SEGURETAT SOCIAL - CASS. Cotització suplementària per falta inexcusable de l'empresari. Aplicació de la norma vigent quan es va produir l'accident de treball. Manca de mesures de seguretat en la maquinària utilitzada. 2000045/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000045/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000035/2022

SENTÈNCIA 6-2023

PARTS:

Apel·lant: Escolano

Representant: Sra. Conde

Advocat: Sr. Conde

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sr. Calderón

Advocada: Sra. Ferreras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 3 de març de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000045/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El legal representant de la societat Escolano va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució del Consell d'Administració de 25 de maig de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra una prèvia resolució d'1 de febrer de 2021, que va considerar que l'entitat agent havia comès una falta inexcusable en l'accident laboral ocorregut el 8 d'abril de 2018 al Sr. Pulido, i li va reclamar una cotització suplementària d'un import de 327,34 EUR durant un període de 92 mesos, més una darrera cotització suplementària de 177,71 EUR, o bé l'import total de 30.292,99 EUR.

La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 8 de març de 2022 va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de l'entitat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència apel·lada es fonamenta en la modificació que va introduir la Llei 6/2019, de 31 de gener, en la redacció de l'article 91 de la Llei de la seguretat social. Ara bé, aquesta modificació legislativa és posterior als fets en què es basen les resolucions impugnades, de manera que no resulta d'aplicació en aquest cas.

La prèvia imposició d'una sanció en matèria de seguretat en el treball no determina l'existència d'una falta inexcusable de l'empresari, en el sentit de l'article 91 de la Llei de la seguretat social, sinó que s'han de valorar les circumstàncies del cas.

En aquest supòsit, no es va acreditar el que realment va passar. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que el treballador no estava autoritzat a conduir la màquina mini-carregadora; que aquell va deixar la pala a mitja alçada i no va parar la màquina; que havia nevat abundosament i l'operari va relliscar al sortir de la màquina; i que es trobava sota la influència de begudes alcohòliques.

L'actuació del treballador impedeix considerar que s'hagi produït una falta inexcusable de l'empresari, ja que l'accident va ser causat per l'exclusiva imprudència del primer.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

La recurrent incur en error quan considera que el treballador presentava un grau d'alcoholèmia de 2,53 g/l, quan en realitat era de 0,253 g/dl.

La màquina mini-carregadora que conduïa l'operari accidentat presentava carències a nivell de seguretat, per l'absència dels dos mànecs de subjecció i l'incorrecte funcionament de les barres de seguretat que bloquegen els comandaments, cosa que va provocar l'accident.

Les declaracions realitzades davant de la Inspecció de Treball permeten apreciar que el treballador es disposava a guardar la màquina al magatzem de l'empresa, i no es pot sostenir ara que no actuava segons les instruccions de l'empresari.

La pretesa negligència de l'operari no pot eximir l'agent de la seva responsabilitat, que constitueix una falta inexcusable.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Constitueix l'objecte d'aquest procés l'examen de la legalitat de les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'1 de febrer i 25 de maig de 2021, que van considerar que l'entitat agent havia comès una falta inexcusable en l'accident laboral ocorregut el 8 d'abril de 2018 al Sr. Pulido, i li van reclamar una cotització suplementària d'un import de 327,34 EUR durant un període de 92 mesos, més una darrera cotització suplementària de 177,71 EUR, o bé l'import total de 30.292,99 EUR.

Aquesta decisió es fonamenta en l'article 91 de la Llei de la seguretat social, en considerar que l'accident havia estat causat per una falta inexcusable de l'empresari, consistent en la manca de mesures de seguretat en la màquina mini-carregadora que conduïa el treballador, ja que faltaven dos mànecs de subjecció i, a més, no funcionaven correctament les barres de seguretat que tenien la funció de bloquejar els comandaments de la màquina, cosa que va provocar l'accident, quan l'operari va relliscar a la neu i va caure sobre aquests comandaments, de manera que es va posar en marxa la pala, atrapant el treballador entre la pala i la cabina de la màquina, i produint-li una fractura de pelvis.

Tercer.- S'ha de determinar en primer lloc quina és la redacció de l'article 91 de la Llei de la seguretat social que s'ha d'aplicar en aquest cas. La sentència apel·lada parteix del text resultant de la modificació introduïda per la Llei 6/2019, de 31 de gener, segons la qual:

"3. S'entén per "falta inexcusable" la falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte les regles elementals de seguretat establertes en la normativa vigent. S'entén igualment per "falta inexcusable" la comissió d'una falta greu o molt greu d'acord amb la normativa de seguretat i salut en el treball, així com la comissió d'una imprudència o negligència que comporti la declaració de responsabilitat de l'empresa per part dels tribunals".

En virtut d'aquest darrer incís, la sentència considera que, en haver estat sancionada l'empresa per la comissió d'una falta greu en matèria de seguretat i salut en el treball, s'imposa la qualificació de falta inexcusable als efectes de l'article 91 de la Llei de la seguretat social.

Ara bé, aquesta modificació legislativa és posterior als fets que estan en la base de les resolucions impugnades, ja que l'accident de treball es va produir el 8 d'abril de 2018. En conseqüència, resulta aplicable el text legal vigent en aquell moment, el qual es limitava a establir que:

"3. S'entén com a "falta inexcusable" la falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte les regles elementals de seguretat establertes en la normativa vigent".

