Interessos préstecs i costes processals (0342/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 342/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Pina va interposar demanda, de data 21-06-2010, envers la Sra. Marti, segons la qual sol·licitava la condemna de la mateixa a l'abonament de la quantitat de 3.826,64 euros, amb més els interessos pactats al tipus del 16% des del dia 5-04-2010 i amb imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va demanar que es procedís a l'estimació parcial de la demanda en la suma de 3.286,55 euros, amb més l'interès legal des de la contesta a la demanda, i sense efectuar imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 14- 10-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que estimant substancialment la demanda interposada per la societat Pina ha de condemnar i condemna la Sra. Marti, a pagar a l'agent, la quantitat de 3.615,18.- EUR, la qual s'haurà d'incrementar amb els interessos contractualment pactats al tipus del 16% anyal a partir del dia 15-04-2010 i fins el dia del seu total pagament, imposant a la demandada les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 24-01-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual demana la revocació de la resolució d'instància en el sentit interessat en el cos del seu escrit. Per el contrari, la representació processal de la mercantil recorreguda demana que es procedeixi, en el seu escrit de contesta a les conclusions de data 10-02-2011, a la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part defenent fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges contra la sentència d'instància. Així, en primer terme, manifesta que, en data 25-08-2006, la Sra. Marti va obtenir un finançament per import de 8.885,28 euros i que, degut a la seva situació econòmica, va deixar de pagar l'import de 2.076,24 euros. La sentència argumenta que la clàusula penal del 10% no és aplicable i, per consegüent, no pot incrementar la suma a abonar, però quan es determina la suma total a abonar per la recurrent s'incrementa aquest percentatge del 10% i en aquest extrem s'escau reformar la sentència d'instància. En segon terme, quant als interessos establerts al tipus del 16% la sentència d'instància entén que la posició de la recurrent esdevé incongruent, i això no pot ésser admès, per quant en els rebuts no consta el tipus d'interès, i el quadre d'amortització aportat a les actuacions és unilateral. Si, subsidiàriament, s'entengués que el tipus d'interès al 16% fou el pactat per les parts, aquest seria usurari o abusiu i no seria d'aplicació. I, en darrer terme, quant a les costes processals, aquestes no s'han d'imposar en la instància perquè l'estimació ha estat parcial i perquè malgrat va oferir una proposta de pagament a l'agent, aquesta ni tan sols la va contestar.

II.- Com a qüestió prèvia, procedeix posar de manifest que les al·legacions que efectua la part agent en el seu escrit de conclusions, en relació a la sentència d'instància, i en les quals impugna la fonamentació judicial de la mateixa, no poden ésser examinades perquè l'agent no s'ha constituït en part recurrent, de manera que ha considerat que la resolució judicial no li era lesiva i, per tant, ara no pot impugnar determinats pronunciaments.

Efectuada l'anterior precisió, procedeix analitzar, en primer terme, la pena convencional del 10%. Aquesta pena convencional es conté en el contracte de finançament perfeccionat entre la part agent i la defenent i integrat per les condicions particulars i generals que es troben als folis 17 i 17 al dors. En aquest sentit, es preveu a la condició general 11 que si cal recórrer a la via judicial, la part prestamista podrà percebre, en concepte de pena convencional aquest import. Aleshores, i en aquest àmbit d'idees, ressurt que el que assevera l'òrgan judicial a quo no constitueix una incoherència en el seu raonament, sinó que admet que la pena convencional no és aplicable a la suma integrada per les partides que sol·licita l'agent i, per tant, esdevé d'aplicació a la suma de 3.286,53 euros.

