Reclamació de quantitat, indemnització per danys i perjudicis derivats del trencament d'una relació laboral

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Immaculada Rodríguez Díaz

PARTS:

Apel·lant: Sr. Expósito

Representant: Sra. Jover

Advocat: Sr. Andrade

Apel·lat: Sr. Gutierrez, i B SA

Representant: Sra. Ferrer

Advocat: Sra. Guerrero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ

OBJECTE: Reclamació de quantitat, indemnització per danys i perjudicis derivats del trencament d'una relació laboral, estimació d'ofici d'una excepció d'inadeqüació de procediment sense audiència prèvia, nul·litat sentència i, retroacció

SENTÈNCIA 000084/2025

Andorra la Vella, 16 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Expósito va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Gutierrez i, la societat B, SA, en què sol·licitava la condemna solidària de les parts demandades al pagament de la quantitat mínima de 3.330 EUR "a l'espera de poder aportar tota la documentació necessària que acreditarà l'abast total dels perjudicis soferts, incrementada amb els interessos legals deguts", juntament amb les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. En seu de conclusions en la instància alçava la seva reclamació a 9.277,02 EUR (5.947,02 EUR per la pèrdua salarial de 991,17 EUR/mes/ 6 mesos de feina a Eivissa i, a la quina va renunciar per l'oferta rebuda per part de l'empresària demandada, més els 3.330 EUR ja reclamats amb la seva demanda). I subsidiàriament, a l'abonament de la quantitat mínima referenciada de 3.330 EUR corresponent als tres mesos de contractació de durada determinada que l'incompliment de B li havia causat, juntament amb les costes processals causades.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 11 de març del 2024 amb la següent part decisòria:

"Desestimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Expósito contra el Sr. Gutierrez i la mercantil andorrana B, SA, havent-lo de condemnar el primer al pagament de les costes processals causades a la part demandada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència".

3.- La representació processal del Sr. Expósito ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta succintament en la invocació d'incongruències i, aplicacions defectuoses en les normes d'aplicació, error en la valoració de la prova i, arbitrarietat en la seva motivació.

4.- La representació de la societat B, SA i, del Sr. Gutierrez, s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Antecedents d'interès

L'11 de febrer del 2020 B, SA (B) va contractar com a vigilant de seguretat al Sr. Expósito -que afirma venia d'Eivissa on des feia anys treballava de manera fix discontinua durant les temporades d'estiu-, per una durada determinada de tres mesos, efectuant l'empresària, d'acord amb la normativa d'immigració, els tràmits necessaris als efectes de que el treballador pogués obtenir l'autorització de residència i treball.

El Sr. Expósito va efectivament obtenir el permís de residència i treball però aquest no li va ser lliurat pel Servei d'immigració en no fer-se efectiu el pagament de la taxa d'immigració.

Segons la versió del Sr. Expósito, el Sr. Gutierrez, responsable de l'empresa B, li va afirmar -en contra de la normativa d'immigració (art. 153.1 de la Llei qualificada d'immigració)- que era el treballador qui havia d'assumir el pagament de la taxa. Davant la exigència de l'empresària i, la negativa del treballador a assumir el pagament de dita taxa es va generar una discussió i, B finalment no el va contractar, comportant que es quedés en situació migratòria irregular en plena situació d'emergència nacional sanitària provocada pel SARS-Co2 i, sense dret a remuneració o, compensació, sense accés a ajuts públics ni al Principat ni a Espanya i, sense possibilitats de cercar una altra feina, subsistint mercès a un amic que tenia al Principat.

És en aquest context que el 12 de febrer del 2021, el Sr. Expósito presentava la demanda que avui ens ocupa contra el Sr. Gutierrez i, la societat B, SA, en reclamació de la quantitat de la suma mínima de 3.330 EUR, "a l'espera de poder aportar tota la documentació necessària que acreditarà l'abast total dels perjudicis soferts" que valorava en l'import de 5.947,02 EUR, derivada dels danys i perjudicis que li havien estat causats per: a) la negativa de B a fer front al pagament de la taxa d'immigració i; b) el seu posterior "desistiment sobtós, injustificat i no formal" del contracte de treball; c) tot el que va comportar que es trobés en situació de desemparament econòmic.

Contràriament el Sr. Gutierrez i, la societat B, SA s'han oposat a la reclamació tot dient que si l'empresa va contractar al Sr. Expósito ho va ser a petició de l'ex-parella del mateix i, ex-treballadora de B, doncs no trobava treball malgrat trobar-se al Principat des de feia mesos. Que no era cert que l'empresa es negués a pagar la taxa d'immigració. Contràriament fou el Sr. Expósito qui va refusar prestar els seus serveis per compte de l'empresa, al lloc on anava destinat, tot manifestant que ell no treballaria per aquell salari. Que tot i així va exigir el pagament de la taxa per recollir l'autorització de treball iniciant-se una discussió amb el Sr. Gutierrez que evidentment li va dir que l'empresa no tramitaria i, abonaria les taxes de la seva autorització de residència i, treball, si pensava cursar baixar de l'empresa. Així el treballador va marxar i, en no tenir més notícies d'ell, va informar al departament d'immigració que no procediria a la seva contractació.

