Aplicació codi circulació (0280/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0280/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 d'octubre del 2008 la representació processal de la Sra. Mercader va formular demanda contra la companyia "X. SA" sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 4.032,90 euros, import dels danys que aquesta va patir en el seu vehicle i en la seva persona com a conseqüència del sinistre ocasionat pel conductor del turisme assegurat per la defenent, més tota altra quantitat que acredités haver pagat en concepte de despeses mèdiques no cobertes per la CASS, tot augmentat amb els corresponents interessos legals a partir de la data de producció de l'accident o, subsidiàriament, a partir del moment de la meritació o, més subsidiàriament encara, a partir de la contesta a la demanda, més la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal de la societat "X. SA" va contestar a la demanda en data 21 de novembre del 2008 oposant-se a la mateixa amb l'argument de que les pretensions de l'agent no s'ajustaven a la realitat dels fets.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 2 d'octubre del 2009 va estimar en la seva major part la demanda formulada per la Sra. Mercader condemnant a "X. SA" a pagar a l'agent la suma de 3.232, 90 euros, més els interessos legals de dita quantitat comptadors a partir de la contesta a la demanda i a fer-se càrrec de les costes de la instància.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de "X. SA" i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions demana la seva revocació desestimant íntegrament la demanda instada per l'adversa, imposant-li a més les costes generades pel procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 15 d'octubre del 2007 quan el vehicle, marca "Seat" model "Ibiza" matrícula d'Andorra XXXX, conduït per la seva propietària, la Sra. Mercader, circulava per l'interior de l'aparcament privat de la "Residencial M." de la Parròquia d'Escaldes-Engordany en sentit ascendent va xocar contra el turisme, marca "Audi" model A6 matrícula andorrana XXXX, propietat de la Sra. Morell, que circulava en sentit contrari. No es discuteix tampoc que, com a conseqüència de l'accident, el vehicle propietat de la Sra. Mercader va patir certs desperfectes i aquesta va haver de ser atesa degut a les lesions que presentava.

La Sentència d'instància considera que la responsabilitat del sinistre se li ha d'imputar a la Sra. Duran, i, per tant, a la companyia que assegurava el seu vehicle, en aplicació de l'article 17 de la Llei del Codi de Circulació, que considera infringit, apreciant l'existència d'una relació de causalitat entre l'accident i els danys que va patir els vehicle de l'agent i les lesions que va acreditar la Sra. Mercader, raó per la qual condemna a la defenent a pagar a l'agent la suma de 2.210,52 euros en el primer concepte i 1.000 euros en el segon.

II.- En contra d'aquesta decisió argumenta la recurrent que les normes de la Llei del Codi de Circulació, i en concret el seu article 17, no són aplicables al supòsit objecte de litigi, ja que el sinistre no es va produir en una via pública, sinó en la rampa d'accés d'un aparcament privat, raó per la qual no es pot entendre que tenia prioritat el vehicle que circulava en sentit ascendent i el que cal valorar és la diligència amb la què van actuar les parts, tenint en compte que la responsabilitat del sinistre es podria imputar a la Sra. Mercader per manca de prudència, fet que exoneraria de tota responsabilitat a la seva mandant.

Els arguments de la recurrent no es poden estimar. És cert que l'article 17 de la Llei del Codi de Circulació considera que té prioritat el vehicle que circula per una carretera amb fort pendent en sentit ascendent davant d'aquell que ho fa en el descendent, sense fer referència a les vies de titularitat privada, i també ho és que, en determinades ocasions, el Codi distingeix entre vies privades i vies públiques, mentre que en aquest cas sols es refereix a "carreteres". No obstant, atès que no existeix cap norma concreta que reguli les preferències a l'hora de circular per l'accés a un pàrking amb un gran desnivell, aquesta Sala considera, per un cantó, que el Codi no exclou tampoc aquests accessos de titularitat privada de la definició del que és una via pública (article 1.55) i, per un altre, que les seves normes s'han d'aplicar per analogia als accidents que es produeixen en vies de titularitat privada, ja que el fonament de la situació regulada pel Codi i aquella mancada de regulació es troba en tots dos casos en el fet que al circular en sentit ascendent la potència del vehicle ha de ser superior i, per tant, la possibilitat de frenar a temps davant d'un obstacle és més reduïda que en el cas de fer-ho en sentit descendent. Cal destacar igualment que la recurrent no ha acreditat que la Sra. Mercader circulés a una velocitat excessiva, malgrat afirmi que a l'hora que es va produir el sinistre ella hagués de iniciar la seva activitat laboral i per tant tenia pressa, ni tampoc l'agent ha provat que la part contrària actués de forma negligent, fet que porta a aplicar les normes generals de preferència.

III.- Pel que fa a les lesions que l'agent afirma haver patit i que la Sentència d'instància li reconeix, manifesta la recurrent, reiterant el que ja defensava en la contesta a la demanda i que va ser examinat i desestimat per l'Hble. Batlle, que tots els informes mèdics aportats a les actuacions coincideixen en què les lesions que va patir la part agent van ser lleus, fet que es posava de relleu tant al comunicat d'urgències que li donava l'alta immediata, com en l'exploració que va portar a terme posteriorment la Dra. Espada que no detecta cap limitació en la pacient, com en l'informe forense aportat en període de proves, com en el fet que la Sra. Mercader no demanés una baixa laboral i que, en tot cas, les fuetades cervicals no acostumen a ser conseqüència d'una topada frontal.

Els arguments exposats en relació a aquest punt tampoc es poden admetre, ja que la indemnització de mil euros que la Sentència d'instància concedeix a la part demandant és perfectament ajustada a la compensació del pretium doloris que es pot presumir que pateix una persona per una fuetada cervical, encara que sigui lleu, i que, si bé és veritat que aquesta lesió és més freqüent en topades per darrera, no es pot excloure en altres tipus de sinistres.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, sense que es puguin apreciar circumstàncies que justifiquin la modificació en la instància del criteri que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la cia "X. SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 2 d'octubre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.