III.- Quant a la segona qüestió objecte d'aquest recurs i relativa als interessos "pactats" que es reclamen per la part agent i que es meriten al tipus del 16%, el recurs ha de ser acollit. En efecte, si s'analitzen els rebuts i les condicions particulars en els mateixos solament figura la data del primer i darrer venciment, així com l'import de les quotes (259,53 euros) (folis 17 i 22 a 29) i en les condicions generals (cl. 10) es determina que "L'impagament al venciment corresponent comporta la percepció d'interessos de demora, al tipus bancari màxim autoritzat a Andorra, calculats sobre l'import del termini, des del dia inicialment previst pel seu venciment fins el dia del pagament. Com a màxim s'aplicarà un recàrrec del 10% sobre el valor del rebut impagat". La present clàusula de les condicions generals esdevé una clàusula indeterminada i en perjudici del consumidor, tota vegada que aquest quan perfecciona el contracte no coneix quin és l'interès de demora que se li aplicarà en cas que es produeixi el supòsit de la seva meritació. Així, no solament existeix una remissió a altres documents no adjuntats al contracte, sinó que el tipus del 16% esdevé incompatible amb el recàrrec màxim del 10% que es determina en la pròpia clàusula i també s'aprecia que el quadre d'amortització no ha estat incorporat al contracte, de manera que la defenent ni l'ha signat ni ha conegut l'amortització del seu préstec, amb delimitació del que és capital i interessos, així com el tipus aplicable a aquest, i, per tant, com a document no incorporat ni acceptat pel consumidor no pot vincular al mateix en el seu perjudici, de manera que procedeix l'estimació d'aquest motiu i determinar que la quantitat determinada per la sentència d'instància s'incrementarà amb el tipus legal a comptar des de la data de contesta a la demanda.

IV.- Respecte de les costes processals, existeix una altra condició general que indica que "Per tant, que calgui recórrer a la via judicial per al compliment del que s'ha convingut en aquest contracte, les costes processals, les despeses judicials i extrajudicials, així com els honoraris d'advocat i procurador, encara que no fos preceptiva la seva intervenció, aniran a càrrec de la part infractora" (cl. 11).

Al respecte, aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre els pactes relatius a les costes processals i la seva incidència en relació als consumidors o destinataris finals de béns o serveis. Així, a la STSJA de 27 de gener de 2011 va establir que "Quant a aquest motiu del recurs, convé posar de manifest, en primer terme, que els pactes sobre les costes processals no vinculen als tribunals, atès que la imposició o no de les costes es regulen per les normes contingudes en les disposicions del Codi 7,51, i la Novel·la 82, cap. X, així com la jurisprudència que les desenvolupa, de manera que els pactes que es puguin contenir al respecte, sense necessitat de valorar si els mateixos poden ésser susceptibles de configurar clàusules generals de contractació, que han estat preredactades i imposades en un contracte d'adhesió, de forma que no han pogut ésser negociades per la part contractant a qui perjudiquen, no vinculen als tribunals, els quals han de decidir sobre la imposició de les costes processals, de conformitat amb la normativa existent en l'ordenament jurídic andorrà". Per tant, trasposades les anteriors consideracions al cas que ens ocupa, esdevé clar que no solament es tracta d'una clàusula unilateral i preredactada per l'agent, incorporada en un contracte d'adhesió, sinó que a més el destinatari de la mateixa esdevé un consumidor o usuari al qual se li imposa una clàusula que no solament el perjudica sinó que, a més, desplaça unilateralment la potestat judicial de determinar, segons les circumstàncies del cas i en funció del dret aplicable, qui ha de suportar les costes derivades d'un procediment. I és en atenció a aquests arguments que també aquest motiu ha de ser acollit i, tota vegada que la pretensió dels interessos sol·licitats i les despeses de retorn no han estat estimades, la demanda ha estat estimada parcialment, de manera que correspon a cadascuna de les parts litigants suportar les despeses comunes per meitat i les pròpies íntegrament.

V.- L'èxit del recurs es tradueix, en matèria de costes processals d'aquesta alçada, en la no imposició de les mateixes (arg. Novel·la 82, cap.X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Marti contra la sentència dictada, en data 14-10-2010, per l'Hble. Batlle i revocar únicament la seva part decisòria en el sentit de declarar que la quantitat de 3.615,18 euros s'incrementarà amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, sense efectuar imposició de les costes de primera instància. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.