Responsabilitat civil requisits de culpa i nexe de casualitat (0268/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-268/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Izquierdo va formular demanda en data 23 d'abril del 2008 contra el Sr. Seco, titular administratiu i propietari de l'Hotel "G.", en reclamació de la suma de 25.557,25 euros en concepte d'indemnització pels danys que va patir el seu mandant al relliscar a l'hotel propietat del defenent com a conseqüència de l'estat del paviment.

II.- En data 4 de juny del 2008 la representació processal del Sr. Seco va contestar a la demanda argumentant que la caiguda del Sr. Izquierdo fou accidental, sense que se li pogués imputar cap responsabilitat al seu mandant perquè no hi havia relació de causalitat entre l'accident que va patir l'agent i l'estat del paviment de l'hotel que era correcte. En qualsevol cas el defenent s'oposava a les quantitats reclamades per l'agent que considerava desproporcionades.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 21 de setembre del 2009 estimant substancialment la demanda formulada pel Sr. Izquierdo i condemnant al Sr. Seco a pagar a l'agent la suma de 24.110,32 euros, més interessos i costes.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Seco i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda o, subsidiàriament, que es disminueixin els imports dels diferents conceptes indemnitzatoris per considerar-los desproporcionats, imposant en tot cas a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 1 de gener del 2006 vers les 12.30 hores el Sr. Izquierdo va patir una caiguda mentre caminava per un dels passadissos de l'hotel "G." situat a la vila de Soldeu en el què estava allotjat, patint una fractura de maluc que va requerir 107 dies de curació, durant els quals el demandant no va poder desenvolupar la seva activitat laboral habitual.

El demandant al·lega en la seva demanda que la relliscada es va produir perquè el terra estava mullat, i que la direcció de l'hotel no va prendre les mesures oportunes per evitar accidents, circumstància que nega la part defenent, argumentant que, tal com posen de relleu les resolucions penals que van posar fi al procediment endegat per la querella presentada pel Sr. Izquierdo, es va tractar d'un accident fortuït, sense que existís cap relació de causalitat entre aquest i l'estat del paviment de l'hotel i sense que se li pogués imputar al seu propietari cap tipus de negligència.

II.- La Sentència d'instància resol la controvèrsia entenent que el terra estava efectivament mullat i que aquesta va ser la causa de la relliscada del demandant i aquesta conclusió és assumida per aquesta Sala.

En efecte són tres els elements que cal tenir en compte per establir l'existència d'una relació de causalitat entre l'estat del paviment de l'hotel i l'accident que va patir el Sr. ENTITY_4: la manifestació dels testimonis que el van auxiliar, l'informe mèdic que consta a les actuacions i els informes pericials que s'aporten al procediment sobre les característiques del passadís a on va caure l'agent.

Pel que fa als dos testimonis que han prestat declaració en període probatori, tant la Sra. Sanç (foli 156 en relació al 87), com la Sra. Querol (foli 157 en relació al 88), manifesten de manera concloent que quan van anar a socórrer al Sr. Izquierdo van veure que el paviment del lloc a on va caure estava mullat, afegint la primera "com si acabessin de fregar" i no hi ha cap raó per dubtar de la seva veracitat, tenint en compte a més que, si bé no van veure directament la caiguda, afirmen que van sentir un cop i uns crits, es van desplaçar al pis superior i van veure al Sr. Izquierdo encara caigut a terra, de tal manera que van estar al lloc del sinistre pocs moments després de produir-se.

En relació a l'informe medicoforense encarregat per l'Hble. Batlle a la Dra. Carretero (foli 100), cal posar de relleu que en ell s'argumenta que la caiguda que va patir el Sr. Izquierdo sobre un costat del seu cos podia ser deguda, entre altres que no s'han apreciat en aquest cas, a una relliscada i que la probabilitat de que aquesta fos la causa de la caiguda era de 9/10, mentre que la de que fos conseqüència d'una ensopegada, com defensa el Sr. Seco, era de 1/10, és a dir molt poc probable.

