Costes en cas d'aplanament (0266/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

SENTÈNCIA

TSJC-266/09

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 2 de juliol del 2008 la representació processal de la societat "Aguilar" va formular demanda d'acció negatòria contra la Sra. Gálvez sol·licitant que es declarés que la finca propietat de la seva mandant estava lliure de tota mena de restricció que justifiqués la presència de la terra dipositada en ella per la defenent, que se la condemnés per aquesta raó a posar la finca en l'estat anterior a la lesió a les seves costes, traient la terra de manera que es deixés totalment descobertes les fites d'ambdues finques i que se la obligués igualment a abstenir-se de tota lesió posterior en relació a les conductes considerades com una pertorbació en el procediment, imposant a la demandada la totalitat de les costes de la instància.

II.- La Sra. Gálvez va contestar la demanda en data 23 de juliol del 2008 formulant excepció peremptòria d'inadequació del procediment i de l'acció exercitada, perquè els fets semblaven més susceptibles d'una acció interdictal ja que eren transitoris i, respecte del fons, argumentant que el lloc a on aquesta s'havia abocat la terra era propietat dels agents, però que el que s'havia fet era omplir un forat existent, anivellant les dues parcel·les, fet que beneficiava a ambdues parts, que aquesta invasió era a més transitòria i que si, malgrat tot, els agents ho desitjaven no tenia cap mena d'inconvenient en retirar- la, adreçant les fites que havien quedat afectades pel dit abocament. Pel contrari, la defenent s'oposava a la petició de l'agent en el sentit de que se la condemnés a garantir la llibertat del domini de l'agent.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de contesta a l'excepció peremptòria d'inadequació del procediment i rèplica, dúplica i conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 9 de setembre del 2009 desestimant l'excepció formulada i estimant substancialment la demanda interposada per la societat "Aguilar" contra la Sra. Gálvez, declarant la parcel·la propietat de l'agent lliure de tota mena de restricció que emparés la presència de la terra dipositada per la demandada, condemnant a aquesta darrera a la reposició de la finca a les seves costes en l'estat anterior a la lesió, traient la terra de manera que deixés totalment descobertes les fites d'ambdues finques i comminant-la a abstenir-se de tota lesió posterior en relació a les conductes considerades com una pertorbació en el procediment, imposant a la demandada la totalitat de les costes de la instància.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Gálvez i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació exclusivament respecte de la decisió d'imposar-li les costes del procediment, condemnant a l'adversa al pagament de les generades per aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic motiu del seu recurs argumenta la Sra. Gálvez que no era procedent imposar-li a ella les costes de la instància, defensant que la intenció de la demandant no era aconseguir que es retirés la terra que ella havia abocat a la parcel·la propietat de l'adversa, pretensió a la què ella no s'havia oposat mai, sinó obtenir un pronunciament que evités qualsevol pertorbació que afectés a la seva finca, tenint en ment en concret el tancament de la que era propietat de la recurrent que estava en projecte, petició que la Sentència recorreguda havia desestimat. Per aquesta raó, considerava que l'únic que va motivar la seva oposició a la demanda era la negativa a acceptar aquesta darrera petició de l'agent que finalment s'havia desestimat i que, per tant, no era procedent imposar-li les costes del procediment.

Malgrat existeixen a les actuacions motius suficients per entendre que el conflicte que enfronta a les parts va més enllà de l'abocament de terres per part de la defenent en la finca de l'agent, aquests no són suficients per revocar el pronunciament que sobre les costes de la instància fa la Sentència recorreguda. En aquest sentit, cal posar de relleu que no ha quedat acreditat que l'interès primordial de l'agent al presentar la demanda que dóna origen al present procediment fos impedir qualsevol pertorbació que pogués afectar posteriorment a la seva finca, ja que, a manca de prova en contrari, s'ha d'entendre que allò que motivava en primer lloc la demanda era una pertorbació concreta de la què era responsable l'adversa, com era l'abocament de terra dins de la seva finca i també l'afectació per aquesta causa de les fites que la delimitaven. Aquesta conclusió no exclou que, aprofitant l'exercici de l'acció, la demandant volgués, a més a més, impedir tota pertorbació posterior, entre altres, aquella que podia comportar el tancament de la seva finca per part de l'adversa impedint-li d'aquesta manera l'accés a un dipòsit d'aigua comú, però aquesta darrera pretensió no deixava de ser accidental, ja que, en cas contrari, la demanda hagués tingut com objecte aquest pronunciament genèric, sense fer referència a un abocament de terres que, segons la recurrent, no la perjudicava i que ella estava disposada a retirar. Per aquest motiu, cal entendre que l'estimació de la demanda va ser substancial i procedia imposar les costes de la instància a la part defenent.

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que ella es va aplanar a retirar la terra que havia abocat dins la finca de l'agent i que si l'adversa l'hagués requerit per fer-ho ella l'hauria tret, de tal manera que, si sols es desitjava això, la demanda no tenia sentit. No obstant, tampoc aquest motiu es pot admetre, ja que, amb independència de que, vist l'argument emprat per la recurrent, l'agent ha aportat en aquesta alçada i fora del moment processal oportú una carta amb acreditació de rebut en la que es requereix a la Sra. Gálvez per tal que retiri la terra abocada a la seva finca, ni la aquesta ho va fer abans de la presentació de la demanda, ni, malgrat manifestava aplanar-se a aquesta petició, tampoc en aquell moment, ni tampoc posteriorment, mantenint la ingerència sis mesos després de la demanda, com es dedueix de l'Acta d'inspecció ocular de data 23 d'abril del 2009 que consta al foli 92 de les actuacions en la què la Sra. Gálvez va seguir manifestant que ho faria. Per aquesta raó, s'ha d'entendre que l'actuació de la recurrent va obligar a la societat "Batlle Jordana" a formular la demanda que dóna origen al present procediment i, per aquest motiu, ha de suportar les costes que aquesta va comportar per l'agent.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Gálvez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de setembre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.