TRIBUTS. Exempcio de l'impost sobre les transmissions patrimonials immobiliaries. TSJA-012/14

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0071-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-012/14

SENTÈNCIA 28-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pina

Representant: ídem

Advocat: Sra. Aguilar

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Vara

Advocat: Sra. Zapata

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, onze de juliol de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0071-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Pina va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del M.I. GOVERN de data 5 de setembre de 2012 que requereix al Sr. Pina i a la Sra. Manso per a que solidàriament facin efectiu el pagament de la quantitat de 6,488,15 EUR, corresponent a la meitat de l'import exemptat.

2.- En la sentència del 10 de desembre de 2013 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Pina.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 11 de març del 2014, el Sr. Pina exposa en resum:

que marxés del meu domicili no fou per voluntat pròpia sinó per un cas de força major, ja que la convivència amb la meva cònjuge era impossible i necessitava un lloc on viure amb caràcter temporal.

Clàssicament es considera que la equitat pot rectificar la llei.

Més subsidiàriament, aquesta part demanava fer el pagament proporcional al temps en que s'ha ocupat la vivenda.

L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 24 d'abril del 2014 i precisa que també el principi de la distribució equitativa de la càrrega tributària (que es troba recollit a la nostra Constitució) resultaria vulnerat.

4.- En la seva contesta de data 2 d'abril del 2014, el M.I. GOVERN manifesta principalment:

el veritable fonament pel qual l'agent perd el dret a l'exempció i conseqüentment neix l'obligació d'ingressar la quantitat corresponent a dit impost no és altre que la no ocupació de la vivenda durant el període mínim de 4 anys a comptar des del moment de l'ocupació.

l'obligació formal del pagament de l'impost neix el dia de la formalització de l'escriptura pública de compra davant del Notari, pel que és inadmissible l'argument de la part agent pel qual demana pagar en funció del temps residit a la vivenda.

El M.I. GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 d'abril del 2014.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el Magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per resolució de data 6 d'octubre del 2006, el Ministre de Finances resol: "Acordar l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries d'acord amb l'article 4.11 de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries... Així mateix, anualment, durant 4 anys, i en el termini d'un mes a comptar de l'ocupació del referit habitatge, les persones adquirents han de presentar a l'Administració, un certificat de convivència expedit pel Comú, i els rebuts d'electricitat, telèfon i aigua que demostrin que l'habitatge és l'habitatge habitual i permanent d'acord amb la Llei" (v. foli 40).

L'Administració ha recordat a l'interessat les seves obligacions, per carta de data 11 de novembre 2009 (v. foli 41).

En data 7 de juny del 2012, el M.I. GOVERN envia un requeriment: "Vist que des del Departament d'Habitatge se'ns ha comunicat que el Sr. Pina ha incomplert el període de 4 anys de permanència en l'habitatge objecte de l'exempció, d'acord amb l'establert legalment" (v. foli 42).

Per resolució de data 5 de setembre del 2012, el M.I. GOVERN acorda:

"Requerir a la Sra. Manso i al Sr. Pina, en quant a responsables solidaris del pagament del 50% de l'import exemptat, corresponent a la part del Sr. Pina i que ascendeix a 6.488,15 euros, més els interessos legals generats fins la data en que es faci efectiu el pagament".

Tercer.- L'Article 4.11.b de la Llei 7/2006, del 21 de juny, de modificació de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries disposa:

"L'habitatge ha de ser l'habitatge habitual i permanent durant un període mínim de 4 anys a comptar des del moment de l'ocupació.

En cas d'incompliment del període de 4 anys a què fa referència el paràgraf anterior, l'obligat tributari ha d'ingressar el deute tributari derivat de la transmissió, inclosos els interessos de demora corresponents. A aquests efectes la prescripció de l'impost es computa a partir de la data en què es produeixi l'incompliment."

En el seu recurs d'apel·lació, l'interessat reconeix que no ha respectat la condició d'ocupació durant un període de 4 anys. Però, escriu l'apel·lant, "el que correspon és una aplicació equitativa de la norma, una moderació del rigor de l'ús de les lleis. Clàssicament es considera que la equitat pot rectificar la Llei, per evitar quelcom d'injust... El que cal retenir és que jo si he destinat la vivenda a domicili habitual i permanent i ho he fet durant tot el període de 4 anys menys 2 mesos i no és just ni equitatiu que rebi el mateix tracte que aquells subjectes passius que, el que intenten és burlar la Llei per ser mereixedors d'una exempció que no mereixen" (punt Sisè de l'escrit d'apel·lació).

Aquesta argumentació no pot prosperar atès que l'article 9 de Llei de bases de l'ordenament tributari del 19 de desembre del 1996 disposa:

"Interpretació i integració de les normes.

Les normes tributàries s'interpreten segons els criteris generals admesos en Dret.

El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzades més enllà dels seus termes estrictes, no admetent-se l'analogia en aquests casos..."

Resulta clarament d'aquest text que el jutge no pot "rectificar la Llei" per raons d'equitat.

Per tant la Llei s'ha d'aplicar de manera literal i aquest principi de dret tributari és una garantia important de l'Estat de Dret.

En conseqüència, s'ha de rebutjar la demanda subsidiària de pagar 405,51 euros, "corresponent als 3 anys i 9 mesos que vaig estar ocupant l'immoble, sobre el total dels 4 anys" (punt Novè de l'escrit d'apel·lació).

En el seu escrit de conclusions, l'interessat escriu "que la decisió adoptada per la Batllia vulnera els meus drets constitucionals" (punt Quart)... també el principi de la distribució equitativa de la càrrega tributària (que és recollit a la nostra Constitució) resultaria vulnerat "(punt Tercer de l'escrit d'apel·lació).

Tampoc aquests arguments no poden prosperar. En el cas present, no es planteja una qüestió de "distribució de la càrrega tributària", sinó la qüestió de l'interpretació de les condicions d'exempció previstes per la Llei. Els contribuents que compleixen les condicions poden beneficiar de l'exempció i les persones que no compleixen les condicions no poden beneficiar-se de l'exempció.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Pina.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del M.I. GOVERN núm. 121404/2012 de data 5 de setembre de 2012, confirmatòria del requeriment efectuat per carta del Director del Departament de Tributs en data 7 de juny de 2012, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.