Desestimació de demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa de funcionament anormal de l'administració de justícia en base a l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia (TSJ 0040/22)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000040/2022

PARTS:

Apel·lant : Sra. Castillo

Advocat : Sr. Benítez

Apel·lat : GOVERN

Representant : Sra. Bueno

Advocat : Sra. Alcalá

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Desestimació de demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa de funcionament anormal de l'administració de justícia en base a l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia

SENTÈNCIA 001-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la Sra. Castillo, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 20 d'octubre del 2022, la representació processal de la Sra. Castillo formulà demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat, per causa de funcionament anormal de l'administració de justícia en base a l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia en el marc de la causa penal per delictes menors TC-6000152/2021, sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior que es condemni l'Estat andorrà al pagament a la demandant de 1.130 euros -

1.000 euros en concepte de danys morals per les gestions i desplaçaments que va haver de fer a causa de l'accident patit i pels perjudicis causats per la manca d'ús del telèfon i del rellotge i 130 euros pel valor del telèfon- que són els perjudicis que considera que haurien d'haver ser demanats pel Ministeri Fiscal en el judici i no ho van ser causant-li un perjudici.

Segon.- El Ministeri Fiscal s'oposa a la demanda perquè es va formular fora del termini de tres mesos que estableix l'apartat 3 de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, perquè els fets exposats per la demandant no constitueixen un mal funcionament de la justícia; i perquè la demandant no ha demostrat els perjudicis que reclama.

Tercer.- La representació processal del Govern sol·licita que es desestimi la demanda per no estar establert un anormal funcionament de l'administració de justícia en haver estat correcta l'actuació del Ministeri Fiscal.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En aplicació de les disposicions de l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia, el Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer de l'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de l'administració de justícia, i fer l'eventual avaluació del dany.

Segons el mateix text, l'acció s'ha d'instar dins del termini improrrogable de 3 mesos comptadors des del dia en què es pugui exercitar.

Com a qüestió prèvia, cal examinar si la part agent ha exercitat l'acció de responsabilitat de forma extemporània, tal com al·lega el Ministeri Fiscal.

L'anormal funcionament de la Justícia es considera produït per l'actuació del Ministeri Fiscal en el marc de la causa per la investigació i enjudiciament dels fets denunciats per la Sra. Castillo, consistents en l'atropellament del que va ser víctima per part d'un patinet elèctric que circulava per la vorera quan aquella sortia d'unes galeries. Arran de la denúncia davant la policia efectuada el dia 29 de maig del 2019 per la Sra. Castillo, es van incoar las diligències prèvies núm. 1000897/19 per la Secció d'Instrucció núm. 1 de la Batllia i quan en data 8 de novembre de 2019 la denunciant va declarar, va manifestar la seva voluntat que fos el Ministeri Fiscal qui reclamés els perjudicis materials y morals que va patir com a conseqüència de l'atropellament i que va exposar en la seva declaració.

El procediment es va transformar en la causa TC-6000152/202 i el judici oral es va celebrar el dia 10 de juny del 2022 demanant el Ministeri Fiscal en les seves conclusions definitives una indemnització de 121 euros per la Sra. Castillo -58 euros per la reparació dels danys en el vidre del rellotge, 28 euros pel canvi de la corretja i 35 euros per la reposició d'un element del telèfon mòbil- però no va demanar cap indemnització pels danys morals derivats del temps perdut per assistir a la Batllia i al judici, pel temps que no va poder tenir el rellotge i el telèfon mòbil i pel valor d'aquest, què són el conceptes pels quals considera la Sra. Castillo que el Ministeri Fiscal, seguint la seva voluntat, hauria d'haver reclamat i pels quals reclama en el present procediment.

L'actuació que la demandant retreu al Ministeri Fiscal és no haver actuat amb la deguda diligència en la causa i no haver defensat correctament els seus interessos, causant-li els perjudicis que reclama per no haver-ho fet el Ministeri Fiscal en el judici, de forma que l'anormal funcionament de la Justícia què pretén que es reconegui s'hauria produït amb l'actuació duta a terme pel Ministeri Fiscal el 10 de juny del 2022.

La demandant era present a l'acte del judici però no es pot assegurar que en aquell moment tingués coneixement d les concretes peticions del Ministeri Fiscal, perquè no es pot afirmar amb absoluta certesa que la sentis amb claredad de forma que la única data que permet garantir el coneixement es el de la notificació de la sentència la qual es va produir en data 20 de juliol del 2022.

