Prescripció de l'acció (232/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Marie Conte Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-232/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 de setembre del 2006 la representació processal del Sr. Manso va formular demanda contra la Sra. Ricart i contra la companyia d'assegurances "Sanz" en reclamació de la suma de 11.127,92 euros, suma a la què sol·licitava fossin condemnats solidàriament els demandats, augmentada dels interessos devengats per ella al tipus legal a partir de la data de producció de l'accident que va ocasionar danys al seu mandant per aquest import, subsidiàriament, des del moment de l'alta laboral i, més subsidiàriament encara, a partir de la data de la contesta a la demanda, més qualsevol altre suma que es pogués acreditar en el curs del procediment, més les costes generades per aquest.

II.- La representació processal de la Sra. Ricart i del Sr. Zapata, en la seva condició de delegat de la companyia d'assegurances "Sanz", va contestar a la demanda el dia 2 d'octubre del 2006 plantejant excepció peremptòria de prescripció de l'acció, per haver transcorregut més d'un any entre la data de l'accident, el dia 8 de gener del 2005, i la de la demanda. Subsidiàriament i pel que fa al fons de la demanda, s'oposava a ella argumentant la inexistència d'un nexe causal entre l'accident que es va produir el dia 8 d'octubre del 2005 i les lesions que presentava el Sr. Manso i la improcedència en qualsevol cas dels imports reclamats per l'agent.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14 de juliol del 2008 desestimant la demanda formulada pel Sr. Manso per estimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per la representació processal de la Sra. Ricart i la societat "Sanz", absolent a les defenents de les pretensions formulades per l'agent i imposant a aquest les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Manso i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegre de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 8 de gener del 2005 es va produir un accident de circulació en el què van intervenir el vehicle marca Opel Astra, matrícula XXXX, propietat del Sr. Manso i conduït per ell mateix, i el turisme marca Toyota Rav4, propietat de la Sra. Ricart, conduït per ella mateixa i assegurat per "Sanz", i no es discuteix que la responsabilitat del mateix s'ha d'atribuir a la Sra. Ricart. No obstant, la part defenent al·lega la prescripció de l'acció pel fet d'haver transcorregut més d'un any des de la data del sinistre i la de la presentació de la demanda, el dia 11 de setembre del 2006.

L'Hble. Batlle, amb encertat criteri, estima que el dies a quo per iniciar el còmput del termini de prescripció no s'ha de fixar en aquell en el què va tenir lloc el sinistre, sinó en el moment en què es van consolidar les lesions que el Sr. Manso considera que tenien el seu origen en l'accident que es va produir com a conseqüència de l'actitud negligent de la defenent, és a dir el dia 23 de juny del 2005.

II.- Com a primer greuge contra la Sentència d'instància al·lega el recurrent que en l'informe mèdic pericial elaborat pel Dr. Elías en data 31 de desembre del 2005 es fa constar com a temps de consolidació de les lesions que patia el Sr. Manso el de sis mesos, raó per la qual estima que la data que cal tenir en compte com inici del termini de prescripció és dia 6 de juliol del 2005 i, per tant, l'acció no havia prescrit quan el dia 5 d'aquell mateix mes i any es va presentar al registre d'entrada de la Batllia la citació a judici civil dels demandats.

És cert que el termini d'un any que s'estableix per tal de considerar prescrita l'acció provinent de la Lex Aquilia és molt breu i que la prescripció és una institució que s'ha d'aplicar amb suma cautela i de manera restrictiva, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 29 d'abril del 1999, de tal manera que no es pot estimar als supòsits dubtosos, ni es pot començar a comptar el termini sinó a partir del moment en què es coneix l'abast dels danys. No obstant, si bé la doctrina fonamenta aquesta institució tant en la presumpció d'abandonament per part del titular del dret, com en la seguretat jurídica que suposa pel deutor el fet que pugui oposar-se a aquesta pretensió quan ha transcorregut el temps fixat legalment, la jurisprudència d'aquesta Sala ha posat de relleu repetidament que, malgrat cal acollir el criteri subjectiu quan existeixin dubtes sobre si s'ha escolat o no el termini d'un any de prescripció, en qualsevol altre cas el fonament de caràcter objectiu ha de ser prevalent (com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 11 de maig del 2006), de tal manera que, transcorregut el temps marcat per la llei sense que aquest s'hagi interromput per reconeixement del deutor o per la presentació de la demanda per part del creditor, el dret a reclamar el deute ha prescrit.

II.- En el cas present la documentació mèdica que consta a les actuacions posa de relleu que el Sr. Manso va ser donat d'alta el dia 23 de juny del 2005 per la Seguretat Social espanyola (folis 31 i 114), encara que en el document del foli 36 es fa constar com a data d'alta definitiva el dia 2 de juny d'aquell any, raó per la qual s'ha d'entendre que, com a màxim, el dia 26 es trobaven consolidades les seves lesions i que, per tant, quan el dia 5 de juliol del 2006 va presentar la petició de citació a judici de les persones que entenia que eren responsables de l'accident que les va causar l'acció ja havia prescrit. Com a únic argument contra aquesta dada al·lega el recurrent que en l'informe emès pel Dr. Elías en data 31 de desembre del 2005 (foli 39) es manifesta que el temps de consolidació de la lesió s'havia de fixar en sis mesos, de tal manera que, havent tingut lloc l'accident el 8 de gener del 2005, quan el 5 de juliol de l'any següent es va presentar la petició de citació a judici dels defenent l'acció no havia prescrit

No obstant, a l'informe del Dr. Elías es posa de relleu que s'ha efectuat sense explorar al Sr. Manso i tenint en compte exclusivament els informes mèdics que se li havien aportat (és a dir els que consten als folis 31 a 37 que donen com a data de l'alta el dia 23 de juny del 2005) i d'altra banda la data d'alta que es feia constar en aquests documents era una mica inferior a aquests sis mesos, de tal manera que l'únic que es feia l'esmentat doctor amb aquesta menció era arrodonir el termini de consolidació de les lesions sense fer referència a un dia concret. D'altra banda a l'informe mèdic forense elaborat per la Dra. Palau (foli 133) es posa de relleu que el temps màxim de consolidació de les lesions que va patir el Sr. Manso s'ha d'estimar en 90 dies, mentre que l'informe mèdic forense signat per la Dra. Viñas (foli 144) destaca que l'apreciació de la Dra. Palau respon a criteris estadístics i estima procedent mantenir els 164 dies de baixa que reconeix el Servei Públic de Salut Valencià i que comporten que l'alta se li donés el dia 23 de juny del 2005, raons per les quals cal concloure que aquesta és la data que s'ha de tenir en compte per calcular el termini de prescripció.

III.- Al·lega en segon lloc el recurrent que, en tot cas la companyia d'assegurances va fer una liquidació de danys i va continuar les converses amb ell fins el mes de març del 2006. Malgrat és cert que fins aquesta data van continuar les converses entre l'advocat del Sr. Manso i la companyia "Sanz", no hi ha constància a les actuacions de que en cap moment aquesta reconegués el deute, sinó exclusivament que fins llavors estava estudiant la reclamació que se li havia fet (folis 41 a 50) i cal recordar que la jurisprudència dels tribunals andorrans és constant en el sentit de que el termini de prescripció sols s'interromp per reclamació judicial o per reconeixement del deute per part del deutor.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs i atenent a les circumstàncies que envolten el cas, no es fa expressa imposició de les costes del mateix de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Manso contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 14 de juliol del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de l'alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.