LAFU, prova pagament renda (TSJC 019/15)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000019/2015 ORIGEN: 6001841/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions núm. 6001841/13, seguides segons el procediment establert en la llei d'arrendaments de finques urbanes i instades pels Srs. Guerrero, Bueno i Codina contra la Sra. Machado, en data 4 de setembre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Guerrero, Bueno i Codina contra la Sra. Machado, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar el import total de 3.253,70.-euros, en concepte de les rendes dels mesos de febrer, març, maig, juny i juliol del 2013, juntament amb els interessos legals devengats a comptar de llur venciment respectiu, al qual s'haurà de fer deducció del import de 650.-euros satisfet en el seu dia per la part defenent en concepte de fiança, sense fer expressa imposició de les costes judicials ocasionades, havent de suportar cadascuna de les parts les seves pròpies i les comunes per meitat".

II.- La Sra. Machado ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, més la condemna de la part adversa a satisfer les costes de segona instància, inclosos honoraris d'advocat.

Els arguments revocatoris són els següents: la seva declaració judicial de pobresa impedia exigir-li la consignació de l'import de la condemna pronunciada en la instància; les rendes del mesos de febrer, març, maig i juny del 2013 van ser liquidats per ella (o el Sr. ENTITY_8) directament al Sr. ENTITY_9; la prova del pagament reposava en les declaracions del Sr. Gutierrez i en els propis extractes bancaris; l'adversa no havia negat l'abonament en efectiu de les rendes de maig i agost del 2012; havia adjuntat els rebuts de pagament; havia deixat les claus del pis arrendat dins la bústia del Sr. Salcedo a proposta seva.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Guerrero, Bueno i Codina van formular, inicialment, demanda en resolució de contracte d'arrendament i de reclamació de quantitat contra la Sra. Machado per raó de l'impagament de rendes i de despeses de calefacció. La demanda ha estat estimada parcialment perquè l'Hble Batlle ha considerat que les darreres no quedaven acreditades. Per contra, el Tribunal a quo ha condemnat la Sra. Machado a abonar les rendes dels mesos de febrer, març, maig, juny i juliol del 2013. Només aquest extrem és objecte d'apel·lació per part de l'arrendatària.

II.- A títol preliminar, el recurs ha estat admès, malgrat la manca de consignació dels imports de les rendes, per Aute ferm del 7 de gener del 2015. La seva fermesa fa inútil qualsevol altra consideració al respecte.

Pel que fa els lloguers, la recurrent manté que es van pagar, en metàl·lic, al Sr. Salcedo. No sabem en quina qualitat actuava el Sr. Salcedo, el qual tampoc ha estat escoltat a les actuacions. En qualsevol cas, fins i tot si ho feia en qualitat de mandatari de la propietat, la prova del pagament recau en qui ho al·lega i força és de constatar que res prova la realització d'algun desembors a l'interessat o directament a la part arrendadora.

La part apel·lant afegeix que disposava dels rebuts corresponents. Els documents dels folis 45-47 constitueixen, però, meres factures que, en el cas d'autes, no acrediten cap pagament. El certificat del foli 82, elaborat per l'empresa encarregada de la gestió de l'immoble, va en aquest mateix sentit, és a dir que el modus operandi consistia en deixar les factures a les bústies dels arrendataris per "recordar ... que cal pagar-la". Pel que fa l'extracte de compte de la recurrent, apareixen nombrosos càrrecs pel compte de la propietat, com per exemple la mensualitat d'abril del 2013 (foli 74). Per tant, no resulta coherent l'abonament en efectiu quan, en d'altres ocasions, es feia per càrrec bancari. Tanmateix, el pagament hipotètic de dues rendes en mà (maig i agost del 2012) no significa, en absolut, que no s'hagin de ratificar els següents.

El testimoniatge del Sr. Gutierrez -cosí de la Sra. ENTITY_7- tampoc resulta concloent. L'interessat es limita a afirmar -sense provar- que va abonar les mensualitats litigioses al Sr. Salcedo. Tampoc és creïble la raó del pagament en mà perquè el Sr. Salcedo "viatjava tot sovint" (resposta 8, foli 92), extrem tampoc corroborat. En efecte, els lloguers de febrer, març, maig, juny i juliol del 2013 van ser retornats pel banc (foli 20), de manera que constituiria una absurditat cobrar, al mateix temps, en metàl·lic i pel banc.

Per acabar, el retorn de la possessió sense preavís i mitjançant el dipòsit de les claus de l'apartament a la bústia de la propietat constitueix un procediment irregular, tota vegada que ofereix molt poques garanties pels propis contractants. Com bé indica la instància, la Sra. Machado sempre tenia la possibilitat de consignar les claus a la Batllia en cas de no trobar als arrendadors. El cert és que aquests van descobrir les claus a la bústia sense haver-ho consentit, doncs, una vegada més, les explicacions de la recurrent no ofereixen cap mitjà objectiu de comprovació. Per aquests motius, ha de suportar el preu de la seva pròpia negligència en els termes desenvolupats per l'Hble. Batlle.

III.- La desestimació del recurs d'apel·lació dóna lloc a la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_7; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 4 de setembre del 2014; condemnar la Sra. Machado a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.