Poup d'Andorra (0005/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0126-2/08 TSA: 070/09

S E N T È N C I A NÚM. 05-2011

PARTS:

Apel·lant: Gutierrez

Representant: Pina

Advocat: Manzano

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Puig

Advocat : Esparza

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Roda

Advocat : Garzón

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0126-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 21 de setembre de 2009 va desestimar la demanda interposada pel Sr. Gutierrez contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 20 de desembre de 2007 i es declarés que la parcel·la de la seva propietat, que es troba inclosa en la unitat d'actuació PP-SUR-24 "Sant Andreu", havia de ser classificada com a sòl urbà consolidat.

2n.- La representació de l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual reprodueix la seva pretensió de què el terreny de referència sigui considerat com a sòl urbà consolidat i, en defensa d'aquesta petició, posa de relleu que la unitat d'actuació té un caràcter heterogeni, com resulta de la prova pericial practicada, i manca de la necessària coherència.

3r.- Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Andorra la Vella es van oposar al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, el recurrent sol·licita que la finca de la seva propietat, que forma part de la unitat d'actuació PP-SUR- 25, sigui classificada com a sòl urbà consolidat, en considerar que disposa de tots els serveis urbanístics que exigeix la normativa aplicable.

L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

Tercer.- Encara que l'agent manté en aquesta instància, com s'ha dit abans, la pretensió de què els terrenys de la seva propietat siguin classificats com a sòl urbà consolidat, el cert és que el resultat de la prova pericial practicada en les actuacions no recolza aquesta petició, ja que l'informe tècnic afirma que la parcel·la del recurrent només està parcialment urbanitzada i, en conseqüència, no disposa de la totalitat dels serveis que preveu l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. De fet, el perit considera que la parcel·la, individualment considerada, hauria de ser classificada com a sòl urbà no consolidat. Des d'aquesta perspectiva, queda clar que la prova practicada en la instància no recolza la pretensió formulada per l'agent, la qual cosa seria suficient per a desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada.

No obstant això, convé fer una referència a les manifestacions que conté l'informe pericial, en el sentit de què les finques que s'integren en la unitat d'actuació PP-SUR-24 presenten una realitat diferent i no haurien de conformar una única unitat d'actuació. L'article 76 de la Llei d'ordenació del territori i urbanisme estableix que la delimitació de les unitats d'actuació es durà a terme de manera que es puguin complir conjuntament els deures i drets de cessió, compensació, equidistribució i urbanització de la totalitat de la seva superfície, la qual cosa exclou una absoluta correspondència entre les unitats d'actuació i el límit de les propietats, com sembla resultar del dictamen pericial.

En aquest cas, la constitució de la unitat d'actuació té per objecte, entre d'altres finalitats, la realització d'un vial de connexió entre el carrer Bisbe Príncep Iglesias i el carrer de les Canals, per tal de facilitar l'accessibilitat a les edificacions de la zona de "La Grella" i el col·legi de Sant Ermengol, així com, a nivell cívic-peatonal, facilitar la connexió transversal entre l'esmentat col·legi i la zona consolidada del carrer del Doctor Mitjavila. Aquests objectius, a més de posar de relleu que la urbanització de la zona no està completada, justifiquen la consideració unitària del sector, especialment quan no queda acreditat que resulti impossible una adequada equidistribució de beneficis i càrregues entre els propietaris afectats. Com ja ha declarat aquesta Sala anteriorment, la delimitació d'una unitat d'actuació no suposa que tots els terrenys que la integren s'hagin de trobar en idèntica situació urbanística.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació de la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Gutierrez contra la sentència dictada el 21 de setembre de 2009 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.