RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ. Atenció a les víctimes de violència de gènere. Acte consentit sobre fixació d'ajuts econòmics. No hi ha falta de servei de l'Administració. (1000065/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000065/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000054/2022

SENTÈNCIA 8-2023

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ruiz

Representant: ídem

Advocada: Sra. Bermudez

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Luís

Advocada: Sra. Gaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 3 de març de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000065/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Ruiz va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord de 15 de setembre de 2021, que va desestimar el recurs formulat contra la resolució del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut de 12 de maig de 2021, denegatòria de l'acció de responsabilitat que havia plantejat l'agent en relació amb unes resolucions anteriors de 22 de gener i 13 de maig de 2020, per vulneració dels drets relatius a la condició de víctima de violència de gènere.

La sentència de 10 de maig de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No va consentir plenament la resolució administrativa de 22 de gener de 2020, ja que va interposar recurs contra la mateixa davant de Govern.

Les despeses que reclama són posteriors a l'esmentada resolució de 22 de gener de 2020, al temps que, en aquell moment, no va fer cap referència a la responsabilitat patrimonial de l'Administració.

L'acció que exercita la recurrent es basa en la manca d'aplicació de la legislació en matèria d'eradicació de la violència domèstica i de gènere, ja que no li van oferir la protecció integral que garanteix aquella.

No va ser informada de la necessitat d'intervenció del Servei d'Atenció a Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG), quan va manifestar que desitjava continuar sent atesa per l'Associació de Dones d'Andorra (ADA).

Va precisar l'obtenció d'un informe pericial psiquiàtric, l'import del qual li ha de reembossar l'Administració.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

L'acció de responsabilitat es basa en el suposat dany produït per la resolució de 13 de maig de 2020, que no va ser recorreguda per l'agent i, en conseqüència, va guanyar fermesa.

La fermesa de l'acte s'estén no només al seu contingut, sinó també a les seves conseqüències lògiques, com són les noves despeses sofertes per causa de la mateixa resolució de 13 de maig de 2020.

Les víctimes de violència de gènere han d'entrar voluntàriament al circuït públic que li ofereix una atenció integral, mentre que l'agent va rebutjar la intervenció del SAVVG.

L'informe pericial psiquiàtric no va ser sol·licitat en el marc de l'assistència jurídica gratuïta, sinó que la interessada el va demanar pel seu compte.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés versa sobre la procedència de l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Administració, que exerceix l'agent en considerar que no ha rebut la protecció integral que predica la legislació en matèria d'eradicació de la violència domèstica i de gènere.

La sentència apel·lada ha considerat que la interessada ja va veure reconegudes unes ajudes econòmiques, mitjançant les resolucions de 22 de gener i 13 de maig de 2020, que no van ser impugnades per l'agent, de manera que no es pot reproduir el debat, en tractar-se d'uns actes consentits i ferms. D'altra banda, es conclou que tampoc concorre cap dels supòsits determinants de la responsabilitat administrativa que preveu l'article 59 del Codi de l'Administració i, pel que fa a la reclamació de l'import d'un informe psiquiàtric, s'havia de resoldre sobre aquest punt en el marc del procés on es va aportar.

Tercer.- La reclamació en via administrativa que es troba en la base d'aquest procés es fonamenta en les prèvies resolucions de 22 de gener i 13 de maig de 2020, com afirma explícitament la pròpia part agent (folis 15 i següents de les actuacions):

"L'acció de responsabilitat patrimonial administrativa s'interposa dins el termini d'un any d'ençà la data en què es va produir l'acte del M.I. Govern d'Andorra que motiva dita acció de responsabilitat, d'acord amb el que disposa l'article 61 del Decret legislatiu del 3 de juliol del 2019, de publicació del text refós del Codi de l'Administració, del 29 de març de 1989.

Efectivament, el trencament de la igualtat davant la llei i el funcionament en condicions il·legals per part del M.I. Govern d'Andorra deriva d'una resolució de dit organisme del dia 13 de maig de 2020, núm. 2815550/2020, notificada a la Sra. PDF el dia 25 de maig del 2020".

En aquestes condicions, s'ha de confirmar íntegrament la conclusió a què arriba la sentència apel·lada. En efecte, si l'agent va consentir el contingut de les resolucions administratives de 22 de gener i 13 de maig de 2020, que van resoldre sobre la concessió dels ajuts que li corresponien d'acord amb el Reglament de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, és evident que no pot reproduir ara aquesta discussió des de la perspectiva de la responsabilitat patrimonial de l'Administració. Com diu, entre moltes altres, la sentència d'aquesta Sala núm. 1-2015, de 29 de gener, "la sol·licitud del 24 de gener de 2013 no podia ser resolta en presència d'un acte anterior plenament consentit". I, en el mateix sentit, la sentència 14-2006, de 15 de març, afirma que "aquesta Sala ha declarat que un cop ha guanyat fermesa un acte administratiu no és admissible la impugnació jurisdiccional dels que en siguin la seva reproducció o confirmació (sentència 2000-10, de 13 de març de 2000, 2000-26, de 20 de juny de 2000 i 2002-09, d'11 de març de 2002)".

Quart.- En qualsevol cas, tampoc concorreria cap dels supòsits determinants de la responsabilitat patrimonial de l'Administració. La recurrent afirma que reclama l'import d'unes noves despeses produïdes després de la data de les anteriors resolucions administratives. Ara bé, això és contradictori amb el fet de basar la reclamació en el contingut d'aquests darrers actes, com va fer l'agent en la seva petició inicial, tal com s'ha exposat abans.

De tota manera, no es podria apreciar l'existència d'una falta de servei, en el sentit de l'article 59.1 del Codi de l'Administració, ja que no es pot afirmar que s'hagi produït un funcionament dels serveis administratius en condicions il·legals o tècnicament defectuoses. Un cop consentides les anteriors resolucions de 22 de gener i 13 de maig de 2020, no consta que la recurrent hagués sol·licitat la concessió de noves prestacions per les despeses posteriors, com procedia, sinó que directament ha plantejat l'existència d'una falta de servei. Ara bé, és evident que l'Administració no podia haver donat resposta a allò que no se li havia demanat, per la qual cosa no es pot apreciar cap funcionament anormal del servei públic. I, encara un altre cop, la hipotètica denegació d'aquestes noves prestacions hagués pogut donar lloc al plantejament dels recursos pertinents, però no a una improcedent reclamació de responsabilitat patrimonial, que es fonamenta en altres bases jurídiques.

Cinquè.- En darrer terme, la interessada havia d'haver demanant l'emissió de l'informe pericial psiquiàtric, del qual reclama l'import corresponent, en el marc del procediment en què havia de produir els seus efectes, i d'acord amb les normes reguladores de l'assistència jurídica gratuïta. Ben al contrari, la recurrent va sol·licitar aquest informe pel seu compte, per la qual cosa tampoc es pot apreciar l'existència d'una falta de servei que pugui donar lloc a la responsabilitat patrimonial de l'Administració. La reclamació corresponent s'haurà de fer, en el seu cas, dins del procediment en què es va presentar aquest dictamen.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Ruiz contra la sentència dictada el 10 de maig de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.