Assegurances-accident d'esqui (011/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 011/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Alfaro va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda, a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Olmo i la societat Araujo, en indemnització dels seus perjudicis consecutius a l'accident d'esquí que va patir el dia 4 de febrer del 2009, amb els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, així com a satisfer la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat, procurador.

II.- La societat Araujo va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que no s'ha provat que en la data de l'accident el Sr. Olmo gaudís d'un forfait amb assegurança contractada amb aquesta companyia; que la declaració amistosa de l'accident no es determinant per a establir la responsabilitat del sinistre, no havent aportat la part agent cap altre element de prova de la culpa del Sr. ENTITY_5; que en el subsidiari cas de que es considerés responsable el Sr. Olmo, la seva companyia d'assegurances només respondria per un màxim de 5.859,87.-EUR, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

III.- El Sr. Olmo, malgrat haver estat degudament citat no va comparèixer i fou declarat en rebel·lia processal a instància de la part actora.

IV.- Per sentència de data 11 d'octubre del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Olmo a pagar al Sr. Alfaro la quantitat total de 10.200 EUR, dels quals 6.010,12 EUR hauran de ser sufragats de forma concorrent i solidària per part de la companyia Araujo, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la fermesa de la resolució, sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.

V.- Contra aquesta resolució la societat Araujo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el que no es pot fer, és presumir, com fa la sentència de primera instància, que els treballadors de l'estació van verificar les declaracions i dades que es posaven en la declaració amistosa d'accident; que la sentència no pot donar per provat un fet que no ho ha estat, salvant la manca de diligència de la part agent que podia haver fet prova sobre aquest punt; que en l'esmentada declaració es constata un error evident com és la data de l'accident; que no s'ha aportat en autes el forfait que el dia de l'accident duia el Sr. Olmo, i que en el cas de gaudir d'assegurança hauria d'indicar-lo amb el número de la mateixa; que la pòlissa d'assegurança col·lectiva d'assistència mèdica en cas d'accident d'esquí, és una pòlissa voluntària i per a que la companyia Araujo resti obligada a pagar, se l'ha d'acreditar la contractació de l'assegurança, i aquí no s'ha fet; que no es pot afirmar com ho fa la sentència que el Sr. Olmo gaudia d'una posició dominant per trobar-se per darrera, ja que això només es dedueix de la declaració del Sr. Alfaro, no essent suficient per imputar la responsabilitat al Sr. Olmo.

II.- En data 4 de febrer del 2009 es va produir una col·lisió en les pistes d'esquí de l'estació d'X., entre l'esquiador Sr. Alfaro i el surfer Sr. Olmo. A conseqüència d'aquest accident el Sr. Alfaro va patir ferides al genoll esquerre.

Respecte a la responsabilitat de la col·lisió, les parts varen redactar una declaració amistosa de col·lisió, que encara que sigui imprecisa, posa de relleu que fou la persona que practicava surf que va arribar per darrera o per amunt de l'esquiador i que no va parar o frenar per evitar la topada amb el mateix. Això resulta d'ambdós dibuixos de la col·lisió i de la declaració del Sr. Alfaro, que manifesta que va ésser atropellat per un surfer que arribava per darrera, sense que el Sr. Olmo hagi donat una altra versió dels fets o hagi contradit de qualsevol manera la del Sr. Alfaro. A més a més, el Sr. Olmo no va interposar recurs de la sentència de primera instància que va condemnar-lo a indemnitzar el Sr. Alfaro dels danys derivats de l'accident d'autes, resolució que ha esdevingut ferma pel que li pertoca, reconeixent així, el mateix, la seva sencera responsabilitat de l'accident. Per conseqüent, no acreditant la companyia d'assegurances que malgrat aquests elements el Sr. Olmo no ha generat la col·lisió per una manca de control de la seva direcció o de la seva velocitat posant en perill els esquiadors més avall, tal com se'n desprèn de la declaració amistosa de col·lisió, i tal com ho ha acceptat el propi Sr. Olmo, s'ha de rebutjar aquest motiu del recurs.

III.- Pel que fa a la qüestió de determinar si el Sr. Olmo havia contractat una pòlissa d'assegurança prop de la societat Araujo, tal com el mateix ho va manifestar en la declaració amistosa de col·lisió, força és de constatar que no existeix cap raó seriosa per posar en dubte aquesta manifestació o de sospitar el Sr. Olmo d'haver realitzat un fals, ja que l'error evident de data que consta en la dita declaració, no pot ser suficient per descartar el valor provant d'aquest document. És cert que el Sr. Olmo no va donar el número de la pòlissa ni tampoc va fer declaració del sinistre a la seva companyia d'assegurances, nogensmenys, aquesta conducta negligent de l'assegurat no pot perjudicar a la víctima.

VI.- Per tant s'ha de confirmar la resolució apel·lada, i imposar les costes judicials de segona instància a la part recurrent, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_6; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 11 d'octubre del 2011 en tots els seus extrems;

Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.