicional de la pòlissa, en virtut de la que s'assegura per un despatx d'arquitectura la responsabilitat civil del seu titular i s'inclou la cobertura del personal al seu servei, la qual cosa comporta assegurar la responsabilitat del titular del despatx i d'aquells que s'integren en el mateix o realitzen determinades prestacions contractades pel despatx, com succeïa, front a tercers, en el cas que ara s'analitza.

Cal afegir que la responsabilitat per part del prestanom i els titulars reals és solidària front als tercers, sense que, segons reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, es pugui oposar a aquests tercers les relacions existents entre ells. Considera la recurrent que ens trobem en el present cas davant d'una excepció a aquesta doctrina, també reconeguda per la jurisprudència, segons la qual (cfr. STSM 22-03-1993) quan el tercer coneix que els titulars reals del negoci són diferents del prestanom, s'absol a aquest darrer. Però el coneixement que els titulars reals del negoci són diferents del prestanom s'ha d'obtenir en el moment en el qual s'efectua la contractació o l'actuació de la qual es derivin danys al tercer, no amb posterioritat a la gènesi dels danys. I en aquest sentit, si s'analitza la demanda (foli 66) es pot extreure que el coneixement que el Sr. Benitez actuava com a fiduciari l'obté la part agent a resultes de la tramitació de la causa penal i, per tant, amb posterioritat a la causació dels danys, de manera que es trobava legitimat per a demandar, com a tercer que havia patit els danys, tant al titular formal com als reals que els havien causat.

Quant a la cobertura temporal de la pòlissa, sustenta la companyia asseguradora que només es troben coberts els danys esdevinguts durant el període de vigència de l'assegurança per errades professionals comeses durant aquell període. La vigència de la pòlissa va començar el 7 de gener de 1993 mentre que el projecte i l'execució del mur de contenció havien finalitzat el 31 de desembre de 1992, segons certificació d'obra. Entén que en la data dels càlculs del mur i de la seva construcció, cap dels assegurats tenien contractada la cobertura de la seva responsabilitat civil.

No hi ha dubte que els danys es van produir amb posterioritat a la vigència de la pòlissa (atès que els mateixos es van manifestar en un primer moment l'any 1995 i en un segon moment l'any 1997). El que cal analitzar és si les errades professionals es van produir durant el període de vigència de la pòlissa o, com sustenta l'asseguradora, són anteriors. Si ens atenem a l'informe pericial, elaborat per Gálvez, en data 28-07-1998, i que es troba a les actuacions penals, en el mateix s'indiquen com a causes del sinistre, entre altres, el no seguiment de l'execució del treball de rebliment del trasdòs del mur ni del seu drenatge i no comprovar el manteniment de les hipòtesis de càlcul durant la construcció i una vegada finalitzats els treballs. I, des d'aquesta òptica, resulta que el mur de contenció no fou reemplenat ni va entrar en càrrega fins a la primavera de 1995 quan van aparèixer les primeres fissures i que va motivar una primera intervenció consistent en la col·locació d'uns ancoratges al mur. Intervenció que tampoc fou satisfactòria, atès que la referida pericial indica que la reproducció de les fissures i danys va tenir lloc per la manca d'estudi geotècnic i per la no instrumentació del mur ni dels ancoratges. Així, de la pericial del Sr. ENTITY_12Toll (foli 365) es desprèn que el baix pes del mur, junt amb la fort empenta del terreny, van fer que quan el mur va entrar en càrrega es desplacés i empentés l'estructura de l'edifici, donant lloc a l'aparició de fissures.

Aleshores, si no van aparèixer els danys fins a que el mur va entrar en càrrega, la primavera de l'any 1995, i no es van supervisar l'entrada en càrrega del mur ni com es comportava el seu trasdòs ni el drenatge del mateix, ni si els càlculs es mantenien al llarg de la seva execució i després d'aquesta i quan entrava en càrrega, a més dels danys derivats d'una inadequada solució adoptada amb els ancoratges, s'ha de concloure que sí van existir, conforme a les causes de les patologies indicades per les pericials, errades professionals durant el període de vigència de la pòlissa que justifiquen la confirmació d'aquest extrem de la mateixa.

Afegir que, com ressenya la sentència d'instància, la pròpia asseguradora va reconèixer amb la seva actuació la cobertura temporal de la pòlissa i dels danys causats pels defenents, quan va procedir a indemnitzar a la promotora pel mateix sinistre amb la quantitat de 37.619,75 euros per la instal·lació dels ancoratges per a tractar de solventar les patologies aparegudes la primavera de l'any 1995. No es pot acceptar que l'asseguradora ara negui la responsabilitat i sustenti que fou una decisió derivada de la urgència del cas, en atenció a la solidaritat respecte del Sr. Benitez i que va avançar els diners sense que això comportés cap assumpció de responsabilitat, perquè, a part que va intervenir un pèrit de la Companyia, aquesta no procedeix a indemnitzar per un sinistre produït si el mateix no es troba, a criteri d'aquesta, contingut dins de la cobertura de la pòlissa de risc professional, per la qual cosa també aquesta al·legació ha de ser refusada.

Per últim, i com a argument més subsidiari, manifesta l'asseguradora que la pòlissa ENTITY_138.958.928 té un límit màxim de 600.000 euros i que existeix un altre procediment civil en el que les comunitats de propietaris dels Edificis

B. II,III i IV reclamen també pel mateix sinistre, s'haurà de tenir en compte aquest límit màxim a l'hora de fixar els quantums indemnitzatoris.

Tampoc aquesta darrera pretensió pot ésser acollida, perquè la mateixa constitueix una qüestió nova. En efecte, en l'escrit de contesta a la demanda cap esment s'efectuà del límit de la pòlissa d'assegurances (cfr. Folis 342 a 351), sinó que la primera menció apareix a l'escrit de conclusions (foli 756) i ara en aquesta alçada, de manera que en consonància amb el dret a la defensa, igualtat processal i de contradicció, el mateix no pot ésser analitzat ("pendente appellatione, nihil innovetur"). I això, sense perjudici que en el procés civil al qual fa referència l'asseguradora recurrent, s'analitzi, si s'interposa recurs contra el mateix, les consideracions de la sentència d'instància respecte de si es tracta del mateix sinistre, i si actua o no el límit de 600.000 euros de la pòlissa d'assegurances.

IV.- La desestimació dels recursos interposats justifica la imposició als recurrents de les costes processals derivades de la desestimació dels mateixos (arg. Codi 7,51,5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del ENTITY_11I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal del Sr. Pina i de l'asseguradora S.ENTITY_12O.S.ENTITY_14S.R. conta la sentència, de data 14-10-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a les parts recurrents les costes processals derivades de la desestimació dels seus recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-