CASS. INVALIDESA.SS-090-2/99
- Resolució
- Sentència · 13/11/2000
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 76/2000
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2000:76
- Recurs
- SS-090-2/99
- Ponent
- Lluís Saura Lluivia
- Magistrats
- Lluís Saura Lluivia
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- DECISIÓ SEGURETAT SOCIAL CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA REPRESENTACIÓ PROCESSAL RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal del Sr. Cañete contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia que havia establert la data d'efectes de la pensió d'invalidesa del Grup III en l'1 de novembre de 1998. El Sr. Cañete havia demanat que la data d'efectes fos el 17 de gener de 1994, basant-se en la seva condició de gran invalidesa a Espanya, però el tribunal ha considerat que les decisions dels organismes de la Seguretat Social espanyola no són vinculants per les instàncies administratives i jurisdiccionals andorranes. El tribunal també ha considerat que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) havia tingut en compte altres patologies a més de la valorada a Espanya, per la qual cosa els efectes de la pensió reconeguda són els de la constatació del caràcter invalidant de valoració global de l'estat patològic del pacient. La sentència és ferma i executiva.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Lluís Saura Lluivia
SENTÈNCIA 2000-51 DE 13 DE NOVEMBRE DE 2000
CASS. INVALIDESA. Les decisions d'organismes de la seguretat social o de tribunals estrangers no són vinculants per les instàncies administratives i jurisdiccionals andorranes. DATA D'EFECTES DE LA PENSIÓ. Des de la constatació del caràcter invalidant. QÜESTIÓ NOVA. Sobre els efectes de la pensió a la data en què es va demanar la revisió del grau.
Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa de la Batllia d'Andorra, en la sentència núm. 2000-28, de 6 d'abril de 2000, va desestimar la demanda interposada per la representació processal del Sr. Cañete contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 27 de novembre de 1998, que li havia atorgat una pensió d'invalidesa del grup III amb efectes de l'1 de novembre de 1998.
2.- Contra aquesta sentència, la part agent ha interposat un recurs d'apel·lació, que ha tingut entrada en aquesta Sala Administrativa el dia 30 de maig de 2000. L'apel·lant considera que la data d'efectes de la pensió reconeguda ha de ser la de 17 de gener de 1994 enlloc de la que li fou reconeguda per la parapública, en raó a que aquesta és la data d'efectes de la pensió que té reconeguda a Espanya com gran invalidesa i, subsidiàriament, demana la data d'1 de juny de 1997, que fou la de la sol·licitud a Andorra.
3.- Feta la designació del magistrat ponent, de l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació de la CASS, que l'ha contestat el dia 20 de juny de 2000 oposant-se a les pretensions del recorrent en apel·lació i demanant la confirmació de la sentència.
4.- El dia 12 de juliol i el 22 de juny de 2000, la part apel·lant i l'apel·lada han presentat els seus respectius escrits de conclusions quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió que és objecte d'aquesta segona instància, com ho va ser en la primera, és la de la data a la qual es retrotrauen els efectes de la declaració d'invalidesa del Grup III que va ser reconeguda per la CASS en la resolució de 27 de novembre de 1998. La parapública la estableix en l'1 de novembre de 1998, l'assegurat la demana des del 17 de gener de 1994, en la petició que formula amb caràcter principal.
Els arguments de la part apel·lant deriven de que a Espanya té reconeguda, per l'ORG_0, una pensió equivalent a la del Grup III, que és la de gran invalidesa, precisament amb efectes del 17 de gener de 1994 i per patir - segons es declara en la sentència del Jutjat social de Màlaga que modificant el grau prèviament reconegut d'invalidesa absoluta atorgà el màxim grau- les següents lesions: enorme contractura paravertebral lumbar que impedeix la flexió anterior per petita que sigui, com defensa d'una lumbàlgia crònica i contínua, afegint que el malalt necessita ajut per a vestir-se, aixecar-se del llit i seure i incorporar-se.
En analitzar el valor que aquestes apreciacions puguin tenir al Principat, la sentència de la Batllia raona que pel principi de territorialitat les decisions dels organismes de la Seguretat Social espanyola i dels tribunals espanyols no són vinculants per les instàncies administratives i jurisdiccionals andorranes, i només per aquesta raó la causa petendi de la part agent no podria ser considerada.
Per tant, el reconeixement d'una pensió de grau III s'ha de dur a terme, per qui té les atribucions per fer-ho, a partir dels exàmens mèdics practicats amb el seus serveis i valorant la minusvalua que cada patologia comporti d'acord amb les normes del dret intern. Així, quan la CASS, en la resolució de 27 de novembre de 1998 va reconèixer el Grau III ho va fer tenint en compte els exàmens mèdics practicats pels propis serveis de la CASS i d'allò que costa al foli 132 se'n desprèn que per atorgar el Grau III no es va tenir en compte solament la patologia òssia que es va valorar a Espanya sinó també el linfoma de Hodgkin que obliga al pacient a un tractament amb quimioterapia i radioterapia que empitjora el seu quadre clínic.
Per tant, l'argument de que els efectes de la pensió s'han de retrotraure al 17 de febrer de 1994 seria valorable per aquest tribunal si la CASS hagués atorgat la pensió exactament en atenció a la mateixa patologia que a Espanya va determinar la gran invalidesa; però la CASS ha tingut en compte també una altra patologia, amb una gran incidència en la possibilitat de valer-se per sí sol de l'assegurat, i per aquesta raó els efectes de la pensió reconeguda són els de la constatació del caràcter invalidant de valoració global de l'estat patològic del pacient, no un moment anterior.
Tercer.- Com a petició subsidiària es demana, en l'escrit d'apel·lació, que els efectes de la pensió reconeguda es retrotreguin a l'1 de juny de 1996, que és la data en la que es va demanar la revisió del grau d'invalidesa, però aquesta petició no pot considerar-se perquè es tracta d'una qüestió nova, feta per primer cop en la segona instància jurisdiccional.
Tot el que s'ha exposat determina la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència de la Batllia.
Quart.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Cañete contra la sentència número 2000-28, de 6 d'abril de 2000, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma íntegrament, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.