A partir d'aquí començaria en còmput per interposar la demanda però aquest termini es va interrompre per la sol·licitud del benefici de justícia gratuït en data 22 de setembre del 2022.

I per això la demanda de responsabilitat patrimonial es va interposar en data 20 d'octubre del 2022 dins del termini establert.

SEGON.- D'una manera general, el funcionament anormal de l'administració de justícia esdevé quan el servei públic no ha complert exactament la missió que li ha estat confiada pel fet d'una mala organització o per un mal funcionament resultant d'un conjunt de circumstàncies quina combinació porta a generar un perjudici per l'administrat.

En el cas enjudiciat, quan la demandant va prestar declaració davant la Batllia va ser informada del contingut de l'article 18 del Codi de Procediment Penal i manifestà el deu desig de reclamar pels perjudicis soferts a través del Ministeri Fiscal, rebutjant per tant la possibilitat de comparèixer com a part perjudicada en el procediment i exercitar l'acció civil.

A conseqüència de l'atropellament, produït en data 29 de maig del 2019, la Sra. Castillo va patir policontusions de caràcter lleu, renunciant al reconeixement del metge forense i no reclamant cap indemnització per danys corporals, i en la declaració que va prestar davant la Batllia, en data 8 de novembre del 2019, va limitar la seva petició a la indemnització per perjudicis materials pels danys en el rellotge -vidre i corretja, manifestant respecte a aquesta que va veure que estava trencada quan va portar a reparar el rellotge el dia 19 d'octubre del 2019 - i en el telèfon mòbil què en un primer moment va dir que consistien en la reposició d'una peca del botó d'encès. En la mateix declaració exposà que el telèfon mòbil va deixar de funcionar al mes de setembre i que suposava que el cop que va rebre al caure al terra no li va ser favorable, però sense fer reclamació expressa pel valor del telèfon del qual no va aportar cap factura, ni de l'espatllat ni del que va comprar en substitució. També va dir que reclamava pels perjudicis morals físics pels desplaçaments i el temps perdut i per no poder gaudir del rellotge durant la seva reparació.

En data 23 de desembre del 2019, la Sra. Castillo va remetre a la Fiscalia General un escrit al que acompanyà la factura del cost del canvi de la corretja del rellotge -28 euros- dient que era conscient de que pogués no considerar-se un dany produït per l'atropellament i per això presentava factura separada, demanant també que se l'informés sobre si les càmeres de seguretat havien gravat els fets e insistint en que volia ser indemnitzada per les despeses que havia pagat per avançat i les molèsties derivades dels desplaçaments i tràmits que va haver de fer i per no haver disposat durant sis dies del telèfon mòbil i fins al mes de novembre del rellotge. Aquest escrit va ser remès pel Ministeri Fiscal a la Batllia.

En data 18 de gener del 2022, el Ministeri Fiscal formulà escrit d'acusació contra el conductor del patinet per la comissió d'un delicte menor de lesions per imprudència greu i sol·licità per la Sra. Castillo una indemnització de 58 euros pels desperfectes del rellotge i 35 euros pels del telèfon.

El dia 10 de juny del 2022 es va celebrar el judici i la demandant, quan va ser preguntada sobre la seva reclamació, va dir que volia recuperar el que va pagar per la reparació del vidre del rellotge i del botó del telèfon mòbil, dient una altra vagada que com no va dir des del començament que la corretja estava trencada entendria que no se l'indemnitzés per aquest concepte, va reclamar també pel cost de la visita al traumatòleg i va demanar una compensació per perjudicis morals pel temps perdut i les gestions que va haver de fer.

El Ministeri Fiscal en les seves conclusions provisionals va incloure en la indemnització a favor de la Sra. Castillo 28 euros de l'import de la corretja així com l'import a determinar en execució de sentència d'una visita al traumatòleg i el Tribunal de Corts en la sentència dictada en data 29 de juny del 2022 va condemnar a Castillo - conductor del patinet- per la comissió d'un delicte menor de lesions per imprudència greu a pagar un total de 121 euros a la Sra. Castillo pels danys materials, desestimant la indemnització pel cost de la visita al traumatòleg.