De fet, la representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no s'oposa a aquesta interpretació.

D'aquesta manera, la prèvia comissió d'una infracció greu o molt greu en matèria de seguretat i salut en el treball no determinava ineludiblement en aquell moment l'existència d'una falta inexcusable de l'empresari, sinó que caldrà apreciar si concorre o no aquesta darrera en funció de les circumstàncies del cas, tal com havia declarat la jurisprudència d'aquesta Sala respecte de l'article 91 de la Llei de la seguretat social, en la redacció anterior a la modificació introduïda per la Llei 6/2019.

Quart.- Tal com resulta de la sentència núm. 1-2016, de 28 de gener:

"Aquesta Sala ha jutjat, en vàries ocasions, que les empreses tenen una responsabilitat particular per assegurar la seguretat dels assalariats. En conseqüència, les disposicions de l'article 91 no poden ser considerades com d'aplicació excepcional. Però, s'ha d'acreditar l'existència d'una "falta inexcusable de l'empresari".

L'apreciació de l'existència de la "falta inexcusable" ha de realitzar-se "in concreto", en funció de les circumstàncies de fet de cada cas (v. la redacció de la sentència 52/2014 d'aquesta Sala, pàgina 5: "... en les circumstàncies del cas...").

En sentit anàleg, la sentència núm. 51-2018, de 22 de juny, va declarar que:

"Resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que no tota infracció de la normativa en matèria de seguretat i higiene en el treball comporta directament la possibilitat d'aplicació de l'article 91 de la Llei 17/2008, ja que es tracta de supòsits de diferent naturalesa, sancionadora i indemnitzatòria.

Per consegüent, l'aplicació de l'article 91 es fonamenta en l'examen de les circumstàncies de fet de cada cas (sentència 1-2016 del 28 de gener de 2016)".

Cinquè.- En aquest supòsit, no es pot acceptar l'exposició de fets que conté el recurs d'apel·lació, segons el qual el treballador accidentat no estava autoritzat a conduir la màquina mini-carregadora i que, malgrat això, aquell ho va fer per tal de recollir els contenidors d'escombraries d'un edifici, activitat que tenia contractada la societat recurrent. En efecte, com es desprèn de l'acta d'inspecció (folis 179 i 182), l'operari anava a guardar la màquina al magatzem, i així ho afirma el propi gerent de l'empresa, el qual no va fer llavors cap indicació sobre que el treballador no estigués autoritzat per conduir la màquina. Davant d'aquesta discrepància, han de prevaler lògicament les manifestacions efectuades in tempore non suspecto, és a dir, les més immediates al moment de produir-se l'accident, en què s'actua amb una major espontaneïtat i, per tant, resulten més creïbles.

En conseqüència, s'ha de concloure que l'operari anava a guardar la màquina i que va baixar de la mateixa per tal d'obrir la porta del magatzem, deixant el motor en marxa i la pala carregadora a mitja alçada. En tornar a pujar a la màquina, va relliscar per causa de la neu acumulada i va accionar de forma accidental el comandament manual de la pala, que va baixar, atrapant-lo entre la mateixa i la cabina, amb el desafortunat resultat de patir una fractura de la pelvis.

Del contingut de les actuacions es desprèn que el treballador va actuar de manera incorrecta, ja que va baixar del vehicle deixant el motor en marxa. Al mateix temps, consta que presentava un important grau d'alcoholèmia de 253 mg/dl (foli 218), que devia coadjuvar en la producció de la caiguda.

Tanmateix, tot i ser certes aquestes circumstàncies, l'accident no s'hauria produït si les mesures de seguretat de la màquina mini-carregadora haguessin funcionat en les degudes condicions. Es tracta d'un model que havia de comptar amb la presència de dos mànecs o suports al costat de la porta d'accés, que havia estat retirada. Aquests mànecs haguessin fet possible que l'operari es subjectés en el moment d'accedir a l'interior del vehicle. Ara bé, aquests suports havien estat eliminats, sense que s'ofereixi cap raó justificativa.

A més, i com a argument més rellevant, la màquina comptava amb unes barres de subjecció que, quan es posaven en posició vertical tant per accedir com per sortir del vehicle, havien de bloquejar la palanca de comandament. Però, en el moment de l'accident, aquestes barres de subjecció no funcionaven correctament, de manera que no van complir la seva funció de bloqueig del comandament manual. En conseqüència, quan l'operari va relliscar i va caure sobre aquesta palanca de comandament, la pala es va posar en funcionament i va atrapar-lo contra la cabina, amb el resultat lesiu que abans s'ha exposat.

Resulta evident que aquesta funció de les barres de subjecció, que havien de bloquejar la palanca de comandament quan l'operari estava fora del vehicle i se situaven en posició vertical, constitueix una mesura essencial de seguretat, que hagués impedit que la pala del vehicle es posés en marxa de forma accidental, com va succeir en aquest cas.

En conseqüència, el mal funcionament d'aquest important mecanisme de seguretat, junt amb l'absència dels mànecs de subjecció, constitueix una falta inexcusable de l'empresari, en el sentit de l'article 91 de la Llei de la seguretat social, ja que té la finalitat de protegir el treballador de les seves pròpies imprudències i havia d'evitar la producció d'un accident encara que l'operari baixés del vehicle amb el motor en marxa.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Escolano contra la sentència dictada el 8 de març de 2022 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.