La Sentència d'instància considera que l'acció que deriva de l'incompliment contractual de l'empresari i, sobre la què el Sr. Expósito fonamenta la seva demanda -tant contra la societat B, SA com sobre el Sr. Gutierrez, director de la mateixa- s'hauria d'haver tramitat pel procediment laboral corresponent i, no l'ordinari "amb entre altres, els terminis de prescripció i caducitat allà previstos, puix es tractaria d'una acció derivada del contracte de treball atorgat entre les parts en data 11 de febrer de 2020 i que es va iniciar aquell mateix dia (...) i que cap de les parts ha indicat com es va resoldre". De manera que conclou que correspondria desestimar la demanda per raó de la inadequació de procediment. No obstant afegeix, en una interpretació pro actione i, fent ús del principis iura novit curia que havia estat invocat per l'actora, que la demanda únicament es podria fonamentar -tant contra el Sr. Gutierrez personalment com contra l'empresa- en una acció en responsabilitat extracontractual o, aquil·liana. I sota aquest prisma el Tribunal ha examinat el fons i, ha conclòs en la desestimació de la demanda per defecte de prova d'una quelcom actuació dolosa o, en tot cas culposa tant de l'empresa com del Sr. Gutierrez generadora de responsabilitat extracontractual.

I és contra aquesta decisió que la representació processal del Sr. Expósito s'alça demanant la revocació de la Sentència dictada segons els motius de recurs que s'exposen en l'apartat següent i que fonamenta invocant incongruències i, aplicacions defectuoses en les normes d'aplicació, error en la valoració de la prova i, arbitrarietat en la seva motivació.

Segon.- Exposició dels motius de recurs.

Fonamenta el Sr. Expósito el recurs en el fet que el Tribunal a quo negava, en el seu fonament tercer, l'existència de vincle contractual laboral entre les parts quan resultava pacífic que existia un contracte laboral escrit de manera que la demanda no es podia desestimar "en base a piruetes jurídiques argumentant que el contracte laboral seria inexistent i que per tant el vincle jurídic només podria ésser de caire extracontractual".

A més insisteix que no hi va haver quelcom incompliment contractual per part d'ell, doncs va fer tot el possible per donar compliment al contracte, sent la negativa de l'empresari a fer-se càrrec de la taxa d'immigració qui ho va impedir i, va comportar la fi del vincle contractual laboral. Que B no va actuar amb la deguda bona fe enfront el treballador, amb clar abús de dret, en contravenció a l'article 4 de la Llei de relacions laborals, constituint l'actuació de l'empresària una "mena d'acomiadament disfressat" ço que li havia causat uns perjudicis econòmics que eren els que reclamava en l'escrit de demanda i, que havia acreditat en període probatori al llarg del procediment de primera instància.

La representació processal de B i, del Sr. Gutierrez ha demanat la desestimació del recurs, tot imputant al Sr. Expósito la responsabilitat de la ruptura de la relació laboral. En efecte va ser el treballador qui no es va presentar al departament de recursos humans, ni va recollir la seva tarja de residència, ni va començar a treballar, marxant sense tenir cap més notícia d'ell, de manera que va entendre que va desistir de la relació laboral. Que així, dies més tard, va informar entre altres al Departament d'immigració que no procediria ja a la contractació del mateix. Finalment ha defensat la correcció de la valoració de la prova efectuada per l'òrgan d'instància, com també de l'examen del fons sobre la base de la responsabilitat extracontractual i, alhora l'apreciació per part del Tribunal de Batlles de la inadequació de la llera processal emprada pel Sr. Expósito sobre la base d'un incompliment contractual laboral, doncs en aquest cas l'acció s'havia d'interposar seguint les normes del procediment laboral i, no l'ordinari.

Tercer.- Sobre l'acció que fonamenta la demanda del Sr. Expósito

En relació a aquesta qüestió ja hem vist que el Tribunal a quo ha considerat inadequada la llera processal emprada del procediment ordinari per la reclamació d'indemnització que efectua el Sr. Expósito sobre la base de la relació laboral existent entre les parts i, que deriva del contracte de l'11 de febrer del 2020, quina realitat ningú nega. Així no contradiu el fet que existeix un vincle contractual -almenys en relació a la societat B, SA-, doncs el que argumenta és que considera inadequat el procediment ordinari als efectes de ventilar l'acció en reclamació de responsabilitat de l'empresària per incompliment de les seves obligacions en el marc de la relació laboral, tot considerant que l'acció "s'hauria d'haver interposat pel procediment laboral corresponent", essent aquest el motiu pel qual resol el fons sobre la base de la responsabilitat aquil·liana.

Amb això s'ha de constatar que el Tribunal de Batlles ha estimat -tot i no recollir-se de forma expressa en el seu decideix- l'excepció d'inadequació de procediment en relació a l'acció derivada del contracte de treball, sense però audiència prèvia de les parts i, quan ningú al llarg del procediment d'instància l'havia plantejat.

Aquesta manca d'audiència prèvia ha vulnerat el dret a la defensa del Sr. Expósito recollit en l'article 10.2 de la Constitució i, per aquest motiu aquest Tribunal considera procedent decretar d'ofici la nul·litat d'actuacions al moment immediatament precedent al seu dictat a fi que el Tribunal de Batlles ofereixi a les parts la possibilitat de fer al·legacions sobre l'excepció de constant referència.

Quart.- La declaració d'ofici de la nul·litat d'actuacions aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Declarar d'ofici la nul·litat de la sentència núm. 000025/2024 dictada pel Tribunal de Batlles en data 11 de març del 2025, tot retrotraient el procediment al moment anterior a dictar-se la mateixa a fi que el Tribunal a quo ofereixi a les parts la possibilitat de fer al·legacions sobre l'excepció d'inadeqüació de procediment i, no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

SEGON.- No escau fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.