A la vista dels antecedents exposats cap actuació negligent o inadequada del Ministeri Fiscal es va produir ja que:

El Ministeri Fiscal està subjecte en el compliment de la seva funció al principi de legalitat i d'acord amb l'article 93.1 de la Constitució té la missió de vetllar per la defensa i aplicació de l'ordre jurídic i promoure davant dels tribunals l'aplicació de la llei per la salvaguarda dels drets del ciutadans i la defensa de l'interès general.

Tot i exercitar les accions civils derivades de les infraccions penals en defensa dels interessos de les víctimes, el Ministeri Fiscal no està vinculat per les pretensions formulades per aquestes i, lògicament pot no efectuar aquelles reclamacions que consideri que no estan acreditades ni resulten fonamentades;

La Sra. Castillo no va fer una reclamació expressa a l'acte del judici per l'import del telèfon mòbil; no va aportar cap factura o document acreditatiu del cost del telèfon antic ni del nou; i va dir en la declaració davant la Batllia que el telèfon va deixar de funcionar en el mes de setembre del 2019, quatre mesos després de l'accident. Sense una reclamació expressa i sense una acreditació de la relació de causalitat entre l'accident i el defecte de funcionament del telèfon ni del seu valor és lògic que el Ministeri Fiscal no efectuès cap reclamació per aquest concepte. En aquest procediment es reclamen 130 euros pel telèfon sense cap acreditació sobre els extrems esmentats;

respecte als danys morals derivats del temps invertit i energia consumida per totes les gestions i desplaçaments que va haver de fer, les compareixences davant la policia, la Batllia i el Tribunal de Corts per assistir a l'acte del judici són tràmits inherents a la pròpia existència del procediment, com també portar a reparar els elements danyats, que en principi no són susceptibles d'indemnització com a dany moral llevat que s'acreditessin perjudicis psicològics d'especial intensitat què no concorren en aquest cas.

La Sra. Castillo no va aportar cap prova que permetés valorar quin va ésser el seu perjudici concret en relació a les "gestions i desplaçaments", els quals ni tan sols va quantificar, sense oblidar que moltes de les gestions i desplaçaments no van ser estrictament necessaris ni obligats, sinó voluntàriament realitzats per la perjudicada; ni tampoc va reclamar expressament al judici ni quantificar els perjudicis relatius a la manca d'ús del telèfon mòbil i del rellotge durant el temps que no els va poder utilitzar ni els va explicar per tal de poder entendre la necessitat de la seva indemnització. La indemnització total per aquets conceptes és ara fixada en 1.000 euros per primera vegada i sense cap justificació; i finalment i com s'atribueix al Ministeri Fiscal una manca d'activitat per no haver demanat les gravacions de les càmeres de seguretat i haver citat al judici a l'agent del Servei de Policia amb núm. POXXX, tot i que no es deriva cap perjudici concret, s'ha d'assenyalar que consta en l'enquesta policial que les càmeres de vigilància existents en la zona de l'accident no enfocaven el lloc on es va produir -foli 3- i així l'agent del Servei de Policia núm. POYYY ho va manifestar a l'acte del judici. Tanmateix va ser aquest agent i no el núm. POXXX qui va instruir les diligències. Ni demanar la gravació de les càmeres ni citar al judici a l'agent amb núm. POXXX eren diligències necessàries per la determinació de la mecànica de l'accident, la qual ja va ser reconeguda pel denunciat i considerada provada pel Tribunal de Corts sense necessitat d'aquestes proves. La pretesa inactivitat del Ministeri Fiscal a més d'infundada és totalment irrellevant per la indemnització que demana com a conseqüència de no haver-la demanat el Ministeri Fiscal i no per la falta de prova en l'acreditació de l'accident.

L'actuació del Ministeri Fiscal en el procediment en l'exercici de l'acció civil va ser totalment correcta i adequada a les circumstàncies concurrents, no havent-se produït l'anormal funcionament de l'administració de justícia.

TERCER.- Segons l'article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia, el dany al·legat ha de ser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat característiques que no té cap de les reclamacions econòmiques efectuades per la part demandant, tal com s'ha exposat, el que constitueix una altra causa més de desestimació de la demanda.

QUART.- Pel que fa a les costes processals d'aquest procediment, s'han d'imposar a la part demandant davant de la temeritat en l'exercici de l'acció i davant la clara i manifesta inconsistència i falta de fonament de la mateixa.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

1.- Desestimar l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10.2 de la Constitució presentada per la Sra. Castillo.

2.- Imposar el pagament de les costes processals d'aquest procediment a la Sra. Castillo.

3.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi avinent que és ferma i definitiva.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-