L'informe elaborat pel Sr. Bonet a instàncies de la part agent (foli 122) destaca que la piscina de l'hotel està situada just al costat del passadís a on es va produir l'accident, el que es nota en l'important grau d'humitat que afecta al terra d'aquesta zona i en l'aparició de gotes al paviment i que les rajoles d'aquesta zona no són antilliscants fet que provoca un clar perill de relliscades si estan mullades. És cert que l'informe pericial elaborat pel Sr. Alvarado a instàncies del defenent (foli 143) conclou que la humitat, que admet que desprèn la piscina, no afecta a les rajoles de l'esmentat passadís, però la raó per la què arriba a aquesta conclusió és l'existència de portes de pas de vidre entre una i altra dependència que fan de barrera i eviten que aquesta traspassi, però aquesta raó pot ser certa si les portes estan sempre tancades, i ho estan hermèticament, però deixa de ser-ho si per qualsevol circumstància, que s'ha d'entendre molt probable, les portes romanen un temps obertes o no ajustades del tot i fins i tot si s'hi transita sovint, com es previsible que succeeixi en unes instal·lacions que , com el mateix defenent reconeix, acostumen a estar molt freqüentades.

Per totes aquestes raons considerem acreditats tots els requisits que fonamenten la responsabilitat extracontractual, és a dir el dany que va patir l'agent, que ningú nega, la relació de causalitat existent entre aquest i l'estat del paviment i l'existència d'una manca de diligència per part del defenent que no va preveure la instal·lació d'un paviment antilliscant en una zona que fàcilment podia veure's afectada per les humitats que provenien de la piscina o la va avisar als clients de l'hotel del perill de relliscades en aquell passadís i tot això amb independència de que sigui la primera vegada que algú cau en aquell indret i del tipus de calçat utilitzat per l'agent, en quan la caiguda es va produir en un passadís en el què no és precís circular amb la vestimenta i el calçat que seria adequat per la zona de banys.

III.- Altrament tampoc les resolucions dictades en la jurisdicció penal contradiuen aquesta conclusió. Així, l'Aute de l'Hble. Batlle Instructor de data 31 d'octubre del 2006 va arxivar les actuacions referents a aquest sinistre entenent que no s'havia pogut constatar un nexe de causalitat entre les lesions patides pel Sr. Izquierdo i un comportament imprudent per part de terceres persones, però no diu que no existís dit nexe i el fet que en aquell procediment no s'hagués provat aquesta relació de causalitat no vol dir que aquesta no s'hagi pogut establir en aquest al disposar de proves més concloents. Pel que fa a l'Aute del M.I. Tribunal de Corts de data 31 de maig del 2007, que confirma l'anterior, el que es manifesta no és que el Sr. Seco no fos responsable dels fets denunciats, sinó que era procedent l'arxiu de les actuacions perquè per tal que una actuació sigui sancionada penalment és precís que la imprudència o negligència comesa tingui una certa entitat, que no era el cas, ja que no tota omissió de la precaució deguda desemboca necessàriament en l'aplicació del Dret Penal, sense perjudici de les accions que la citada resolució entén que podrien correspondre al querellant davant de la jurisdicció civil.

IV.- Argumenta subsidiàriament el recurrent que la indemnització per pretium doloris que correspon al Sr. Izquierdo fou valorada en un 4/7 per part del metge forense i que, per tant, seria ajustat fixar-la en 5.000 euros i no pas en 6.000 com preveu la Sentència d'instància i el perjudici estètic que aquest va patir de 1.5/7 hauria de comportar una indemnització de 1.200 euros i no pas en 1.500. No obstant, tampoc aquests arguments es poden estimar, ja que les quantitats fixades en la instància es corresponen amb aquelles que aplica habitualment la jurisprudència dels nostres Tribunals.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Seco contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 21 de setembre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.